Més polítics i no polítics responsables
Publicat per fxsabate | 8 Nov, 2009
Porto molts mesos – per tant no sóc sospitós de ser esclau de l’actualitat en aquest tema - obsessionat sobre la inutilitat de centrar tota la responsabilitat del funcionament de la societat - tant del que funciona com del que no - en la política i en els polítics. I asseguro solemnement que no ho faig per descarregar ni eludir cap mena de culpa sinó pura i simplement per contribuir a caviar les coses com em sembla que és obligació de tota persona amb pensament crític, obert i de progrès.
És per això que tant a la xarxa com als pregons i discursos oficials principals no he parat de referir-me a aquesta qüestió: el 24 de juliol parlant que és cosa de tots la solució a la pobresa; el 5 d’agost al pregó dels Pallaresos posant èmfasi en la necessitat de rearmar-nos moralment tots plegats; el 7 de setembre quan atorgava un imaginari – però potser bastant real – 20 % de poder al poder polític en el conjunt de tots els poders que en el món actual existeixen; l’11 de setembre en el discurs institucional a Montblanc reclamant l’esforç personal i col.lectiu com un valor a recuperar i que no es pot esperar ni del millor govern de la Generalitat ni de l’espanyol ni de l’europeu sinó que depèn i dependrà en bona mesura de la capacitat de la societat catalana, de l’aportació de les seves entitats, de l’esforç dels seus homes i dones per construir una Catalunya rica i plena no només de béns materials sinó de relacions humanes, d’objectius solidaris, de fites morals i de valors el més alts possibles.
O el més recent, el passat 3 d’octubre en la intervenció davant el Consell Nacional del PSC que vaig acabar dient “ Perquè us dic, amigues i amics, que hi ha set de valors i els que defensem nosaltres valen la pena: solidaritat, justícia i altruisme perquè deixeu-me que us digui que l’apel.lació a la contribució de cadascú és ben rebuda i il.lusiona”
Però la més concreta sobre el tema és la del 29 de juny que no vaig poder explicar al Consell Nacional del PSC però que vaig deixar escrita al meu bloc quan deia “ La desafecció és responsabilitat dels partits polítics i dels seus afiliats i càrrecs públics exclusivament ? Tenim la culpa de tot ? No és cert. La democràcia i la política són responsabilitat i propietat de tots els ciutadans. I en l’entramat del funcionament de la democràcia hi ha molts agents, molts col.lectius i tots els ciutadans i ciutadanes individualment considerats. De manera que tots plegats tenim necessitat d’una àmplia reflexió buscant espais de debat conjunt sobre responsabilitat democràtica entre els principals agents que intervenen en el fet democràtic “-
Doncs em reafirmo en el mateix aquests dies més que mai davant els fets de la corrupció i de l’allunyament de què tant es parla. Mentre no tinguem clar que és responsabilitat de la política i dels polítics, sí i en primer lloc si es vol, però del conjunt de la societat i dels i les qui més influència tenen – persones físiques i jurídiques i tots els i les coneixem – no en sortirem i continuarem amb el pim-pam-pum perquè la política i els polítics no són o som el reflex del conjunt de la societat. Des dels mitjans de comunicació, passant pels agents económics i socials, pel sistema educatiu o les entitats associatives de tot tipus i condició fins al darrer club esportiu de barri, tots tenim molta feina a fer que no és altra que valorar l’honestedat, la solidaritat, l’altruisme, la tolerància, el i la qui tenim al costat, en definitiva l’escala de valors on el diner i l’egoisme han d’anar molt al darrera, Els perills de no refelexionar i actuar tots plegats són molt evidents com assenyala avui al Periodico Vicenç Vilatoro al seu article Una societat irritada . Així que saludo totes les iniciatives que des de la política van en aqeusta direcció i en aqeust sentit el discurs del President de la Generalitat i Primer Secretari del PSC José Montilla és magnífic i exemplar. Però o tots ens hi posem o tots sucumbirem.
Diumenge passat, dia de Tots Sants, dinava amb el meu pare, un savi de la vida de 90 anys i em va dir: " Sobretot, sobretot, que no tornin els temps de la intolerància i dels totalitarismes ". Li vaig respondre: " Home, això ja no tornarà mai ". I ell: " Ahh ¡¡" Aquesta interjecció que, cosa rara en ell que és molt locuaç, no va completar i va deixar suspesa, us asseguro que no ha deixat de rondar-me pel cap tota la setmana.
Escrivia aquests cap de setmana, a desgana pels problemes que m’assolen, en el meu treball per a les proves per a Ciències Politiques a la Universitat que pel que fa al paper dels partits en els darrers anys són cada cop més nombroses les tesi que sostenen diferents autors que qüestionen el paper desenvolupat pels partits en els sistemes democràtics1. Els partits politics són percebuts per la societat com a organitzacions burocràtiques i centralitzades que no fomenten la participació. Així, introduint una major democratització en el si dels partits aquests possiblement serien més propers als ciutadans i contribuirien a incrementar la participació i l’afecció en les institucions democràtiques. Tanmateix, no pot oblidar-se que els partits en sí no són res més que la suma de unes persones que es doten d’unes regles internes de funcionament i adopten una determinada forma jurídica acaten la normativa vigent, per tant el pes important i el punt de partida és en les persones i la seva integritat. Som les persones qui en definitiva a través de la nostra probitat sostenim els valors d’un sistema...i per contra d’alguns, enfront els somiatruites banals: somnis de futur, construcció. treball i constància...
Publicat per Montse 09 Nov 2009, 23:221 Josep Maria Vallés (2000)