El bloc d'Eudald Carbonell

Corporativisme

Feia temps que volia parlar d’aquesta patologia que ha envaït la societat fent-la cada vegada més cega i fragmentada: el corporativisme. Els interessos que abans havien estat de classe, ara moltes vegades es transformen es estratègies petites de sectors molt concrets de població que treballen en una determinada empresa o corporació, sense visió universal.

Ara ens adonem que els interessos econòmics de una minoria de corporacions de la construcció, energies, alimentació, química, metal·lúrgia, farmacèutica, informàtica etc, són les que, a través del capital financer, manen que cal fer als governs.

La base, els treballadors, els sectors populars i classes mitjanes estem atrapades en aquesta dinàmica diabòlica. És un cercle viciós que en comptes de combatre’l, units i unificats, ho fem per sectors i de manera corporativa, i moltes vegades a través de sindicats.

Amb la fragmentació, aquestes minories que controlen el poder poden articular els seus processos d’acumulació, utilitzant-lo contra les majories socials poc organitzades que no fan res.

La manca de consciència de classe, però també d’espècie, ens fa fràgils davant de les minories que manipulen la realitat fent-nos sentir alienats dels processos bàsics d’acumulació d’informació i coneixement, per tal de donar respostes coherents a les situacions estructurals que ens venen donades per aquest sistema injust.

La fragmentació i el corporativisme s’instal·la en la societat de manera que les visions holístiques acaben essent idealismes i no serveixen per transformar la realitat en benefici de tots els humans. Ens cal un missatge coherent, d’esperança, que ens acosti a tots a una visió planetària, des de la base social i no des de l’arbitrarietat d’estats i corporacions.

És quelcom que hem de fer des de la societat civil i utilitzant les xarxes de coneixement i d’acció que la revolució científica i tècnica ens ha posat a la nostra disposició, ja que la seva socialització ens ha donat la possibilitat d’estar informats i comunicats de manera permanent. Hem d’aprofitar aquests mitjans per fer-ne circular les nostres idees.

Com és que no hem tinguem prou amb al que en altres moments ens sobrava per a l’organització contra la injustícia? Com és que havent abastat més coneixement, més cultura, no estem construint una manera més equilibrada i justa de viure i de deixar viure? Està clar que cal revisar què fem, i treballar conscientment per tal de dirigir-nos al nostre objectiu planetari i d’espècie, no només de classe.

Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo el juny de 2010

En defensa de Catalunya

A la clandestinitat ja vaig participar a la sortida de l’Assemblea de Catalunya a Ripoll, als inicis dels anys setanta, per demanar Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia; ara estem igual.

A la manifestació del 10 de juliol no hi puc participar-hi perquè estic excavant a Atapuerca (Burgos), però en defensa dels nostres drets com a catalans recolzo aquest acte. Catalunya és un nació i tots els pobles tenen el dret de poder demanar l’autodeterminació. Per tant, cal sortir en defensa de l’Estatut.

Com a catalanista i fedederalista reivindico que es respectin les nostres decisions votades democràticament. Conseqüentment, de forma unitària, hem de participar en aquesta marxa reivindicativa.

Solidaritat amb consciència

La crisi continua i tota una sèrie d’humans tindran poca possibilitat de trobar treball en el transcurs dels pròxims anys. Fa poc llegia un article sobre el futur de l’economia d’Espanya. Es parlava de que la recuperació econòmica serà un fet al 2011, però que l’índex d’atur serà gran durant molts anys.

Com és possible que l’economia millori però no ho faci per als congèneres d’espècie que estan sense feina? Ara se sent molt expressions com hem viscut per sobre de la nostra capacitat, això ja es veia venir que no duraria... Bé, tots som responsables d’aquesta irresponsabilitat. Aquella situació fictícia ha acabat amb més de quatre milions de parats i la mala notícia és que no es pot regenerar una economia que pugui capturar aquest parats i dóna’ls-hi feina a curt i mig termini.

Ara la mala noticia és que la manca de planificació econòmica i social ens porta a colls d’ampolla que ens perjudiquen a la majoria, però deixen de banda socialment a milions de persones que no tenen opció a viure amb dignitat.

La recerca de guanys capitalistes ràpids, l’explotació encoberta de contingents d’aquí i de fora d’aquí, la manca de principis dels gestors, tan polítics com administratius, i la falta de mobilització social ens ha conduït on estem. L’absència d’un comportament responsable ha portat a la misèria a milions de persones. Famílies senceres es troben a les portes de grans necessitats, algunes fins i tot no poden ni menjar.

L’Estat és incapaç d’adoptar mesures alternatives per a anar cap a la construcció d’un altre sistema i no ha influït per provocar la transformació. Han faltat idees i valentia pel gir social i econòmic del país. El subsidi serveix per a una conjuntura, però no és una fórmula perquè la gent visqui malament tota la vida.

La nostra pròpia crisi evolutiva ens porta aquesta desorientació. L’economia ha d’ estar al servei de les persones i els qui governen, tant políticament com econòmicament, s’han de posar al servei de l’espècie, si no volem que les coses empitjorin més.

S’ha de tenir esperança amb la nostra pròpia humanitat, però alhora cal canviar les nostres conductes. Hem de pensar en les transformacions del present per poder deixar a les nostres cries el principi d’un futur millor en funcionament. Cal que la solidaritat no consisteixi només en pagar impostos, que és molt important, sinó que sigui un exemple de consciència d’espècie que millori el nostre comportament. En el sistema capitalista, tot aquest procés és impossible de dur-lo a terme.

Aquest article es va publicar per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI el 16 de juny de 2010

Dones compromeses

L’evolució a través de la selecció natural ha comportat la complementarietat sexual humana entre mascle i femella. Aquesta és la informació que ens ha arribat a través de l’ADN i que ha construït els nostres fenotips. Homes i dones estem junts en el mateix ecosistema, i de les nostres relacions han sorgit cultures i civilitzacions fins arribar als nostres dies. Moltes vegades, en aquestes societats, hem pogut observar una asimetria en el comportament social entre els dos gèneres que encara perdura.

La complementarietat ha de ser un objectiu bàsic en l’evolució conscient i el progrés responsable. Per aquest motiu,. cal educar cap a la complementarietat estratègica.

El compromís crític de la nostra espècie ha de sorgir de la necessitat de progrés per a tothom, entenent les diferències objectives que existeixen entre mascles i femelles, en comptes d’utilitzar-les com un objectiu de discriminació..

El disseny biològic només ha tingut una direcció etològica que s’ha anat construint de manera atzarosa. Ara, a nosaltres, el gènere Homo, ens toca donar-li la lògica de la humanització i contribuir de manera molt específica a racionalitzar les nostres interaccions.

Darrera d’aquesta proposta hi ha una forma crítica d’entendre la humanització on les asimetries naturals poden ser matisades i igualades pel progrés social i la solidaritat interespecífica. Aquesta és la direcció que pot marcat i donar propietats emergents a la relació de respecte i cooperació entre el mateix sexe i entre sexes diferents.

Hem introduït l’educació com a factor important en el canvi específic de les relacions intersexe. Això és així, els humans tenim una sèrie d’instruments que els mamífers pròxims no poden disposar, per això som una singularitat evolutiva i l’hem d’utilitzar per a la complementarietat.

L’energia que poden ser capaços de fer emergir, si avancem qualitativament i quantitativament cap aquesta realitat, encara ara és incommensurable. En aquest aspecte, també hem de canviar valors per consciència crítica; és una possibilitat que hem d’utilitzar per tirar endavant aquesta igualtat social entre sexes.

Les femelles compromeses amb aquesta lluita ho han d’explicitar, i els mascles implicats amb aquest objectiu hem d’estar associats en aquest projecte de conducció artificial de les nostres relacions com a gènere. L’evolució humana ens ha donat capacitat intel·lectual per plantejar-nos la batalla contra tot el que és injust, i l’asimetria en el tracte social entre mascles i femelles ho és.

Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI, el 5 de maig de 2010

Presentació del llibre El sexe social a Tarragona

Per aquest dimecres 12 de maig hem preparat un acte de presentació del meu llibre El sexe social a la llibreria La Capona, a Tarragona; serà a les 20.30 h.

Serà un plaer poder intercanviar opinions sobre aquesta publicació amb els amics i amigues d’aquesta ciutat.

Per encetar el debat, en aquest mateix bloc podeu podem llegir alguns fragments d’aquest obra.

Signatures de llibres la Diada de Sant Jordi, a Barcelona

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, l’editorial Ara Llibres, amb qui he publicat recentment el llibre El sexe social, també en castellà (El sexo social), m’ha organitzat una ruta de signatures de llibres que tot seguit us detallo, per si és del vostre interès. Serà un plaer de saludar-vos personalment i intercanviar amb vosaltres coneixement.

10:00 h. Hotel Regina

11:00 h. Corte Inglés Portal de l’Àngel

12:00 h. Llibreria Proa

13:00 h. FNAC Triangle

16:00 h. Llibreria Bertrand

17:00 h. Abacus Plaça Catalunya

18:00 h. Corte Inglés Diagonal

19:00 h. Llibreria Laie

El que mou la meva vida

El que mou la meva vida. El motor vital de 27 catalans excepcionals és el títol del llibre que es presenta dilluns 19 d’abril, a les 19 h, a la Sala 1 de l’auditori AXA, a l’avinguda Diagonal 547, a Barcelona. Amb edició a càrrec de María José Barroso, aquesta publicació pretén ser una instantània el més representativa possible dels valors de la Catalunya d’avui. Així s’ha demanat als participants que expliquem quines són les nostres motivacions vitals, què ens engresca a lluitar...

Portada del llibre

Hi prenent part personalitat com Luis Bassat, Josep Cuní, Santiago Dexeus, Valentí Fuster, Judith Mascó, Gema Mengual, José Montilla, Mónica Naranjo, i jo mateix entre d’altres. Editat per Plataforma, els drets d’autor d’aquesta obra són cedits a la ONG Sonrisas de Bombay.

En el meu cas, proposo que cal substituir valors per nous conceptes, perquè hi ha una altra manera d’entendre i d’intervenir en el nostre propi procés evolutiu. En els últims anys, treballo molt per avançar en la integració de la diversitat, l’evolució conscient, el progrés responsable i la consciència operativa, eines que considero ens poden portar cap a la consciència crítica d’espècie socialitzada.

Tocats del bolet

Amb David Solé hem escrit aquest llibre sobre la socialització gastronòmica dels fongs

La presentació serà dimecres 14 d’abril, a les 19.30, a la sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona

Com sabeu, sempre m’ha agradat molt el món dels bolets, en soc un aficionat i m’agrada sortir al bosc a buscar-ne; també cuinar-los i menjar-me’ls. Des de fa molts anys vaig de tant en tant a sopar al Barquet de Tarragona, doncs m’uneix una gran amistat amb els germans David i Fidel Solé. Va ser allí, en aquest restaurant, quan un dia amb altres amics, entre ells el Pascual Ramos, se’ns va acudir fer un llibre sobre bolets. Ben aviat vam formar un equip de set persones, encara que l’escrivim dues, les quals durant dos anys, tots els dilluns de les tardors del 2002 al 2004 ens trobàvem per experimentar, pensar i dialogar a l’entorn de la micologia. Una excusa com una altra per passar bons moments, avançar en coneixement i esdevenir més humans.

Portada del llibre, publicat per Arola Editors

D’aquelles trobades va sorgir el llibre Tocats del bolet. La socialització gastronòmica dels fongs, on expliquem tot el que va envoltar aquesta experiència. Insisteixo, és una publicació feta per amateurs dels bolets amb l’ajut d’amics imprescindibles en aquesta aventura.

El llibre inclou una breu introducció al món dels fongs, la seva morfologia i el procés de creixement, els bolets comestibles més comuns i, per descomptat, les espècies que nosaltres hem escollit. Després ve l’explicació del carpòfor o bolet, de quin ordre és, la seva família, el gènere i l’espècie a la qual pertany i quina morfologia té; per tant, com és.

També expliquem on l’hem trobat, on l’hem buscat i quins records històrics ens porta el bolet en qüestió. Com es cuina i, òbviament, com es menja i amb quin vi el vam regar per aconseguir una millor degustació, així com les anècdotes i les discussions que hem tingut mentre el fèiem i mentre ens el menjàvem: bolets a la sopa, a l’arròs, amb coques, amanides, estofats, fregits, bullits, rostits, frescos, macerats, trinxats, laminats, triturats, sencers, en fi , bolets en qualsevol format, que volem compartir amb vosaltres amb aquesta publicació d’Arola Editors. Els beneficis de l'edició seran per a la Fundació Vicenç Ferrer.

Fragments del meu llibre “El sexe social”

Em complau compartir amb vosaltres algunes reflexions que recullo en el meu llibre El sexe social, editat per Ara Llibres; també està en versió castellana, El sexo social (Now Books). Us convido a establir un diàleg crític i obert a tothom.

“Les noves formes de sexe tindran un impacte de grans proporcions en els processos de resocialització. Més com una habilitat cultural i lúdica que com un fet bàsic a les conductes dels primats humans, l’ aparició del sexe social i tecnològic serà una gran revolució. Si es consoliden aquestes tendències, el sexe pot evolucionar cap a un sexe social inespecífic”.

(...) “Si volem entendre la manera de relacionar-nos com a espècie, és important que coneguem com s’ organitza i es viu el sexe. En aquest sentit, la pèrdua de dimorfisme sexual és la capacitat que tenen el mascle i la femella d’ igualar-se i de complementar-se, en els processos de reproducció i de socialització. La jerarquia no objectiva, és a dir, la jerarquia que no ve de la biologia ni de l’ etologia, és una jerarquia que ha estat constatada i construïda per l’ Homo sapiens modern.

La nostra responsabilitat com a espècie conscient és lluitar i establir mecanismes, conceptes, models i maneres de funcionar que estructurin la complementarietat i la llibertat sexual, en la vida normal de l’ espècie. D’ aquesta manera, construirem actituds i aptituds per a una major cohesió social, en comptes de la discriminació entre sexes, tal com encara succeeix entre els humans que actualment vivim al planeta”.

(...) No hi haurà una humanització autèntica fins que la lògica humana no vegi, amb claredat, que tot allò que ens completa culturalment ens humanitza, i que l’ esforç del mascle és el punt de partida per canviar les seves relacions amb la femella i, per descomptat, amb les cries. Quan assumim aquesta responsabilitat, donarem credibilitat al procés humà; si la neguem, aturem el procés d’ humanització”.

(...) Ara entenem la sexualitat com una manera de comunicar-nos, de jugar, d’ adquirir plaer, fins i tot, com a repte psicològic, etcètera. La sexualitat ha perdut el valor substancial que havia tingut durant la major part de l’ evolució, el valor que conserven les altres espècies de mamífers. Només els humans hem modificat els processos de la selecció natural per endinsar-nos en processos socials que encara són desconeguts per al nostre gènere”.

Company Jordi Solé Tura

ALLÒ QUE és consistent queda en el record. Tu, Jordi Solé Tura, ets una prova de que la praxis és possible. Encara que no ho rememoris, el teu record és l'acció, el compromís, el pensament i l'amistat compartida.

Vaig entrar a militar a Bandera Roja farà 40 anys sota la teva influència i la del company Jordi Borja. Des del començament d'aquesta militància, varem tenir l'ocasió de compartir projecte i lluita. Encara recordo un dia a Madrid en un dels congressos del Partit Comunista d'Espanya, quan em comentaves que estaves cansat. En aquella època estaves redactant la Constitució. D'això fa més de 30 anys.

L'altre dia mirava el documental que et va dedicar el teu fill i em vaig emocionar. Vaig pensar en tu, en la teva companya i en les coses que ens havien mantingut en contacte. Només vaig ser conscient del privilegi que va ser parlar amb tu i poder discutir sobre l'evolució social i els projectes revolucionaris.

Jordi Solé Tura

Faig memòria de quan vas saber que volíem treure de la presó en Xavier Coromines, tancat a Girona als primers anys dels anys 70 del segle passat, i ens vas fer saber que sobretot la lluita política no incloïa la violència.

Em venen al cap els congressos del Partit Socialista Unificat de Catalunya i l'eurocomunisme, les tensions i els malentesos dins de l'organització. El primer acte públic que vas fer a Girona, organitzat pel comitè de la Universitat, et varen preguntar per la funció d'Espanya a la Comunitat Europea en el futur i vas contestar que el de paper d'estrassa. Franco encara estava viu.

També revisc el teu treball sobre el nacionalisme i la revolució burgesa a Catalunya, així com la teva claredat expositiva. És dur saber que no penses quan ho has fet sempre.

Vam parlar d'Atapuerca quan vas ser ministre de cultura i havies de venir a visitar-me al jaciment. Tot i no haver estats plegats molt de temps, realment hi havia afinitat personal.

El teu record no s'esborrarà fàcilment, perquè formàvem part d'un mateix procés, llarg i costerut; la lluita antifranquista a molts de nosaltres ens va fer persones millors. Per això et penso com eres, tot el que vas dur a terme i tot són bons records.

Hola company, estem aquí. Diuen que la ciència podrà valorar en un futur la transcomunicació instrumental. Si això fora possible, m'agradaria mantenir una conversa inacabable amb tu.

Mentrestant, et saluda un amic, que et recorda sovint i que mai no ha deixat de recordar-te quan vares començar el feixuc viatge de l'oblit.

Aquest article es va publicar per primer cop el 13 de gener de 2010 a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI