Prenguem exemple dels capitalistes…

De vegades, els intel·lectuals -en particular, els progressistes- es compliquen en excés la vida intentant trobar “les raons de les coses”. Un exemple és el de Max Weber. La seva obra més reconeguda L’ética protestant i l’esperit del capitalisme representa el paradigma d’aquest voler trobar “els origens”: segons ell, la religió va ser un dels aspectes més importants que van influir en el desenvolupament de les cultures occidental i oriental. Freud n’és un altre. La conducta humana quotidiana -com ara l’oblidar propòsits, el confondre noms i les equivocacions a l’escriure- té “causes ocultes”, en molts casos, més enllà de la consciència. Un altre paradigma extensament utilitzat pels capitalistes per treure’s les puses (llegeixi’s la mala consciència) de sobre.

Però, de fet, els propis capitalistes ho veuen tot més senzill. Posem per cas l’ètica: si tens problemes ètics, busca un solucionador de problemes ètics, i lllestos. I a un altre negoci.

Image

Quant a Lola Montés

Com el somriure del gat de Chesire, sóc visible quan m'esvaeixo.
Aquesta entrada ha esta publicada en Ètica. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>