TINETblocs

Troben al Camp dels Ninots un nou esquelet sencer de tapir de fa 3,1 milions d’anys i amb les parts del cos on li corresponent

csb — Mon, 21 May 2012 12:30:30 +0200

Amb aquesta troballa aquest jaciment de Caldes de Malavella concentra ja el 70% del registre fòssil mundial d’aquesta espècie

És una descoberta molt important perquè ajudarà a obtenir abundant informació sobre com era l’entorn ecològic d’aquella època

Llibre i web didàctica sobre el Camp dels Ninots – vídeo general - capítol Sota terra - Presència a Volcanpark - Article a Geologica Acta

L’excavació que aquest mes de maig es desenvolupa al jaciment del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella (Girona), sota la direcció de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), ha posat al descobert l’esquelet sencer d’un tapir de 3,1 milions d’antiguitat que, a més, està en connexió anatòmica, és a dir, amb les parts del cos on li corresponen. Amb aquest troballa el Camp dels Ninots concentra ja el 70% del registre fòssil d’aquesta espècie.

L'esquelet del tapir "in situ" al Camp dels NInots, durant l'excavació - Gerard Campeny / IPHES

“Si bé a Europa hi ha molts altres jaciments amb restes aïllades de tapir, el Camp dels Ninots és l’únic que els conserva sencers, en connexió anatòmica i en un estat de excepcional”, subratllen Bruno Gómez i Gerard Campeny, investigadors del l’IPHES i codirectors d’aquest projecte de recerca. Les mides del tapir que ha aparegut aquests dies serien les corresponents a un individu adult d’aproximadament 1,80 m de llargària i 1,30 m d’alçada, que deuria pesar uns 250 quilograms i pertanyent a l’espècie Tapirus arvernensis.

Fa 3,1 milions d’anys els tapirs eren molt abundants a la Mediterrània, en un moment en què reeixia un clima subtropical, més humit que l’actual, amb temperatures relativament suaus, poca estacionalitat i abundants precipitacions. Un dels trets característics de la vegetació de l’Europa occidental d’aquella època és que estava formada per boscos de llorer (laurisilva) de fulla perenne com les que avui trobem al sud-est de la Xina o al Delta del Mississippí, on predominen, per exemple, els anomenats xiprers dels pantans.

Dibuix de com seria el tapir descobert al Camp dels Ninota, que pesaria uns 250 quilograms

En el jaciment del Camp dels Ninots s’ha pogut reconstruir el paisatge d’aquesta zona gràcies a les abundants les empremtes de restes vegetals, essencialment fulles i fruits, que han quedat atrapades en els seus sediments. El seu estudi ha permès distingir l’existència d’una vegetació aquàtica, amb plantes que vivien submergides en zones poc profundes i someres. Una altra vegetació documentada és la típica del bosc de riera amb pollancres, salzes, verns, etc. i, finalment, un laurisilva on hi trobem a més de llorers, alzines, grèvols i alguns arbres caducifolis com els noguers.

És en aquest context ambiental on els tapirs hi trobaren les condicions idònies per viure-hi. Aquests animals són mamífers molt corpulents que basen la seva alimentació en fulles i fruites, de les quals, en aquest entorn, en podien disposar durant pràcticament tot l’any. La presència de les aigües de l’antic llac del Camp dels Ninots proporcionava no només el menjar suficient sinó també refugi pels possibles atacs de carnívors de la zona.

Una vintena de persones excaaven aquest mes al Camp dels Ninots - Gerard Campeny / IPHES

Amb l’esquelet de tapir localitzat enguany, juntament amb els altres dos de campanyes d’excavació anteriors, tots ells d’edats diferents, es demostra que l’entorn del Camp dels Ninots era l’adequat per viure una població estable d’aquest animals tant extraordinaris. La seva extinció a Europa, a principi del Plistocè, fa entre 2,8 i 2,5 milions d’anys, és conseqüència d’un canvi climàtic regit per la ciclicitat dels períodes glacials i interglacials, moment en què el paisatge subtropical va ser substituït per una vegetació de tipus mediterrània.

Actualment, els tapirs es troben en zones molt concretes de centreamèrica i Àsia, especialment a la Xina i Sumatra. El tapirus indicus, de pelatge blanc i negre, és l’espècie viva més relacionada amb la que va viure al Camp dels Ninots.

Paral•lelament a les tasques paleontològiques, també s’està treballant en nivells molt més moderns (Pleistocè superior) en els quals s’ha recuperat abundant indústria lítica que ens informa sobre com eren les darreres societats caçadores i recol•lectores del Paleolític superior, fa sobre uns 20.000 anys, a la comarca de la Selva.

Enguany, les excavacions es van iniciar el dia 1 de maig i es perllongaran fins al 31 d’aquest mes. Hi intervenen una vintena de persones, entre alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s'imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i personal investigador procedent d’universitats i centres de recerca nacionals i internacionals. Es duen a terme treballs transdisciplinars amb especial presència de la paleontologia, l’arqueologia, la geologia i la biologia, per tal de conèixer millor l’evolució de la fauna i flora en el transcurs dels últims 3,1 milions d’anys.

Reconeixement internacional

L’inici de l’excavació va tenir lloc poc després que la revista Geologica Acta publiqués un article dedicat al Camp dels Ninots, cosa que ha significat el reconeixement científic internacional dels estudis que es duen a terme sobre aquest jaciment.

D’altra banda, del 21 al 25 de maig es desenvolupa el Volcandpark, que és el primer congrés sobre la gestió, la divulgació i el geoturisme en zones volcàniques protegides; es fa a Olot. En aquest marc, l’IPHES presenta diferents comunicacions relacionades amb la geologia i gestió del Camp dels Ninots.

El Nàstic ja és de 2a B

mbusquets — Mon, 21 May 12 09:36:31 +0000

Al contracop

• Els grana baixen de categoria amb un empat a Múrcia (2-2)

• Tan sols un descens administratiu d'un equip de 1a salvaria els tarragonins

El camí del Nàstic a 2a A s'ha acabat. Amb l'empat aconseguit aquest diumenge a Múrcia pels de D'Alessandro i els triomfs del Girona i del Guadalajara, només un hipotètic descens administatiu a 1a divisió donaria esperances als tarragonins per a romandre un any més a la categoria de plata. Això sí, per tal que es pugui donar aquesta possibilitat els grana hauran de guanyar els dos partits de Lliga que queden i esperar una relliscada del Cartagena i l'Alcoià.

Empat estèril

El cas és que el Nàstic ha sortit a jugar contra el Múrcia sent ja un equip de 2a B. Amb tot, els grana no han fet un mal partit a la Nueva Condomina. D'Alessandro, que ha hagut de presenciar l'encontre des de la graderia per l'expulsió que va patir contra el Girona, ha assegurat que els seus homes "han fet un molt bon partit". A bones hores, doncs. A la roda de premsa posterior al matx, El Gordo no ha comentat el descens. Ni una paraula. A l'horitzó grana només hi ha el Deportivo, proper rival que visitarà l'Estadi.

Els grana s'han avançat de penal a la segona part. Tuni ha provocat la pena màxima que ha estat transformada per Álex Ortiz. Minuts després, però, Cristian García ha fet pujar l'empat al marcador i uns instants més tard Borja ha aconseguit el 2-1. Amb tot, el Nàstic ha sabut reaccionar i quan ja s'entrava a la recta final de l'encontre Roberto Peragón ha marcat el seu primer gol amb la samarreta grana.

El futur grana

El que s'ha vist venir tota la temporada s'ha acabat complint i el Nàstic militarà a la 2a B la temporada vinent, on l'espera un C.F. Reus Deportiu que per primer cop en molts anys podrà competir amb els tarragonins en igualtat de condicions. Per a l'afició grana, ara comença un dur camí. Pair el descens, acomiadar-se de la categoria que han pogut gaudir 8 campanyes i donar suport a la travessia pel desert que espera al club.

Poc se sap del projecte que des de fa setmanes construeix la cúpula de l'entitat. Kiko Ramírez podria asseure's a la banqueta per a liderar l'equip i podria donar entrada a diversos joves del filial, que actualment s'estan jugant l'ascens contra el Laredo (aquest dissabte s'ha disputat a La Pobla l'anada de l'eliminatòria, que ha acabat 2-1 per als tarragonins).

Sigui com sigui, el Nàstic ha d'assumir els errors comesos i pensar en tornar com abans millor al lloc que la ciutat i els seus seguidors es mereixen.

Pluja, castells i pedra

Josep Ma — Sun, 20 May 12 22:38:04 +0000

Un espai de serenor en la tempestat

Avui la Colla Joves Xiquets de Valls feia la seva tradicional actuació a El Milà, a pocs quilòmetres de Valls. Ens acompanyaven els Burdegassos de Vilanova i un temps rúfol i amenaçador que feia pensar que l'actuació no es podria dur a terme. Amb un cel encapotat que triava selectivament on deixava anar la seva pluja generosa i on no. Passada la una del migdia, la mare natura ens ha concedit una treva i l'actuació s'ha pogut realitzar. La Joves ha plantat un tres de vuit de postal, un quatre de vuit que segueix el seu rodatge i consolidació i un cinc de set que té ganes d'afegir-hi un pis en poques setmanes. La colla segueix consolidant els seus castells base que cada vegada es veuen més ben plantats.

Hom diria que demanen ja fer un pas més, però cal ser prudents i seguir el calendari fixat. Ben aviat haurem de passar ja la primera pedra de toc. No falta gaire. Posats a demanar, caldria veure ja aviat el primer dos de la temporada. Però seguim confiant en la planificació del Cap de Colla i de tot el seu equip que, sense pauses, però sense presses, estan posant el fonament que ens ha de permetre enlairar-nos ben amunt. Som a les portes del mes de juny, el mes que ens passarà la prova del cotó. Els assajos deixen bon regust de boca. Si som capaços de millorar l'assistència a l'assaig general del dimecres i d'incrementar encara més el de divendres, la sort jugarà un paper secundari.

Avui a El Milà, ni les pedres com avellanes caigudes del cel no ens han impedit fer una bona actuació de vuit. A aquells que, per una temporada no massa reeixida l'any passat, pensaven que la Joves tenia una crisi que ens deixaria tocats de per vida, els auguro un desengany, perquè una colla com la nostra no es deixa anar fàcilment davant les ensopegades, sinó que, com l'au Fènix, reneix i treu forces del seu saber fer demostrat en desenes i centenars d'anys. Temps al temps i en sentirem a parlar.

Aquí deixo les imatges de la nostra actuació d'aquest diumenge.

[video]http://www.youtube.com/watch?v=YnB2TjotJ2Y[/video]

Dos poemes de primavera i deu epitafis

jjroca — Sun, 20 May 2012 06:16:13 +0200

Sense camí

A l'espera

del mai més,

mentre plora

la somera,

he trobat

el vell pagès

tot somiant

en primavera.

Els camps verds,

preat el blat,

entre herbes,

la cirera

com em conta

contes vells

on regnava

la saviesa.

Però el temps

ens ha passat

i l'hivern,

ferit, s'allunya,

veig de nou

tot l'estimat:

el perdut

i la despulla.

Caminant

sense camí,

sense somnis

al darrere,

he perdut

el meu país,

com l'ha deixat,

se l'ha endut,

l'ha canviat,

la primavera.

Du neguit

En el cel,

les orenetes,

en el riu,

un baixar suau,

dintre la mar,

vella nau

i un mariner

a la costa.

I l'hostaler

demanant

els clients

que no li arriben,

com trepitjo

dolça llar,

minso poble

on ni criden.

Entre teules,

tot l'encís,

en els balcons,

melangies,

tot els joves

han fugit

no hi ha feina

per als homes.

I la terra

ens acull

i el cel,

de nou, s'allunya,

primavera

du neguit,

però ningú

l'ha sentit.

Epitafis

Torna demà i t'ho conto tot.

Estic en repòs absolut per ordre del metge.

Estimat Déu: Necessito aclarir un parell de dubtes.

Vull aprendre anglès per correspondència.

Presento una minva acusada de vitalitat.

Suposo que saps qui sóc.

Tinc poques esperances de sobreviure.

Fa deu anys que he mort i no tinc cap pastís.

Avui, ja no tinc febre.

Demà, faré una roda de premsa.

Una nova aventura

Josep Ma — Sat, 19 May 12 22:59:33 +0000

Un espai de serenor en la tempestat

Som a les acaballes del curs escolar. Queda un darrer mes, però els xiquets i xiquetes ja respiren aires de vacances. Les escoles estan duent a terme les respectives festes de l'escola. Són moments d'alegria per tothom, però per uns, pels que acaben el període de l'ensenyament primari i es preparen per entrar a un nou cicle com és el de l'ensenyament secundari, els seus sentiments són un aiguabarreig de tristor i alegria. Alguns es retrobaran en els seus instituts, d'altres se separaran, però ben segur que el record i l'amistat de tots aquests anys no s'esborraran. Una nova aventura comença per a totes i tots ells. Nous amics, acompanyats d'antics amics. La vida segueix i segur que la viuran amb plenitud. A tots ells, els alumnes de sisè de l'escola Enxaneta que acaben aquest any 2012, els dedico aquest petit homenatge. Amb un agraïment a tots els mestres i les mestres que els han acompanyat en aquest trajecte.

[video]http://www.youtube.com/watch?v=40N7Q6GqeKs[/video]

Del valor de l'art i altres coses

j_rius — Sat, 19 May 2012 20:00:40 +0200

Fa unes setmanes tots els mitjans de comunicació es feren ressò que Sotheby's de Nova Iork havia subhastat una de les versions del Crit de Munch per més de cent milions de dolars. L’any passat la família real de Qatar va comprar Els jugadors de cartes de Cézanne, per més de dos-cents milions. Anteriorment el number 5 de Jackson Pollock, el Woman III de Willem de Kooning, l’Adele Bloch-Bauer de Klimt, El nu amb fulles verdes i bust i també el Noi amb pipa, ambdues obres de Picasso, havien superat totes el cent milions de dòlars i es podria anar afegint un bon nombre d’obres d’art, que han estat posades a la venta i s’ha pagat quantitats astronòmiques per adquirir-les.

No fa pas massa temps es generà un enorme debat pels 20,35 milions d’euros que havia costat l’obra commemorativa del 70è aniversari de la Declaració dels Drets Humans, encarregada a Miquel Barceló i instal·lada al palau de la ONU a Ginebra. No sé si es podria saber el que li va costar a Juli II que Miquel Àngel pintés el sostre de la Capella Sixtina i d’aquesta manera poder establir alguna relació de costos, en el camp de la història s’acostuma a fer comparacions de preus per estudiar períodes d’inflació.

Racionalitzar el motiu que porta a pagar aquestes quantitats per una obra d’art és complex. N’hi ha prou adduint raons de fetitxisme, inversió, interès real de l’obra? Es pot estar segur que actualment la qualitat i el valor de l’obra no s’ha substituït pel marketing de la signatura? Què dona valor a una obra d’art: el nom de qui la signa, la idea, el concepte, el marxant, l’obra en ella mateixa, l’opinió del públic, els materials emprats o el mite que la pugi envoltar?

Si s’ha de jutjar per l’acceptació popular, és cert que hi ha molts més cues al MNAC, al Prado, al Louvre, o la National Gallery de Londres que no pas al MACBA, al Reina Sofia, al Pompidou o a la Tate Modern però emprant aquesta mesura cal fixar-se en quantes vegades al Louvre, no es pot pràcticament entrar a la sala on hi ha exposada la Gioconda i uns deu metres més enllà, la Verge de les Roques reposa sola i només és admirada esporàdicament? Això té una explicació que sembla anar més lligada a les polèmiques històricament generades per Monalisa que no pas a consideracions pictòriques, i que les coses tinguin una explicació, en cap cas significa que aquesta sigui lògica.

L’art ha variat al llarg de la història i la formulació del llenguatge emprat ha fet que algunes obres es puguin continuar entenent i seguint fàcilment, centenars d’anys després de la seva creació. Altres obres exigeixen una complexitat i una predisposició per assimilar-les fora de l’abast del gran públic, dit en altres paraules, entre Guido de Siena i Manet el mon ha canviat però entre Donatello i Kandinsky el mon s’ha trencat.

És obvi que a partir de Prohudom, Marx, Engels, Freud, Joyce, Schomberg i tots els representants de qualsevol isme es va produir una revolució en el pensament que es va veure reflectida en totes les dimensions de la cultura: filosofia, pintura, música, escultura, poesia, arquitectura però també es produí una enorme distància entre creació i públic que s’ha anat aprofundint fins el segle XXI.

Històricament el públic podia seguir una obra de manera més o menys raonable simplement per que coneixia el cànon. L’evolució del pensament ha fet que les idees siguin cada vegada més complexes, s’ha trencat el cànon, s’ha trencat la norma, per tant, cal un esforç complementari, però entre una obra sòlida i una obra pretensiosament absurda hi ha molta diferència i un cert esnobisme, probablement propiciat per la burgesia més de nou rics i neocons que no pas culta.

No hi ha cap mena de dubte que la versió del conegut Urinari de Duchamp que, desaparegut o perdut l’original, en feu diverses versions la més popular de les quals és al Pompidou, va estar molt bé com idea, com ironia, com a provocació i com a ready-made, però materialment no té cap mena de valor, malgrat tot, costa imaginar el que es podria arribar a pagar per aquesta peça posada en una subhasta.

El conegut Negre sobre blanc o el Quadrat blanc sobre fons blanc de Malevitx o una vídeo instal·lació de Bruce Nauman tenen un valor i una solidesa intel·lectual fora de dubte però costa entendre com es pot mesurar econòmicament el que provocaren. És que no fou trencador Giotto en introduir el llenguatge i l’estructura expressiva en el pas del gòtic al primer renaixement, la pregunta podria ser, per exemple, qui fou més trencador: la tensió entre l'eròtic i l'espiritual de Bernini amb La Transverberació de Santa Teresa o la visió de Les senyoretes d’Avinyò de Picasso?

La resposta més còmoda i fàcil és que aquestes dues obres són difícilment comparables però, es poden comparar les Al·legories d’Ambrogio Lorenzetti a l’Ajuntament de Siena, amb Judit i Olofernes de Caravaggio, amb la Conjura dels Horacis de David o amb La llibertat dirigint el poble de Delacroix?

Reprenent el fil del valor de les coses i mirant d’establir una comparativa hi ha un exercici molt fàcil de fer: els Medicci fou una nissaga de botiguers, nous rics de l’època, que prosperaren i arribaren a banquers, es consolidaren i amb el temps anaren construint, arreglant o modificant, vil·les i edificis per viure o treballar com els Uffizi, can Pitti o can Medicci-Riccardi, es pot comparar amb cap edifici construït per qualsevol consell d’administració de banc o caixa o per qualsevol nissaga de banquers actuals? Salvant alguna excepció, Quants edificis d’aquesta mena creuen que poden passar a la història i d’aquí a cinc-cents anys serà visitada com ho són les d’aquesta família florentina?

Òbviament qualsevol cosa té el preu que algú està disposat a pagar per ell però deixar-ho exclusivament en mans del marketing, pot ser útil financerament però no estic segur del servei que pugui fer a la societat.

Si tenen oportunitat vegin o llegeixin una petita obra de teatre, deliciosa i delirant que es diu ART, l’autora és Yazmina Reza, dos amics es troben a casa d’un tercer que els ha d’ensenyar la darrera adquisició de la seva col·lecció d’art: un quadre blanc.

A la mort de Mn. Eugeni Ferré

gilribas — Sat, 19 May 12 06:43:01 +0000

El Bloc de Josep Gil i Ribas A Vilaplana, al seu poble, moria el dimarts passat Mn. Eugeni Ferré i l'endemà, dimecres, l'enterràvem en el context d'un cerimonial ple de música gregoriana i d'acord amb els usos d'altres èpoques. Vaig conèixer Mn. Eugeni al Seminari, quan jo era un "gramàtic" i ell era dels grans; els deu anys, més o menys, que ens separaven no van ser obstacle que seguís de prop la seva trajectòria, especialment a les parròquies de Rocallaura i de Cervià. Ell i jo forem escollits per a representar el nostre clergat a Madrid, a l'Asamblea Conjunta. Mn. Eugnei fou un valor malaguanyat. Un valor indiscutible, que es traduïa en la manera com entenia l'Església i el Món i en la manera com desenvolupava la seva acció pastoral i en la manera com va viure la seva profunda pietat eucarística, bíblica i mariana. Llàstima que aquests valors, fruit d'una intensíssima fidelitat als seus principis, no fossin sumats als altres valors que emergien al seu entorn en el presbiteri diocessà i en la resta de presbiteris de Catalunya. Que reposi en pau!

La Pobla jugarà els play-off d'ascens a 2a B

mbusquets — Thu, 17 May 12 20:28:48 +0000

Al contracop

Des de l'arribada de Kiko Ramírez a la banqueta de La Pobla ara fa dues temporades, el filial grana ha experimentat un salt qualitatiu que l'ha convertit en un dels conjunts punters de la 3a divisió catalana. L'any passat es va classificar per als play-off d'ascens i tan sols un detall administratiu els va fer fora de la cursa cap a la 2a B (se'ls va eliminar per alineació indeguda). Oblidat aquell mal tràngol, i després d'acabar la temporada 2011/ 2012 a la quarta posició de la general, els poblencs tenen una opció de demostrar la seva qualitat i arribar a la categoria de bronze estatal. El primer obstacle que hi ha al camí serà dur. El Laredo càntabre espera. Com que els de Ramírez tenen el factor camp en contra, la tornada es jugarà a Laredo. L'anada que es disputarà aquest dissabte és, doncs, fonamental. La defensa grana haurà d'estar ben alerta als homes atacants dels càntabres, especialment inspirats en aquest darrer tram de la competició (han aconseguit 85 dianes, i tan sols n'han encaixat 40). L'estrella del rival dels poblencs és el veterà davanter (té 37 anys) Sergio Ruiz, que enguany ha aconseguit xifres de killer, arribant als 31 gols. El conjunt càntabre, entrenat per Víctor Gutiérrez, ha estat capaç de vèncer en 10 dels seus darrers 12 compromisos. Preguntat per la importància de jugar la tornada a casa, l'entrenador dels càntabres s'ha mostrat prudent: "No crec que sigui un avantatge", ha assegurat Gutiérrez. Carretera i manta La directiva de La Pobla, comandada per Josep Mir, ha engegat diverses campanyes per tal que el Municipal llueixi una gran entrada aquest dissabte i, de passada, fer caixa. Així, els adults hauran de pagar 10 euros, mentre que les dones i els jubilats tan sols en pagaran cinc. El partit es disputarà a partir de les sis de la tarda. La tornada, que tindrà lloc el dissabte vinent, començarà a la mateixa hora. El viatge serà llarg, d'uns 500 quilòmetres. La fortuna no ha somrigut els grana pel que fa a les distàncies. Pitjor hagués estat, això sí, si La Pobla hagués hagut de tenir-se-les amb conjunts andalusos o extremenys com li ha passat al C.F. Reus Deportiu en altres ocasions. No obstant, els de Ramírez no faran el viatge sols, ja que la directiva grana està preparant un pack (entrada i viatge) per a donar suport a La Pobla a Cantàbria. Consulteu aquí la ruta cap a Laredo: Mapa de La Pobla de Mafumet a Laredo, Cantàbria Altres informacions de La Pobla de Mafumet a Al contracop: • La Pobla segueix ferma a 3a

Reflexió - Les campanes - 17.05.12

evacp — Thu, 17 May 2012 15:26:08 +0200

Ara feia segles que no entrava al meu blog i m'ha fet gràcia llegir tots els articles que vaig escriure al 2007 & 2008!!!!!! sembla mentida com passa el temps!

Suposo que sempre seguim camins diferents però de tant en tant va bé tornar a la reflexió!

Aquí deixo aquesta reflexió que vaig trobar amb aquest llibre i la qual em va agradar tant que sempre intento escoltar les campanes de la consciència.

LES CAMPANES DE LA CONSCIÈNCIA

(del llibre "Cap a la pau interior")
En la tradició budista, les campanes dels temples tenen la funció de recordar que cal que siguem conscients del moment present. Cada vegada que sentim una campana, els budistes callem, apartem qualsevol pensament de la nostra ment, prenem una actitud introspectiva, agafem aire, el deixem anar i somriem. Quan sentim una campana ho deixem tot uns instants i ens concentrem en la nostra respiració. De vegades, repetim aquest vers:

Escolta, escolta.
Aquest so deliciós em transporta al meu jo autèntic.
En agafar aire, diem: "Escolta, escolta", i en dixar-lo anar, repetim:
"aquest so deliciós em transporta al meu jo autèntic".

Des que visc a Occident no sento massa campanes budistes però afortunadament Europa és plena d'esglésies que també tenen aquest elements.
..............................

Sempre que vaig a Suïssa per participar en alguna conferència, les campanes de les esglésies m'ajuden a prendre consciència del present. Quan sonen , faig callar tots els qui participen a la conferència i plegats sentim el so que emeten: aquesta experiència superar fins i tot la conferència en si.
Quan sentim les campanes, aturem la nostra activitat, ens centrem en la respiració i som capaços de percebre els miracle que la vida ens ofereix: les flors, els infants, els sons harmoniosos......
Adoptar una actitud introspectiva afavoreix que siguem conscients del present.

Un bon dia, a Berkeley, vaig proposar a alumnes i professors d ela Universitat de Califòrnia que, cada vegada que sonés la campa del campus, tothom s'aturés i posés en pràctica la respiració conscient. El repte era que tothom gaudís uns instants de l'alegria de ser viu. No és bo que visquem amb presses: hem d'aprendre a gaudir el bell so de les campanes, siguin d'esglésies o d'escoles, i a ser conscients que ens pot rescatar de la rutina.

Si teniu una campana a casa, la podeu utilitzar per aprendre a respirar i somriure el so de fons. Però no cal que la porteu a la feina: qualsevol so ens pot ajudar a recordar que ens hem d'aturar uns instants aper gaudir del present.

Fins i tot els elements que no sonen, com ara un raig de sol que entra per la finestra, poden fer la funció de campana de la consciència, que ens recorda que cal que adoptem una actitud introspectiva, que respirarem, somriguem i visquem el present amb plenitud.

I Jornada Temàtica de la Xarxa CRUSCAT “Sociolingüística de la variació en l’àmbit de la llengua catalana”

locel — Wed, 16 May 12 22:08:44 +0000

beCEroLes Dimecres 6 de juny de 2012, a la seu de l'Institut d’Estudis Catalans tindrà lloc la I Jornada Temàtica de la Xarxa CRUSCAT “La Sociolingüística de la variació en l’àmbit de la llengua catalana”. PROGRAMA 09:00 Recepció dels participants 09:15 Presentació de les Jornades. Mariàngela Vilallonga (Vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans), Miquel Àngel Pradilla (Director de la Xarxa CRUSCAT – IEC) i Maria Teresa Turell (Coordinadora de l’Àrea de Sociolingüística de la variació de la Xarxa CRUSCAT) 09:30 Conferència inaugural. Maria Teresa Turell (Universitat Pompeu Fabra) «Retrospectiva del model labovià de variació lingüística des del català» 10:15 Esteve Valls (Universitat de Barcelona) «Canvi morfològic vs. canvi fonològic en català nord–occidental» 10:45 Cristina Illamola (Universitat de Barcelona) «La convergència lingüística: retardador del procés de gramaticalització?» 11:15 Pausa 11:45 Brauli Montoya i Antoni Mas (Universitat d’Alacant) «Variació lingüística a la governació d’Oriola» 12:15 Josefina Carrera (Universitat de Barcelona) «A boca plena: vocals tòniques del lleidatà en entorns multilingües» 12:45 Jordi Ballart (Centre de Normalització Lingüística de l'Hospitalet de Lloregat) «Variació fònica al català de Barcelona: l’accent xava» 13:15 Maria Cabrera (Universitat de Barcelona) «El rotacisme de /d/ intervocàlica en alguerès. Interpretació i anàlisi quantitativa de la variació» 13:45 Discussió i Cloenda 14:00 Final de les Jornades Organitza: Xarxa CRUSCAT - IEC Més informació: http://blocs.iec.cat/cruscat/jornada/variacionisme/

Almazan II (13/05/2012)

ccmr — Wed, 16 May 2012 22:34:21 +0200

Este fin de semana volvemos a repetir la suelta de la semana pasada desde Almazán (307,5 km) con la paloma azul como única portadora de GPS.

Meteorológicamente la suelta no se ha caracterizado por el viento (ligero viento de dirección sur en el punto de suelta), ni por la nubosidad (había un frente nuboso pero más al norte), sino por la subida de la temperaturas que habíamos sufrido los días anteriores. Supongo por ese motivo la suelta se realizó más temprano (7:40).

La paloma se orienta nada más salir sin perder un segundo, tomando una dirección en línea recta un poco desviada al norte. Viendo las velocidades de salida de unos 80-90 km/h vemos que el viento no ayudó demasiado, aunque la baja altitud de vuelo y un ligero zigzag en la trayectoria nos podrían indicar algo de aire lateral.

Siguiendo la trayectoria tomada, 50 minutos más tarde se han de encontrar con la cordillera del Moncayo, que por ser pequeña en extensión sería fácilmente sorteable con una pequeña corrección hacia el sur. Pero a la paloma le importa poco y la sobrepasa aunque para ello ha de subir altitudes de suelo de 1400 m, volando por encima a un máximo de 1681 m.

Como siempre en las zonas altas es cuando vuela más rápido, entre 100 y 120 km/h, con un máximo de 142 km/h. Si un mito que tenía ha quedado destrozado en las pruebas realizadas hasta ahora es que las zonas montañosas (hasta los limites que nos hemos encontrado hasta ahora y con tiempo decente) no perjudican sino más bien ayudan.

La paloma sigue su vuelo en la dirección desviada, esto provoca que aunque prácticamente vuela en línea recta, dos horas más tarde ha volado 183 km, para acercarse a casa solo 153 km, es decir ya ha volado 30 km de más.

A partir de aquí baja la velocidad de vuelo y va corrigiendo la dirección, pero no hacia casa sino hacia Vilanova. A las tres horas ha volado 263 km, y se ha acercado 214 km a casa, 49 km de más.

Cuando lleva ya 4 h 40 minutos, ha volado a 378 km y aún se encuentra a 43 km de casa (114 km volados de más). La velocidad es cada vez más lenta y con muchas oscilaciones.

En ese momento el GPS pierde la señal durante 53 minutos apareciendo a 32 km a las 13:17, ya sobre Tarragona donde lee unos minutos más y se acaba agotando la batería a las 13:19 a 12 km de casa. Imagino que la paloma se acerca al mar para seguir la costa hacia el sur.

Finalmente llega a casa a las 13:34. Teniendo en cuenta que las primeras palomas en llegar al palomar del concurso lo hicieron a las 11:05, ha volado 2 h 29 más (porque no se ha detenido), y un mínimo de 440 km para salvar los 307,5 de línea recta.

Podemos suponer que esta semana se ha visto arrastrada por vuelos de palomas de colombófilos de más al norte. La suelta de la semana que viene es desde Burgo de Osma (352 km), teniendo en cuenta que la batería nos da para un viaje de unas 5 h como máximo, difícilmente tendremos recorrido completo.

Estoy orgulloso de la paloma que a pesar del sobrepeso ha volado casi 6 horas sin detenerse y más después del susto de la semana pasada.

SORTIDA FAMILIAR AL NIU DE L'ÀLIGA 20/05/2012

ampa.pax — Wed, 16 May 2012 14:34:04 +0200

Us adjuntem informació de la sortida familiar d'aquest diumenge al Niu de l'Àliga.

Niu_de_lAguila.pdf

Pla d'energia o paper mullat ?

fxsabate — Wed, 16 May 12 08:23:12 +0000

Xavier Sabaté El Govern de la Generalitat ha decidit posar a exposició pública un voluminós Pla d’Energia i Canvi Climàtic de 800 pàgines, dels més grans que conec. El problema és que aquest Pla que desprès de més d’un any de redacció es pot finalment consultar a Internet, és paper mullat per dos motius fonamentals: perquè el decret 1/2012 del Govern del PP que impedeix que continuï el desenvolupament de les energies renovables, fa impossible cap mena d’inversió com les que preveu aquest Pla. Per tant, els cinc-mil nous Mw d’energia eòlica principalment, no es podran desenvolupar. Els inversors d’aquí fugen d’Espanya i no tornaran i no vindran els de fora fins que no se’ls garanteixi de forma fefaent que les seves inversions seran rendibles i no es variarà el règim retributiu. Però en segon lloc, i encara que el Govern del PP retirés – que ja ha dit que no ho farà - l’esmentat Decret, la nova generació d’energia elèctrica no es podria posar en circulació amb l’actual estat de la xarxa elèctrica a Catalunya. És a dir, Red Elèctrica Española hauria de fer noves i quantioses inversions que no sembla, pel que estem veient i sentint, que estigui disposada a realitzar. Vet aquí per què diem que aquest Pla d’Energia és paper mullat. Quedi clar que els socialistes estem disposats a treballar perquè almenys l’aspecte de nova generació d’energia renovable a Catalunya es dugui a terme i li donarem tot el suport. Més encara, estimem que en alguns altres camps a banda dels 5.000 nous Mws eòlics, el Pla es queda curt. Però perquè tingui el nostre suport, el Govern del sr. Mas i els diputats de CiU a Madrid han de mullar-se i demanar i aconseguir que el Decret del Govern del PP es derogui. O, en el seu defecte, el Govern de Catalunya en ús de les competències en matèria energètica que té segons l’article 133 de l’Estatut i que no exerceix, ha de plantejar els recursos corresponents. Per últim, Catalunya és un dels països amb més potència nuclear instal•lada per km2 del món i aquest Pla no es pronuncia a favor de substituir els tres reactors que tenim i tampoc de com planificar el futur de les comarques on estan instal•lats malgrat que el Parlament va aprovar una proposta del PSC fa pocs mesos per fer-ho. CiU, de la mà del PP, renuncia a tenir una política energètica pròpia al servei de la indústria i dels ciutadans de Catalunya. En practica una altra de submissió als criteris del PP i de les poderoses corporacions energètiques. Aquest Govern no té ambició ni projecte de país tampoc en energia, no té veu pròpia davant el PP i els poderosos i pensa que qui dia passa anys empeny i “sic transit, gloria mundi”. Catalunya es mereix un altre govern. Article publicat al Diari de Tarragona avui 16 de maig de 2012

Regeneracion vs. Refundación

martivi — Tue, 15 May 2012 13:40:06 +0200

Cuando algo anda caduco, surgen las grietas o empiezan las vias de agua, hasta las ratas abandonan la nave, de hecho son las primeras en hacerlo dado su instinto de supervivencia, es entonces que si no se lleva la nave a puerto rapidamente y se pone en el dique seco, esta se hunde y entonces ya no se puede hacer ningun apaño, se ha perdido para siempre.

Si realmente hay la voluntad que algo funcione bien, lo primero es saber en que estado se encuentra la nave, ver si tiene vias de agua antes de salir de puerto, pero si se es tan inconsciente que a pesar de todo levanta anclas e iza el velamen del palo de mesana y empopa hacie el fuerte viento de la realidad va seguro hacia la catastrofe y el invento se va al garete y si además uno no escoge la tripulación adecuada todavia mas seguro es el descalabro.

Todo buen lider primero tiene que calibrar su capacidad de poder con una singladura complicada, a mar llano hasta el mas necio lo sabe hacer bien, pero cuando hay que surcar mares embravecidos y fuertes corrientes es imprescindible una buena tripulacion y aun mas un buen capitan/na.

Las grandes olas hay que siempre entrarles de proa y con la cabeza bien amueblada y con la seguridad de la capacidad personal y un buen equipo que te responda a las buenas y a las maduras, hay demasiados aspirantes a llevar naves que les sobrepasa a su capacidad ya que ni la tienen ni tampoco la tripulacion precisa para ello, lo malo es que cuando se dan cuenta se encuentran con una gran ola que les viene de babor o estribor y les manda al fondo de los oceanos, pero no les importa, ya han llevado el mando un rato que se hunda la nave da igual, ya construiran otra y ademas son los que primero abandonan la nave, les suena.

Marti F Virgili.

Alta tecnología para la basura

xambie — Mon, 14 May 2012 20:55:47 +0200

La noticia de que Tarragona hará una inversión en alta tecnología para optimizar la recogida de basuras en principio parece bien. Por fin se habla de inversión en lugar de hablar de gasto. Sin embargo, hay que suponer que nuestros políticos, antes de la aprobación, se habrán hecho unas preguntas y encontrado las respuestas correspondientes, ya que si no, sería una decisión irresponsable. Creo que estas preguntas deberían ser: Uno: ¿Cuánto nos va a costar? Quiero creer que sí lo saben, que la cantidad es razonable para los tiempos que vivimos y que su intención es que el costo final sea el mismo que el presupuestado, (cosa nada corriente, por cierto). Dos: ¿Tenemos el dinero? Aquí, un mínimo de prudencia dice que una vez cubiertos los gastos corrientes hasta el año que viene, en que cobrarán otra vez los Impuestos, deberían quedar, por lo menos, la mitad de la inversión necesaria en efectivo, dado el altísimo endeudamiento que arrastramos precisamente por no haber hecho estas reflexiones anteriormente. Tres: ¿Vale la pena?, y aquí hay que saber cuánto vamos a ahorrar, para poder ver en cuántos años podemos amortizar la inversión. Y si no vamos a amortizar la inversión y los intereses en menos de diez años, yo, personalmente creo que no deberíamos llevarla a cabo. ¿Las respuestas son afirmativas? Si no lo son, cosa que me temo, creo que van a gastar irresponsablemente nuestro dinero porque no se podrá pagar sin aumentar aún más los Impuestos, que ya están a un nivel abusivo.

tarracosoftware@gmail.com

www.tarragonacom.com

Un diumenge a Vinebre

Josep Ma — Mon, 14 May 12 11:01:26 +0000

Un espai de serenor en la tempestat

Aquest any el bloc parlarà més sovint de castells. Crec que sereu comprensius, ja que el fet que la meva petita Xènia hagi començat a fer castells de més envergadura em fa seguir la temporada de la meva colla, la Joves Xiquets de Valls, amb més intensitat i, segurament, amb més neguit del que he tingut des que em vaig incorporar de manera activa a la colla per allà l'any 80.

La temporada, que per als vallencs és més una pretemporada, ja que, com marca la tradició, per nosaltres aquesta comença per la festa major de Sant Joan, no podia haver començat millor. Quatre actuacions amb un total de set castells de vuit i altres de la gama alta de set, preludi dels grans castells que ja s'acosten. Personalment crec que la colla està fent una bona presparació per a encarar el mes de juny que ja tenim a tocar. L'entitat bicentenària respira bon ambient i ganes de superació. Després d'un any en el qual vam patir de valent, la colla aixeca el cap amb aires nous i forces renovades. Els més grans, els més joves, els més antics, els més nous, tots fent una sola pinya. Diria que hom acaba una actuació i ja voldria ser a la següent. Els assajos són profitosos i àgils i això es nota a les actuacions. Estem en aquell procés tan engrescador d'encaixar els nous xiquets i xiquetes en els diferents llocs del castell. Veterania i il·lusió van de la mà.

Però no ens convé refiar-nos. Res està fet i tot està per fer. Els reptes són importants i els volem encarar amb garanties d'èxit. Hem de tenir sempre present que l'èxit només pot ser fruit del treball seriós com el que estem duent a terme. D'uns dirigents que dediquen temps i esforços perquè les coses vagin bé, per fixar criteris i objectius clars. Amb el compromís de tots i cadascun dels membres de la colla per assolir aquests objectius i fer-ho gaudint dels castells i amb camaraderia. Després, tans sols esperar que la sort no ens giri l'esquena i la plaça premïi la bona feina. Vindran moments en què aquesta sort no ens donarà la mà, però no importarà perquè tenim els trumfos per aixecar el cap sense abandonar-ho tot a la sort. No podrem agrair mai prou el compromís i l'entusiasme de les xiquetes en l'art de fer castells. Les dones cada vegada més compromeses i aportant les virtuts que només elles tenen innates. Ja em perdonareu que parli sempre de xiquets i xiquetes, però sóc molt tradicional en la terminologia vallenca de l'art de fer castells i per mi a Valls som xiquets i xiquetes els que fem castells, no pas castellers.

Ahir, vam ser a Vinebre, a la Ribera d'Ebre. Dos-cents xiquets de la Colla Joves, tres autocars, cotxes particulars i motos. Un dia estiuenc amb una calor pròpia dels dies més durs de l'estiu. Vam ser acollits esplèndidament pels vinebrencs, amables i atents. Crec que els vam saber correspondre. Terra catalana de jotes de la Ribera. Història de templers de creu i espasa. Un dinar de germanor entre xiquets del Camp de Tarragona i de la Ribera d'Ebre, fills d'un país que no es rendeix. Una gran jornada.

Seguirem treballant, a gust i amb harmonia, sabrem encaixar l'èxit i, si es presenta, alguna ensopegada, perquè sabem com ens preparem, com ens hi esforcem. Volem fer castells i fer-los bé, pas a pas, amb seguretat. La festa continua, perquè al final es tracta d'això, d'enriquir-nos alhora que ens divertim, assaborint cada instant. I els castells dels xiquets són consubstancials a la festa.

Si voleu veure'ns i escoltar una mica de música tot entretenint-vos, aquí la teniu.

[video]http://www.youtube.com/watch?v=slqOqv-ZL1U&feature=plcp[/video]

Tecnòcrates, gestors del desgavell

eudaldc — Sun, 13 May 2012 12:12:46 +0200

Els tecnòcrates que han contribuït a la desfeta de les estructures financeres internacionals ara són els gestors del desgavell. Hem posat les guilles a dins del corral, perquè, de manera dòcil, abans de la crisi ens hem abandonant al capital financer, i ara als tecnòcrates, els quals han tingut una gran responsabilitat sobre el que està passant, doncs ells són precisament els qui treballaven en els llocs que han provocat la fallida.

Responsabilitat política, oportunitat social. Lògicament, la caiguda del comunisme anunciava la del capitalisme. Els comunistes no estem contents de com ens han anat les coses. Ho hem fet força malament: masses dogmes, massa culte a la personalitat, masses desigualtats, massa burocràcia, poca capacitat de mantenir l’esperit de la revolució, etc. Ara bé, almenys la lluita per la solidaritat i la igualtat d'oportunitats ens manté crítics.

El capitalisme

Aparentment, per a una minoria informada i per a una majoria desinformada, el capitalisme constituïa i constitueix una formació social imperialista, que feia pròspera la humanitat. Ara, malgrat el que està passant, alguns continuen pensant el mateix, no canvien ni veient la realitat que ens colpeja. El seu Déu continua sent el mercat. La seva litúrgia, el progrés desigual. La seva màxima, la propietat privada i l’apropiació particular dels mitjans de producció. Mentre el capitalisme ha pogut rapinyar a tots els països del tercer món i als paries del món desenvolupat, tot ha anat força bé per a les classes dominats, fins i tot per a la classe mitjana, però quan la rapinya es fa cada vegada més difícil, tot el sistema comença a grinyolar.

Ara resulta que els tecnòcrates ens han de treure de l’atzucac. Us asseguro que podem tremolar. Tota aquesta colla d'incompetents que ens han abocat a la situació actual i que ens recomanaven gastar i gastar, són els qui ara ens diuen que s'ha d'arreglar el desgavell. Estem ben fotuts. Fins i tot, es passen pel folre governs com els d'Itàlia i de Grècia, forçats per la seva incapacitat com estructura, i això que han estat elegits pel poble i elevats pel Parlament. Estem tots equivocats o es que tothom vol viure dins l'ignorància? Qui treu benefici del que està passant? Qui aprofita per tallar drets socials aconseguits amb la lluita constant de generacions de treballadors i treballadores, alguns dels quals s´hi van deixar la pell?

Transformacions socials

Diuen que no hi ha esquerres ni dretes, que no hi ha ideologia. Quina curiositat que encara hi hagin pobres i rics! Qui ho diu? Allò que és més greu és que això que passa ha estat possible perquè els partits tradicionals d'esquerres han estat en la dinàmica dels partits de la dreta, més interessats en mantenir la seva estructura que en portar a terme les transformacions socials igualitàries, allunyats de la realitat que deien servir i alienats del procés pel que varen estar generats.

Quin sentit tenen estructures organitzades que només gestionen i malament la realitat? Que esperem per actuar amb més contundència els qui pensem que les coses han de canviar? L'alternativa és una nova consciència, sense valors passats, una nova concepció de la realitat, una nova forma d'organització que s'ha de construir entre tots. Cal una revolució que asseguri una millor humanitat i no homes i dones tecnòcrates en estructures podrides.

Article publicat per primer cop al març a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI

Tres eran tres, las....

Clara — Sat, 12 May 12 18:34:41 +0000

El Bloc de la Clara

De parlar tortosí a ebrenc, de Josep Bayerri

locel — Sat, 12 May 12 13:38:15 +0000

beCEroLes Us recomanem la lectura de l'article d'opinó "De parlar tortosí a ebrenc" que Josep Bayerri ha publicat a al diari El Punt Avui (01-05-2012), p. 33, en què comenta l'origen, evolució i nous significats que ha adquirit amb el temps el neologisme ebrenc i critica l'ús d'aquest terme per referir-se al dialecte tortosí.

6è Trofeu de Grups Xou del Pla de Santa Maria - 5 de maig de 2012

cpepsm — Tue, 08 May 2012 16:10:26 +0200

El dia 5 de maig vam celebrar el 6è Trofeu de Grups Xou amb l'assistència de més de dos cents patinadors.

---> CLIQUEU AQUÍ PER VEURE LES FOTOGRAFIES <---