Lloret com a símptoma d’un problema de model

El cas de Lloret és símptoma que les coses no s’han fet bé i sobta llegir aquests dies l’ex-alcalde Crespo traient pit i lloant un suposat canvi en turisme a la localitat en els darrers anys que no veu ningú. I si s’ha produït, vistos els resultats,  millor que el revisi. I sobta sentir el conseller Puig reclamant menys turistes de low-cost. Aquest tuf classista del Govern d’Artur Mas es va repetint de forma insistent com també ha fet amb la renda mínima el Conseller Mena a qui, en canvi, no li hem sentit dir res sobre Lloret essent ell el responsable del Govern. Creiem més raonables les veus dels ciutadans que es van manifestar pels carrers el quinze d’agost clamant per un canvi imprescindible per la seva tranquil•litat, la dels qui hi van a passar uns dies i pel propi sector turístic.

Ara sentim l’equip de govern de l’Ajuntament de Lloret posant el crit al cel sobre el control dels aforaments o dels horaris que el Govern de la Generalitat allargat al març i ara sembla penedir-se’n. Però el problema és de model: la promoció de la quantitat per sobre de la qualitat, el reclam  com a llocs de sexe i alcohol fàcils i barats d’algunes poblacions de la nostra costa o el tot comprès a preus rebentats.

Els meus companys del PSC de Lloret a l’oposició s’han comportat aquests dies de forma molt i no sé si massa responsable fent costat al feble govern municipal. Però cal canviar i amb governs capaços i estables. S’ha de procurar el bé comú i no només el d’uns quants, amb amplitud de mires i tenint en compte que les nostres ciutats costaneres tenen altres atractius als seus propis termes municipals i als veïns. A més oferta, més possibilitats.
I cal una adequada i generosa promoció que ha d’incloure també valors. Al nostre país es pot venir a divertir-se i pot ser un reclam més però hem d’explicar que defensem la salut i la tranquil•litat de la gent, perseguim els delictes i entre ells els de les agressions sexuals contra les dones sense contemplacions. No volem delinqüents. El sector també ho ha d’entendre i col•laborar-hi.No es pot perseguir el guany immediat sense mirar el futur. Això és pa per avui i gana per demà. A la Costa Daurada tarragonina hem tingut també problemes semblants sobretot per Setmana Santa. S’ha corregit al menys en els aspectes més gruixuts.

Però cal reflexionar seriosament. Aquest Govern de la Generalitat demostra moltes febleses davant les pressions d’alguns sectors econòmics que rebutgen el que anomenen intervencionisme. Però quan venen maldades i és massa tard reclamen la intervenció dels poders públics, en aquesta ocasió en forma de més policia.

El Govern de la Generalitat no pot per més temps oblidar planificar el turisme consensuadament amb el sector perquè desprès hem de córrer tots a solucionar el problema quan ja ha explotat. S’ha de canviar de política. O el proper estiu tornarem a demanar que hi vagin els cossos especials dels mossos per resoldre situacions potser encara.

Article publicat al Periódico de Catalunya el 27 d’agost de 2011

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Lloret com a símptoma d’un problema de model

  1. Ramon FERRÉ SOLÉ diu:

    A Calafell, en el seu dia, també teníem problemes, al Carrer Monturiol, amb els joves incontrolats que bebien sense control. No es pot dir que teníem un “turisme de borratxera”, per què els turistes no eren els culpables dels incidents, però la fama de municipi conflictiu incidia també en el tipus de turistes que, al final, triaven Calafell com a destí. No hem tingut mai la fama de Lloret ni de Salou, però, ara, mengem menys i païm millor!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>