No són el futur sinó el present
Publicat per fxsabate | 15 Oct, 2009
Acostumem a pensar i dir que els infants són el futur. Com que no ens treiem això del cap, els preguntem què voldran ser quan siguin grans, els aconsellem " per quan siguis gran " i els diem que tot ho fem "perquè et facis un home o una dona ".
Recordo que quan era petit em molestava i no sabia ben bé per què. Hi havia quelcom més que vergonya per centrar l'atenció i l'espera de tota la família o dels amics dels pares a la pregunta sobre les preferències de la meva professió. En realitat el que devia passar - i deu passr ara als nens i nenes d'avui - és que em molestava que ignoressin la meva realitat, les meves necessitats i els meus desitjos i preferències del moment que és allò que em devia importar, lògicament, més.
Procuro quan des de fa uns anys vaig a explicar un conte als meus amics i amigues del CEIP de Camp Clar de Tarragona, no parlar-los en futur sinó en preesent i no veure'ls i veure-les com un projecte sinó com una realitat.
Les fotos que avui he rebut m'han il.lusionat particularment i m'han copmpromès un altre cop a tornar-hi quan em cridin - si ho tornen a fer - com els darrers anys. He imaginat com han signat cadascú, he repassat un per un cada nom i la cura amb què l'han escrit, com devien xerrar mentre ho feien. Són els catalans i catalanes d'avui de tendra edat, però d'avui i que tenen un futur del qual, més que ells, hem de tenir cura nosaltres.
