Algunes reflexions sobre el problema dels residus nuclears

Podria semblar que la decisió del Govern de Mariano Rajoy atorgant l’emplaçament del magatzem de residus nuclears a Villar de Cañas – Conca -, deixa resolt el problema dels residus nuclears produïts a Catalunya i a tota Espanya. Els residus nuclears deixaran de guardar-se en condicions inadequades com fins ara, és cert. Però al voltant d’aquesta qüestió que aquests dies ha passat força desapercebuda per les festes i per altres decisions de més calat en l’economia dels ciutadans cal dir el següent.

1 – És una obvietat que el problema de tots els residus – i més dels nuclears – no es resol mentre se’n continuen produint.

Cal saber quan deixarem de produir residus nuclears a Catalunya i a Espanya. El Govern del sr. Mas no ha acomplert la seva paraula de presentar un nou Pla d’Energia el 31 de desembre i ignorem la seva opinió al voltant de l’energia nuclear encara que ens la imaginem

2 – També està clar que la seva capacitat no serà infinita i, per tant, la decisió adoptada pal.lia el problema només en part.

Cal saber quants residus podrà contenir aquest magatzem i si quan estigui ple s’haurà de continuar buscant un altre emplaçament

3 – El transport de residus nuclears és un problema a tots els països per la lògica contestació i recels socials que provoca. Un magatzem centralitzat i únic per a tota Espanya comporta transport – i no s’ha aclarit que per carretera o ferrocarril – cap a Villar de Cañas des de Zorita i Trillo a Guadalajara, Santa Maria de Garoña a Burgos, Almaraz a Càceres Cofrentes a València, Ascó i Vandellòs a Tarragona i des de Beaumont-Hague al nordoest de França que guarda gran quantitat de residus produïts a Vandellòs 1 i que han de tornar per, entre altres coses, evitar continuar gastant prop de 60.000 euros diaris que ens cobren els francesos.

Cal que els ciutadans disposem de la màxima informació sobre quan i quants residus es transportaran, per quines vies i amb quins mitjans de transport i quines mesures de seguretat s’empraran

4 – Catalunya és, des d’ara, més dependent en energia perquè hem afegit un nou motiu de dependència i no menor com el de l’emmagatzematge dels residus nuclears produïts a Catalunya.

Cal decidir si als catalans ja ens està bé que surtin de Catalunya tants diners per resoldre el problema dels residus nuclears, si això ha de ser sempre així o, mentre duri el funcionament de les nuclears, volem una altra solució i no dependre de ningú sinó només de nosaltres mateixos. Des del PSC havíem presentat – i perdut – al Parlament el darrer any una iniciativa demanant que els fons d’ENRESA que s’havien produït a Catalunya fossin traspassats per resoldre des d’aquí invertint aquests diners el problema dels residus nuclears “catalans”

5 – Des del PSC apreciem que a partir del moment que estigui construït el magatzem els residus de les centrals nuclears catalanes estaran guardats en bones condicions, és cert; i també apreciem que s’ha donat compliment a l’acord del Parlament d eno situar el magatzem a Catalunya. Però hi ha les qüestions anteriors que continuen pendents i que són de difícil gestió.

Caldrà que s’acordi quan més aviat millor un calendari de tancament de les centrals nuclears espanyoles i per tant de les catalanes i, en aquest punt, el Govern dels millors del sr. Mas no pot amagar més el cap sota l’ala i el del sr. Rajoy tampoc. Tothom sap que avui mateix es podrien tancar les nuclears espanyoles que funcionant a ple rendiment produeixen la mateixa electricitat que les de cicle combinat de gas que només funcionen a un terç de la seva potència. Simplement incrementant la seva producció un altre terç, les nuclears podrien deixar de funcionar. Però si duem a terme un seriós pla d’estalvi i eficiència i continuem incrementant les renovables, no caldria ni això. Això sí, cal un Pla de revitalització el teixit econòmic de les comarques o nes troben les nuclears catalanes tal com al Parlament es va aprovar per iniciativa del PSC en el darrer debat de Política General

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015. Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *