Discurs de la regidora Arga Sentís

Senyor alcalde, vull començar felicitant-vos , molt sincerament,  i també a tots els meus companys regidors i regidores.
I abans d’explicar el meu vot, he d’agrair a totes i cadascuna de les 2.602 persones que amb el seu vot van permetre que ICV- EUA tornés a tenir representació a l’Ajuntament de Tarragona la seva confiança.
Tornem a l’ajuntament, després de quatre anys de no ser-hi, amb els mateixos principis i els mateixos propòsits:  ser la veu del carrer, la veu d’una esquerra que a Tarragona sempre ha existit, des dels moviments socials, els sindicats, els col·lectius i les persones anònimes que treballen cada dia per construir una societat més justa.  Una esquerra que aposta per la cohesió social, pels drets, pel benestar, i també per la felicitat de tots els ciutadans i les ciutadanes, de tots aquells que són veïns de la nostra ciutat, sense cap excepció.
M’estreno com a regidora gràcies al suport de persones que, com jo, sabem que la política no es fa només des de les institucions, però que no renunciem a fer-la també des de les institucions, perquè estem convençuts que tenir representació  institucional és un dret, que com tots els drets ha costat molt d’aconseguir, un dret al qual no podem renunciar… i sobretot ara, que amb l’excusa de la crisi ens els estan retallant.
Us agreixo que malgrat tot, continueu pensant que val la pena votar i que el dia 22 de maig votéssiu la llista que encapçalava jo… tenim poca força, és cert,  no som decisius, no servim per fer majories ni per decidir alcaldes… estic sola, però m’hi sento molt acompanyada per tots vosaltres, per tots els que heu fet que tornem a tenir veu a l’Ajuntament.
I sé que sóc fidel als meus votants oferint també aquest petit grup municipal per recollir la veu de les forces d’esquerra que no han aconseguit representació, i de la gent que se sent d’esquerres, de la gent alternativa, de la gent rebel de Tarragona que va creure que no valia la pena anar a votar. Us ofereixo ser la vostra veu a canvi, naturalment,  de res, que és com crec que s’han de fer les coses que importen, i des del convenciment que és necessari portar a les institucions una altra manera de fer política on els ciutadans siguin protagonistes cada dia de l’any, no només cada quatre anys.  
El dia 22 de maig estaven cridats a votar per triar els seus representants a l’ajuntament de Tarragona  89.216 tarragonins i tarragonines.  D’aquests, 17. 826 van triar com a alcalde el senyor Ballesteros, 9.920 van votar la llista de CiU i 3 menys la del PP.
I 42. 650 conciutadans no van anar a votar. I alguna cosa va molt malament si tanta gent passa del que estem fent nosaltres aquí avui.  Els vots no són xecs en blanc perquè els partits els interpretin després segons les seves conveniències. Aquest dies he sentit parlar de governabilitat i en realitat es parlava  d’estabilitat, de tenir governs còmodes.  Malament rai si la governabilitat ha de dependre de majories còmodes…  on queden els ciutadans?  Tots, també els que no voten. La governabilitat passa pels ciutadans, per ser capaços de construir una democràcia participativa, i uns ajuntaments transparents, amb les parets de vidre, on no hi hagi res que no es pugui explicar.  
Crec que atesa la situació, el més racional, i el més proper a la voluntat popular expressada el dia 22, és que el senyor Ballesteros formi un govern en minoria. Si comptem tots els vots un per un, hi ha una majoria de votants d’esquerres.
Si de nosaltres depengués, si la majoria de vots d’esquerres s’hagués pogut traduir en una majora d’escons en aquest plenari, que ningú no dubti que ICV-EUiA hauria posat la seva força al servei d’un govern d’esquerres a Tarragona.
M’he abstingut, alcalde, no t’he votat. No necessitaves el meu vot perquè ets el més votat,  amb diferència.
Ets l’alcalde que han triat la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Tarragona, i celebro que siguis tu l’alcalde.
I tot i que no t’he votat, i tot i que no em necessites per ser alcalde, et vull demanar moltes coses. I a més sóc molt exigent:
Vull un alcalde que planti cara a les retallades, que combini adequadament l’austeritat amb l’equitat.
Vull un govern municipal que no es resigni a aplicar les polítiques d’ajust pressupostari i  que sigui protagonista d’una sortida de la crisi socialment justa i ecològicament sostenible 
Que lluiti per una Tarragona justa, verda, orgullosa del seu patrimoni, però també dels seus barris,  que aposti per relligar la ciutat, ajuntant el que la dreta sempre ha separat, com? Amb polítiques socials i amb transport públic. Que aposti pel transport públic, pels vianants i per les bicicletes.
Que sigui capaç de cooperar amb les ciutats veïnes per trobar solucions  a les necessitats comunes dels ciutadans.
Que s’impliqui en la lluita pel tancament de les centrals nuclears que són una hipoteca per al futur de tot el territori.
Vull un Ajuntament que fomenti la participació dels ciutadans .
Vull un ajuntament laic.
Aquest dies he sentit parlar d’unitat, de consens… són paraules molt boniques… seria perfecte en una societat d’iguals. Però no vivim en una societat d’iguals, i no tothom té la mateixa capacitat per fer-se sentir, per posar damunt de la taula les seves reivindicacions i els seus interessos i convertir-los en tema de discussió. I en una ciutat com aquesta, on sempre han manat els mateixos, voler acontentar tothom es deixar que continuïn manant els mateixos en nom del consens. Nosaltres volem un alcalde que prengui partit: que prengui partit pels aturats i pels treballadors precaris, que prengui partit pels desnonats per una llei hipotecària injusta, que prengui partit pels joves, que veuen com s’utilitza l’excusa de la joventut per amagar adults precaris, per les persones grans, pels xiquets, pels treballadors i les treballadores, vinguin d’on vinguin, independentment del seu origen, per la gent vulnerable, pels exclosos.
I sé que és difícil, que la correlació de forces no ajuda.

Però per tirar endavant  tot això que et demano sempre ens tindràs al costat. A canvi de res.
l sempre que l’interès públic es posi en qüestió, sempre que les polítiques restrictives apuntin als més desafavorits, sempre que es vulgui carregar el pes de la crisi i de les retallades sobre les esquenes dels veïns i les veïnes, els que ho vulguin fer que sàpiguen que ens trobaran a l’oposició, i que no farem una oposició complaent, sinó ferma, serena, decidida i contundent.

Et desitjo, alcalde, molta sort en aquest nou mandat que ara comença perquè la teva sort va en benefici de Tarragona i espero que posis sempre les persones i les seves necessitats al capdavant de totes les polítiques municipals.  
 
 

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>