CiU per la dependència també en energia nuclear

A Catalunya hi ha algunes qüestions que el govern de CiU prefereix dissimular o ignorar. Per exemple les que es poden encolomar a “Madrid” i que són poc presentables. És la coneguda tàctica de CiU que magnifica la nació i la situa en el més excels dels llimbs on no passa res lleig ni dolent i si passa és competència o culpa dels de fora. La nacionalitat dels delinqüents – li vaig dir al conseller Puig la setmana passada al Parlament – n’és un exemple i quan ell parlava dels assassins de set dones catalanes al mes de gener eren estrangers o de nacionalitat espanyola però no catalans.

Hi ha d’altres temes poc presentables que es volen amagar o dissimular. És el cas de les centrals nuclears que quan es pregunta al govern de CiU pels problemes que tenen o pel seu futur es respon que són competència de Madrid. Però la llista de temes va creixent des que governa el PP a Espanya. Així, la reforma laboral no és responsabilitat nostra sinó de Madrid encara que l’Estatut atorgui a Catalunya les competències i es lamini la nostra capacitat de decisió; el decret que anul.la les ajudes a les energies renovables i que també perjudica la indústria catalana i milers de llocs de treball de catalans i catalanes també s’ha fet a Madrid i també amb el suport de CiU; la desaparició de les caixes catalanes aplegades en UNIM també s’ha decidit a Madrid com també la modificació de l’IRPF que CiU també ha aprovat amb el PP i que suposa que es queden a Madrid uns quants milions més d’euros. A la sessió del Consejo de Política Fiscal y Financiera que va fixar el dèficit per a cada nivell d’administració i que també ha perjudicat Catalunya, també hi va haver connivència amb el Govern del PP per bé que en aquesta ocasió va ser en forma d’abstenció. I en el moment d’escriure aquest article sento que CiU votarà a favor del nou sostre de dèficit imposat per Brusel.les sense saber si ens tocarà pagar a l’administració de la Generalitat o a la de l’Estat.

Amb aquests set actes de submissió al govern d’Espanya del PP en tres mesos, CiU ens fa als catalans i les catalanes més dependents però no els importa massa perquè pensen que el dèficit fiscal i el joc constant amb l’autodeterminació els ho tapa tot.

Però tornem a l’energia nuclear perquè, vulgui o no CiU, Catalunya és un dels països més nuclearitzats del món amb quatre reactors nuclears, un dels quals a Vandellòs ja clausurat però els seus residus continuaran donant “guerra” molts anys.

La commoció mundial arran de l’accident de Fukushima va posar de manifest la seva gravetat que està avui fora de tot dubte malgrat que des del potent lobby nuclear s’ha tornat a intentar disminuir. Els nuclis dels reactors van entrar en fusió Més de 100 mil persones evacuades de les quals segurament una tercera part no tornaran mai més a casa seva.

Tot plegat ha fet reafirmar-nos als més partidaris de prescindir-ne però també milions de persones abans dubtoses han pres consciència dels riscos per la seguretat dels qui vivim i viuran al nostre planeta. També de la inviabilitat econòmica de l’energia nuclear si en els costos es comptabilitzen tractament de residus i assegurances. Però sobretot hem comprovat que els països més avançats i amb governs responsables i empreses molt potents ja han decidit abandonar definitivament l’energia nuclear – Alemanya i Siemens – o bé han decidit apostar a fons per les energies netes, segures, de fonts infinites i renovables.

The Economist comença un excel.lent reportatge sobre l’energia nuclear el deu de març titulat “ el somni fracassat” amb una cita de l’escriptor científic Oliver Morton: “L’energia nuclear no desapareixerà, però el seu paper no pot ser altre que marginal “ . Però Morton no deu conèixer Catalunya ni el seu Govern. Aquí de marginalitat res i no sembla que el proper Pla d’Energia de Catalunya que es farà públic molt properament, i contràriament al del govern d’esquerres que preveia el tancament de les nuclears catalanes al final de la seva vida útil, aquest no ho propugnarà.

I en aquest any de debats arreu del Planeta sobre l’energia nuclear, Catalunya no és d’eixe món que diria Raimon. No hi fa res que siguem dependents gairebé totalment en energia, ni que els riscos de l’energia nuclear siguin tan majoritàriament rebutjats per la població mundial. A Catalunya el govern ui els seus responsables no parlen d’energia nuclear si no se’ls pregunta. I quan es fa, responen que això que tenim les centrals nuclears amb més problemes d’Espanya depèn de Madrid, que les proves d’estress han anat de meravella perquè també ens ho han dit el CSN de Madrid encara que hagin incomplert el mandat del Congrés dels Diputats que obligava a calcular el risc d’atac terrorista i no cal dir que el tancament o no també depèn de Madrid. Siguem submisos, doncs, a les decisions, informes i indicacions de Madrid.
Si un dia Catalunya fos independent políticament, la dreta no hauria de patir per controlar tots els espais de domini dels ciutadans que sempre ha desitjat i en bona mesura ha aconseguit. El PP i CiU ja els ha fet la feina i els catalans i les catalanes ja depenem en el terreny de les finances – pobres caixes catalanes – , dels mitjans de comunicació, de l’aigua, de l’energia i de l’energia nuclear en concret, no ja de Madrid com l’interessa dir a CiU sinó de corporacions que no pensen en els catalans i les catalanes sinó en el seu benefici particular.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015. Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *