Un PSC rebel, ecologista, laic, sobirà i incrustat en la societat

Dèiem al mes de febrer que el PSC necessita un perfil propi . En tenia un que ha perdut. Va ser aquell un manifest que vàrem firmar gairebé totes les persones que tenim responsabilitats de direcció a la Federació XII – Camp de Tarragona – del PSC

1 – Quina renovació ?

1.1 – Hauríem de parlar amb més humilitat.

Des del febrer han passat quatre mesos, hem perdut les municipals i ha escrit molta més gent sobre el proper Congrès. No acabo d’entendre com il.lustres companys i companyes que han ostentat les màximes responsabilitats al Partit a l’Executiva o al Govern o en llocs claus de les Federacions del Partit, ara pontifiquen de com hem de canviar-ho tot. Jo que ja fa anys que ni formo part de l’Executiva ni vaig ser al govern més que “interinament” els darrers sis mesos amb Pasqual Maragall, em sento, tanmateix, responsable en la part que em correspongui, de l’actual situació. i crec que hauríem de parlar amb molta humilitat si no volem provocar la hilaritat o la incredulitat de la resta de companys i companyes i ciutadans i ciutadanes. És necessària l’aportació de tothom però alguns han i hem de demanar excuses al mateix temps que parlem.

1.2 – Aquí no pot marxar ningú i hem de comptar amb tothom

Altres utilitzen l’edat com a primer argument però no aclareixen si els candidats i candidates de les passades eleccions, molts dels quals són molt joves del que val de veritat que és d’esperit, creativitat, audàcia i sobretot, molt treballadors i de pensament socialista autèntic, s’han de retirar també a partir del proper Congrés. Jo, que he procurat sempre ser d’aquests però que penso que he de donar pas a altres i que per això acabo de dimitir com a 1r secretari de la meva estimada Federació XVII – Camp de Tarragona -, crec tenir una mica d’autoritat per rebutjar aquest argument com a principal o en alguns casos gairebé únic i afirmar que mai no he vist que els relleus es facin sobre la base de l’ineluctable fet de l’edat. Al menys al nostre partit. En d’altres que ho han fet estan en perill de desaparició. I pregunto si el qui presentarem per ser President del Govern d’Espanya tampoc no és vàlid si finalment és qui tots pensem que serà. O si alcaldes com Mayoral, Carnicer, Ballesteros o Ros per posar només uns exemples han de dimitir avui mateix.

Necessitem tanta gent i a totes les fileres i n’hem d’anar a buscar tanta en aquesta tasca històricament “sisífica” de l’esquerra per travessar el nou desert que, que seria suïcida prescindir de ningú.

1.3 – La renovació que demanden els ciutadans i ciutadanes

Estic convençut que els catalans i les catalanes ens demanen una renovació en la línia de resoldre els seus problemes i això passa per un projecte polític creïble que inclou, per aquest ordre, idees, acció i persones. N’hi ha que estan entestats en què parlem a l’inrevés. Un servidor vol aclarir abans les idees, el Partit i finalment – només finalment – les persones que es posaran al servei de les idees i de l’acció que ha de desenvolupar el Partit

2 – No és cert que ja disposem de suficients documents i idees que orientin la nostra acció.

El món canvia molt de pressa i la consciència i els moviments socials també. I no ens hem sabut adaptar a aquests canvis, no hem tingut els reflexos suficients. Hem de reconèixer que en els darrers anys hem estat massa moderats i mediatitzats pels nostres compromisos de govern No hem estat prou audaços, no hem aprofitat els anys de bonança econòmica per bastir un sistema productiu competitiu ni un sistema fiscal progressiu de veritat que suporti l’estat del benestar. Els més rics s’ho han fet més, tenim més de 700.000 aturats a Catalunya i els joves es desesperen amb raó.

3 – Què hem d’oferir als catalans i a les catalanes ?

3.1 – Un PSC rebel amb la realitat, inconformista, que persegueixi transformar-la constantment independentment que ho aconseguiexi o no. El PSC va néixer per modificar i reduir les diferencies socials a Catalunya, perquè tothom tingues una vida digna i les mateixes oportunitats de desenvolupar-la. Com les diferències socials no es redueixen sino ans al contrari augmenten i prenen noves formes, la nostra raó de ser continua essent necessària. Als socialistes no ens agrada el món tal com l’ha desenvolupat el capitalisme. Els propis defensors del sistema deien no fa massa que calia refundar-lo però no veiem cap senyal ni ho faran. Al menys en el sentit que nosaltres volem. La crisi econòmica continua, les diferències augmenten i àmplies capes de la població, principalment joves, no veuen futur. Els socialistes també estem indignats amb aquesta situació. El PSC no existeix ni va néixer per governar passivament i resignadament aquest estat de coses ni molt menys per mantenir-les sinó per rebelar-s’hi i canviar-les. Hem de denunciar la injustícia, l’ostentació de la riquesa material i lluitar per ajudar els i les qui pateixen. No ens resignem.

3.2 – Més intervenció en la regulació de l’economia, en les transaccions financeres, en evitar abusos monopolístics. Els agents principals del sistema econòmic i financer han demostrat a tots els nivells, supranacionals, nacionals i locals que tampoc no poden anar sols perquè es desboquen, són cecs i en molts casos tendeixen al monopoli o a evitar la competència. Ni pensen en el bé comú ni en les persones sinó en el seu exclusiu benefici particular. En aquest sentit, necessitem revisar la presència del sector públic en sectors claus de l’economia com la banca o l’energia. O buscar nous instruments per evitar monopolis de facto com els cereals. I hem de recuperar fórmules d’economia social com les cooperatives i aprofundir en la col.laboració sector públic i privat en la prestació de serveis i obres gairebé exclusivament atribuïts a concessions

3.3 – Fiscalitat progressiva. Les càrregues han de ser proporcionals al poder de cadascú. Aquest principi està contingut en la Constitució i al nostre Estatut. Alguns deuen creure que s’hi ha posat per fer bonic i per quedar bé. Si hi és és per acomplir-ho. Perquè és de justícia que sigui així i perquè els propis poderosos ho han de perseguir tant o més que nosaltres si no volen la fractura i el conflicte social constants.

3.4 – Protecció davant de les noves fragilitats que s’han sumat a les tradicionals. Avui no són només les persones que pateixen dificultats les angoixades sinó també aquelles que pensen que les poden tenir amb molta probabilitat . Per això cal assegurar una acció social de qualitat i a l’abast de tothom. Les conquestes assolides no tenen garantia d’eternitat. De fet assistim en aquests moments a veritables atemptats a la cohesió social per part dels governs de la dreta que sota l’excusa de fer quadrar els pressupostos retallen de forma descarada serveis però també ingressos que cal demanar als qui poden i han de contribuir més. I els i les joves estan avui més necessitats que mai de suport públic que és l’únic que poden tenir.

3.5 – Un model econòmic diferent per crear ocupació estable. I això passa per nous sectors industrials i nous serveis, coneixement i investigació.

3.6- Particularment imprescindible és que adoptem unes polítiques més ambicioses en el terreny del medi ambient i de l’energia. El canvi a un model energètic sostenible, amb energia que no sigui finita ni contaminant i insegura no només és necessari sinó que és l’únic camí possible i capaç de generar riquesa i ocupació. Ens hem de pronunciar clarament a favor de tancar les plantes d’energia nuclear a Catalunya que és en aquests moments un dels països amb més potència nuclear instal.lada del Planeta.

3.7 – Un PSC que defensa i posa en marxa polítiques ecologistes serioses, possibilistes però ambicioses, que prioritza la seguretat alimentària al guany econòmic sense fre, la qualitat de l’aire i de l’aigua; la cura del paisatge a la seva utilització per fer negoci sense escrúpols, els productes sans i ben acabats als que ens ofereix la publicitat enganyosa, el consum de productes culturals de qualitat i la creativitat, a la passivitat a l’oferta de productes primaris.

3.8 – Un PSC que defensa el laïcisme com a millor manera d’organitzar la convivència, la que permet més tolerància, més respecte per totes les creences en peu d’igualtat sense que cap sigui l’única, la que garanteix millor el respecte a la llei democràtica

3.9 – Un PSC que garanteix l’ordenació del fet migratori amb voluntat d’integració intercultural en una nació catalana que al llarg de la seva història mil.lenària ha sabut preservar els seus signes distintius culturals i en particular de la seva llengua que defensem també com a eina d’ntegració

3.10 – Un PSC que defensa el Federalisme com a millor fórmula per garantir el progrés dels catalans i catalanes i la seva cohesió social i econòmica. En aquest sentit, el nostre compromís amb Catalunya continua més viu que mai. L’actual autogovern, el més ampli dels darrers segles de la nostra història i els nostres recursos no poden ser condicionats més que per nosaltres mateixos i han de ser fruit del pacte que establim amb l’Estat i amb Europa per servir millor les dones i els homes que viuen a la nostra terra i els i les qui hi viuran en el futur


4 – Com ha de funcionar el PSC ?

4.1 – Incrustat en la societat. Hem posat i posem l’accent massa sovint en les estructures del PSC, en l’organització, en les sectorials, en la permeabilitat i l’obertura. Tot això s’ha de fer i el PSC ha de ser així, és cert. Però els homes i dones del nostre Partit han de participar directament en les múltiples fórmules organitzatives de què es dota la societat. Fins i tot els càrrecs púbics que han tendit a gestionar allunyats dels moviments socials dels quals gairebé tots provenen, han de participar en les organitzacions socials de forma activa i quotidiana. És l’única manera que els ciutadans i les ciutadanes ens veuran com a iguals i que ens creiem i valorem de veritat la tasca de base. I que aquesta es concreta preferentment en sectors transformadors com el sindicalisme, el feminisme, l’ecologisme la cultura i tots aquells que suposen una xarxa social que ens permet construir una majoria social de progrés.

4.2 – Un PSC sobirà, tal com el vàrem crear i tal com figura en els registres, tal com és quan ens reunim en els nostres congressos i en el nostre Consell Nacional. En virtut d’aquesta sobirania pactem les nostres relacions que considerem útils per als catalans i catalanes amb altres partits socialistes com el PSOE o el Partit Socialista Europeu i els nostres representants en aquests àmbits han de tenir la plena capacitat per decidir la seva acció quan es tracti de temes referits a Catalunya

4.3 – Un PSC més col.lectiu i menys personalista, més participatiu i col.legiat com ho era en la seva fundació. Tenir una Executiva tan extensa genera consensos més amplis en el moment dels Congressos però desprès limita el debat a uns pocs en els Consells nacionals que han de ser més vius.

4.4 – Un PSC respectuós amb tots els territoris i per tant ha de concedir més pes a les federacions i a la seva representació en els grups parlamentaris i en els governs. És la millor manera d’equilibrar el Partit, afavorir la participació, la il.lusió i l’activisme

4.5 – Un PSC que, reconeixent que no tenim la solució de tot ni aquesta pot venir nomes dels partits polítics o de la política. reclami, persegueixi i faciliti la participació de persones i grups socials que han de prestar el seu concurs en la marxa del nostre país: entitats socioeconòmiques, del món del pensament i de la investigació ( Universitat i creadors culturals ) o mitjans de comunicació.

4.6 – Un PSC que millori les estructures de la democràcia, les lleis que la garanteixen i la fan funcionar, les electorals en primer lloc per tal d’impedir el mercadeig indigne i impropi de societats avançades desprès de les eleccions, l’augment de la vigilància per evitar la corrupció i la qualitat de la democràcia que no existeix poel sol fet de votar periòdicament sinó en la garantia de la transparència i de la igualtat davant de la llei

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en XII Congrés del PSC. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Un PSC rebel, ecologista, laic, sobirà i incrustat en la societat

  1. Manuel Rivera Moral diu:

    Aquesta crisi no és del PSC, afecta a tots els partits i a totes les capes de la societat. Els i les més dèbils pateixen més, tenen menys joc.

    I no val això de “jo no estat”. L’infern són sempre els altres?… No sempre.

    Aquesta crisi ens obliga a pensar i repensar. “Pensar” i “dir” també és “fer”.

    Potser un dels mites que ens expliquen el que és la vida és el de Sísif. Quan ja va arribar al cim amb una pedra, la pedra va caure, i torna a aixecar-la.

    Hem d’animar-nos. Un company em va dir fa molts anys que “l’optimisme és una virtut revolucionària”. I jo vaig entendre la metàfora.

    Amb el somriure la revolta, company Xavier, per transmetre’m la passió, per transferir-nos coneixements i preocupacions. Seguim comptant amb tu. I ningú no és perfecte.

    Manolo Rivera

  2. montse diu:

    T’ha quedat molt bé Javi.
    La internvenció en la regulació econòmica hagués estat molt bé, però és una ocasió que s’ha deixat passar. Les mesures que han prés des de Madrid (PSOE) han estat i són de dretes. Se’ls ha facilitat molt al PP la tasca a fer, només de pensar-hi tinc ganes d’estripar el carnet. Anem de progres amb els nouvinguts, legalitzant-los, ajundat-los … i primer i sempre serà primer els ciutadans d’aquí i sabem que no és així, molts drets i els deures per més tard … no, això no ha d’anar així. El PSC m’ha desilusionat, no tinc esmà per reaccionar, l’Estatut tremola, les finances catalanes, l’educació, la vivenda, toquis el que toquis ens llisca de les mans. I el que està ben fet no ho sabem vendre.

    Ara et diré una cosa que des de fa temps m’aixeca un somriure. Jo he defensat des de fa molt i molt de temps el federalisme i recordo perfectament els comentaris i mirades “sorprenents” dels meus companys a TArragona. Ara o millor dit fa quatre dies aquest tema resulta interessant … calia escoltar, calia xafar el carrer, seure i observar. Estic d’acord amb tu, heu d’entornar, uns més que altres, el mea culpa, es justo y necesario es nuestro deber y salvación. I una altra i necessària opció és deslligar-nos dels estatals, no ens han fet gens ni mica de bé, millor que no vinguin i millor que ens plantegem ser veritablement sobirans i començar a demanar el grup parlamentari, de nou, CATALÀ.

    I en quan a laïcisme, considero que és un aspecte íntim de cadascun de nosaltres. L’Alcalde, va de catòlic practicant, algú li hauria de dir que fantàstic que faci el que vulgui a la intimitat, però no cal publicitar-ho, entre d’altres pq no és precisament la filosofica del partit socialista … en un altre moment o fins i tot personalment parlarem … quan surti del meu estat “indefinit”.

    Una abraçada i per damunt de tot pots comptar amb mi, tingui o no tingui carnet socialista català

    MOntse

  3. pere domènech diu:

    subscric fil per randa el model del psc que proposes. Molta sort

  4. Ignasi Garreta Magrinyà diu:

    Xavier:
    He llegit amb atenció les teves reflexions i la teva decisió, fa falta que en el proper congres es fagi una veritable revolució i aquesta ha de esta fonamentada en accions i ideals realistes que permeten construir una societat socialista, estic masa cansat de sentir sovint que aixo o alló es fa per motius politics i que al posar-les en practica contradiuen el funcionament social, provocant distorsions o en el pitxor dels casos el contrari de la intenció inicial, fa falta transparencia i una ferma decisió de fer politica amb la veritat per devant, en fi i tantes altres coses.
    Una abraçada ben forta.
    Ignasi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>