Temps de concretar o n’estic fins als nassos

César Luís Menotti – també dit El Flaco – que, com a bon argentí no repetia tòpics als quals estem tan acostumats en el futbol peninsular sinó que produïa frases genuïnament seves, en va fer famosa una que servia per justificar les derrotes o els empats del Barça quan l’entrenava: “ no concretamos “

En política acostuma a passar que donem molts tombs als conceptes, a les revisions, a les crítiques i les lloances, però poc temps, massa poc temps a les decisions i, encara pitjor, a posar-les en pràctica.

Tenim al PSC un Congrés a les portes. Més ben dit, ja hi som. I encara demanem més debat – portem més d’un any ja ¡¡ – més autocrítica, pluralitat de líders i que aquests no es posin d’acord perquè ens semblarà tripijocs o martingales.

A veure, un servidor ha fet, com tants altres companys i companyes, esmenes a la ponència marc, fins i tot una d’unes quantes pàgines treballada al llarg del passat estiu sobre sostenibilitat perquè crec que el PSC s’ha de definir també com a ecologista o mediambientalista, he assistit a nombroses reunions per dir i per escoltar i he feinejat en altres comeses no tan públiques.

Tot això per col.laborar modestament en el que ja al mes de febrer vaig definir com la necessitat de recuperar un perfil propi per al PSC que ara com ara no tenim perquè l’hem perdut. Però ja no estic disposat a fuetejar-me més i reclamo que anem concretant amb quines posicions estem d’acord. En primer lloc les programàtiques. Ja sé que hi ha gent que no li dóna importància i fins i tot qui pensa que no hi dediquem gaire temps. Però per a mi és el primer perquè de res no servirà la millor direcció del món per al PSC si no tenim bones idees per resoldre els problemes dels ciutadans. A mi no em serveix de res parlar de noms, de persones capaces, joves o no tan joves. M’interessa parlar de quines idees representen i m’identifico per això i en això amb uns i unes més que amb altres.

Així que diré que vull un partit com el que he anat definint els darrers mesos, d’esquerres de veritat, catalanista, federalista, ecologista i internacionalista. I que la persona que millor pot representar la nova etapa que els catalans i les catalanes demanen al PSC és l’alcalde de Terrassa Pere Navarro que defensa tesis molt semblants a les meves i sé que pot aglutinar més consensos en aquest proper Congrés.

Sé que hi ha adversaris i mitjans que amplifiquen la veu d’aquests amics tan simpàtics – per cert no fa tant alguns d’ells en posicions de defensa del PSC que ara han abandonat sobtadament – que diuen i més que diran moltes coses, que voldran que fem el Congrés que a ells interessa que no és el que ens interessa al PSC ni als ciutadans que confien i volen confiar en nosaltres i que no paren de dir que el PSC ja no serveix de res i simplifiquen reduint el tema als nous i veterans dirigents del nostre partit. La Vanguardia avui n’és un exemple de com a parells els seus comentaristes tracten “d’ajudar-nos “

Per tant, llibertat per cadascú sense fer cas dels qui no ens volen cap bé. I que tothom es pronunciï com li sembli. Qui cregui que encara ha d’esperar que ho faci i que els qui pensem que ja és hora de concretar i molt necessari i arribar al màxim d’acords programàtics i de lideratges, tinguem la mateixa consideració i respecte que els qui encara reclamen més temps o no gosen pronunciar-se.

Els catalans i les catalanes crec que esperen de nosaltres plantejaments clars, valents, dir les coses pel seu nom i que anem per feina.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en XII Congrés del PSC. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>