EL BAIX PENEDÈS NECESSITA EL LOGIS

No fa gaire temps, en una entrevista sobre el tema del Logis Penedès, el periodista em deia que feia tan de temps que es parlava d’aquest tema que quasi ja no semblava possible que algun dia es pogués tirar endavant.
I raons no li faltaven per dubtar del projecte. I és que després de vuit anys del seu naixement, després de quatre anys de l’aprovació del Pla Director urbanístic que definia les seves línies, el projecte està totalment aturat.
I això és especialment greu, tenint en compte la situació en la què es troba de fa anys la comarca del Baix Penedès. Segons les dades de l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, a l’abril del 2016, la taxa d’atur d’aquesta comarca, era del 22,25%. És a dir, quasi una de cada quatre persones que podria i voldria treballar, està aturada.
Davant d’aquesta situació el Govern no pot quedar-se, o no hauria de quedar-se, aturat. Cal que busqui accions que suposin la creació d’ocupació i de reactivació econòmica a la comarca del Baix Penedès.
I no hi ha excuses possibles quan hi ha indicadors que demostren que el Logis Penedès és una actuació que pot ser determinant per impulsar l’economia i l’ocupació de la comarca. I això és el que ens deia un estudi de la Universitat Rovira i Virgili, quan afirmava que el Logis Penedès, suposaria la creació de 5.000 llocs de treball directes i 9.000 indirectes.
Però no tan sols la nostra Universitat de referència diu això, sinó que l’empresa Catalonia Trade & Investment de la Generalitat, fa unes setmanes en una reunió que va mantenir amb agents polítics i socials de la comarca va manifestar que la sortida a la situació d’estancament econòmic i d’ocupació que viu actualment el Baix Penedès era l’activitat logística.
Si a això sumem que la majoria de terrenys on ha de situar-se aquest centre logístic ja són propietat de Cimalsa, empresa de la Generalitat, especialitzada en la promoció i la gestió de centres logístics, no s’entén que el Govern de la Generalitat no faci un pas més en aquest projecte, aprovant de manera immediata el planejament derivat.
És cert que el desenvolupament total del centre logístic necessita l’execució d’infraestructures que depenen del Govern de l’Estat, però també ho és que amb les infraestructures existents en l’actualitat es podria tirar endavant entre un 15 i un 20% del centre logístic.
Com pot ser, doncs, que el Govern segueixi sense fer res amb el Logis Penedès, quan existeix una necessitat tan clara, quan es tenen els instruments per actuar, i quan les mateixes empreses públiques diuen que l’activitat logística és l’oportunitat?
Fa uns dies s’anunciava la implantació d’una activitat logística de l’empresa Amazon al Prat de Llobregat. Aquest projecte ha estat aplaudit pel Govern. No ens podem deixar de preguntar, com es pot beneir aquest projecte per al Baix Llobregat, i en canvi negar-se-li al mateix al Baix Penedès?
Des del PSC seguirem posant en evidència la necessitat d’actuar en les nostres comarques i sobretot en aquella en què més necessitat hi ha d’una actuació decidida per reduir considerablement l’atur i per incentivar l’activitat econòmica. Ho fem al territori, des dels Ajuntaments, els Consells Comarcals i la Diputació. Però també ho fem des del Parlament, presentant iniciatives parlamentàries perquè es desencalli el Logis. I ho farem el Congrés, tan aviat com estigui constituït, perquè les infraestructures necessàries pel seu desenvolupament siguin una realitat.

Publicat dins de General | Feu un comentari

EL PACTE NACIONAL PER LA INDÚSTRIA

Tot i que algunes veus (potser interessades) parlen de què anem superant la crisi, la veritat és que amb la taxa d’atur que tenim actualment això no ho podem dir. El mes de juny a Catalunya, segons la darrera EPA publicada, teníem 660.000 persones aturades. A les comarques de Tarragona gairebé 84.000. Definitivament mentre tinguem aquestes dades no podem dir que ens n’hem sortit. I més si tenim en compte que el treball que es crea és més precari i de menor qualitat que la de fa uns anys.
Aquesta realitat prové d’una història recent, on el creixement econòmic es va fiar a un model que va apostar per uns sectors on els llocs de treball eren poc qualificats i que amb l’explosió de la crisi va portar al desastre a milers de persones.
Davant d’aquesta experiència, no podem repetir errors, i per tant, hem de donar una empenta a aquells sectors que generin llocs de treball de qualitat, estables, que comportin formació i retribucions dignes. Aquest sector és la indústria.
I si tenim el convenciment que la indústria és el sector que ens porta més i millors llocs de treball, hem de fer una aposta de país. I això vol dir fer polítiques per part del Govern perquè la indústria tingui les condicions adients pel seu desenvolupament.
I això li hem hagut de recordar al Govern. I li hem hagut de recordar per dues vegades. Al 2013 agents econòmics i socials van presentar el Pacte + Indústria, en el qual s’establien 138 propostes, elaborades des del consens de visions diferents de les entitats i organitzacions que hi van participar. Aquestes propostes s’encaminaven a definir les condicions adients per potenciar el sector industrial. Tot i això, des del 2013 al 2016 ben poca cosa s’ha fet. I la setmana passada el Parlament aprovava una proposta per instar al Govern a actuar en l’àmbit industrial. I això es pot fer de vàries maneres, però n’hi ha una que és bàsica: aportant-hi recursos. I aquí és on es veu la voluntat clara d’un Govern, i al nostre no se n’hi veu gaire: el pressupost dedicat a polítiques industrials ha baixat del 2010 al no-nat del 2016, un 80%.
A les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre, en els últims temps, el fenomen de la desindustrialització està prenent una dimensió preocupant. Anuncis com els d’ ERCROS, Covestro, o Bic Graphic, suposen la pèrdua de molts llocs de treball directes i indirectes, i la possibilitat que aquesta situació s’encomani a d’altres empreses.
Els i les socialistes, conscients d’aquesta situació, hem treballat directament en aquests casos, amb iniciatives parlamentàries al Parlament de Catalunya i també al Congrés dels Diputats, i fins i tot portant les preocupacions dels treballadors i treballadores al Parlament Europeu.
Però no només això, com que estem convençuts que cal ser proactius, ho hem estat. En l’acord a què va arribar el PSC amb el Govern de CIU al 2014, per tirar endavant el CRT (BCN World) hi havia també reflexats acords per treballar en favor de la indústria, perquè per als socialistes sempre ha estat una prioritat.
Com deia la nostra companya Alicia Romero durant el debat a la proposta de resolució que van presentar tots els grups parlamentaris del Pacte Nacional per la Indústria, no és cert que la millor política industrial és la que no existeix. La millor política industrial és la que es fa, la que destina recursos a I+D+I, la que busca adaptar la formació a les necessitats de les empreses, la que treballa per aconseguir un preu competitiu per l’energia, la que aposta per infraestructures que millorin la competitivitat de les empreses, la seva capacitat exportadora.
En definitiva, ens cal definir una política industrial valenta i decidida que ens ajudi a tenir una economia sòlida.

Publicat dins de General | Feu un comentari

SOBRE EL CRT

En les últimes setmanes s’ha tornat a posar sobre la taula mediàtica i pública el CRT de Vila-seca i Salou. No aprofundiré en el tema, ja que ja n’hem parlat abastament. Els i les socialistes, ho hem fet en el sentit de reivindicar el compliment de l’acord que, en el seu moment, es va signar entre el Govern de la Generalitat, el PSC i els agents del territori. La pèrdua, per acció o omissió, d’una inversió d’aquestes magnituds seria del tot intolerable.
L’acord signat, tenia una segona part. Una segona part que no ha generat ni els titulars, ni l’atenció mediàtica del mal anomenat BCN World, però que no és de menor importància. Es tracta del compromís per la reactivació econòmica i la creació d’ocupació..
Aquest acord, parlava de mesures en finançament empresarial, en innovació, desenvolupament i recerca, en suport a la internacionalització, en infraestructures, i en energia. Les mesures que es detallaven eren de caràcter general per tota Catalunya, i sens dubte la seva implementació tindria una repercussió positiva també en l’àmbit de les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. I no cal dir aquelles que per la seva situació geogràfica hi incidirien directament.
En l’actualitat les comarques tarragonines tenen un dels nivells més alts d’atur de Catalunya, encapçalant aquest rànquing la comarca del Baix Penedès. Per tant, a banda d’una determinada inversió, com pot ser la que s’ha de portar a terme a Vilaseca-Salou, a través del CRT, es fa necessari emprendre les mesures recollides en la segona part de l’acord del 2014, sense més dilació.
Ens temem que els dos acords, el del CRT, i de la reactivació econòmica acabin essent paper mullat per falta de voluntat política. L’actual govern és hereu de l’anterior, i no pot defugir els compromisos a què aquell va arribar.
Els socialistes hem demanat la convocatòria de la comissió de seguiment, i a més farem el control parlamentari dels compromisos que es van adquirir per part del govern respecte a la reactivació econòmica. Ho farem perquè tenim el convenciment que els compromisos s’han de complir, i sobretot per la necessitat que tenim a Catalunya i en especial a les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, d’impulsar l’economia i de crear ocupació .

Publicat dins de General | Feu un comentari

8 de març, tan necessari com sempre, més necessari que mai

Aquest dimarts se celebra un any més el Dia Internacional de les Dones. Un any més, les dones i també molts homes reivindiquem igualtat d’oportunitats i respecte.
Temes com la escletxa salarial, o sigui la diferència entre el que cobra un home o una dona per fer la mateixa feina, encara avui són actualitat. És inacceptable la diferència d’un 25 a un 30% en el sous entre dones i homes o la diferència en el que es percep de pensió entre un home i una dona del 34% de mitjana.
Són xifres globals, fredes, però que reflecteixen la suma de casos concrets de moltes dones, que han de lluitar més que els seus companys per demostrar la seva vàlua a la feina i la seva implicació, sempre justificant la possibilitat de compaginar feina i família.
Però, en ocasions, la manca de respecte no es tradueix en diferències salarials, es pot expressar de moltes altres maneres.
En aquestes dates s’aborda el tema de la igualtat de gènere des de molts punts de vista, normalment cadascú el tracta des de l’àmbit que coneix, o que pateix.
Em permetreu, doncs, que jo us parli de l’àmbit polític, que els últims temps és el meu àmbit d’acció. I és que en el terreny polític també existeix manca d’igualtat, de vegades de manera explícita, de vegades més velada.
Em ve al cap la foto de la presa de possessió dels diputats i diputades de la Diputació de Tarragona: 25 homes i dues dones!! O del Consell Comarcal de l’Alt camp, que en l’actualitat té dinou consellers i 3 conselleres. Exemples clars de manca de paritat, de manca d’igualtat. I exemples clars que quan la llei no obliga (només ho fa en la confecció de les llistes d’elecció directa), la paritat desapareix.
Però, a més en els últims mesos s’han posat en el punt de vista mediàtic els insults a algunes dones que es dediquen a la política. La manera de vestir, el pentinat, la talla… han estat objecte de crítica, de burla, d’insult. No s’han plantejat, els qui les han portat a terme, els plantejaments polítics, les idees, els valors d’aquestes dones. Respecte d’aquests aspectes ja són valorats els homes de les mateixes formacions polítiques, més enllà del seu aspecte físic. Ells són objecte de crítica per allò que tenen dins el cap, no a sobre.
Però aquesta forma de violència sexista, pot ser barroera, com hem vist en alguns casos. Però també pot estar exercida de forma sibil·lina, amb articles a la premsa de tirada nacional, fent notícia del look d’una dóna líder d’un partit polític a l’àmbit català.
Ens queda molta feina a fer, i no defallirem. No ens rendirem perquè som dones, som lluitadores. Perquè sabem que tenim tanta o tan poca capacitat com qualsevol home. Perquè sabem que tenim grans exemples de lluita en el passat, de dones que no han tingut reconeixement públic, però que han treballat incansablement per tirar endavant. De dones que han marcat un punt d’inflexió en la història d’aquest país.
Però també tirarem endavant mirant el nostre futur. Lluitarem pels nostres fills i filles, per deixar-los un camí de respecte mutu, d’igualtat, un camí que ens porti al món millor al què totes i tots aspirem, i que només serà si el construïm junts i en igualtat.

Publicat dins de General | Feu un comentari

GOVERN PUIGDEMONT: I EL PACTE PER LA INDÚSTRIA?

En les últimes setmanes s’ha tornat a posar sobre la taula mediàtica i pública el CRT de Vila-seca i Salou. No aprofundiré en el tema, ja que ja n’hem parlat abastament. Els i les socialistes, ho hem fet en el sentit de reivindicar el compliment de l’acord que, en el seu moment, es va signar entre el Govern de la Generalitat, el PSC i els agents del territori. La pèrdua, per acció o omissió, d’una inversió d’aquestes magnituds seria del tot intolerable.

L’acord signat, tenia una segona part. Una segona part que no ha generat ni els titulars, ni l’atenció mediàtica del mal anomenat BCN World, però que no és de menor importància. Es tracta del compromís per la reactivació econòmica i la creació d’ocupació.

Aquest acord, parlava de mesures en finançament empresarial, en innovació, desenvolupament i recerca, en suport a la internacionalització, en infraestructures i en energia. Les mesures que es detallaven eren de caràcter general per tota Catalunya, i sens dubte el seu compliment tindria una repercussió positiva també en l’àmbit de les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. I no cal dir aquelles que per la seva situació geogràfica hi incidirien directament.

En l’actualitat les comarques tarragonines tenen un dels nivells més alts d’atur de Catalunya, encapçalant aquest rànquing la comarca del Baix Penedès. Per tant, a banda d’una determinada inversió, com pot ser la que s’ha de portar a terme a Vilaseca-Salou, a través del CRT, es fa necessari emprendre les mesures recollides en la segona part de l’acord del 2014, sense més dilació.

Cal tenir present que l’acord que vàrem impulsar amb el Govern incloïa una vintena de compromisos concrets a desenvolupar per reactivar el nostre sector industrial, mot tocat pels efectes de la crisi econòmica. Això suposava donar suport a les empreses en risc de tancament, ajudes al finançament de projectes viables, potenciar els nostres centres tecnològics, accelerar la construcció de les infraestructures estratègiques (com el Corredor Mediterrani) i augmentar les garanties fiscals i socials.

Ens temem que els dos acords, el del CRT, i de la reactivació econòmica acabin essent paper mullat per falta de voluntat política. L’actual govern és hereu de l’anterior, i no pot defugir els compromisos a què aquell va arribar.

Els socialistes hem demanat la convocatòria de la comissió de seguiment, i a més farem el control parlamentari dels compromisos que es van adquirir per part del govern respecte a la reactivació econòmica. Ho farem perquè tenim el convenciment que els compromisos s’han de complir, i sobretot per la necessitat que tenim a Catalunya, i en especial a les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, d’impulsar l’economia i de crear ocupació .

Publicat al Diari de Tarragona el 21/02/16

Publicat dins de General | Feu un comentari

LA REALITAT SEGONS LA MARINA

Cada vespre la Marina, diguem-li Marina, agafa bosses i un carro de la compra i surt al carrer a buscar restes als contenidors que després pugui reutilitzar. En el cas del cartró o del paper amuntega les deixalles en una plataforma que estira amb un fil. La Marina utilitza una mena de ganxo metàl•lic que ha habilitat per destriar les restes entre les bosses de la brossa amuntegades als contenidors. Des de fa anys cada vespre aquest és el seu ritual. Cada vespre de la setmana, sense excepcions.

M’explicava la realitat de la Marina un treballador social que tractava així de transmetre’m la duríssima realitat social que es viu a peu de carrer i que s’amaga darrera de les grans dades macroeconòmiques i dels discursos grandiloqüents i ampul•losos. Aquests discursos on es parla de “objectius irrenunciables” que no es compleixen mai.

Pensava en la realitat diària que viu la Marina mentre llegia a la premsa pàgines i pàgines destinades a analitzar el lloc on els diputats d’un partit polític han de seure el Congrés o bé quan costa un cafè amb llet a la cafeteria del Parlament. Em preguntava, també, com és possible que part de la societat s’indigni davant del seient assignat als diputats d’un partit a la cambra o bé pel que paguen els diputats del Parlament per un esmorzar, entre d’altres “privilegis que tenen els polítics”, mentre no provoca cap escàndol la imatge diària de les Marines amb les què ens creuem al carrer mentre incliquen el seu cap dins dels contenidors de la brossa.

Em pregunto també com és possible que dediquem anys a divagar sobre encaixos diversos mentre tenim ajornat sine die al Parlament la tramitació de la iniciativa legislativa popular que defensa l’aprovació d’una renda garantida de ciutadania a Catalunya, una aprovació que els socialistes hem exigit en múltiples ocasions davant la passivitat i el silenci del Govern.

Què suposaria aquesta renda garantida en cas de tirar endavant? Que el nombre de Marines es reduiria dràsticament. Les mateixes dades oficials de la Generalitat assenyalen que quasi 200.000 catalans viuen a llars on no entra cap ingrés econòmic mensual. Viuen, o més aviat malviuen, sense ingressos. Se sustenten sobre el no-res. Aquesta realitat representa una vergonya intolerable que els socialistes ens neguem a acceptar.

Des de fa anys hem demanat per activa i per passiva al Govern de la Generalitat que ampliï el nombre de perceptors de la renda mínima que ha baixat amb Convergència al Govern, primer amb el suport del PP i ara amb el d’ERC i el sosteniment parlamentari de la CUP, perquè som conscients que milers de persones no hi poden accedir després de la reforma impulsada pel Govern Mas el 2011.

Estem parlant de persones que no poden donar de menjar carn i peix als seus fills, que anhelen que arribi l’estiu perquè a casa faci menys fred i hi hagi més llum amb l’allargament del dia o bé que han d’anar a Càrites per obtenir roba per poder vestir. Cadascuna d’aquestes prestacions que es neguen o què s’ajornen oculta una realitat dramàtica que no mereix ser menystinguda.

Per això els socialistes hem demanat a l’actual Govern i a la seva majoria parlamentària que aclareixin d’una vegada què pensen fer ja per garantir que els ciutadans que no tenen cap recurs puguin tenir uns ingressos garantits per la Generalitat. La realitat no admet demores, ni solucions per a “més endavant”. Exigim una resposta aquí i ara.

Article publicat al Diari “Més Tarragona” el 11.02.16

Publicat dins de General | Feu un comentari

ENTENC LA CUP

Els entenc als cupaires, us ho dic de debò. Entenc aquest sentiment de desassossec que deuen tenir per fer allò que creuen que han de fer, però que la gran majoria de catalans i catalanes no entén.
Avui escoltava l’entrevista de Mònica Terribas a Anna Gabriel, diputada de la CUP, i la Terribas, sempre incisiva, li preguntava si s’havia sentit directament atacada aquests dies per les decisions que ha pres la CUP. Suposo que es referia als insults que circulaven a la xarxa contra els cupaires i en especial contra Gabriel. Ella, amb veu afectada, m’ha semblat, es lamentava de la falta d’arguments polítics que tenen alguns i que utilitzen l’insult com a instrument per atacar a qui no pensa i actua igual.
I l’he entès perfectament a l’Anna Gabriel, i tant!! I l’he entès perquè els i les socialistes fa molts anys que “rebem estopa” dialèctica. Fa molt de temps que als i a les socialistes se’ns diu traïdors i botiflers i d’aquí per amunt…només perquè el nostre projecte de país no és el mateix que el que defensen ells.
El més curiós, però, és que alguns dels que ens han titllat, de vegades, de botiflers i traïdors han estat membres de la CUP. De la mateixa CUP que ara es lamenta quan els que reparteixen carnets de bon català (i bona catalana) els deixen fora del repartiment, per no fer el que s’esperava d’ells.
I també entenc el sentiment de pèrdua que deuen tenir al veure com el seu cap de llista, l’Antoni Baños, ha dimitit, per no veure’s amb cor de defensar una decisió que, segons la mateixa CUP, s’ha pres de la manera més democràtica possible dins de la seva organització. Nosaltres, també n’hem perdut de companys i companyes a qui apreciàvem molt, i que no han participat de les decisions de l’organització.
Com veieu, puc entendre perfectament el que passa a Can CUP, perquè el què els passa pot passar a qualsevol altre partit.
La CUP no és diferent. No és invencible davant dels problemes, com qualsevol altra organització. Ens tenien acostumats a un cert aire d’arrogància, de mirar per sobre l’espatlla als simples mortals d’altres partits, que passàvem tensions internes en temes transcendents, que teníem divisions i dimissions. Ara els ha tocat a ells i elles. Igual com els ha tocat ser l’ase dels cops, per anar contra els interessos, segons diuen alguns, de Catalunya.
Com podeu veure els entenc molt bé als de al CUP, la pregunta és, després del què ha passat, ells i elles entendran als altres?…

Publicat dins de General | Feu un comentari

NO ENS ENREDI SENYOR BATET!

Hem vist com els últims anys quan el govern municipal presentava les ordenances fiscals, repetia que la voluntat del govern era baixar els impostos. Explicaven que en el cas de l’IBI, la contribució urbana, el govern espanyol incrementava un 10% el valor cadastral dels immobles. I es penjaven la medalla, que, com que són així de bona gent, baixaven el tipus impositiu (el percentatge que aplica l’Ajuntament sobre el valor cadastral) , perquè d’aquesta manera els vallencs i vallenques no notéssim de manera tan pronunciada la pujada.
Recordem titulars en premsa, recordem declaracions, recordem intervencions en el Ple municipal, dient que qui pujava l’IBI a Valls era el govern central. Però sembla ser que el Sr. Batet s’oblidava de dir que si el govern espanyol pujava el valor cadastral de l’IBI era perquè el govern de CIU a Valls els ho demanava. Ho van fer dos anys consecutius, per les ordenances fiscals de 2015 i per les del 2016.
En el passat Ple municipal, en què s’aprovaven de forma definitiva les ordenances fiscals, el grup socialista ho vam posar de manifest i al Sr. Batet no li va quedar més remei que acceptar que era cert, que en els dos últims anys havien estat ells qui havien demanat l’increment a l’Estat. L’Alcalde i el seu equip de govern ens havien enredat els dos últims anys.
I això és molt trist, i no ho dic per si hem de pagar de més o no en el rebut de la contribució. Si no, sobretot, perquè a un alcalde i a un govern se’ls pressuposa la veracitat de les seves afirmacions. No és tolerable voler penjar-se medalles que no toquen, encolomant el paper de dolent a un altre, en aquest cas el govern central (això em recorda a alguna altra cosa…).
Que pugi el rebut de l’IBI implica que el govern municipal té més recursos. En aquest cas, cinc cents mil euros més, per fer polítiques públiques en moments en què tant es necessiten. Pels socialistes això no és negatiu, depèn de a què es destinin aquests diners, depèn de les prioritats polítiques. Les nostres són la formació, l’ocupació i els serveis a les persones, les mateixes que hem tingut sempre.
El govern de CIU també ha repetit en els últims anys que el pressupost que ens presentava era el més social de la història. Han insistit en aquesta afirmació com un mantra, amb la intenció que s’instal•li en el subconscient col•lectiu. Però això, malauradament, no és un mèrit del govern, si no una necessitat de la nostra ciutat: mai com ara hi havia hagut tants vallencs i vallenques amb necessitats. Però la qüestió no és si el pressupost municipal és el més social de la història, si no si amb el què destinem a necessitats socials és suficient. Fem tots plegats l’anàlisi del nostre entorn, del més proper i del que no ho és tant, i podem treure conclusions.

Publicat dins de General | Feu un comentari

Per què votar socialista el 20 D?

En les últimes setmanes hem sentit missatges dels diferents partits polítics donant arguments de per què votar a l’un o l’altre. Els candidats i candidates del PSC també ho han fet abastament.
Sense voluntat de repetir allò que ja s’ha dit, i contribuir a la saturació política que venen patint els ciutadans i ciutadanes els últims mesos, voldria donar tres raons per les que votar socialista.
Ho faig des d’una òptica personal, en tres aspectes que em toquen d’aprop, i pels que crec que és important anar a votar el proper diumenge, i fer-ho per una opció que garanteixi, de debò, un canvi al govern de l’Estat.
En primer lloc, pels municipis: pels pobles i ciutats. Com a Regidora a l’Ajuntament de Valls crec que la llei que ha aprovat el PP de suposada racionalització de l’administració, la LARSAL, és un atac frontal a l’autonomia municipal. Aquesta llei buida de competències a molts municipis, de competències importantíssimes per la ciutadania, com els serveis socials. Aquestes matèries diu la llei que les hauran de prestar les Diputacions, i si aquestes no poden fer-ho podran externalitzar els serveis a un privat. I aquí trobem la mare dels ous, no és que vulguin fer més racional l’administració, no és que vulguin estalviar més diners, és que volen donar beneficiar als seus amics. Així actua la dreta, l’espanyola, però també la catalana.
Els socialistes ens hem oposat i ens oposem a aquest llei, perquè entenem que des d’on millor es presten serveis a la ciutadania és des dels municipis.
Per tant, un canvi en el govern de l’Estat, un canvi socialista, portarà a eliminar una llei que és profundament injusta amb els pobles i ciutats de Catalunya i de la resta d’Espanya.

La segona raó és la situació que viu Catalunya.
Com a Diputada puc dir que des de les eleccions del 27 S el Parlament està paralitzat. No hi ha activitat legislativa, no es fan lleis, que és la funció principal d’un Parlament. Però el més greu és que tampoc podem exercir el control sobre el Govern perquè el Govern està en funcions, i poca cosa pot i vol fer.
Els socialistes hem demanant un Ple per la situació d’emergència social que s’està produint, perquè hi ha milers de persones a Catalunya en la pobresa, però des de Junts Pel sí i la CUP se’ns diu que ara això no toca. Sembla que la seva prioritat no és aquesta.
Però d’aquesta situació esperpèntica que estem vivint a Catalunya, amb paràlisi de les seves institucions, amb un President que ha posat a subhasta el seu càrrec, i la mateixa Generalitat, hi ha dos responsables: per un costat el mateix Mas i per l’altre el Sr. Rajoy. Cada vegada que el Sr. Rajoy i el seu govern han obert la boca, ha crescut la voluntat independentista.
Per tant, l’Estat espanyol necessita un canvi de govern, però Catalunya dins d’aquest Estat encara el necessita molt més. Perquè només amb un canvi al Govern Central podrem desencallar la situació a Catalunya.
Els socialistes proposem un canvi importantíssim. Proposem una reforma de la Constitució Espanyola, una Constitució que ens ha fet un bon servei durant anys, però que ha arribat el moment de canviar-la perquè tots i totes ens hi sentim reflectits. Necessitem diàleg, negociació i pacte, i això, sense un govern socialista a Madrid no es podrà produir.
I la tercera raó, que m’afecta directament i per la que crec que s’ha de votar socialista, és perquè sóc dona.
Perquè sóc dona i he vist com el govern del PP aprovava una reforma laboral que ha fet més gran l’escletxa salarial entre dones i homes. Perquè com a dona he vist com el govern del PP privava a les dones de poder decidir si són mares o no i perquè com a dona he vist com el govern del PP retallava de manera brutal els recursos destinats a la violència de gènere.
Perquè com a dona i com a socialista, vull un pacte d’Estat contra aquesta xacra que ens està matant, perquè com a dona i com a socialista vull més recursos per les dones que han patit violència de gènere, però sobretot vull més recursos perquè no es torni a produir.
Perquè com a dona crec que només un govern socialista podrà impulsar les polítiques d’igualtat que necessitem. Perquè, de fet, aquest país, quan més ha avançat en drets i llibertats ha estat amb governs socialistes.
Per aquestes raons, que he volgut transmetre des d’una òptica personal, i per moltes i moltes més hem de votar el diumenge per canvi, per un canvi possible que només pot venir de la mà dels socialistes i de Pedro Sánchez.

Publicat dins de General | Feu un comentari

EL POLÍGON INDUSTRIAL DE VALLS ÉS EXCEL•LENT

A principis de la dècada dels 60 es va promoure a Valls el Polígon Industrial. Des d’aleshores ençà el Polígon han crescut i ha suposat i suposa un centre industrial i logístic de primer ordre per la ciutat, la comarca i el Camp de Tarragona.
Les necessitats de les empreses que hi estan ubicades, algunes d’elles de fa molts anys, i d’altres de recent implantació, ha fet que se l’hagi hagut de dotar, amb el pas del temps, de més i millors serveis, dels que tenia a l’inici. Això entra dins de la normalitat, la indústria, com qualsevol sector econòmic, canvia i per tant, l’espai i les condicions on desenvolupa la seva activitat també han de canviar. L’adaptació als canvis, i la visió de futur, permet obtenir el màxim potencial dels sectors en qüestió.
Però paral•lelament als serveis essencials per desenvolupar de manera competitiva l’activitat de les indústries que hi estan ubicades, el Polígon necessita també d’un manteniment regular per garantir aspectes com la seguretat o com la comoditat d’aquells que hi treballen i hi transiten cada dia, milers de persones de Valls i rodalies.
I aquest manteniment en aquests moment no s’està duent a terme. O si es fa, deixa molt a desitjar.
El PSC va proposar en el passat Ple de l’Ajuntament un pla de xoc per actuar en aquells punts en els que més ho necessita, garantint la correcta il•luminació de tots els carrers, la senyalització adequada, tapant clots i forats, perquè circular pel Polígon i treballar-hi sigui més segur. I també vam proposar que l’Ajuntament fos proactiu, que no hi hagi d’haver queixa rere queixa dels industrials o dels treballadors perquè s’arreglin els desperfectes. I per últim proposàvem un pla estratègic del Polígon Industrial, una idea que ha sortit moltes vegades en el Consell Econòmic i Social de Valls. Un pla en el que, tots els agents implicats estableixin quines actuacions s’hi ha d’emprendre perquè el nostre Polígon segueixi essent un punt de referència en el mapa industrial català.
Davant d’aquesta moció, que vam presentar per millorar l’estat en què es troba el motor de l’economia vallenca, hi vam trobar un govern, de CIU-ERC que nega l’evidència: segons l’Alcalde el Polígon és excel•lent. I sí, el Polígon és excel•lent, ho és per ubicació, ho és per les empreses que hi treballen, punteres en producció industrial amb gran valor afegit, en logística, en l’àmbit social… Però en el seu manteniment el Polígon Industrial de Valls és deficient.
I el govern de Valls pot negar l’evidència, pot intentar donar la culpa a governs anteriors, pot dir que tot està bé… però l’evidència és tossuda, i la realitat de carrers foscos, clots i forats al ferm i les voreres, caixes de llum i d’aigua rebentades, brutícia, senyals trencades o inexistents… Tot això hi és, i no sols ho veiem els socialistes, ho veuen els milers de ciutadans i ciutadanes que cada dia circulen i treballen en el nostre Polígon Industrial.
Rectificar és de savis. Esperem que el govern rectifiqui, i que tot i no voler aprovar la nostra moció (no fos cas que l’oposició s’emportés algun mèrit) finalment porti a terme els acords que preveia.
Es pot assumir que no es fa tot perfecte, que hi ha aspectes que es poden millorar i molt, i que allò que proposa l’oposició pot ser molt vàlid per la ciutat, perquè al cap i a la fi, tots i totes hi som per treballar per la nostra ciutat i pels vallencs i vallenques.

Publicat dins de General | Feu un comentari