Del Congrés del món rural, del club de futbol de Torreforta, de la trobada gastronòmica àrab a Constantí, de l'Estatut, de tancar les gasolineres en 50 anys, de la presó, de sardanes i del Dia d'Europa
Publicat per fxsabate | 8 Mai, 2006Congrés del món rural
El Congrés del món rural de Catalunya ha celebrat les seves sessions de clausura a Barcelona després de més d’un any de treballs que es van iniciar a Poblet el mes de febrer de 2.005. El món rural té dret a viure amb dignitat i que els qui no hi vivim acceptem que una sola activitat productiva no és suficient a la major part del territori català sinó que només contemplant que totes les que hi són possibles són complementàries podrem transmetre un missatge de confiança.
El club de futbol de Torreforta
El futbol a un barri com Torreforta té una gran importància. Dotze equips del mateix club que dirigeix Manel Roldan i que practiquen aquest esport a un barri com aquest significa molts esforços voluntaris cada dia, molts joves que practiquen l’esport. I això vol dir treball en equip, respecte a l’adversari, potenciació de les facultats físiques pròpies i respecte de les alienes, compromís de tenir cura del cos...Aquest diumenge presenciàvem l’enèsima victòria de l’equip primer del club. L’ascens és possible però abans han de passar pel play-off. Hi tornarem
Trobada gastronòmica àrab a Constantí
Els companys i companyes del PSC de Constantí van preparar aquest diumenge una trobada gastronòmica àrab a Constantí. Veure com han treballat de forma altruista durant aquestes setmanes em produeix molta satisfacció i em fa sentir orgullós de pertànyer a aquest col·lectiu. A més va ser un èxit al qual van concórrer més de 300 persones. La comunicació de cultures és cosa de voluntaris i voluntàries com les que han treballat aquests dies a Constantí.
Estatut
Com diu Miquel Iceta parlant del nou estatut, mai a la història de Catalunya l’autogovern havia arribat tan lluny com amb aquest nou Estatut. I mai a la història del catalanisme polític, un partit catalanista havia negat un avenç de l’autogovern. A partir d’aquí explicarem aquest fet durant les properes setmanes perquè Catalunya necessita una aprovació molt majoritària de l’Estatut. Els qui no volen el progrés del nostre autogovern es fregarien les mans si això no s’esdevingués.
Tancarem les gasolineres en 50 anys
Aquests dies tothom parla del president de Bolívia i de la nacionalització del petroli en aquell país, però sortosament hi ha altres persones que continuen pensant que això només són les manifestacions d’un greu problema com és el de l’energia. Mentre a Sudamèrica les noves esquerres elegides democràticament nacionalitzen el petroli, a l’Àfrica, les companyies i els governs estrangers segueixen donant suport a dictadures que vetllen pels seus interessos. Aquest cap de setmana hem sabut per exemple que l’energia suposarà el 12 per cent de la despesa familiar total al 2.016 – només falten deu anys. Ara ja és el 10 però al 1.973 només era el 5,6 %.
Imprescindible la lectura de l’entrevista amb Eric de Riedmatten, cap de comunicació de Siemens França, a El Mundo del dissabte passat dia 6 on afirma que el 2050, a títol orientatiu, s’haurà tancat l‘última gasolinera perquè s’haurà generalitzat l’ús de l’hidrògen i que l’energia eòlica i la solar seran les primeres fonts energètiques del planeta cap al 2066. El seu nou llibre “ El siglo XXI, las innovaciones que quieren cambiar nuestra vida (Editorial L Archipel).” desgrana any a any un calendari optimista del futur humà al compás benefactor de les troballes científiques i tecnològiques.
Presó
Aquesta setmana hem donat llum verda a la Comissió d’Urbanisme al centre penitenciari de Mas Enric a les nostres comarques. El Departament de justícia impulsa el ja conegut Pla de Centres Penitenciaris de Catalunya després d’anys i panys sense haver-se’n construït ni un mentre la població reclusa creixia i creixia. –Quan sento que aquest govern no ha fet més que l’Estatut penso en aquest i en tants altres plans que han impulsat els Departaments de la Generalitat.
Sardanes
Sentir sardanes és una mescla de sentiments: records de la infantesa, sentiment de pertinença a una comunitat i a un país que la té com a dansa nacional. Però també la creença que paradoxalment és una dansa marginada. Aquest diumenge presenciàvem una ballada al parc de Saavedra de Tarragona i sentíem els comentaris que ja fa massa anys que duren en aquest sentit de poc suport oficial i social en general.
Dia d’Europa
Demà celebrem el Dia d’Europa quan fa vint anys que vam entrar a la UE. Era al gener de 1.986 i sembla com si ho tinguéssim oblidat. Però l’aïllament que havíem patit sempre va ser superat aquell dia i ara sentim l’orgull de sentir-nos europeus. Voluntàriament hem establert llaços de dependència amb la resta de ciutadans europeus i cada cop ens dotem de més lleis i normes que ens obliguen a tots plegats. On és el concepte d’independència d’un país en solitari avui ? Sempre acabo pensant que els americans del nord – i ara els xinesos - riuen molt quan pensen en nosaltres els europeus.
