Blocs Tinet

VOLS CANTAR AMB MI???

AVIAT HO PODREM VEURE A LA TELE....CREC

LES INCOHERENTS DECLARACIONS DE XAVIER SABATÉ!!

Ahir dia 8 de febrer ens vare'm despertar amb un article del diari "El Punt", del Delegat del Govern al Camp de Tarragona, Sr. Xavier Sabaté, en el que es torna a posicionar a favor de tenir el Cementiri Nuclear a casa nostra, a Ascó vaja. També publica un "POST" en el seu bloc d'aquest mateix portal en el mateix sentit!!. Vaig a contestar-li les seves afirmacions:

1- Comenta que "si no es posa a Catalunya (Ascó vaja), serem l'únic país del món que dependrà d'un altre..., si ningú vol els residus de les centrals Catalanes què en farem": Que jo sàpigui Sr. Sabaté, Catalunya, dissortadament es cert, pertany a l'Estat Espanyol..., i per tant els residus de les centrals situades a Catalunya són tan espanyols com els de Guadalajara!!. Si el MTC el posen a Guadalajara els residus d'Ascó i Vandellòs es custodiaran a Guadalajara..., no dependre'm de cap altre PAÍS!!.

2- "Catalunya no té...companyies...d'electricitat...Ara hi haurem d'afegir la dependència de qui ens guardi els residus nuclears": Gran incoherència Sr. Sabaté..., sap qui du l'explotació de les centrals nuclears d'Ascó I-II i Vandellòs II??, doncs ANAV (Asociación Nuclear Ascó y Vandellòs)..., sap que és ANAV??, doncs una Unió Temporal d'Empreses formada per ENDESA i IBERDROLA..., i per últim, sap on tenen les seus socials aquestes dues empreses?, doncs ENDESA té la seu social a MADRID C/ Ribera del Loira, 60 (Campo de las Naciones); IBERDROLA té la seu social a BILBAO, C/ Cardenal Gardoqui, 8..., per cert que també tenen una bonica seu a MADRID..., o sigui que cap de les dues tenen domicili social a Catalunya!!, per tant si no tenim empreses elèctriques, doncs els impostos es queden a MADRID i BILBAO, tampoc els residus que generen són CATALANS!!, NOMÉS FALTARIA!!. Tal i com jo ho veig, aquestes companyies generen uns residus gràcies als que obtenen grans beneficis!!, uns 600.000 €/nets al dia per central, així doncs són aquestes empreses les que s'han d'emportar aquests residus allí on sigui, per exemple a les seves seus. Els catalans no hem generat ni un gram de residu nuclear!!.

3- "L'estigmatització de l'equipament i dels pobles amb instal·lacions nuclears pot acabar espantant els candidats de fora de Catalunya a guardar la deixalla que es genera a les Centrals Catalanes": Caramba!!, ara hem dirà que els perillosos e indomables urani, tori, deuteri.../Catalans son pitjors que els produïts a Cofrentes, Trillo, Garoña,... Això Sr. Sabaté no te sentit!!

Personalment trobo que una persona pública i amb responsabilitats de govern com vostè s'hauria de documentar millor, i argumentar de forma més coherent el seu discurs que, dit sigui de pas, d'Anti-Nuclear no en té res!!, per no entrar en el tema institucional!!... bé i entro un "poquet"..., ja que qüestiona el "no" institucional del seu propi govern, així doncs, i segons vostè, hauria de dimitir del seu càrrec, ja que troba que el seu Govern amb el President de la Generalitat al seu front està equivocat i així ho manifesta públicament...

Ernest Blanch

Seu d'Enresa a Madrid.

Futura seu d'IBERDROLA

Editen a la Canonja una guia didàctica sobre el jaciment de la Boella adreçada a les escoles

S’han fet 4 versions: una per al professorat, una per a l’alumnat de primària, una altra per a l’ESO i una per a batxillerat

Quan l’any 2007 van aparèixer unes defenses de mamut de més de 800.000 anys d’antiguitat, durant una excavació que duien a terme membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona al Barranc de la Boella (La Canonja, Tarragonès), l’interès de la comunitat educativa per conèixer la importància d’aquestes troballes i el conjunt del jaciment de seguida es va manifestar. Per aquest motiu, l’Ajuntament de la Canonja, a través del Patronat de Cultura del Castell de Masricart i la Regidoria d’Ensenyament, va decidir impulsar l’edició d’una guia didàctica mitjançant l’IPHES. Aquest projecte ja és una realitat i dilluns 8 de febrer es va presentar al professorat de diferents centres educatius de La Canonja.

Un moment de la presentació de la guia a la comunitat educativa de la Canonja, dilluns 8 de febrer, a l'ajuntament d'aquesta municipi - Cedida Ajuntament de la Canonja

“Ens vam trobar –recorden Francesc Roca i Felicià Cañellas, regidor i tècnic de Cultura respectivament de l’Ajuntament de la Canonja- en què rebíem moltes peticions per venir a veure les restes de mamut i ens demanaven informació, però nosaltres no disposàvem de cap tipus de material elaborat amb rigor científic per poder facilitar-los-hi. Per tant, vam considerar que calia una guia i que l’havia de fer l’IPHES, ja que la direcció de l’excavació la té aquest institut i són ells qui l’estudien”.

La guia didàctica, concebuda a manera de quadern de treball i editada en català, porta per títol El jaciment prehistòric del barranc de La Boella i es presenta en quatre versions: una per al professorat, una per a l’alumnat de primària, una altra per a l’ESO i una per a batxillerat. L’autoria és d’Ana Rodríguez i Sergio García, col·laboradors de l’IPHES; ha estat coordinada per Josep Vallverdú, responsable de l’excavació de la Boella i investigador del mateix institut; inclou imatges captades per Jordi Mestre, fotògraf de l’IPHES, i té il·lustracions de Mauricio Anton.

Portada d'una de les versions de la guia

Produïda per l’Ajuntament de La Canonja, les quatre versions es presenten en format digital. “Era l’opció més adequada per poder incloure actualitzacions, ja que la recerca sobre les restes trobades a la Boella poden generar nova informació en qualsevol moment, igual que les futures excavacions”, comenta Francesc Roca. “Així garantim que facilitem dades científiques noves i amb caire pedagògic”, assegura.

En general, però amb enfocs diferents, les quatre versions de la guia expliquen aspectes del què és l’arqueologia, les ciències amb les quals treballa de manera transdisciplinar, com era l’hàbitat de La Canonja fa uns 800.000 anys, com s’estudien les restes fòssils, quines eines configuraven aquells homínids, com eren els mamuts i altres animals amb quals convivien, etc. A més, s’inclouen una sèrie de preguntes per reflexionar sobre els temes de que tracta, un vocabulari, referències bibliogràfiques, recursos on line i una proposta d’activitats.

Josep Vallverdú ha remarcat: “l’edició d’aquesta guia és un exemple de molt bona col·laboració entre organismes, en aquest cas entre l’Ajuntament de la Canonja, que sempre s’ha mostrat entusiasmat pel projecte d’investigació que impulsem a la Boella, i l’IPHES, que d’aquesta manera també transfereix coneixement en evolució humana al nostre entorn pròxim. Esperem que en un futur iniciatives com aquesta siguin una normalitat i puguin revertir, a més, en equipaments culturals i científics per als municipis”.

RESPOSTA AL SR. XAVIER SABATE

Des de la nostra coalició, IMNOVA-PSC, integrada en l'organització del PSC a nivell de Terres de l'Ebre, i respecte a la sortida en escena del Delegat del Govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, amb el seu comentari en el diari “El Punt” d’avui dia 08/02/2010, volem

RECORDAR-LI:

El pronunciament del Parlament de Catalunya, que amb la Resolució 150/VIII de l'onze de març de 2008, mostra el rebuig a la possible instal·lació d'un magatzem temporal centralitzat (MTC) per a residus nuclears a les comarques de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Baix Camp i, per extensió, a tot el territori de Catalunya.
El pronunciament del President del Govern de Catalunya, el qual va sortir publicat a la premsa el dimarts 26 de gener de 2010, i que diu (entrecomillat al diari El Punt del 26/01/2010) " No vull un magatzem de residus nuclears a Ascó. Aquesta instal·lació s'ha de situar allà on hi pugui haver consens social i territorial, i això no es dóna a Catalunya en aquests moments".
El pronunciament del vicepresident Josep Lluís Carod Rovira en funcions de Portaveu del Govern, que en manifestacions a la premsa el dia 27 de gener, assegura que: "s'esgotaran tots els recursos legals, i Montilla enviarà una carta al ministre per demanar-li que l'MTC no es faci a Catalunya.

MANIFESTAR:

El Sr. Xavier Sabaté, té un càrrec de representant d'un Govern de la Generalitat en el Camp de Tarragona, per tant, és un representant directe del Govern Català encapçalat pel President José Montilla.
Com a representant polític el Sr. Xavier Sabaté, té el deure d'escoltar a la seva ciutadania, i d'explicar, des de la seva proximitat, les posicions del Govern de la Generalitat.
Mentre estigui al servei de la ciutadania en el seu càrrec actual, no hauria de manifestar posicions personals, en temes de vital importància pel territori, i pel país, tal com és la polèmica convocatòria, sobre el polèmic Magatzem Temporal Centralitzat, també dit Cementiri Nuclear. Doncs aquestes posicions personals del Sr. Xavier Sabaté, es poden confondre amb la seva posició política.

PROPOSAR:

Al Sr. Xavier Sabaté: en un tema tan greu com aquest que afecta a les seves responsabilitats de govern, no hauria de pronunciar-se en contra del govern que representa, de prioritzar les seves opinions particulars sobre l’interès general ho hauria de fer deixant abans aquestes responsabilitats. El que nosaltres tenim clar, és que no són compatibles entre si.
Als càrrecs directius del P.S.C.: haurien de cridar a l’ordre al Sr. Xavier Sabaté pels motius esmentats.

Móra la Nova, 8 de febrer de 2010.

Fernando Cantos Viñals

Ernest Blanch Martí.

IMNOVA-PSC

PERU - Sería de Cultura Tallán en sus fases tempranas Hallan pirámide arqueológica en Huangalá

Una pirámide arqueológica posiblemente de la Cultura Tallán fue encontrada en Huangalá Bajo, jurisdicción del distrito de Bellavista.

El sitio arqueológico se encuentra ubicado en la parte posterior del templo del indicado caserío a unos 130 metros sobre el nivel del mar.

De acuerdo a la opinión del arqueólogo Daniel Dávila Manrique, el sitio es un muro perimetral, tipo plaza de uso doméstico-habitacional, con una pirámide en el centro que data desde hace unos 1100 años después de Cristo, aproximadamente.
Alrededor de la pirámide se observan algunos montículos muy pequeños que son como huacas, los cuales posiblemente habrían cumplido alguna función de ritual, explicó Dávila.

Asimismo el especialista señaló que en la pirámide encontrada, y de la cual los moradores han extraído material para hacer adobe, se observa que existen varias capas ocupacionales, como son pisos, depósitos, rellenos, también hay restos de cenizas, indicó el arqueólogo. Turismo

Cabe anotar que hasta el lugar también se movilizó el regidor, Ebert Muñoz, quien junto a integrantes del Factor Tierra, están realizando un trabajo que consiste en integrar a la comunidad en la valorización de su patrimonio cultural, que es un trabajo a largo plazo para más adelante ver la posibilidad de desarrollar el turismo.

http://www.lahora.pe/febrero2010/02febrero2010/noticias/regionales-sullana-1.htm

Com va això de la tdt?

Torna l'amic per explicar-vos una mica com funciona això de la TDT i per fer-vos veure que el vostre flamant decodificador molt possiblement quedi desfassat molt abans del que us penseu. No tot pot ser alegria, escolti!

Els colors de Rajastan a Sal Grossa

Si bé les fotografies originals es poden veure a la sala d’exposicions de Sal Grossa, a Valls, aquest link:

http://www.agregarte.com/salas/maria_pares_farre_1.php

us permetrà fer un tast d’una exposició col·lectiva, resultat del viatge que un grup d’amics d’aquest col·lectiu va fer al Rajastan.

Una regió al nord-oest de l’Índia plena de romanticismes, maharajàs i arrels d’un misticisme atàvic. Plena d’èpica on els seus habitants són hereus dels rajput, senyors feudals, aristòcrates i guerrers que havent conquerit aquestes terres els segles IX – X, resistiren orgullosos les invasions musulmanes i mogoles. És també un terra plena de mites doncs, segons la llegenda els seus habitants són descendents del sol, la lluna i el foc.

Si bé aquesta terra és plena de llegendes i de fastuositat, és l’estat indi amb més palaus, passadissos inacabables i patis secrets. Si bé aquesta terra és la dels santuaris jainistes de marbre blanc, el mateix que es faria servir posteriorment per construir el Taj Majal, en cap cas, els autors d’aquesta exposició han pretès mostrar-nos res de tot això.

Aquesta exposició com ells mateixos escriuen No pretén ensenyar grans fotos, sinó que intenta plasmar una visió més propera d’aquest país tant immens i tant diferent al nostre, com és l’Índia.

El conjunt de fotografies va mes pels camis de la lírica, són en certa manera una introducció a la multiforme realitat del Rajastan on deixa de banda la monumentalitat de la pedra per mostrar-nos unes dones que, urbanes o camperoles, vesteixen com princeses contrastant amb la monotonia veig del desert.

En el conjunt de fotografies hi apareix molt poca gent i moltes persones que ens omplen de colors i d’olors. Les imatges arriben com un mirall que pren a l’espectador sense assetjar-lo i elmantenen amb molt poques ganes d’acabar el seu recorregut.

Aquesta exposició és, com gairebé tot, per mirar, veure i al cap d’una estona recordar que probablement Rajastan estigui ple de palaus, però sense cap mena de dubte, el més important és el que el col·lectiu Sal Grossa ens ensenya. El més valuós d’aquesta terra, la seva gent, que amb els retrats, el vestit i el color, semblen haver heretat la dignitat i la generositat dels seus avantpassats els rajputs.

Dos poemes de rebaixes i deu pensaments divins

Decebuts

El vent crida i se’ n riu

de les dèries dels humans,

tan creients o tan profans,

tan llunyans o prop del niu.

Animalons, poca cosa,

anant d’ aquí cap allà,

en recers ni poder entrar,

malparlant i fent-se nosa.

Aprenents de cridaners,

enllestint el cent misteris,

tafaners, porucs d’ ofici,

poca-soltes, malfeiners.

Gran tresor, talment perdut

després de les hores baixes,

entre seguicis, rebaixes,

al capvespre, decebuts.

La meitat

No cridis més mon dimoni,

estic, de tu, prou cansat,

a l’ espatlla, t’ he portat,

tot va ser per un desori!

Vaig entrar en món de tenebres,

un dilluns prou cap al tard,

diria: Estava cansat

d’ escoltar cent meravelles!

Era l’ empresa galdosa,

rebaixada, inapetent,

convertir un penitent

en xarrup de vi i gasosa.

Aquell home tan vital,

amic del bé del creador,

hauria de ser perdedor

d’ una farsa fantasmal.

Per la faula d’ un tresor,

mudaria en malfactor,

com seria vencedor,

quina lluita més joiosa.

Però l’ àngel matiner,

descobreix la malifeta,

he de pagar per bestreta,

la meitat del tot promès.

Ai dimoni tardorenc,

em fas perdre la juguesca,

vull un polsim de saviesa,

esdevenir temorenc!

Pensaments divins

Déu està cansat, es va triar el diumenge.

Satanàs no pot anar al cel, canta massa malament.

He fet cinc pecats, puc repetir-ne?

Déu no m’estima, mai surto al “ranquing”.

Judes acceptaria treball a preu fet.

No he pogut entrar la núvia a l’ infern, és una santa.

A l’ infern, sempre donen carn massa feta.

No hi ha política celestial, no troben candidats.

Déu està preocupat: Darrerament, no el critiquen tant.

Tres homes volien ser déu, en faltaven set.

Eduardo Mendoza: "La verdad sobre el caso Savolta"

Eduardo Mendoza: "La verdad sobre el caso Savolta", ed. Seix Barral, 2009 - col. booket, pp.447.

Una novela entretenida que ofrece el panorama de la Barcelona de los años 1917 y siguientes, a través de las aventuras de un jóven procedente de Valladolid.

Rutas senderismo Cataluña

06 Febrero - Rutas - Tona - Vilageriu - Mare de Déu de Lurdes - Sant Andreu del Castell - Font de la Suissa - Forn Ibèric

Partiendo de Tona y tomando como referencia el PR C-43 desde su inicio en la plaza de la isglésia. Seguiremos por la calle Torres i Bages hasta llegar delante del instituto. Tomamos el camino de Ca l'Agnés, cruzamos el torrente y seguimos hasta el Sorell. Pasada la masía entramos en un túnel de vegetación sobre tierras grises, típicas de Tona. Al abrirse la vegetación veremos a nuestra izquierda...

30 Enero - Rutas - La Vall de Marfà - Salt Candeler - La Tosca - Gorg Estret - Moli de Brotons - Marfà - Sant Pere

Tomando como inicio del itinerario la población de Moià, buscamos el GR - 3 en dirección a Monistrol de Calders. A la altura de Vila-rasa, se puede decir que entramos en plena naturaleza dejando atrás los últimos vestigios urbanos de Moià. Por el camino tendremos la oprtunidad de ver los puntos de interés siguientes: La Vall de Marfà - Salt Candeler - La Tosca - Gorg Estret - Moli de Brotons -...

23 Enero - Rutas - Canyamars - Pou de Glaç - Font del Grevol - Santuario del Corredor

Se llega a Canyamars, punto de inicio de este itinerario, siguiendo la carretera BV-5101, que parte del pueblo de Dosrius (Maresme). Desde Canyamars se sigue la pista de Can Bordoi lleva hasta el Pou de Glaç acompañando en todo momento al torrente de Canyamars. Hay que salir de la población por la calle del Camino del Pou de Glaç. Por una amplia pista se alcanza esta construcción circular y...

17 Enero - Rutas - Sant Quirze Safaja - La Noguera - Can Revitllat - Castell de Sant Miquel - Castellterçol - Font Sant Antoni - l'Horta

No esta muy claro el tiempo hoy, nublado, húmedo, lluvioso, pero eso no es escusa para salir a andar un poco, mientras no se ponga demasiado feo. Las predicciones no parecen indicar tormentas importantes, así que nos dirigimos hacia Sant Quirze Safaja que es el pueblo situado más al sur del Moianès. Se extienden en medio de una zona montañosa rodeada de bosques de pino, robles, encinas y...

09 Enero - Rutas - La Mola - Can Robert - Can Pobla - Avenc de Can Pobla - Cami dels Monjos

Iniciamos el itinerario en el cruce de la carretera BV-1221, que une Terrassa con Talamanca. Justo en el km 7,2, subiendo de Matadepera al collado de Estenalles, debemos torcer a la derecha por una pista. Bajamos a la riera, seguimos hacia arriba un centenar de metros y torcemos a la derecha. Más adelante hay una bifurcación; se continúa por la derecha. Llegamos a Can Robert (a 2 km de la...

02 Enero - Rutas - Montigala - Ca l'Alemany · Sant Jeroni de la Murtra - Sant Climent - Sant Onofre

La semana pasada vimos desde lo alto del Puig Castellar, el Monasterio de Sant Jeroni de la Murtra y nos pico la curiosidad. Así que nos decidimos a acercarnos y visitar los alrededores. Partiendo de Montigala, donde se encuentra ese maremágnum de centros comerciales, aparcamos ente el Leroy Merlin y el PC City calle Lusitania y buscamos el acceso a la Serralada Marina por debajo de la autopista...

27 Diciembre - Rutas - Les Oliveres - Font de l'Alzina - Poblado íbero de Puig Castellar - Dolmen Natural - Sant Climent

Por fin un día con sol después de una semana fría y lluviosa. Hoy nos acercamos al Puig Castellar para visitar el Poblado íbero y alrededores. Buscar un lugar donde dejar el coche siempre es un problema, hoy finalmente encontramos en el parquing del cementerio un hueco, mas tranquilo imposible. Así que nos toca buscar como subir al Puig Castellar. Finalmente resolvemos la subida por un sitio que...

20 Diciembre - Rutas - Castellcir - Torrasa del Moro - Castell de la Popa - Sant Andreu

Sin duda un día muy frió, por Castellcir y alrededores han llegado a -10 ºC y no es de extrañar que los embalses de la riera de Castellcir estuvieran congelados. Por lo que veíamos al tirar alguna piedra, para poder romperlo ( tarea casi imposible ) dos o tres centímetros de espesor. Afortunadamente el sol hizo acto de presencia, por lo que pasadas unas horas, el día, aunque frió, se hizo muy...

12 Diciembre - Rutas - Cabrera de Mar - Castell de Burriac - La Creu de Montcabrer

Tomando como punto de inicio el ayuntamiento, donde se puede aparcar y vamos en dirección a la plaza del pueblo, tomamos la subida de las Monjas, y después cogemos el camino de Agell, dirección a el cementerio de Cabrera. Antes de llegar, rompemos por un callejón, dejamos el cementerio a la derecha, en cuyo final hay un sendero por el cual nos enfilamos montaña arriba. Al coronar la colina del...

05 Diciembre - Rutas - Les Tines del torrent del Flequer - El Pont de Vilomara i Rocafort

En esta ocasión hemos tenido la oportunidad de visitar estas maravillosas construcciones de piedra seca que hay en la comarca del Bages, que por esta zona hace 150 años, estaba cubierta de viñas. Hemos tomado el desvío hacia Oristrell desde la carretera de El Pont de Vilomara a Rocafort. Durante este recorrido nos encontramos con diferentes construcciones, cabañas de viña, depósitos y grandes...

28 Noviembre - Rutas - Tour Rio Ripoll Noviembre 2009

Esta mañana despertó fría con ganas, signo de que llegan ya las bajas temperaturas que los "señores" del tiempo pronostican para los días venideros, pero tenia pinta de "ensolecer", y así a sido. Aprovechamos la larga mañana para volver a coger las bicis y hacer el largo paseo de lo que vamos ya denominando como Tour del Rio Ripoll. Esta vez como de costumbre con alguna variante.En este caso, la...

21 Noviembre - Rutas - Castell de Penyafort - Torrelletes - Sant Pere de Castellet - Castell de Castellet

Situados frente al Castillo de Penyafort, "Raimundo de Peñafort", iniciamos la ruta por la pista asfaltada que rodea el edificio. Después de la primera curva, vemos a la izquierda un camino de carro que nos llevaría a Mas Petit y Cal Pere Joan. Seguimos recto y 50 metros más adelante a mano derecha dejamos otro camino que conduce a unos viñedos. Continuamos por la misma pista dejando diferente...

14 Noviembre - Rutas - Sender del riu Calders - Alzina de l’Arola - Cova del cargolaire - Barraca del Campà - Castell de Calders - Molí del castell - Sant Andreu

Tomando como inicio del itinerario, el Ayuntamiento de Calders, seguiremos las marcas amirillas y blancas del Sendero del rio Calders y pasaremos por: la encina de l’Arola - Cueva del cargolaire - Barraca del Campà - Castell de Calders - Molí del castell - Font del Moli - Font dels Horts - Riu Calders - Font de la esquerda, Sant Andreu y la resclosa del Bellvei, retornaremos hasta casi el Molí...

07 Noviembre - Paseo - Monistrol de Calders - Calders - Moia

Monistrol de Calders ocupa un territorio montañoso, con abundantes riachuelos y sierras. La vegetación predominante está formada por pinares, encinares y matorrales, se pueden encontrar numerosas fuentes, más de treinta, que manan en diversos lugares. La confluencia de la riera Golarda o de Marfà con la riera de San Juan, que previamente ha recibido la riera de l'Om, al norte del pueblo, forma el...

31 Octubre - Rutas - Sant Julia d'Altura - Castell de Ribatallada - Sant Esteve de Castellar vell

Intentando dejar atrás las gripes y resfriados de esta semana, bien vale un paseo por las cercanias sin tener que hacer muchos kilometros en coche. Así que salimos de Sant Julia d'Altura, que fue una parroquia rural del antiguo término de Terrassa.y bajando por el torrent de Ribatallada, buscaremos un nuevo camino, todavía no andado por nosotros para llegar a Castellar y volver por el rio Ripoll....

24 Octubre - Rutas - Arboç - Castellet - Font de Horta - Foix - Clariana

Partiendo de la Giralda del Arboç, donde ya encontramos las marcas del GR - 92, lo seguimos y tras pasar la carretera N-340 pasamos a una extensa zona de viñedos, propios de esta zona. Al cabo de 1,5 km aproximadamente, el camino comienza a estar acompañado de pinares y campos de oliveras, asi seguimos hasta llegar al Castillet, un lugar con un rico patrimonio arquitectónico e histórico. El...

18 Octubre - Paseo - Can Catà - Font Nova - la mesa anfiteatro - Font Vella

Un paseo por la reserva natural de Can Catà. Solo es accesible el primer y el tercer domingo de cada mes, ya que los propietarios de Can Catà, el Consorcio del Parque de Collserola y el Ayuntamiento de Cerdanyola han firmado un convenio para abrir al público el Bosc Gran de Can Catà, conocido también como reserva natural. Se trata de un bosque mediterráneo de 70 hectáreas situado en el valle de...

17 Octubre - Rutas - Can Pages - Torrent de Colobrers - Can Moragues - Can Vilà - Togores - Font de la Torre de Canonge - Torre de Canonge - Mare de Déu dels Dolor

Iniciamos la caminata partienco de Can Pages. Al lado de Can Pages se inicia la bajada hacia el Torrent de Colobrers, también es conocido con el nombre de torrente de la Tosca o de Can Pagès, y es uno de los espacios más valorados del rodal sabadellense. El agua que aporta el torrente procede de la fuente de Can Moragues y también de los diferentes y ricos acuíferos de la zona. Parte de esta agua...

10 Octubre - Rutas - Matadepera - La Mola - Santa Agnès por el Cami del Monjos

La Mola, el pico más alto del Parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (1104 m.), este se caracteriza por estar formado por conglomerados de un relieve muy característico, producto de los diferentes grados de resistencia a la erosión de estos y que da lugar a formaciones muy peculiares. En la cima se encuentra el monasterio románico de Sant Llorenç del Munt, bajando por la vertiente norte hasta el...

03 Octubre - Rutas - Sant Benet - Monasterio de Montserrat - Sant Jeroni

Partiendo de las proximidades del Monasterio benedictino de Sant Benet de Montserrat - La Colonia Puig, aparcamos en el área de descanso del Torrent de Balager y alzando la vista se nos presenta las paredes verticales de Sant Jeroni y vemos la antena de la Estación Superior. Nos dirigimos hacia el monasterio, cruzando el largo e interminable parquing, o "caja registradora, $", llegamos a la...

26 Sepiembre - Rutas - Passeig de les aigües - Mirador dels Xiprers - Font de la Mandra - Sant Pere Mártir

Para llegar decidimos subir por la carretera de la Arrabassada, siempre verde y mejor que optar por las rondas, en mi opinión, claro si vienes del Vallés Occidental. Partiendo de Ca n'Arús y subiendo por la calle Manuel Arnús llegamos al Pla de les Maduixeres punto donde muchos aparcan el coche para tomar la carretera de las Aguas "Passeig de les aigües". Se trata de un camino bastante plano que...

19 Sepiembre - Rutas - Castell de Fluvià - Vallmanya - Mas Joan - Santa Susanna

Desde Santa Magdalena de Sant Esteve de Palautordera nos acercamos hasta el Castell de Fluvià, cruzando la BV-5301 y pasando por Torre Cerdà y l'Oliver. Las primeras noticias sobre el Castillo de Fluvià son del año 1154, con la iglesia románica de Sant Cebrià que se conserva íntegramente situada dentro del moderno edificio del castillo. Tras seguir el camino por debajo del Castillo pasamos por...

12 Sepiembre - Rutas - La Vall de Fuirosos

Esta ruta recorre la vertiente umbría de la sierra del Montnegre, parte integrante del Parque Natural de Montnegre y del Corredor. El itinerario empieza en la plaza de la iglesia de la Batllòria. Esta población, del municipio de Sant Celoni, está situada al pie de la carretera C-35. Después de poner el cuentakilómetros a 0, debemos dirigirnos hacia el río y la autopista AP-7 a través del Carrer...

05 Sepiembre - Rutas - Cerdanyola del Vallès - Forat del Vent - Collserola

Partiendo del Parc de la Riera de Cerdanyola, se asciende sin dificultad hasta lo lo alto del Forat del Vent la visibilidad es extraordinaria. Se puede llegar a distinguir sin ningún esfuerzo los Pirineos. Paraje popular y querido por sus bellas vistas, en Cerdanyola ha dado nombre a uno de sus centros de educación secundaria. Numerosos restaurantes en sus alrededores y un mirador testimonian...

29 Agosto - Rutas - Castellar del Valles Sentmenat Sabadell Castellar

Iniciamos el recorrido en el parque de Colobrers, cuyo nombre viene del torrente de Colobrers, que nace un poco más arriba. En el primer cruce dejamos el camino que va a la masía de Can Casamada y giramos a la izquierda por una subida donde veremos unas casas viejas. Dejamos la masía de la Soleia (s. XX) a nuestra derecha. En la siguiente bifurcación tomamos el camino que tiene una señal que...

II Jornada in memoriam de Josep Panisello

Amb el títol El món fascinant de les paraules, s'ha organitzat la II Jornada in memoriam de Josep Panisello que tindrà lloc a la Sala Jordi Brull de l'Ajuntament de Jesús (Tortosa) els dies 5 i 6 de març de 2010.

PROGRAMA

DIVENDRES, 5 DE MARÇ

15.30 h-16.00 h    Lliurament de materials als assistents.
16.00 h-16.30 h    Presentació de la jornada.
16.30 h-17,30 h    El lèxic del català no s’atura, Teresa Cabré (Universitat Pompeu Fabra & Institut d’Estudis Catalans)
17.30 h-18.30 h    La Guia d’Usos Lingüístics (II. Aspectes lèxics) de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Josep Martines (Universitat d’Alacant & Institut d’Estudis Catalans)
18.30 h-19.00 h    Pausa-cafè
19.00 h-20.00 h    La natura viva. Un camp on la variació lèxica es manifesta molt vivament en totes les llengües, Joan Beltran (coautor, amb Josep Panisello, dels manuals Cruïlla i Aïnes)
20.00 h-21.00 h    Presentació de l’obra en dos volums Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal de Joan-B. Beltran (Col·lecció Conèixer, 5 i 6, Onada Edicions), a càrrec de Miquel Àngel pradilla (Universitat Rovira i Virgili & Institut d’Estudis Catalans)

DISSABTE, 6 DE MARÇ

9.30 h-10-30 h    «Els pecats de la llengua», en temps d’Eiximenis i a la Tortosa d’avui, Curt Wittlin (Universitat de Saskàtchewan-membre corresponent de la Secció Filològica de l’IEC)
10.30 h-11.30 h    La classificació Wartburg-Hallig aplicada al lèxic de la Codonyera, Artur Quintana (membre corresponent de la Secció Filològica de l’IEC)
11.30 h-12.00 h    Pausa-cafè
12.00 h-13.00 h    Toponímia i geolingüística, Pere Navarro (Universitat Rovira i Virgili)
13.00 h-14.00 h    Àlbum de geosinònims: Una aplicació didàctica de variació lèxica, Àngela Buj (Institut Sales i Ferré, Ulldecona)
16.00 h-17.00 h    Política i manipulació del llenguatge, Xavier Rull (Universitat Rovira i Virgili)
17.00 h-18.00 h    La informació meteorològica i els mitjans de comunicació: terminologia científica o usos populars? Mònica Montserrat (Universitat Autònoma de Barcelona)
18.00 h-18.30 h    Presentació de llibres
18.30 h    Cloenda

Per a més informació, descarregueu-vos el tríptic informatiu: II Jornada in memoriam Josep Panisello.pdf

Tots volem un magatzem de residus nuclears

Article publicat avui 8 de febrer del 2010 al diari El Punt

El volem, però després d'acordar el tancament de les nuclears. O el volem, però lluny de Catalunya. O el volem perquè el considerem una oportunitat econòmica, però amb moltes condicions.

El govern de Zapatero ha estat valent i ha agafat el toro per les banyes. Perquè els residus nuclears van incrementant el seu volum i no poden ser durant més temps –a Ascó i Vandellòs en el cas català– en magatzems inadequats. Però hem acabat decidint que no es faci a Catalunya. De manera que serem l'únic país del món que dependrà d'un altre en aquesta matèria tan sensible. És una opció, sempre que trobem algú que els vulgui i que paguem.

No sé si hi hem reflexionat prou sobre això. He lluitat sempre perquè els catalans depenguem el menys possible de ningú. Però en les darreres dècades Catalunya afegeix dependència rere dependència. I no parlo de dependències polítiques que, com els ha passat a tots els països, àdhuc als més poderosos, hem augmentat respecte d'Europa o d'organismes internacionals. Sinó d'altres de més decisives com les dependències econòmiques, culturals, del consum, farmacèutiques, energètiques, financeres, de les assegurances i tantes altres que ens condicionen cada cop més. Només per citar algun d'aquests sectors, Catalunya no té bancs ni companyies d'assegurances ni d'electricitat –adéu FECSA enyorada–; ni companyia d'aigües des de la venda recent d'AGBAR.

Ara hi haurem de sumar la dependència de qui ens guardi els residus nuclears que, a sobre, hi farà negoci. Si se'm permet la digressió, quan he vist que al Facebook ha nascut el grup Que el fotin –el magatzem nuclear– al Valle de los Caídos, he pensat que Déu ens en guardi; només faltaria que encara depenguéssim de Franco i José Antonio.

Per últim, a còpia de dir que són tan perillosos i estigmatitzar els pobles i comarques que tenen algun tipus d'instal·lació nuclear, acabarem espantant aquells que podrien estar disposats a guardar-nos aquesta deixalla. I si ningú no vol els residus de les nuclears catalanes, què en farem?

Tornant al primer paràgraf de l'article, jo també vull, com els ecologistes seriosos, un calendari de tancament. Desitjo viure sense energia nuclear algun dia perquè el seu ús sí que comporta riscos i els residus són i seran un problema ara i durant centenars d'anys.

Però si no aconseguim el calendari, els ecologistes seriosos a qui considero companys de lluita per a un futur no nuclear, a favor de les renovables, de l'estalvi i eficiència i de xarxes intel·ligents, no em convenceran que el govern de l'Estat no ha d'acomplir l'obligació de guardar en condicions els residus nuclears.

I si fora de Catalunya no es trobés qui els volgués, acceptaríem guardar-los a Ascó i a Vandellòs com ara sense condicions? Hauríem de tornar a considerar la nostra postura i buscar una alternativa a Catalunya en l'indret que fos i per als residus que es generen aquí. Encara que un diari de Madrid –on per cert no tenen cap nuclear– hagi recordat que vaig fer aquesta proposta l'any passat i l'ha titllada d'antipàtica. Diu que seria massa car, però a Holanda en tenen un per a un sol reactor i a Catalunya en tenim tres. Això sí, amb condicions i compensacions i desprès d'una bona i contrastada informació i d'un consens que ara no s'han donat. Per això, la decisió del president Montilla ha estat prudent i encertada.

Invisible

Bona nit Bloc,

El últim llibre que he llegit es “Invisible”... i no el trobo per enlloc.

Soy yo, Casandra.
Y ésta es mi ciudad bajo las cenizas.
Y éste es mi bastón y éstas mis cintas de profeta.
Y ésta es mi cabeza llena de dudas.

PARLAR SOL

Això de parlar sol és una cosa que sempre m’ha xocat, quan era petit em quedava badant al sentir al Ton de la Piulera o a la Pepa Boja, com anaven pel carrer amunt i avall parlant sols. És clar que ambdós estaven una mica faltats i potser la seva mancança ho justificava.

Ara però, veus a molta gent pel carrer que sembla que parlen sols, tot i que a la majoria, porten una ma vora l’orella que ho explica.

N’hi ha d’altres que també aparenten que parlen sols, però no és el cas, com per exemple, pel davant de casa en passen molts que ho sembla, però si guaito una mica més cap a fora sovint veig que estan parlant amb el gos que treuen a pixar i cagar. Altres vegades a les cases o a les feines et trobes algú que parla sol, però tampoc és el cas, perquè el que ho fa, es pensa que té algú al costat que se l’escolta, per la senzilla raó que feia només uns segons que hi era allí a la vora.

Tinc un amic, que té les cendres de son pare enterrades sota el garrofer de la roba del seu tros, i quan hi va, el primer que fa és anar-hi a parlar per explicar-li com li van les coses i el que passa pel poble. Tampoc no és dels que jo crec que parlen sols, per la senzilla raó de que parla amb el seu pare.

A vegades quan a algú li van malament les coses, sigui a la família, a la feina o potser perquè ha fet mal temps o perquè no té la salut que voldria, la gent que el coneixem, a vegades pronostiquen que aviat parlarà sol.

Però no és a cap d’aquestes versions a les que em refereixo, sinó en altres supòsits i que en el seu conjunt s’apleguen en dos grans grups:

El primer és els d’aquells que fan, com un company de la feina (ara ex-company), que moltes vegades que anava o tornava de parlar amb el director, el veies gesticulant més que no pas el senties parlar, ja que ho feia molt fluixet, i així que et clavaves davant seu, perquè ni et veia venir, s’enrojolava avergonyit i tractava de justificar-se, per deixar clar que tenia tots els bulls. La veritat és que jo també ho he fet molt escadusserament, però parlant i gesticulant sobre tot després d’haver tingut una topada amb una forta discrepància d’opinions amb algú, i encara més si era el cap.

El segon, és com fa un veí, se se’n fa un fart de parlar sol, per carrer que és on me’l trobo, tant si està caminant, com si el trobo assegut en un dels bancs que hi ha per la contrada. Si al creuar-nos per la vorera el saludo, em respon com cal, sense que li sàpiga greu, i dos segons més tard, segueix amb la xerrameca. En canvi, si està assegut al banc i m’assec al seu costat, llavors, tampoc sense sufocar-se, m’explica que estava parlant amb “un” que no podia entendre el motiu d’haver deixar perdre la collita de les olives, perquè si les hagués fet arreplegar, encara hi hauria perdut quartos. I aleshores, m’ho explica a mi altre cop.

Si li pregunto el per que del parlar sol, diu que ho fa molt sovint i no és que ho tingui previst, sinó que li surt espontàniament i no fa res per evitar-ho. Diu que parlar és bo, i en general en els temps que vivim la gent cada cop parla menys, i que tot parlant fas anar el magí, per tant és saludable.

Segurament té raó.

10 afirmacions sobre les vegueries.

1a.- Les vegueries no són, ni de lluny, un problema que preocupi als ciutadans. Però sembla que ara sigui l'únic problema de Catalunya. Fins i tot el President Montilla, que quan hi ha problemes s'amaga, ha tret el cap en aquest debat de les Vegueries. N'ha parlat perquè s'hi juga massa.

2a.- Els que ens dediquem a la política si preocupem al ciutadà, i incrementant càrrecs públics (hi haurà molts més Consellers de Vegueries que Diputats Provincials) no millorem aquesta imatge negativa, al contrari. De la mateixa manera afirmo, que canviant la Llei Electoral no s'arregla la corrupció. La corrupció necessita d'altres cures pal·liatives, i la imatge dels qui ens dediquem a la política precisa de reformes profundes que ningú està disposat a afrontar, i quan dic ningú, és, ningú.

3a.- Les Vegueries proposades per ERC són una contrapartida a l'aprovació de la Llei de l'Àrea Metropolitana proposada pel PSC. Amb la diferència que l'Àrea Metropolitana veurà la llum immediatament i les Vegueries serà el propi Partit Socialista (a Madrid) qui les aturarà al no modificar la legislació necessària -alguna cosa ha dit ja al respecte el Ministre Chaves-. Ep!, això si no les atura abans el Tribunal Constitucional (algun any hi haurà Sentència). Ho reconec, els del PSC amb aquestes coses són uns professionals, i els d'ERC, uns aficionats.

4a.- Abans que les Vegueries, era bàsic aprovar la Llei dels Governs Locals. Aquest avantprojecte de Llei amb 300 articles, que ha estat elaborat per la Universitat de Tarragona resta a hores d'ara amagat en un calaix de la Conselleria de Governació des de desembre de 2008. La Llei de Governs Locals era el marc genèric i natural d'estructuració de les Administracions Locals a Catalunya, tant des del punt de vista polític, com competencial.

5a.- Abans que les Vegueries, també era bàsic aprovar la Llei de Finances Locals. Els Ajuntaments no necessiten més Vegueries, necessiten diners per despesa ordinària.

6a.- Començar per les Vegueries i l'Àrea Metropolitana, és començar per la teulada. Començar per la Llei de Governs Locals i per la Llei de Finances Locals era començar pels fonaments. Per cert, competencialment, el text actual del Projecte de Llei de Vegueries i a diferència del que es preveia a l'Avantprojecte de Llei dels Governs Locals, no s'assoleixen competències que si obté l'Àrea Metropolitana (p.e. Urbanisme, Medi ambient...).

7a.- Sortirà més car. No cal ser molt intel·ligent per entendre que 7 Vegueries, i la seva configuració política i organització de les seves estructures administratives sortirà molt més car que 4 Diputacions. Montilla ha mentit. Jo no m'oposo a les Vegueries, però si a estructurar-les sense racionalitzar abans l'entremat de la resta d'Administracions de tot tipus que conviuen en aquest petit pais.

8a.- Vegueria de Tarragona. Jo no li faig fàstic a l'expressió "Camp de Tarragona", el que em fa fàstic són les maniobres tan poc naturals que molts fan per obviar el terme "Tarragona". Quan diuen tan sols "El Camp" queda tan artificial i ridícul. Però les cabrioles encara resulten més patètiques quan diuen "comarques meridionals" aleshores ja no puc evitar enfotre-me'n a la cara. Res, ara més que mai, Vegueria de Tarragona i Universitat de Tarragona.

9a.- Diàleg inexistent. No sé si és incapacitat o mediocritat, però coneixia que s'havia tirat endavant aquest Projecte de Llei sense haver consultat les Diputacions, però desconeixia que ni tan sols s'havia parlat amb Madrid sobre el mateix. Els canvis de límits provincials és una temàtica de competència estatal, això ja ho sabem tots, i per tant, no tenir pactat aquests canvis prèviament incrementa substancialment les possibilitats de fracàs, i per tant són uns irresponsables per haver provocat de forma insensata enfrontaments territorials que han obert importants ferides, difícils de cicatritzar.

10a.- S'enfonsen. Les formes d'aquest Govern per aprovar aquests Projectes de Llei (Vegueries + Àrea Metropolitana), em recorden molt i molt a la forma en com s'improvisen les coses aquests mesos a Madrid. Tots els símptomes d'un Govern que s'enfonsa en la mediocritat de la seva actuació. Les Vegueries i l'Àrea Metropolitana, són dos instruments pensats, a hores d'ara, no per servir els ciutadans, sinó per servir als militants i càrrecs dels partits. ERC necessita aquestes Vegueries, i el PSC precisa l'Àrea Metropolitana,. Ras i clar, unes Institucions que serviran per a que alguns puguin salvar el "cul" si venen temps difícils.

P.E.: Ja em disculparan alguna expressió ofensiva, però resulta tan gràfica con inevitable.