Ministre Sebastian, un final poc lluït ?

El record de l’expulsió de Wolfgang Clement del SPD alemany l’any 2008 em ve a la memòria aquestes darreres setmanes de finalització de la legislatura quan veig el que fa el ministre Sebastian. Aquell ex-ministre alemany d’economia i treball amb Gerard Schroeder, va ser un polític de moda per bé que controvertit dins l’SPD car representà l’ala més conservadora que sovint s’enfrontava amb Oscar Lafontaine. L’SPD va decidir expulsar-lo quan en una campanya electoral a l’estat de Hesse va demanar als electors que no votessin la candidata socialista Andrea Ypsilante perquè preconitzava el tancament de les nuclears alemanyes.

De forma semblant, el ministre actual Miguel Sebastian ha contradit la política socialista continguda en el nostre programa federal, ha posat traves al fre de l’obsoleta indústria nuclear espanyola i ha dificultat el desenvolupament de les energies renovables fins al final de la seva gestió.

Clement era un clar representant del lobbie nuclear alemany que, per cert, s’ha desfet en pocs mesos com un terrosset de sucre. En política crec que els partits d’esquerra podem demostrar de forma fefaent que som molt menys dependents dels poders establerts – sobretot econòmics – que la dreta que ha demostrat i demostra abastament que els serveix a ulls clucs. Però no sempre aquesta norma s’acompleix. I de la mateixa forma que es troba alguna excepció d’independència en les formacions conservadores, també en les de l’esquerra hem d’admetre que hem tingut i tenim alguns a les nostres files que obliden que la nostra obligació és defensar els interessos generals per damunt dels particulars. I si aquests particulars representen perills per la nostra salut o per al desenvolupament del nostre país encara més.

El ministre Sebastian s’acomiada de tots nosaltres amb dos fets pels que passarà a les pàgines negatives de la nostra història. El primer, permetre i fomentar la pròrroga de la Central Nuclear d’Ascó sense que hagi superat les proves encomanades pels representants de la sobirania popular al Congreso de los Diputados i fer-ho per deu anys quan tot aconsella no fer-ho per un període tan llarg de temps.

El segon, intentar promulgar un decret que limita i posa tan difícil el desenvolupament de l’energia eòlica a Espanya i a Catalunya en particular que les entitats financeres, que estaven disposades a finançar tots els projectes que se’ls presentés malgrat la poca disposició a facilitar crèdits, ja li han fet arribar que si aquest decret surt no en finançaran ni un.

El ministre Sebastian coneix perfectament aquesta situació i prefereix que continuïn les nuclears insegures i finites amb tecnologia i combustible estrangers, o augmentar la nostra dependència del gas també aliè abans que procurar el desenvolupament de tecnologies pròpies amb uns recursos inesgotables i segurs com el vent o el sol.

En la darrera conferència del PSOE celebrada aquest cap de setmana, en què hem aprovat un impuls clar a les energies renovables i hem posat data al tancament de les nuclears, el ministre no es va dignar assistir a la Comissió en què discutíem les qüestions energètiques. La seva companya de Gabinet Cristina Garmendia ho va fer sense problemes potser perquè sabia que seria molt ben rebuda. Entre altres coses perquè ha situat Espanya en la novena posició com a potència científica mundial. El ministre Sebastian, en canvi, no podia presentar un balanç tan positiu en matèria energètica i a fe que l’hauria pogut mostrar si la seva política hagués estat una altra.

En fi, haurà acontentat uns quants, és cert. Però la majoria de ciutadans no li podem agrair gaire cosa i restarem amatents a la seva trajectòria futura per acabar d’explicar-nos el relat de la seva actuació.

Al ministre Sebastian li queden poques setmanes i encara pot rectificar aquestes dues decisions que ha enviat al Consell de Ministres per a la seva ratificació. Si rectifiqués encara li podríem dedicar aquella frase que diu ” un buon finale tutta una vita honora ” . I llavors treuríem l’adverbi de quantitat i l’interrogant del titular d’aquest article.

A La Vanguardia va sortir així

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Ministre Sebastian, un final poc lluït ?

  1. la carta que Eurosolar ha enviat al mal ministre Sebastián:
    http://www.energiasostenible.org/sec3.asp?id_link=58&id_up=17

  2. Jordi Ortega diu:

    Hermann Scheer recordaba que era un lobbysta, a sueldo de RWE Power, instigador de la prorroga nuclear y derrogar la ley nuclear del SPD, al tiempo que hizo una campaña contra Andrea Ypsi, como presidenta y Hermann Scheer ministro de Economía y Medio Ambiente. Schroeder al menos el su gobierno convocaba gabinete de crisis de gobierno para rectificar las decisiones de Wolfgang Clement, con el programa electoral en mano.
    http://aesyd.blogspot.com/2008/01/clement-contra-ypsilanti.html

  3. Subscric i, amb el vostre consentiment, comparteixo al meu mur.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>