Partits catalans forts i independents

És curiosa la desimboltura – per no dir la cara – que la dreta anomenada catalanista i darrerament mig sobiranista o pseudoindependentista d’amagat, utilitza per ocultar-se darrera la bandera i els sentiments mentre realment practica el servilisme i l’esclavatge més evident que mai respecte el principal explotador dels catalans que no és altre que el capitalisme que es manifesta avui en una de les seves cares més salvatges que mai no haviem vist, els poders fàctics diversos o, de manera més burda des de fa uns mesos , respecte algunes mitjanes – o grans ? – fortunes d’alguns pocs catalans entre els quals sembla que es troben alguns parents molt directes dels qui seuen cada dimarts a la sala Tarradellas del Palau de la Generalitat.

El sr. Mas, en la presentació del llibre del desagraït conseller de cultura Mascarell, fracassat en el món de l’empresa privada i convers a la casa comuna de CiU, ha dit que Catalunya precisa de partits forts i independents. No deu parlar per CDC que al llarg de la seva curta història ha donat mostres reiterades de feblesa i de subordinació a interessos mesquins i contraris a la majoria de catalans i catalanes i favorable als dels poderosos autòctons i forans.

Quant de temps haurem de suportar acusacions simples que acaben essent justificades i lloades per alguns incondicionals de sempre i altres conversos i converses com la darrera biògrafa del nou President que reclama un PSC “que no falli” com si nosaltres tinguéssim la responsabilitat de governar Catalunya i haguéssim de resoldre el paper del govern dels pitjors responsables del país que s’amaguen del Parlament i dels ciutadans perquè ni saben ni gosen donar la cara, ni tenen valor ni competència per afrontar una situació que ni coneixen, ni estan preparats ni tenen la fortalesa suficient, subjugats com estan davant els qui des de fora de la política i/o des de fora de Catalunya els dicten el relat i les actuacions quotidianes.

Aquesta és la fortalesa i la independència de les quals ens parla el sr. Mas ? La dels qui es manifesten febles davant dels poderosos als que serveixen en plena crisi rebaixes d’impostos, dels qui fan negoci amb la salut, amb l’ensenyament o amb l’energia ? la independència dels qui són dependents del sr. Aznar al qual li van votar totes les investidures i pressupostos haguts i per haver ? Doncs és la dependència que ja van demostrar llavors quan van ser capaços de vendre’s muntanyes i aigua amb el Plan Hidrológico Nacional i i ara tornen a parlar-ne i afegeixen ni més ni menys que la salut de tots els catalans i l’educació i l’atenció social als més febles.

Per tant, ningú més dependent i més feble que ells davant els poderosos. Els socialistes no tenim cap complex, no trobo convergents ni cap dels seus aduladors que hagi fet més per Catalunya que nosaltres. Menys encara els qui ens demanen que no fallem. És cert que pel que fa al finançament cal reajustar les condicions en la línia del que tenen els estats federals i establir límits. Ja hi estem d’acord i hi treballarem com els primers. Però no tolero més que hi hagi vares de mesurar el catalanisme en funció de si ens demarquem o votem en contra del PSOE. Perquè apanyats hauríem anat des que va caure la dictadura i encara avui si haguéssim d’anar junts amb els qui habitualment són els socis de CiU. Així que estem entestats a sortir d’una crisi tots plegats – també amb els vascos, navarresos, gallecs, andalusos, valencians… – tan brutal que fa riure que ens la vulguin fer oblidar a base cada matí de les píndoles del sr. Homs o dels qui volen reduir el problema d’abast planetari a les disputes amb l’enemic exterior més enllà de l’Ebre quan tothom sap que els desajustos que puguin haver en la relació amb el Govern de l’Estat no són ni molt menys el nostre principal ni únic mal. I en sortim tots o fracassarem també nosaltres. A no ser que es vulgui que els catalans en solitari anem per lliure avui mateix. Però si és així que es digui clarament i que s’actuï en conseqüència i no votant d’amagat com si un President de la Generalitat pogués ocultar-se tan frívolament en una qüestió tan transcendental com aquesta.

Defensem Catalunya de forma diferent però no més uns que altres. Més ben dit, no concebo defensar millor Catalunya que defensant els catalans  i les catalanes. I això ho fem millor els partits independents dels poderosos que els que els serveixen i en depenen. Si no, ja seríem amb ells. Però preferim defensar les causes nobles de la igualtat d’oportunitats, de la justícia social, de la cultura per tothom, de la nació que considera tots els seus homes i dones per igual i que els fa contribuir en funció de la seva capacitat.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>