El bloc de les activitats de l'IPHES

El bloc de les activitats de l'IPHES http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes csb 2010-08-01T08:13:14Z Troben un nou crani humà de 500.000 anys a la Sima de los Huesos d’Atapuerca http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/atapuerca/2010/07/27/crani-restaurar-f-ssils-paleontologia-anatomia-humana-cervell-reconstrucci <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8" /> <meta name="ProgId" content="Word.Document" /> <meta name="Generator" content="Microsoft Word 11" /> <meta name="Originator" content="Microsoft Word 11" /> <link href="file:///D:%5CDOCUME%7E1%5CUsuari%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List" /> <o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"></o:smarttagtype><style>  </style> Pot ser el segon més sencer dels descoberts de <st1:personname productid="la Sima" w:st="on">la <a href="http://www.fundacionatapuerca.com">Sima</a></st1:personname><a href="http://www.fundacionatapuerca.com"> de los Huesos </a><o:p></o:p> <a href="http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/atapuerca/2010/07/23/la-pres-ncia-humana-a-atapuerca-podria-ser-m-s-antiga-del-que-es-pensava-i-remuntar-se-a-fa-m-s-d-1-3-milions-d-anys" target="_blank">Durant aquesta campanya a Atapuerca</a>, s’han pogut extreure els diferents fragments d’un nou crani de 500.000 anys d’antiguitat, que s’havia començat a excavar l’any anterior a <st1:personname productid="la Sima" w:st="on">la <a href="http://www.fundacionatapuerca.com" target="_blank">Sima</a></st1:personname><a href="http://www.fundacionatapuerca.com" target="_blank"> de los Huesos</a>. <div style="text-align: center"> <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/crani_sima_p.jpg" style="margin: 5px" alt="Crani humà" /> </div> <div style="text-align: center">                                                                                                         Javier Trueba /Madrid Scientific Films </div>   La foto només inclou una part del crani recuperat. Queda encara molta feina de laboratori, ja que la resta dels fòssils que l’integren són molt més petites i molt fràgils. A més, falta restaurar tot el material per poder intentar aconseguir una reconstrucció completa del crani. Aquest treball es farà al llarg de l'hivern amb tota meticulositat. El nou crani pot ser el segon més sencer dels descoberts de <st1:personname productid="la Sima" w:st="on">la <a href="http://www.fundacionatapuerca.com" target="_blank">Sima</a></st1:personname><a href="http://www.fundacionatapuerca.com" target="_blank"> de los Huesos</a> després del famós Crani 5, el fòssil més complet del món, que s'exhibeix al <a href="http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/socialitzaci/2010/07/13/l-iphes-ha-participat-activament-en-la-definici-dels-espais-i-continguts-del-museo-de-la-evoluci-n-humana-que-ara-s-estrena" target="_blank">Museo de <st1:personname productid="la Evolució" w:st="on">la Evolución</st1:personname></a> Humana de Burgos. Atapuerca 2010-07-27T11:38:06Z csb La presència humana a Atapuerca podria ser més antiga del que es pensava i remuntar-se a fa més d’1,3 milions d’anys http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/atapuerca/2010/07/23/la-pres-ncia-humana-a-atapuerca-podria-ser-m-s-antiga-del-que-es-pensava-i-remuntar-se-a-fa-m-s-d-1-3-milions-d-anys <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8" /> <meta name="ProgId" content="Word.Document" /> <meta name="Generator" content="Microsoft Word 12" /> <meta name="Originator" content="Microsoft Word 12" /> <link href="file:///C:%5CUsers%5CUsuari%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List" /> <o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="metricconverter"></o:smarttagtype><o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"></o:smarttagtype> <link href="file:///C:%5CUsers%5CUsuari%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_themedata.thmx" rel="themeData" /> <link href="file:///C:%5CUsers%5CUsuari%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_colorschememapping.xml" rel="colorSchemeMapping" /> <style>  </style> Aquesta antiguitat ho avalaria unes eines de pedra i microfauna de <st1:personname productid="la Sima" w:st="on">la <a href="http://www.fundacionatapuerca.com/" target="_blank">Sima</a></st1:personname><a href="http://www.fundacionatapuerca.com/" target="_blank"> del Elfante</a> trobada en nivells que  tindrien més de 1,3 milions d'anys <o:p></o:p> Aquesta és una de les aportacions principals de la campanya d’enguany en la que hi ha pres part 150 investigadors un centenar dels quals estan vinculats a <a href="http://blocs.tinet.cat/http;//www.iphes.cat" target="_blank">l’IPHES</a><o:p></o:p> A la mateixa Sima del Elefante s’han localitzat per primer cop  restes d’animals en connexió anatòmica<o:p></o:p> <a href="http://www.fundacionatapuerca.com/" target="_blank">A Gran Dolina</a>, es demostra que el nivell TD6, on es va descobrir <a href="http://www.youtube.com/iphesvideos#p/a/f/0/JvofZl-IptE" target="_blank">l’Homo antecessor</a>, va actuar de cau de grans carnívors<o:p></o:p> A <st1:personname productid="la Sima" w:st="on">la Sima</st1:personname> de los Huesos es recuperen fragments que permetran reconstruir un nou crani humà d’Homo heidelbergensis de fa uns 500.000 anys.<o:p></o:p> “Les evidències que hem descobert durant aquesta campanya al jaciment de <st1:personname productid="la Sima" w:st="on">la <a href="http://www.fundacionatapuerca.com/" target="_blank">Sima</a></st1:personname><a href="http://www.fundacionatapuerca.com/" target="_blank"> del Elefante </a>apunten a què la presència humana a <st1:personname productid="la Sierra" w:st="on">la Sierra</st1:personname> de Atapuerca podria ser més antiga de la que coneixíem fins el moment”, assenyala <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/408" target="_blank">Eudald Carbonell</a>, codirector del Projecte Atapuerca i director de <a href="http://blocs.tinet.cat/http;//www.iphes.cat" target="_blank">l’IPHES</a> (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). L’arqueòleg es basa en la troballa de dues peces d’indústria lítica així com ossos amb marques de tall localitzats en sediments que possiblement estiguin datats en més d’1,2 milions d’anys, cronologia de màxima antiguitat que presentaven les restes trobades fins ara a <st1:personname productid="la Sima" w:st="on">la Sima</st1:personname> del Elefante. <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/eina_sima_elefante.jpg" style="margin: 5px" alt="Eina trobada a la Sima del Elefante" /> Una de les dues eines de pedra descobertes aquesta campanya a la Sima del Elefante - Jordi Mestre / IPHES Aquesta és una de les aportacions principals de <a href="http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/excavacions/2010/06/10/50-membres-de-l-iphes-prenen-part-en-l-inici-de-les-excavacions-a-atapuerca-d-aquesta-campanya" target="_blank">la campanya d’enguany a Atapuerca</a>, desenvolupada del 15 de juny al 23 de juliol. En aquest període, per diferents torns, hi ha pres part un total de 150 investigadors procedents de diversos païssos del món i de diversos centres de recerca. Del total esmentat, un centenar estan vinculats d’una manera o altra a l’IPHES. <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/ata_elefante10.jpg" style="margin: 5px" alt="Excavacions a la Sima del Elefante aquest any" /> Excavacions a la Sima del Elefante aquest estiu - Jordi Mestre / IPHES L’antiguitat de l’ocupació humana a <st1:personname productid="la Sima" w:st="on">la <a href="http://www.fundacionatapuerca.com/" target="_blank">Sima</a></st1:personname><a href="http://www.fundacionatapuerca.com/" target="_blank"> del Elefante</a> també ho avalaria el fet que en els nivells inferiors s'han trobat les musaranyes verinoses juntament amb castors, una nova espècie definida a Atapuerca, Arvicola jacobaeus, amfibis i nombroses aus. La nova espècie és important perquè ens indica que el llinatge de la rata d'aigua (Arvicola) és bastant més antiga del que es pensava, ja que sabem per la resta de la microfauna de <st1:personname productid="la Sima" w:st="on">la Sima</st1:personname> del Elfante, que aquests nivells tindrien més de 1,3 milions d'anys. <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/ata_riu2010.jpg" style="margin: 5px" alt="Rentat de material al riu" /> El rentat sistemàtic del sediment que es troba durant l'excavació facilita trobar restes de microfauna que poden ser bàsiques per a les datacions dels jaciments - Jordi Mestre / IPHES A <st1:personname productid="la Sima" w:st="on">la Sima</st1:personname> del Elefante també s’hi ha trobat restes de diferents tàxons d'aus, així com d'animals de macrofauna com cavall, cérvol, macaco o bòvid, les quals reforcen la idea que a <st1:personname productid="la Sierra" w:st="on">la Sierra</st1:personname> de Atapuerca fa més d'un milió d'anys hi havia un paisatge on es mesclaven zones arbòries amb d’altres una mica més obertes i menys boscoses. Entre les restes d'herbívors recuperats a <st1:personname productid="la Sima" w:st="on">la Sima</st1:personname> del Elefante cal destacar la presència de diferents elements esquelètics en semiconexión anatòmica d'un bòvid, possiblement un Bisó. “Aquesta troballa és important perquè fins ara a l'interior de <st1:personname productid="la Sima" w:st="on">la Sima</st1:personname> del Elefante les restes d'animals de talla gran eren escassos i en cap cas s'havien recuperat ossos llargs i costelles sencers i, molt menys en clara connexió esquelètica, d'un ungulat. D'altra banda, també hem recuperat les extremitats en connexió anatòmica d'un fèlid de mida mitjana gran, possiblement un jaguar”, remarca Eudald Carbonell.<o:p></o:p> D’altra banda, a <st1:personname productid="la Gran Dolina" w:st="on"><st1:personname productid="la Gran" w:st="on">la <a href="http://www.fundacionatapuerca.com/" target="_blank">Gran</a></st1:personname><a href="http://www.fundacionatapuerca.com/" target="_blank"> Dolina</a></st1:personname>, al nivell TD6 on es va descobrir <a href="http://www.youtube.com/iphesvideos#p/a/f/0/JvofZl-IptE" target="_blank">l’Homo antecessor</a>, el primer europeu, s’ha demostrat que aquest espai va funcionar com cau de grans carnívors. S'han recuperat restes de hienes (Crocuta sp.), de les seves preses i copròlits, així com fòssils d'óssos (Ursus dolinensis) que utilitzaven la cavitat per hivernar. Pel que fa a la presència humana en aquest conjunt “és esporàdica. Es tracta de visites puntuals d'homínids, doncs les activitats només deixen restes òssies aïllades amb algunes marques de tall i fractures o algunes eines disperses”, comenta <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/408" target="_blank">Eudald Carbonell</a>. <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/gran_dolina10_antecessor.jpg" style="margin: 5px" alt="Excavació a la Gran Dolina a TD6" /> També a Gran Dolina, però al nivell TD10, d’una antiguitat d’uns 350.000 anys, ha posat al descobert aquests dies nombroses restes, 11.500 de fauna i 2.500 eines de pedra. El seu estudi aportarà molta informació sobre la vida d’ Homo heidelbergensis.  De moment ja s’ha constatat que a TD10 2  els membres d’aquesta espècie es van especialitzar en la cacera i el consum de bisons, fent servir per a aquest fi únicament diferents varietats de sílex de <st1:personname productid="la Sierra" w:st="on">la <a href="http://www.fundacionatapuerca.com/" target="_blank">Sierra</a></st1:personname><a href="http://www.fundacionatapuerca.com/" target="_blank"> de Atapuerca</a> per a l’elaboració de les seves eines, essent alhora la primera vegada que es documenta a Atapuerca. “Avui per avui –observa <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/408" target="_blank">Eudald Carbonell</a>- podem confirmar que al llarg del Plistocè mig aquests grups d’homínids van desenvolupar diferents estratègies de subsistència i d’adaptació a l’entorn més pròxim, cosa que indica una notable complexitat social i tècnica.<o:p></o:p> D’altra banda, al <a href="http://www.fundacionatapuerca.com/" target="_blank">Portalón de Cueva Mayor</a> s'han excavat registres del Calcolític, d'uns 3.900 anys abans del present i s'han descobert llars delimitades per pedres, alguna d'elles de gran potència i altres de gran extensió. Pel que fa als materials arqueològics, s'han recuperat grans fragments de vasos trencats amb decoracions impreses, de pastilles o perforacions i algun fragment de vas campaniforme, molt típic del Calcolític.<o:p></o:p> També s'han obtingut nombroses restes d'indústria òssia, entre els quals sobresurt una espàtula allargada amb l'extrem dentat anomenada "gradina", que servia per a realitzar decoracions incises sobre les peces de ceràmica. Entre les eines en pedra polida, cal remarcar la presència de diversos molins de mà plans o naviculars, un d'ells d'uns <st1:metricconverter productid="50 cm" w:st="on">50 cm</st1:metricconverter> de llarg per 30 d'amplada i 10 de gruix, cosa que evidència una presència important d'activitat agrícola dins de la cova. <o:p></o:p> Entre les restes de fauna abunden l’ovella, cabra, vaca i porc, encara que també hi ha de cavall, gos i tortuga. També s’hi ha trobat ossos humans dispersos per tota la superfície, tant d'individus adults com immadurs.<o:p></o:p> A <st1:personname productid="la Galería" w:st="on">la <a href="http://www.fundacionatapuerca.com/" target="_blank">Galería</a></st1:personname><a href="http://www.fundacionatapuerca.com/" target="_blank"> de las Estatuas</a> s’han aconseguit abundants restes de fauna i un interessant conjunt de peces d'indústria mosteriana, la pròpia dels neandertals, amb una cronologia . que se situa al voltant dels 45.000-50.000 anys. Es tracta de l’únic jaciment d’aquesta època conegut a les coves de <st1:personname productid="la Sierra" w:st="on">la Sierra</st1:personname> de Atapuerca.<o:p></o:p> Finalment, a <st1:personname productid="la Sima" w:st="on">la <a href="http://www.fundacionatapuerca.com/" target="_blank">Sima</a></st1:personname><a href="http://www.fundacionatapuerca.com/" target="_blank"> de los Huesos</a>, l’únic jaciment on encara es continua treballant-hi, S'estan recuperant importants fragments cranials que, juntament als aconseguits en campanyes anteriors, estan permeten reconstruir un nou crani humà d’Homo heidelbergensis, de fa uns 500.000 anys.<o:p></o:p> Atapuerca 2010-07-23T18:09:52Z csb Nova excavació a Moià per cercar les relacions entre els neandertals i els grans carnívors http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/recerca/2010/07/23/nova-excavaci-a-moi-per-cercar-les-relacions-entre-els-neandertals-i-els-grans-carn-vors <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8" /> <meta name="ProgId" content="Word.Document" /> <meta name="Generator" content="Microsoft Word 12" /> <meta name="Originator" content="Microsoft Word 12" /> <link href="file:///C:%5CUsers%5CUsuari%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List" /> <o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"></o:smarttagtype> <link href="file:///C:%5CUsers%5CUsuari%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_themedata.thmx" rel="themeData" /> <link href="file:///C:%5CUsers%5CUsuari%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_colorschememapping.xml" rel="colorSchemeMapping" /> <style>  </style> Trobar evidències arqueològiques que facilitin el coneixement sobre la relació entre els grans carnívors i els neandertals de fa 50.000 anys és l’objectiu principal de la vuitena campanya d’excavació que del 2 al 20 d’agost es desenvoluparà a <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/134" target="_blank">Moià</a> (Bages), sota la direcció de Jordi Rosell, investigador docent de <a href="http://www.iphes.cat" target="_blank">l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona </a>(URV) i membre de <a href="http://www.iphes.cat" target="_blank">l’IPHES</a> (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/jrosell_moia.jpg" style="margin: 5px" alt="Jordi Rosell a Moià" /> Jordi Rosell als jaciments de Moià - Jordi Mestre / IPHES Els treballs de recerca els dura a terme un equip de 25 persones, procedents de diverses universitats espanyoles (Universidad de Màlaga, URV de Tarragona, Universidad de Sevilla, Universitat de <st1:personname productid="la Laguna" w:st="on">la Laguna</st1:personname> de Tenerife, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Lleida), així com dos investigadors de l’Argentina. La majoria dels participants són llicenciats, tot i que també hi ha alguns estudiants i doctors. <o:p></o:p> Jordi Rosell ha comentat: “insistirem en trobar restes arqueològiques que posin de manifest les relacions entre els neandertals de fa 50.000 anys i els grans carnívors”. Tot i que molts investigadors consideren que durant aquest període les relacions entre homínids i carnívors eren de competència, “nosaltres pensem que els grups humans tenen suficients recursos per imposar-se als grans carnívors”, afirma. En aquesta línia, <a href="http://www.iphes.cat" target="_blank">l’IPHES</a> ha demostrat recentment en <a href="http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/recerca/2010/06/24/l-iphes-demostra-que-fa-350.000-anys-els-hom-nids-d-atapuerca-podien-ca-ar-gran-lleons" target="_blank">un article recentment publicat a la prestigiosa revista Journal of Archaeological Science</a> que els homínids de l’espècie Homo heidelbergensis que van viure a Atapuerca fa uns 350.000 anys van caçar i es van menjar un lleó (<a href="http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/recerca/2010/06/24/l-iphes-demostra-que-fa-350.000-anys-els-hom-nids-d-atapuerca-podien-ca-ar-gran-lleons" target="_blank">veure informació</a>). <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/mioa_2009.jpg" style="margin: 5px" alt="Excavacions a Moià el 2009" /> L'equip cercarà amb paciència noves restes arqueològiques -com en aquesta imatge de l'any passat- del 2 al 20 d'agost - Jordi Mestre / IPHES En la mateixa línia, Jordi Rosell ha manifestat que <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/134" target="_blank">Les Coves del Toll </a>són un marc incomparable per treballar aquesta hipòtesi, “ja que els jaciments estan definits com a caus de carnívors amb esporàdiques visites de grups de neandertals. El que ens interessa, per tant, son aquests “bivacs” neandertals, com es comporten els usuaris habituals de les coves (els carnívors) quan es produeixen aquests “bivacs”, i les relacions dels grups humans amb el territori, com ara quins recursos exploten o quins són els seus moviments i recorreguts”.<o:p></o:p> Fins ara, en les anteriors campanyes d’excavació, “hem trobat restes relacionades amb neandertals com eines lítiques, marques de tall als ossos i fogars que indiquen ocupacions molt esporàdiques i efímeres. Eren gent que estava de pas i utilitzava la Cova de les Teixoneres per aixoplugar-se. A la Cova del Toll, d’altra banda, surten restes d'óssos de les cavernes i altres grans carnívors i nosaltres intentem esbrinar el seu comportament”.<o:p></o:p> Precisament, fa unes setmanes, la revista <a href="http://quaternaire.revues.org/index5508.html" target="_blank">Quaternaire</a> publicava l’article <a href="http://quaternaire.revues.org/index5508.html" target="_blank">“A stop along the way: the role of Neanderthal groups at level III of Teixoneres Cave (Moià, Barcelona, Spain)”</a>, signat, entre d’altres, per investigadors de l’IPHES com Jordi Rosell, Ruth Blasco, Florent Rivals, M. Gema Chacôn, Leticia Menéndez, Juan Ignacio Morales, Antonio Rodriguez-Hidalgo i Eudald Carbonell, juntament amb Artur Cebrià i David Serrat, de la Universitat de Barcelona.<o:p></o:p> <a href="http://quaternaire.revues.org/index5508.html" target="_blank">L’escrit</a> es refereix al nivell III de la Cova de Teixoneres, que ha proporcionat un registre important corresponent a la primera meitat del Plistocè superior (ara fa entre 100.000 i 50.000 anys). Són restes que es corresponen a les activitats humanes i dels carnívors. Aquesta associació s'analitza a través d'un enfocament multidisciplinar amb l'objectiu de discriminar els vestigis que han deixat aquests actors i per avaluar el grau d'interacció que existeix entre ells. <o:p></o:p> Les dades indiquen les activitats de caça dutes a terme pels homínids, així com pels carnívors, i es constata molt poc contacte o el contacte temporal entre ells dins de la cova. Això permet la caracterització de les ocupacions humanes en el nivell III en relació amb la composició dels grups i la seva alta mobilitat en el territori.<o:p></o:p> Recentment, també es van presentar <a href="http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/recerca/2010/06/24/l-iphes-demostra-que-fa-350.000-anys-els-hom-nids-d-atapuerca-podien-ca-ar-gran-lleons" target="_blank">les actes de la 1ª Reunión de Científicos sobre Cubiles de Hienas y Otros Grandes Carnívoros en Yacimientos Arqueológicos de <st1:personname productid="la Península Ibérica" w:st="on"><st1:personname productid="la Península" w:st="on">la Península</st1:personname> Ibérica</st1:personname></a>, <a href="http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/congressos-i-jornades/2009/01/25/els-hom-nids-s-imposen-als-grans-carn-vors" target="_blank">celebrat l’any passat</a> sota la coordinació d’Enrique Baquedano (Museo Arqueológico Regional de Madrid) i Jordi Rosell. En aquella fita, la Cova de les Teixoneres va tenir un paper destacat, tal com es demostra a la publicació. Tarragona, ciutat on té la seu l’IPHES, acollirà la pròxima reunió el 2011. <o:p></o:p> Referència electrònica de l’article de Quaternaire<o:p></o:p> Jordi Rosell, Ruth Blasco, Florent Rivals, M. Gema Chacôn, Leticia Menéndez, Juan Ignacio Morales, Antonio Rodriguez-Hidalgo, Artur Cebri, Eudald Carbonell et David Serrat, <a href="http://quaternaire.revues.org/index5508.html" target="_blank">« A stop along the way: the role of Neanderthal groups at level III of Teixoneres Cave (Moià, Barcelona, Spain) »</a>, <a href="http://blocs.tinet.cat/">Quaternaire</a>, vol. 21/2 | 2010, [En ligne], mis en ligne le 01 juin 2013. URL : <a href="http://quaternaire.revues.org/index5508.html" target="_blank">http://quaternaire.revues.org/index5508.html</a>. Consulté le 21 juillet 2010.<o:p></o:p> Recerca 2010-07-23T17:16:56Z csb Eudald Carbonell debuta a Polònia de la mà de l’actor David Olivares http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/socialitzaci/2010/07/23/eudald-carbonell-debuta-a-pol-nia-de-la-m-de-l-actor-david-olivares <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8" /> <meta name="ProgId" content="Word.Document" /> <meta name="Generator" content="Microsoft Word 12" /> <meta name="Originator" content="Microsoft Word 12" /> <link href="file:///C:%5CUsers%5CUsuari%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List" /> <link href="file:///C:%5CUsers%5CUsuari%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_themedata.thmx" rel="themeData" /> <link href="file:///C:%5CUsers%5CUsuari%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_colorschememapping.xml" rel="colorSchemeMapping" /> <style>  </style> <a href="http://www.tv3.cat/videos/3028290" target="_blank">Vídeo del gag</a><o:p></o:p> El 26 de juliol no hi haurà emissió del programa <a href="http://www.tv3.cat/sotaterra" target="_blank">Sota terra</a> a causa de la retransmissió del <a href="http://www.bcn2010.org/Home/_CLwfRg15zB_9Qj2AvpuG9fy6R00xXgqdpdIX6rIBAA80AAMKBbYWaBKuRI1siLFUODo0nKm4lQlZD1Q8exMwUw" target="_blank">Campionat Europeu d’Atletisme Barcelona 2010</a><o:p></o:p> El programa de sàtira política, <a href="http://www.tv3.cat/polonia" target="_blank">Polònia</a>, de TV3, va incorporar dijous 22 de juliol un gag protagonitzat per l’actor Fermí Fernández i l'arqueòleg <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/408" target="_blank">Eudald Carbonell</a>, interpretat aquest últim pel polifacètic artista David Olivares. Emulant l’espai d’arqueologia <a href="http://www.tv3.cat/sotaterra" target="_blank">Sota terra</a>, que s’emet a la mateixa cadena de televisió, van investigar diversos misteris polítics a les catacumbes sota la plaça Sant Jaume, on van localitzar al president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, i al lider de l'oposició Artur Más. <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/eudald_fermi_polonia.jpg" style="margin: 5px" alt="Gag a Polònia" /> Eudald Carbonell (David Olivares) i Fermí Fernández, en un moment del gag - TV3 Sota terra es pot veure els dilluns després del Telenotícies vespre, tot i que el 26 de juliol no hi haurà programa a causa de la retransmissió del <a href="http://www.bcn2010.org/Home/_CLwfRg15zB_9Qj2AvpuG9fy6R00xXgqdpdIX6rIBAA80AAMKBbYWaBKuRI1siLFUODo0nKm4lQlZD1Q8exMwUw" target="_blank">Campionat Europeu d’Atletisme Barcelona 2010</a>. Aquest espai d’entreteniment està dirigit científicament per <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/408" target="_blank">Eudald Carbonell</a>, que coprotagonitza Sota terra amb Fermí Fernández. A més, intervé sempre un altre investigador de <a href="http://www.iphes.cat" target="_blank">l’IPHES</a>, Jordi Rosell, com a actor fixa a la sèrie, a part d’altres membres d’aquest centre de recerca que hi apareixen de manera puntual. L’IPHES també ha tingut un paper molt actiu en la <a href="http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/sota-terra/2010/06/02/sota-terra-nova-s-rie-de-tv3-d-arqueologia-per-a-tots-els-p-blics-amb-eudald-carbonell-i-ferm-fern-ndez" target="_blank">producció de la sèrie i en el guionatge</a> dels diferents capítols. Socialització 2010-07-23T16:35:27Z csb L’alcade de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros visita els jaciments d’Atapuerca http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/atapuerca/2010/07/23/l-alcade-de-tarragona-josep-f-lix-ballesteros-visita-els-jaciments-d-atapuerca <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8" /> <meta name="ProgId" content="Word.Document" /> <meta name="Generator" content="Microsoft Word 12" /> <meta name="Originator" content="Microsoft Word 12" /> <link href="file:///C:%5CUsers%5CUsuari%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List" /> <link href="file:///C:%5CUsers%5CUsuari%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_themedata.thmx" rel="themeData" /> <link href="file:///C:%5CUsers%5CUsuari%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_colorschememapping.xml" rel="colorSchemeMapping" /> <style>  </style>  <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/ecr_ballesteros_ata.jpg" style="margin: 5px" alt="Eudald Carbonell i Josep Fèlix Ballesteros" /> Josep Fèlix Ballesteros amb Eudald Carbonell en arribar als jaciments - Jordi Mestre / IPHES <a href="http://www.tarragona.cat/lajuntament/alcalde" target="_blank">L’alcalde de Tarragona</a>, Josep Fèlix Ballesteros, va viatjar el passat 15 de juliol a Atapuerca per conèixer els importants jaciments arqueològics que acull aquesta localitat, declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, casualment el mateix dia que el conjunt de Tàrraco assolia la mateixa distinció. <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/ecr_bermudez_ballesteros.jpg" style="margin: 5px" alt="Josep Fèlix Ballesteros a Atapuerca" /> Ballesteros -el primer per la dreta- a la Trinchera del Ferrocarril durant el seu recorregut pels jaciments - Jordi Mestre / IPHES La visita de Ballesteros es va centrar als jaciments de la zona coneguda com la Trinchera del Ferrocarril i va estar en tot moment acompanyat per <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/408" target="_blank">Eudald Carbonell</a>, codirector del <a href="http://www.fundacionatapuerca.com/" target="_blank">Projecte Atapuerca</a> i director de l’IPHES (<a href="http://www.iphes.cat" target="_blank">Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social</a>). Precisament, l’Ajuntament de Tarragona forma part del patronat de la Fundació privada IPHES. Ambdues institucions mantenen una estreta col·laboració. <o:p></o:p> Atapuerca 2010-07-23T16:08:17Z csb L’IPHES ha participat activament en la definició dels espais i continguts del Museo de la Evolución Humana que ara s’estrena http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/socialitzaci/2010/07/13/l-iphes-ha-participat-activament-en-la-definici-dels-espais-i-continguts-del-museo-de-la-evoluci-n-humana-que-ara-s-estrena <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8" /> <meta name="ProgId" content="Word.Document" /> <meta name="Generator" content="Microsoft Word 11" /> <meta name="Originator" content="Microsoft Word 11" /> <link href="file:///D:\DOCUME~1\Usuari\CONFIG~1\Temp\msohtml1\01\clip_filelist.xml" rel="File-List" /> <o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="metricconverter"></o:smarttagtype><o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"></o:smarttagtype><style>  </style> Coincidint amb la inauguració del MEH, per part de <st1:personname productid="la Reina Sofía" w:st="on">la Reina Sofía</st1:personname>, es desenvolupen una sèrie d’activitats culturals <o:p></o:p> <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/408" target="_blank">Eudald Carbonell</a> insta a la ciutadania de Catalunya perquè viatgi a Burgos a conèixer aquesta infraestructura que ens ajudarà a millorar com a humans <o:p></o:p> <a href="http://www.museoevolucionhumana.com/" target="_blank">Web Museo de <st1:personname productid="la Evolución Humana" w:st="on">la Evolución Humana</st1:personname></a> i <a href="http://www.facebook.com/eudaldc?v=wall&story_fbid=132367553470164&ref=notif#!/museoevolucionhumana?ref=ts" target="_blank">perfil al Facebook</a><o:p></o:p> Després de més de 30 anys d’excavació als <a href="http://www.fundacionatapuerca.org/" target="_blank">jaciments d’Atapuerca</a>, obre les seves portes a Burgos el <a href="http://www.museoevolucionhumana.com/" target="_blank">Museo de <st1:personname productid="la Evolución Humana" w:st="on">la Evolución Humana</st1:personname></a> (MEH), únic a l’Estat espanyol en la seva temàtica. Serà, sens dubte, una eina clau per socialitzar el coneixement obtingut amb les investigacions dutes a termes per l’<a href="http://www.fundacionatapuerca.org/" target="_blank">Equipo de Investigación de Atapuerca</a> (EIA), codirigit per <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/408" target="_blank">Eudald Carbonell</a>, director alhora de l’IPHES (<a href="http://www.iphes.cat" target="_blank">Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social</a>). Precisament, “aquest centre de recerca ha participat de bon principi, i molt activament, en el guionatge, disseny i definició de tots els espais, doncs la implicació en el Projecte Atapuerca és molt important. Aquests dies, per exemple, <a href="http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/excavacions/2010/06/10/50-membres-de-l-iphes-prenen-part-en-l-inici-de-les-excavacions-a-atapuerca-d-aquesta-campanya" target="_blank">un centenar de persones</a> vinculades a <a href="http://www.iphes.cat" target="_blank">l’IPHES</a> participen en <a href="http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/excavacions/2010/06/10/50-membres-de-l-iphes-prenen-part-en-l-inici-de-les-excavacions-a-atapuerca-d-aquesta-campanya" target="_blank">la campanya d’excavació que finalitzarà el 25 de juliol</a>”, ha afirmat Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socializació de <a href="http://www.iphes.cat" target="_blank">l’IPHES</a>. <o:p></o:p> L’acte d’inauguració del <a href="http://www.museoevolucionhumana.com/" target="_blank">MEH</a>, celebrat dimarts 13 de juliol, ha estat presidit per <st1:personname productid="la Reina Sofía." w:st="on">la Reina Sofía.</st1:personname> <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/reina_autoritats.jpg" style="margin: 5px" alt="Autoritats reben la reina Sofía" /> <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/reina_directors_ata.jpg" style="margin: 5px" alt="Directors Atapuerca amb la Reina" /> A sota, Emiliano Aguirre (primer per l'esquerra), primer director del Projecte Atapuerca, i els tres codirectors actuals saludant a la Reina Sofía al MEH. A dalt una altra imatge de l'arribada de la Reina al museu - Jordi Mestre / IPHES En el MEH es pot contemplar “l’evolució dels homínids des de fa 1,5 milions d’anys. Alhora, es pot comprendre la teoria de l’evolució de Darwin, es poden observar totes les espècies del gènere Homo, es pot conèixer l’evolució del cervell humà i entendre la cultura humana, a nivell diacrònic, així com endinsar-nos en els ecosistemes que han format part del gran projecte de la nostra espècie”, ha assenyalat Eudald Carbonell. <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/meh_exterior.jpg" style="margin: 5px" alt="Exterior" /> Exterior del museu,situat al centre de Burgos - Jordi Mestre / IPHES A més ha comentat que el <a href="http://www.museoevolucionhumana.com/" target="_blank">MEH</a> “és el suport estratègic al treball de socialització que l’<a href="http://www.fundacionatapuerca.org/" target="_blank">Equipo de Investigación de Atapuerca</a> porta realitzant des de les acaballes de l’any <st1:metricconverter productid="2000”" w:st="on">2000”</st1:metricconverter>. Aquesta infraestructura és un dels eixos sobre el qual s’estructura el Sistema Atapuerca (òrgan de gestió integral de tot el patrimoni relacionat amb els jaciments), l’altre són els propis jaciments. Per aquest motiu, s’han previst modalitats d’entrades per anar als dos llocs i també al Parque Arquelógico de Atapuerca, i amb la possibilitat de trasllat en autocar ja que aquesta localitat està a <st1:metricconverter productid="15 km" w:st="on">15 km</st1:metricconverter> de Burgos. Es calcula que el primer any puguin haver-hi unes 200.000 visites al MEH. <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/dibujosramonycajal_p.jpg" style="margin: 5px" alt="Dibujos Ramón y Cajal" /> Dibuixos de Ramón y Cajal que e spoden veure en una de els sales - MEH Per a <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/408" target="_blank">Eudald Carbonell</a>, “comunicar l’evolució és contribuir de manera molt específica a augmentar el nivell de coneixement de la nostra humanitat. Però el més significatiu és el que el <a href="http://www.museoevolucionhumana.com/" target="_blank">MEH</a> arribi com conseqüència del treball científic de tres instituts de recerca, entre ells <a href="http://www.iphes.cat" target="_blank">l’IPHES</a>, i vàries universitats. També és fruit de la feina en equip d’una sèrie d’experts  que hem donat a conèixer Atapuerca a la comunitat internacional a través de revistes científiques d’impacte”. <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/galeriaevolucionp.jpg" style="margin: 5px" alt="Galeria evolución" /> Galeria de l'evolució, integrada per diverses espècies d'homínids - MEH El director de <a href="http://www.iphes.cat" target="_blank">l’IPHES</a>, a més, ha recalcat: “el MEH de Burgos és obra de tots, i amb els diners de tothom ha estat possible; ara cal apropar-se a descobrir-lo”. En aquest sentit ha dit: “Demano a la ciutadania de Catalunya que el vagin a visitar. Serà una oportunitat que molts de nosaltres haguéssim volgut tenir en la nostra joventut. Corren nous temps i reflexionar sobre el futur de la nostra espècie, gràcies a iniciatives com el MEH, és més necessari que mai per aprendre sobre nosaltres mateixos i el nostre entorn i millorar com humans”. El <a href="http://www.museoevolucionhumana.com/" target="_blank">Museo de <st1:personname productid="la Evolución Humana" w:st="on">la Evolución Humana</st1:personname></a> s’ha construït segons un projecte arquitectònic de Juan Navarro Baldeweg. Està ubicat en un lloc molt cèntric, conegut com el Solar de Caballeria, un espai abans destinat a usos religiosos i militars, cedit per l’Ayuntamiento de Burgos a <st1:personname productid="la Junta" w:st="on">la Junta</st1:personname> de Castilla y León, que és qui l’ha finançat, amb un pressupost de 70.000.000 euros.  En els mateixos terrenys s’han edificat el <a href="http://www.cenieh.es/" target="_blank">Centro Nacional de Investigación sobre Evolución Humana</a> (CENIEH) i un Auditorio-Palacio de Congresos, que es troba en fase d’obra civil i estarà operatiu a inicis del 2011. Socialització 2010-07-13T13:45:18Z csb L’ocupació humana de l’Abric Romaní és més antiga del que es pensava http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/recerca/2010/07/13/l-ocupaci-humana-de-l-abric-roman-s-m-s-antiga-del-que-es-pensava <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8" /> <meta name="ProgId" content="Word.Document" /> <meta name="Generator" content="Microsoft Word 11" /> <meta name="Originator" content="Microsoft Word 11" /> <link href="file:///D:\DOCUME~1\Usuari\CONFIG~1\Temp\msohtml1\01\clip_filelist.xml" rel="File-List" /> <o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"></o:smarttagtype><o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="metricconverter"></o:smarttagtype><style>  </style> Un sondeig demostra una successió del seu ús per part dels neandertals de com a mínim <st1:metricconverter productid="30 m" w:st="on">30 m</st1:metricconverter>  d’estratigrafia, un fet excepcional en jaciments de Paleolític mig<o:p></o:p> Es pot haver arribat fins els 125.000 anys, moment en què es produeix un canvi climàtic que comporta un ambient temperat molt semblant a l’actual<o:p></o:p> A<a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/339" target="_blank"> l’Abric Romaní</a> (Capellades, Barcelona) es va excavar per primer cop fa ja més de cent anys, sota la coordinació de <a href="http://www.iec.cat/activitats/entrada.asp" target="_blank">l’Institut d’Estudis Catalans</a> (IEC), una tasca que des del 1983 dirigeix <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/408" target="_blank">Eudald Carbonell</a>. Tots aquests anys de treball han posat al descobert troballes excepcionals per conèixer la vida dels neandertals, però lluny d’acabar-se la feina, l’equip sospitava que encara quedava molt per excavar. En aquests casos, quan es vol saber el potencial del dipòsit d’un jaciment, una manera d’esbrinar-ho és duent a terme un sondeig arqueològic. Això és el que l’IPHES (<a href="http://www.iphes.cat" target="_blank">Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social)</a> ha aplicat recentment a <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/339" target="_blank">l’Abric Romaní</a> i s’ha pogut constatar que la presència dels neandertals en aquest indret és més antiga del que es pensava, perquè s’han documentat <st1:metricconverter productid="16 metres" w:st="on">16 metres</st1:metricconverter> més d’estratigrafia amb evidències d’ocupació humana. En total, una seqüència de <st1:metricconverter productid="30 metres" w:st="on">30 metres</st1:metricconverter>, un fet excepcional en jaciments del Paleolític mig i encara no s’ha arribat a la base del dipòsit. <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/abric_romani_general.jpg" style="margin: 5px" alt="Abric Romaní" /> El sondeig es va realitzar fa unes setmanes - Francesc Burjachs / IPHES Exactament, el que s’ha fet és un sondeig mecànic, supervisat per Josep Vallverdú,  investigador de l’IPHES; Raül Batrolí i Antoni Pons, de l’Àrea de Patrimoni i Turisme de l’<a href="http://www.capellades.cat/" target="_blank">Ajuntament de Capellades</a>, i Francesc Burjachs, professor de recerca <a href="http://www.icrea.es" target="_blank">ICREA</a>, adscrit a <a href="http://www.iphes.cat" target="_blank">l’IPHES</a>.  “La tasca no ha estat fàcil –apunta <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/423" target="_blank">Francesc Burjachs</a>-, doncs calia trobar una màquina de petites dimensions, parcialment desmuntable, que es pogués baixar fins el nivell de l’actual excavació i perforar des d’allí. Després de baixar-la pel muntacàrregues i improvisar una rampa, es va poder emplaçar i començar a sondejar. La màquina ha pogut perforar a rotació <st1:metricconverter productid="29,20 metres" w:st="on">29,20 metres</st1:metricconverter> de sediment i travertí, sense que encara haguem arribat a la base del dipòsit”. <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/romani_sondeig.jpg" style="margin: 5px" alt="Sondeig a l'Abric Romaní" /> El sondeig ha etsat de tipus mecànic i s'ha perforat 29,20 m de sediment i travertí - Francesc Burjachs / IPHES La intencionalitat d’aquest sondeig era poder conèixer quants nivells arqueològics resten encara per a excavar, i poder avançar en els estudis cronoestratigràfics i paleoclimàtics. Josep Vallverdú assenyala: “Les dades litoestratigràfiques (descripció dels sediments i roques que ha recuperat la màquina de sondeig en un tub de <st1:metricconverter productid="6 cm" w:st="on">6 cm</st1:metricconverter> de diàmetre); obtingudes amb el sondeig ens orientaran en la gestió de la intervenció arqueològica en extensió de l'abric, que s’està executant des que Eudald Carbonell dirigeix l’excavació”. “Són dades rellevants per a planificar les activitats de camp de l’IPHES a <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/339" target="_blank">l'Abric Romaní.</a> El sondeig –prossegueix Vallverdú- ens demostra que resten encara per excavar dues fases d'ocupació humana neandertaliana, que són properes a l'actual superfície d'excavació (nivell P; 54.500 anys abans del present)”. Entre les evidències sobre l'ocupació humana registrada en aquest sondeig destaca l'aparició de materials sedimentaris modificats pel foc (‘roques cremades’) a més de <st1:metricconverter productid="16 metres" w:st="on">16 metres</st1:metricconverter> de profunditat, per sota de l’actual nivell P, que es va excavar l’estiu passat i on es seguirà treballant el pròxim agost. <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/romani_sediments_sondeig.jpg" style="margin: 5px" alt="Sediments" /> L'estudi dels sediments obtinguts aportarà dades sobre els canvis climàtics del passat - Francesc Burjachs / IPHES La presència humana neandertaliana més antiga sembla, doncs, estar localitzada a més de <st1:metricconverter productid="30 metres" w:st="on">30 metres</st1:metricconverter> per sota del nivell superficial de l’excavació de l'abric, “un fet encara més excepcional del què ens pensàvem, ja que els travertins de <st1:personname productid="la Cinglera" w:st="on">la Cinglera</st1:personname> del Capelló de Capellades (Anoia) podrien ser datats en un moment molt més llunyà del que calculàvem”, remarca Josep Vallverdú. Unes datacions que estan en marxa podran determinar de quants milers d’anys estem parlant. En tot cas, podem avançar que tenint en compte les datacions conegudes actualment de l’Abric Romaní, és previsible que la seqüència ara recuperada amb el sondeig mecànic travessi tot l’estadi isotòpic marí 5 (MIS 5). “Aquesta època, compresa entre fa uns 125.000 i 70.000 anys, és molt poc coneguda a tota <st1:personname productid="la Península" w:st="on">la Península</st1:personname> ibèrica, inclòs al nostre NE, i és bàsica (crítica) pel coneixement climàtic de la darrera fase interglacial del nostre planeta, força semblant del clima actual que estem vivint. Per tant, la possibilitat de poder conèixer, a escala temporal resolutiva, com es va acabar aquella primera fase temperada (MIS 5e), en ajudaria a poder modelitzar com i quan s’acabarà l’actual fase interglacial o Holocè, que començà ara fa 11.700 anys”, comenta Francesc Burjachs.  “En definitiva, hi ha pocs llocs al món que tinguin un registre de tan alta resolució, amb ocupació per part de grups humans neandertals, tal com es troba a <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/339" target="_blank">l'Abric Romaní</a>”, assenyalen els investigadors de<a href="http://www.iphes.cat" target="_blank"> l’IPHES</a>. Aquest jaciment sobresurt pel ritme ràpid de sedimentació que té, a base de plataformes de travertins que es dipositen i segellen les restes arqueològiques, conservant-se d’una manera excepcional, sobretot algunes com ara els fogars i la fusta (carbonitzada o no), que són gairebé inexistents en el registre arqueològic mundial. Per tant, l’Abric Romaní és un lloc molt singular per esbrinar l’ús de l’espai domèstic que en feien les societats neandertalianes i els seus costums. Recerca 2010-07-13T12:29:35Z csb Sota terra excava al Camp dels Ninots, un jaciment on investiga l’IPHES, per recuperar el paisatge de fa 3,5 milions d’anys http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/sota-terra/2010/07/13/sota-terra-excava-al-camp-dels-ninots-un-jaciment-on-investiga-l-iphes-per-recuperar-el-paisatge-de-fa-3-5-milions-d-anys <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8" /> <meta name="ProgId" content="Word.Document" /> <meta name="Generator" content="Microsoft Word 11" /> <meta name="Originator" content="Microsoft Word 11" /> <link href="file:///D:\DOCUME~1\Usuari\CONFIG~1\Temp\msohtml1\01\clip_filelist.xml" rel="File-List" /> <o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="metricconverter"></o:smarttagtype><o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"></o:smarttagtype><style>  </style> També cerquen per què van morir de cop una gran quantitat d’animals en aquest indret<o:p></o:p> Hi prenen part els membres d’aquest institut: <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/408" target="_blank">E. Carbonell</a>, <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/154" target="_blank">J.Rosell, P. Saladié, B.Gómez, G. Campeny</a>, <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/423" target="_blank">F. Burjachs</a>, <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/154" target="_blank">I. Expósito, L. García</a> i <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/429" target="_blank">J. Agustí</a><o:p></o:p> També hi ha alguna escena filmada al <a href="http://www.urv.cat/srct/" target="_blank">Servei de Recursos Científics i Tècnics de <st1:personname productid="la URV" w:st="on">la URV</st1:personname></a><o:p></o:p> <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/133" target="_blank">Camp dels Ninots</a>: <a href="http://campninots.evoluciona.org/" target="_blank">web</a>, <a href="http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/socialitzaci/2010/05/09/un-llibre-segueix-els-rastres-de-l-evoluci-a-trav-s-dels-f-ssils-descoberts-al-jaciment-el-camp-dels-ninots-de-3-5-milions-d-anys" target="_blank">exposició i llibre</a> – <a href="http://www.tv3.cat/sotaterra" target="_blank">Web Sota terra</a><o:p></o:p> El capítol de <a href="http://www.tv3.cat/sotaterra" target="_blank">Sota terra </a>que TV3 emetrà dilluns 19 de juliol a les 21.50 h ens trasllada a Caldes de Malavella, a la comarca de <st1:personname productid="la Selva" w:st="on">la Selva</st1:personname> (Girona), a excavar al <a href="http://campninots.evoluciona.org/" target="_blank">Camp dels Ninots</a>, un antic volcà que amaga un gran secret. És un jaciment on s'excava sota la direcció de l’IPHES (<a href="http://www.iphes.cat" target="_blank">Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social</a>). S'hi han trobat nombroses restes arqueològiques de diferents segles, en general molt antigues: animals, eines lítiques, etc. L’equip de Sota terra hi arriba amb un enigma per resoldre. Se sap que fa 3,5 milions d'anys hi van morir de manera gairebé simultània una quantitat enorme d'animals: per què van morir?; qui o què els va matar gairebé a la vegada? Alhora volen recrear en imatges com era el paisatge de Caldes fa 3,5 milions d'anys. Per aconseguir-ho, hauran de trobar i analitzar el pol·len i les restes vegetals de l'època. <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/bruno_sotaterra.jpg" style="margin: 5px" alt="Bruno Gómez" /> <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/gerard_sotaterra.jpg" style="margin: 5px" alt="Gerard Campeny" /> <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/burjachs_sotaterra.jpg" style="margin: 5px" alt="Francesc Burjachs" /> Membres de l'IPHES que de manera específica intervenen en aquest capítol - TV3 Ho sabrem de la mà d’alguns membres de<a href="http://www.iphes.cat" target="_blank"> l’IPHES</a>. A més dels qui hi participen habitualment (<a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/408" target="_blank">Eudald Carbonell</a> i <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/154" target="_blank">Jordi Rosell</a>), en aquesta ocasió també hi prenen part Bruno Gómez i Gerard Campeny, com a codirectors de les excavacions; Francesc Burjachs, que com expert en Arqueobotànica contribuirà a determinar unes empremtes de fulles; i el biòleg <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/429" target="_blank">Jordi Agustí</a>. <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/154" target="_blank">Lorena García i Isabel Expósito</a>, intervenen des dels laboratoris del Servei de Recursos Científics i Tècnics de <st1:personname productid="la Universitat Rovira" w:st="on">la Universitat Rovira</st1:personname> i Virgili de Tarragona analitzant diferents mostres de pol·len obtingudes al Camp dels Ninots per identificar a quina espècie pertanyen i d’aquesta manera inferir el paisatge i les condicions climàtiques de fa 3,5 milions d’anys. <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/jagusti_eudald_qb.jpg" style="margin: 5px" alt="Camp dels NInots" /> Un moment del rodatge al Camp dels Ninots. A la dreta, Eudald Carbonell amb Jordi Agustí - Francesc Burjachs / IPHES Jordi Rosell, l’arqueòleg rialler, protagonista de Sota terra juntament a <a href="http://prehistoria.urv.es/ca/node/408" target="_blank">Eudald Carbonell</a> i Fermí Fernández, ha remarcat el fet que "queden moltes coses per esbrinar sobre les catàstrofes naturals que, de manera improvisada, poden afectar la nostra economia. I, si no, pregunteu-ho a totes aquelles persones que es van quedar tirades als aeroports durant el mes d'abril del 2010".<o:p></o:p> Ubicació<o:p></o:p> El jaciment del <a href="http://campninots.evoluciona.org/" target="_blank">Camp dels Ninots</a> està situat al municipi de Caldes de Malavella (<st1:personname productid="la Selva" w:st="on">la Selva</st1:personname>, Girona), a la capçalera de la riera de Santa Maria i a prop de la divisòria d'aigües entre <st1:personname productid="la Tordera" w:st="on">la Tordera</st1:personname> i el Ter. Es troba a uns <st1:metricconverter productid="100 metres" w:st="on">100 metres</st1:metricconverter> sobre el nivell del mar. És un dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya i de la península Ibèrica, i està situat en un antic cràter de <st1:metricconverter productid="500 metres" w:st="on">500 metres</st1:metricconverter> de diàmetre. Es diu Camp dels Ninots per les formes capricioses de les pedres d'òpal que hi abunden, anomenades popularment "ninots". <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/palmira_jrosell_eudald_gerard.jpg" style="margin: 5px" alt="Membres de l'IPHES" /> D'esquerra a dreta, Palmira Saladié, Jordi Rosell, Eudald Carbonell i Gerard Campeny, durant el rodatge - Jordi Mestre / IPHES Context històric<o:p></o:p> El volcà del <a href="http://campninots.evoluciona.org/" target="_blank">Camp dels Ninots</a> representa un dels jaciments claus per entendre com era el nostre entorn ara fa 3,5 milions d'anys (durant el període geològic anomenat Pliocè). Sota unes condicions especials de conservació, s´han preservat gran quantitat d'esquelets sencers d'animals (bòvids, rinoceronts, tapirs, tortugues, peixos, granotes, etc) juntament amb restes vegetals (troncs, fulles, pol·lens, etc), que permeten als investigadors reconstruir fidelment com era el clima i el paisatge d'aquell moment. En aquest sentit, el <a href="http://campninots.evoluciona.org/" target="_blank">Camp dels Ninots</a> és avui un recull d'instantànies del clima, del paisatge i dels animals del Pliocè (talment com ho és Pompeia en l'edat imperial). Posteriorment a la gran explosió del volcà, en el cràter s’hi formà un llac alimentat tant per aigües termals com de la pluja. Aquest llac fou el motor per a la formació d'un entorn exuberant integrat per nombroses espècies d'animals i plantes de tipus subtropical que hi trobaven les condicions necessàries per a la seva supervivència. Ara bé, en determinats moments, aquest entorn tant tranquil, es convertia amb una trampa mortal com ens mostra aquest capítol.<o:p></o:p> Sota terra 2010-07-13T12:26:48Z csb Eudald Carbonell: “Amb Sota terra he viscut moments especials com arqueòleg i d’altres d’impacte emocional” http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/sota-terra/2010/07/13/eudald-carbonell-amb-sota-terra-he-viscut-moments-especials-com-arque-leg-i-d-altres-d-impacte-emocional <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8" /> <meta name="ProgId" content="Word.Document" /> <meta name="Generator" content="Microsoft Word 12" /> <meta name="Originator" content="Microsoft Word 12" /> <link href="file:///C:%5CUsers%5CUsuari%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List" /> <link href="file:///C:%5CUsers%5CUsuari%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_themedata.thmx" rel="themeData" /> <link href="file:///C:%5CUsers%5CUsuari%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_colorschememapping.xml" rel="colorSchemeMapping" /> <style>  </style> El director de <a href="http://www.iphes.cat" target="_blank">l’IPHES</a> es va implicar en aquesta sèrie perquè “cal avançar en la socialització del coneixement”<o:p></o:p> <a href="http://prehistoria.urv.cat/ca/node/408" target="_blank">Eudald Carbonell</a> té clar que la humanització encara no s'ha assolit, i que només s'hi arribarà amb un pensament social crític. Cal, per tant, avançar en la socialització del coneixement, un dels grans eixos de les activitats de l'IPHES (<a href="http://www.iphes.cat" target="_blank">Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social</a>), que dirigeix. Va ser per això que va decidir posar-se al capdavant de la sèrie de TV3 <a href="http://www.tv3.cat/sotaterra" target="_blank">Sota terra</a>, que s’emet en prime time i que està assolint una quota de pantalla molt satisfactòria, per damunt, fins i tot, de la mitjana d’aquest canal televisiu. A l'ombra del seu inseparable salacot, amb rigor, però també amb bon humor, ens guia cada dilluns per episodis de la història del nostre país, en un espai presentat per l’actor Fermí Fernández. <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/ecr_ferm%C3%AD_p.jpg" style="margin: 5px" alt="Eudald Carbonell i Fermí Fernández" /> Eudald Carbonell amb Fermí Fernández, A sota terra - Jordi Mestre / IPHES “Sota terra s’emmarca en la línia que duem a terme des de l’IPHES  d’integrar a la nostra població a aprendre com és la nostra història i, en especial, la que s’obté a través de la recerca dels fòssils”, assegura.<o:p></o:p> Pel que fa al rodatge de la sèrie afirma: “ha estat la convergència de dues tribus, la dels mitjans de comunicació i la dedicada a la recerca de fòssils, però, tot i no haver treballar plegats abans, hem estat capaços de conviure i de crear junts”. A més, comenta que la filmació de <a href="http://www.tv3.cat/sotaterra" target="_blank">la sèrie</a> li ha propiciat moments especials professionalment “com trobar els carbons que m’han permès datar la Domus del Pi de Vilanova de Sau, però també moments d’impacte emocional, com els que vam viure quan gravàvem el capítol dedicat a la Guerra Civil”.<o:p></o:p> Respecte al grup d’arqueòlegs que l’acompanyen al llarg de tot el programa, Jordi Amorós, Joan G. Biosca, Gemma Caballé, Roser Marsal, Jordi Rosell i Palmira Saladié, ha manifestat: “És un equip que està preparat per fer arqueologia científica a qualsevol lloc del món”.<o:p></o:p> Sota terra 2010-07-13T12:20:27Z csb Membres de l’Ajuntament de Capellades visiten els jaciments d’Atapuerca http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/socialitzaci/2010/07/13/membres-de-l-ajuntament-de-capellades-visiten-els-jaciments-d-atapuerca <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8" /> <meta name="ProgId" content="Word.Document" /> <meta name="Generator" content="Microsoft Word 12" /> <meta name="Originator" content="Microsoft Word 12" /> <link href="file:///C:\Users\Usuari\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_filelist.xml" rel="File-List" /> <o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"></o:smarttagtype> <link href="file:///C:\Users\Usuari\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_themedata.thmx" rel="themeData" /> <link href="file:///C:\Users\Usuari\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_colorschememapping.xml" rel="colorSchemeMapping" /> <style>  </style> Membres del consistori de l’Ajuntament de Capellades (Anoia)) i veïns d’aquesta localitat simpatitzants de l’IPHES (<a href="http://www.iphes.cat" target="_blank">Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social</a>), van efectuar dissabte 10 i diumenge 11 de juliol una  visita als <a href="http://www.fundacionatapuerca.com/" target="_blank">jaciments d’Atapuerca</a> i també van poder conèixer el nou Museo de <st1:personname productid="la Evoluci￳n Humana" w:st="on"><st1:personname productid="la Evoluci￳n" w:st="on">la Evolución</st1:personname> Humana</st1:personname>, ubicat a Burgos,.quan encara no havia obert les seves portes al públic. El grup, integrat 11 persones van poder observar in situ els jaciments de <st1:personname productid="la Trinchera" w:st="on">la Trinchera</st1:personname> del Ferrocarril, com Gran Dolina i Sima del Elefante, acompanyats per <a href="http://prehistoria.urv.cat/ca/node/408" target="_blank">Eudald Carbonell</a>, A més de <st1:personname productid="la Cueva Mayor" w:st="on">la Cueva Mayor</st1:personname>, que es troba en una altra zona de <st1:personname productid="la Sierra" w:st="on">la Sierra</st1:personname> de Atapuerca.. <img src="http://blocs.tinet.cat/gallery/90/veins_capellades_ata.jpg" style="margin: 5px" alt="Veïns de Capellades a Atapuerca" /> Veïns de Capellades i membres de l'Ajuntament d'aquesta localitat el passat cap de setmana a Atapuerca - Jordi Mestre/IPHES La vinculació del director de <a href="http://www.iphes.cat" target="_blank">l’IPHES</a> amb Capellades es remunta a més de 30 anys enrere, quan <a href="http://prehistoria.urv.cat/ca/node/408" target="_blank">Eudald Carbonell</a> va impulsar un projecte de recerca a l’Abric Romaní, un jaciment neandertal que s’ha convertit en un referent mundial per conèixer la vida quotidiana d’aquesta espècie pel seu registre excepcional, sobretot pel que fa a fogars i a eines de fusta. I encara ha de deparar moltes més sorpreses (mireu aquesta notícia) Aquesta llarga trajectòria científica ha propiciat la construcció del Museu del Neandertal, fruit del coneixement obtingut en les diverses excavacions. Enguany, un equip de <a href="http://www.iphes.cat" target="_blank">l’IPHES</a> dirigit per <a href="http://prehistoria.urv.cat/ca/node/408" target="_blank">Eudald Carbonell</a> efectuarà novament una nova campanya de treball de camp a Capellades el pròxim agost. Socialització 2010-07-13T12:18:01Z csb