De l'Estatut, de l'accident a l'autopista, de Zona Zàlata i altres temes

Publicat per fxsabate | 3 Abr, 2006

Estatut i Pau a Euskadi

Sense dubte aquestes són les dues paraules claus d'aquests dies. Aquest dijous passat el Congrés dels Diputats va aprovar el text de l'Estatut que sembla definitiu encara que ha de passar pel Senat. El referèndum probablement serà el 18 de juny i podrem celebrar Sant Joan amb el millor Estatut que mai haurà tingut Catalunya.

Però la pau a Euskadi que té repercussions també a Catalunya i al conjunt d'Espanya és l'altre desig unànimement compartit. L'entrevista avui al diari AVUI amb Eulàlia Lluch, filla de l'Ernest és impressionant per la capacitat de sobreposar-se al dolor i a tot odi. Eulàlia Lluch serà a Tarragona el proper dia 29 quan l'Ajuntament tarragoní dedicarà un carrer al seu pare.

Sense que hi tingui relació, l'article d'Albert Manent aquest diumenge a La Vanguardia sobre el pensament de qui va ser nomenat "Cardenal de la pau", el nostre Vidal i Barraquer és interessant. Fa referència a l'obra de Margarita Mauri "El pensament del cardenal Vidal i Barraquer" que ha editat fa poc l'Ajuntament de Cambrils. La pau no té, no pot tenir, adjectius.

Tragèdia a l'autopista

A l'AP-7 - terme de Tarragona, a l'alçada del Mèdol- hem patit un tràgic accident aquesta setmana. Tres morts carbonitzats i encara els serveis dels bombers i els mossos pensaven que en podia haver un altre. Així va ser de violent i d'insòlit l'accident i el seu resultat que durant molt de temps es treballava en la hipòtesi que hi hagués més morts. El sentiment pels morts és allò que primer cal manifestar en aquests moments i fer oposició política sense tenir en compte aquests sentiments humanitaris no ho puc entendre per moltes voltes que li dono a l'assumpte.

Donat el gran incendi que es va produir va ser complicat restablir la circulació. La professionalitat de mossos i bombers que van posar en perill la seva integritat per apagar el complicat incendi mereix el nostre reconeixement.

Cimera de l'ONU sobre diversitat biològica i biocarburants a casa nostra

Alguns reportatges d'aquest diumenge sobre la cimera de l'ONU que ha acabat amb un modest però històric acord per protegir els recursos genètics són molt interessants. El millor que he vist l'ha publicat aquest diumenge El Periódico a la secció Coses de la Vida. Dues pàgines que inclouen un mapamundi d'imprescindible consulta per conèixer els punts crítics de la biodiversitat al nostre planeta - els biològicament més rics i amenaçats del Planeta -.

Per altra banda, per col·laborar a mantenir el medi i que aquest sigui més saludable hem d'augmentar immediatament el consum dels biocarburants. És una bona mesura per evitar esgotar els combustibles fòssils. Els nostres vehicles ja poden consumir biocarburants. I a Tarragona hem d'aspirar també a entrar en la cadena dels nous sectors de l'economia que es mouen al voltant d'aquestes noves formes de consum eficient i sostenible. Si Catalunya necessitarà aviat 800.000 tones de biocarburants, el nostre territori pot aspirar a una part important d'aquest mercat i generar nous tràfics per al port de Tarragona i llocs de treball. Hi estem treballant ja fa temps

Zona Zàlata i Tirant lo Blanc

I per acabar, cultura. Primer, la que es fa a casa nostra i en aquest cas d'altíssima qualitat. Em refereixo al que ha significat aquest cap de setmana un seguit de creacions artístiques a partir d'un eix comú, la violència humana. Ho ha estrenat Zona Zàlata al Metropol. "Impactes" la instal·lació plàstica, el "Concert per a saxo, planxa metàl·lica, cassoles i veu" i "Records", de Joan Pascual amb textos de Magí Sunyer i música de Xavier Pié han constituït tot un esdeveniment.

Vaig assistir a la representació de divendres que va anar seguida d'un col·loqui al mateix escenari. Tot un privilegi comptar amb la participació de Joan Pascual, Marta Grau, Magí Sunyer i Xavier Pié en el fòrum que va durar fins la mitja nit. També hi eren presents la resta d'actors. No només va ser impressionant l'obra sinó el fet que els assistents no vam ser uns simples espectadors sinó més partíceps de l'obra en poder dialogar amb els creadors.

Enhorabona i ànim per continuar. Ens agradaria que el web de Zalata http://www.zonazalata.org/ estigués actiu. Els soldats grecs perduts caminen sense rumb fins que descobreixen el mar i criden.¡Zalata! ¡Zalata! Ho explica Herodot a l'Anabasis: El mar! El mar!.

Però no puc acabar aquests comentaris sense referir-me al Tirant. L'article ahir diumenge al Periódico de Rosa Navarro, catedràtica de la UB ens recorda que l'obra presagia el realisme de la novel·la. Això ens ho explicava magistralment Jaume Vidal Alcover a la Universitat. L'heroi es trenca una cama en saltar des d'un terrat perquè la corda que li dóna Plaerdemavida és massa curta. És cert que és una mostra de realisme insòlita per l'època però Jaume Vidal explicava que encara ho era més que al cap d'uns instants la mare de Carmesina acabés la situació dient "Marxem d'ací que em refrede". I és que les reines i les princeses no es constipaven mai als llibres i encara tardarien a fer-ho molts anys. Per això l'elogiava tant Cervantes que fins i tot al Quixot deixa Tirant pels núvols.

Les diferències entre una i altra obra són també les que dificulten la comprensió de l'Estatut per part d'altres cavallers i dames de la resta de les Espanyes ?

Bé, doncs ara torna a estar d'actualitat amb el film de Vicente Aranda que ja s'anuncia i que haurem de veure.

Són nombrosos els webs sobre Tirant:

1. A la Biblioteca virtual Joan Lluís Vives: http://www.lluisvives.com/bib_obra/Tirant/

2. A la Universitat de València . http://parnaseo.uv.es/tirant.htm

3. Però no podem oblidar la versió digital de l'obra que va coordinar Manel Sanromà amb diferents centres educatius de les comarques tarragonines: http://www.fut.es/bdt/tirant/capitols/Tot_edicio.html

4. I l’oficial de la pel·lícula: http://www.tirant-lo-blanc.com/

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Qui sóc?

Publicat per fxsabate | 27 Mar, 2006
  • Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament i a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar al procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976.

  • M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és la meva des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de les catalanes i els catalans i també particularment el de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també sóc voluntari lingüístic.

 

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Un canvi històric

Publicat per fxsabate | 27 Mar, 2006

Vivim un moment històric, un canvi tan important que ens costa calibrar la veritable revolució que suposa que Catalunya tingui des de fa dos anys i escaig un govern d'esquerres i catalanista després de 23 anys monocolors.

Aquest Govern presidit per Pasqual Maragall governa i Catalunya és un país normal en haver-se produït l'alternança democràtica. Això sí, és un Govern que s'ha trobat amb grans dificultats però que ha anat endegant polítiques transformadores i de canvi adreçades, prioritàriament, a millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. La llei de barris, els plans de xoc en Educació, Salut, Benestar, els compromisos del Pla de l’Energia, l'aposta per la normalització de la llengua catalana... són línies de treball que han suposat un revulsiu arreu del país i també al Camp de Tarragona.

Finalment, la reforma de l'Estatut que incrementarà el nostre autogovern i el finançament que ens afectarà de ple als homes i dones del Camp de Tarragona. Catalunya serà ben aviat més nació que mai perquè ens podrem autogovernar més i millor en un món tan global i interdependent on les dependències polítiques o administratives ja no són les més importants.

Aquest diari contindrà aquestes i també altres reflexions sobre els principlas problemes globals que ens afecten com a ciutadans del món: l’economia, les desigualtats socials, els recursos escassos com l’energia i l’aigua o les immigracions que canviaran el nostre planeta en els propers anys.

Finalment, en aquest bloc també hi trobareu vivències personals, perquè tots dos àmbits influeixen en el meu compromís polític amb Catalunya i amb Tarragona. Confio que aquest diari doni peu a reflexions enriquidores

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Què és aquest bloc?

Publicat per fxsabate | 27 Mar, 2006

Títol principal: Xavier Sabaté

Subtítol: Reflexions polítiques i personals (que indica que hi haurà dos tipus de reflexions: la relacionada amb les tasques institucionals i polítiques que realitzo i, una altra, de personal encara que també tingui relació amb la feina)

El bloc s’hostatja, com no podia ser d’altra manera, a TINET entitat de la qual en sóc fundador, i la seva adreça és http://blocs.tinet.org/blog/xavier-sabate. L’adreça de correu vinculada al bloc és fxsabate@tinet.cat, i la llengua d’ús és el català.

No és el bloc oficial del delegat del Govern al Camp de Tarragona, per bé que no es pot oblidar que exerceixo aquesta funció i en faré referència de forma periòdica de la mateixa manera que, les meves opinions, poden tenir a veure amb la meva condició de 1r secretari del PSC al Camp de Tarragona.

Els temes principals o els que més sovint apareixeran seran els que em preocupen i m’ocupen:

  • els derivats de la meva ocupació habitual com a delegat del Govern al Camp de Tarragona

  • les reflexions d’altres vivències personals al marge de la política

  • els problemes principals de la nostra societat que considero que no són només els del territori del Camp de Tarragona sinó també els de Catalunya, Espanya, Europa i els del Planeta en el seu conjunt perquè no em són aliens cap d’ells. D’aquí els enllaços escollits referits a: l’economia, la pobresa, les persones dependents, els recursos escassos – energia i aigua especialment -, les malalties mentals...la cultura en general però la música en particular i l’esport

Actualitzaré el bloc cada dilluns a les 18.00 hores, aproximadament. Aquesta periodicitat no exclou altres actualitzacions en funció dels esdeveniments.

La interacció amb els ciutadans i ciutadanes és un element important, i l’objectiu és que poder-la assolir mitjançant els comentaris que m’envieu a través del correu electrònic i amb la subscripció a les actualitzacions.

L’adreça de correu vinculada al bloc és fxsabate@tinet.cat, i la llengua d’ús és el català.

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

" Un bel morir, tutta una vita honora " a l'inrevés

Publicat per fxsabate | 1 Gen, 2000

Resum de la roda de premsa que vaig efectuar ahir com a Primer Secretari e la Federació XVII del PSC sobre el suplicatori aprovat al Senat arran d'una denúnica que va interposar l'alcalde de Tarragona Joan Miquel Nadal contra la nostra senadora Maria José Elices

1 - Solidaritat amb la senadora Maria José Elices

Total i absoluta, que li expressem des del PSC perquè som solidaris, que ens han expressat des d’altres àmbits de fora de la nostra organització

2 - No és el nostre estil de fer política judicialitzar la política

Però sí ho és del sr. Nadal que dona feina a la justícia, judicialitzant la política com si la justícia no tingués altra feina.

El sr. Nadal ha repetit aquests anys una mentida que no ha pogut demostrar: que els socialistes l’havíem denunciat a la justicia quan va ser aquesta la que va instruir alguns casos en què ell ha estat acusat. Nosaltres només hi hem anat a declarar quan la Justícia ens ho ha requerit com era la nostra obligació.

En canvi ell ens ha posat tres querelles als socialistes:

dues a mi: la primera per un error d’un mitjà de comunicació que em va publicar un article demanant el vot en una jornada de reflexió i l’altra compartida amb el sr. Burgasé pels perjudicis que li havia causat la nostra inventada per ell denuncia que mai no va existir sobre el rentador de cotxes d’un amic seu.

I l'altra, la tercera, la d’ara , a la senadora Elices. Perquè va dir que es primaven interessos privats endetriment dels públics. I és veritat que va ser així. Perquè quan no es defensa l'interès general, els interessos pñublics, és que n'hi ha uns de privats que en surten afavorits.

La votació d'avui que han guanyat PP-CiU no és més que la prolongació del govern PP-CiU que governa la ciutat de Tarragona fa anys. Peró no han trobat arguments per justificar el seu vot i per això no han fet ús dels dos torns de paraula de què disposaven. ... Inexplicable.

El sr. Nadal marxa com va entrar, com un elefant en una botiga de plats i olles. Va entrar comprant voluntats per a ser alcalde per la porta del darrera, trencant-ho tot. Surt amb menys amics que quan va entrar, surt barallat amb tothom, amb propis i adversaris i posant una querella per una discussió en un plenari, per una rucada.

És un trist final

I si Petrarca va dir : “ Un bel morir tutta una vita honora “, al sr, nadal se li'n podria aplicar una altra: “ un mal final demostra una vida poc presentable

3 - Confiança amb la justícia

I nosaltres tenim confiança amb la justícia i estem convençuts que aquesta, tal com ja diu el fiscal en el seu escrit sobre aquest cas, trobarà que aquesta querella no té rellevància penal

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit
«Anterior   1 2 3 ... 49 50 51