Un PSC catalanista de centre o d’esquerra ?

Conquerir i ocupar l’espai central de l’electorat no vol dir, des del meu punt de vista, fer polítiques de centre que només confonen l’electorat i desdibuixen el nostre veritable perfil. Ara hem perdut fins i tot bona part del de l’esquerra que ha optat per altres opcions i per l’abstenció o el vot en blanc.

El PSC, en aquest moment més que mai, ha de proposar i aplicar on té responsabilitats de govern, polítiques d’esquerra, és a dir, de profunda transformació de la realitat i fer que aquestes siguin comprensibles per una part de l’electorat de centre per assolir la majoria necessària, és a dir, assolir l’hegemonia social.

Els qui sempre hem entès que la millor manera de ser catalanista és ser d’esquerres i practicar polítiques d’aquest signe, ara disposem de nous arguments. Perquè la millor forma de servir els interessos dels catalans i les catalanes és lluitar per canviar radicalment el predomini dels mercats per supeditar-los a l’interès col.lectiu, l’explotació dels recursos naturals i de les energies fòssils, contaminants, finites i perilloses a una política ecològica que beneficiï els catalans i les catalanes actuals i futurs. I el millor catalanisme és el que assegura unes polítiques socials protectores de l’infortuni o de la discriminació secular com la desigualtat de gènere que ve del Neolític o com la més recent que pateixen els i les joves més que mai i que corre el perill d’esdevenir crònica. Aquestes darreres setmanes CiU ha ensenyat quina és la seva opció, la del servilisme a la dreta espanyola que sempre ha practicat. Efectivament, el pacte amb el PP posa de manifest les seves prioritats econòmiques, socials i mediambientals i al llarg de la legislatura els catalans ho comprovaran encara més. Aquest no és el catalanisme que necessita Catalunya sinó el que representem el PSC des d’una opció nítidament d’esquerres que consisteix en fer contribuir més als qui més tenen i protegir més els qi més ho necessiten.

És d’esquerres també reconèixer que hem de canviar les formes de fer i de participar en política i no creure que n’hi ha prou en acudir periòdicament a les urnes. Perquè la democràcia, que com tota obra humana és imperfecta i té gradacions, requereix actualització, noves formes i nous actors. Per tant, en primer lloc els propis partits polítics. Però també altres que en els darrers anys han adquirit un paper molt important, agents que no poden mirar des de la barrera passivament o fins i tot actuar en benefici propi exclusivament i, en massa ocasions la dignitat de les persones i, per tant, contra la pròpia democràcia: mitjans de comunicació, agents econòmics, grans corporacions del món financer o monopolis que han acaparat béns fins i tot a anys vista en mercats anomenats “de futur”. També hem d’assegurar la participació d’altres que, sense finalitat de lucre, tenen sectorialment un paper a tenir en compte perquè sense la seva preocupació l’evolució cap a un món més just i més avançat no es produiria: moviments socials veterans i nous que sorgeixen com a resposta a noves necessitats o noves preses de consciència. Per últim, el món de la Universitat i del coneixement en general hauran d’assumir un major compromís i no restar passius i al marge de la construcció del futur-

Perquè cal noves estructures de govern globals als continents – i en el nostre cas a Europa ja és imprescindible i urgent però també a nivell local cal la implicació de més actors conjuntament amb els representants polítics dels ciutadans.

Aquests reptes tenim plantejats al proper Congrés del PSC. I si volem respondre en aquests termes a la societat catalana, també hem de preparar i desenvolupar el Congrés de la mateixa forma, oberta, amb diàleg amb les organitzacions socials i comprometent-nos també en les formes del Congrés. No podem discutir esmenes o elaborar textos alternatius. És insuficient. Se’ns exigeix un Congrés molt obert i en el qual ensenyem les nostres preferències, quins són els nostres principals interlocutors, a qui estem disposats a servir, de qui volem ser instrument. En aquest sentit, també les nostres relacions amb els socialistes de la resta d’Espanya i d’Europa les haurem de redefinir sabent que el PSC és un partit sobirà que està disposat a compartir objectius amb la resta de partits socialistes i principalment amb el PSOE des de la nostra pròpia personalitat irrenunciable.

I finalment, també la renovació de la direcció. Estic convençut que als ciutadans no és el que menys els preocupa de nosaltres per bé que no deixa de tenir la seva importància. Però en tindrà més la designació del candidat o la candidata a la Presidència de la Generalitat i, per tant, crec que és el moment d’escollir la persona que més asseguri la recuperació del nostre perfil propi que no pas pensar en clau d’exposició al públic. Simplificant, em miro més la primera secretaria del PSC, com sempre ha fet el PNB per exemple, en clau interna que externa. Per cert, crec que queden pocs a hores d’ara que es plantegin aquesta qüestió de la renovació de les persones en clau generacional. I com que no sóc sospitós de part interessada en aquest terreny puc dir amb tota tranquil.litat que em semblaria molt pobra la discussió. Idees, projecte, solucions, bons diagnòstic i compromís demostrat en fer molta feina per fer la travessia de l’oposició. És a dir, els interessos dels ciutadans en primer lloc, els del partit en segon i les legítimes aspiracions personals de cadascú en tercer.

Una reflexió final encara. La nostra tasca no es pot reduir ni molt menys a Ia que desenvolupem a les institucions i administracions. Hem de fer un PSC obert perquè sigui molt fàcil la participació i per guanyar milers de nous afiliats i afiliades. Però el compromís col.lectiu i individual hauria de significar que cadascú de nosaltres també es comprometés a prestar el seu servei al si de la societat on no falten entitats i no sobren ciutadans compomesos-

El PSC ha donat mostres sobrades de superar moments difícils. Ara hem de manifestar als ciutadans que ens preocupen més els seus problemes que els nostres per difícils que siguin. Tenim milers de seguidors i seguidores i de persones competents, d’idees i de voluntat de servei. El futur serà el que necessiten els catalans i les catalanes si acabem de definir un perfil catalanista des de l’esquerra per conquerir també una part de l’espai de centre necessari. Segur que ho aconseguirem.

Xavier Sabaté

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en XII Congrés del PSC. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Un PSC catalanista de centre o d’esquerra ?

  1. Manuel Rivera Moral diu:

    Estic en sintonia amb el que dius, company Xavier Sabaté. Només un matís: ara potser parlem més de nosaltres, de quines propostes tenim. Això no vol dir anar amb un lliri en la mà ni deixar d’observar què fan els adversaris (que no sempre són els altres partits polítics, que comparteixen delegacions de vot popular a les institucions). Fixem-nos en certs moviments que creen més injustícies socials i qui els dirigeix, o si són controlables (preu d’aliments, fonamentalisme religiós, nacionalisme xenòfob, racisme, retallada de drets socials, infantilisme polític…). Costa però s’ha de fer. Crisi és una paraula grega també vol dir etimològicament “posar en equilibri”. Aprofitem-ho. Sembla que vivim uns moments que tot s’ha de reeestructurar: les professions, la comunicació, les relacions humanes, l’economia…

    Per acabar i no allargar-me. Un joc i una proposta per al PSC o altres organitzacions (milito en diverses).
    Com a lletra de futur la lletra A. És la primera de l’alfabet.
    A… Assumpció de realitat i resultats
    A… Ànims
    A… Apertura a la societat
    A… Ànima (ànima socialista o socialdemòcrata o d’esquerres)

    El repte per canviar la societat és massa gran per a una organització sola. El PSC no ha de ser l’únic centre però ha de ser centre polític. La societat no pot permetre’s el luxe de prescindir-ne.

    Manuel Rivera Moral

  2. José Guerrero Castillo diu:

    Estoy totalmente de acuerdo contigo Xavi. La cuestión es si nuestros “barones” serán capaces de entender la necesidad de dar el giro que este nuestro partido necesita. Espero que el congreso de octubre no se convierta en una nueva “partida de cambio de cromos” y el cambio, la renovación de ideas y personas quede, como en otras ocasiones, en una declaración de intenciones ante la prensa sin convencer ni a los militantes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>