El Camp, model d’economia sostenible i societat cohesionada
Publicat per fxsabate | 8 Oct, 2009El Pla Estratègic del Camp de Tarragona, impulsat el 2008 per les entitats socioeconòmiques del territori i coordinat per la Universitat Rovira i Virgili, assenyala la necessitat de seguir apostant pels sectors tradicionals: turisme, indústria, construcció i agroalimentació, adequant-se a les noves demandes i formes de comercialització, i apostant per la investigació per ser més competitius.
Però també destaca la necessitat de desenvolupar sectors més nous que poden generar ocupació massiva i que, en alguns casos, formen part de les infraestructures que necessita qualsevol economia moderna. Ens referim a la logística i tot allò que s’agrupa en el que anomenem economia verda; aigua, residus i energia, principalment renovable. En tots aquests àmbits hi estem treballant des del Govern de la Generalitat, per bé que en algun cas concret més lentament del que seria desitjable, com la plataforma logística al Baix Penedès.
En aquest marc té una importància cabdal l’anunci per part del Govern de l’Estat d’aprovar la Llei d’Economia Sostenible (amb un fons de 20.000 milions d’euros) que impulsarà definitivament des de qüestions energètiques com l’ estalvi i l’eficiència i l’impuls de les renovables, fins a la mobilitat sostenible o la gestió dels residus.
Aquesta llei serà en qualsevol cas la base per apuntalar l’esmentada economia verda que volem i que ha de fer que el nostre teixit productiu sigui més competitiu, més adaptat als nous temps i més respectuós amb el medi. Un projecte molt ambiciós que impulsa el Govern és l’ús d’aigua regenerada a les indústries del Camp de Tarragona, amb una inversió superior als 50 milions d’euros. Però no és l’únic, en tenim de recents i certament exitosos: la posada en marxa de la integració tarifària en el transport públic, la pròxima construcció de la dessalinitzadora de Cunit, que assegurarà per sempre l’ús d’aigua de boca, la posada en funcionament de la planta mecanicobiòlogica a Botarell per reduir al mínim el percentatge de rebuig que va a la incineració o la renovació de l’enllumenat públic amb criteris eficients que impulsen els ajuntaments.
En la transició cap a un nou model econòmic més sostenible hi juga un paper clau l’energia: Cal assegurar en primer lloc l’abastament energètic però és convenient al mateix temps dur a terme una profunda acció de foment de l’estalvi i l’eficiència energètica, i l’impuls de les energies renovables, com indica el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015. El sector energètic, molt arrelat al Camp de Tarragona, on es produeix el 75% de l’energia que consumim els catalans, serà una de les palanques contra la recessió perquè el seu desenvolupament comporta la creació de milers de llocs de treball: els parcs eòlics, per exemple, en creen entre dos i cinc vegades més que les fonts energètiques convencionals, segons els experts.
Però no només els parcs eòlics generen ocupació , també projectes pioners com la planta de biomassa que impulsa l’Ajuntament de la Juncosa del Montmell o els centenars d’instal·lacions fotovoltaiques que cobreixen els sostres de naus industrials o equipaments públics creen llocs de treball. A això cal afegir les inversions en estalvi i eficiència que haurem de dur a terme a tots els sectors productius, fins i tot a nivell domèstic, i tot allò que ens vindrà en el futur dels centres d’investigació i recerca com l’Institut de Recerca en Energies Renovables, l’IREC amb seu a Tarragona. Des d’aquest centre que comença ara la seva activitat, en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili i les empreses del territori i altres de fora, s’investigarà en eòlica marina, biocombustibles i energies renovables, però també es desenvoluparan prototips d’investigació aplicada que sortiran al mercat.
Als components tradicionals del sistema productiu del Camp de Tarragona hi hem de sumar aquests nous que hem descrit. Perquè els canvis que hem de fer són molt profunds i els hem de fer entre tots. Perquè únicament l’acció dels Governs no solucionarà la crisi. Ha de ser el món socioeconòmic –empresaris i sindicats– que es cregui i aposti en aquesta direcció així com la universitat i tot el sector educatiu. Només així la nostra economia abastarà sectors de més valor afegit i major productivitat, assegurarà la internacionalització de les nostres empreses, i serà capaç de crear nous llocs de treball més estables i menys subjectes als sotracs de l’economia.
Però també destaca la necessitat de desenvolupar sectors més nous que poden generar ocupació massiva i que, en alguns casos, formen part de les infraestructures que necessita qualsevol economia moderna. Ens referim a la logística i tot allò que s’agrupa en el que anomenem economia verda; aigua, residus i energia, principalment renovable. En tots aquests àmbits hi estem treballant des del Govern de la Generalitat, per bé que en algun cas concret més lentament del que seria desitjable, com la plataforma logística al Baix Penedès.
En aquest marc té una importància cabdal l’anunci per part del Govern de l’Estat d’aprovar la Llei d’Economia Sostenible (amb un fons de 20.000 milions d’euros) que impulsarà definitivament des de qüestions energètiques com l’ estalvi i l’eficiència i l’impuls de les renovables, fins a la mobilitat sostenible o la gestió dels residus.
Aquesta llei serà en qualsevol cas la base per apuntalar l’esmentada economia verda que volem i que ha de fer que el nostre teixit productiu sigui més competitiu, més adaptat als nous temps i més respectuós amb el medi. Un projecte molt ambiciós que impulsa el Govern és l’ús d’aigua regenerada a les indústries del Camp de Tarragona, amb una inversió superior als 50 milions d’euros. Però no és l’únic, en tenim de recents i certament exitosos: la posada en marxa de la integració tarifària en el transport públic, la pròxima construcció de la dessalinitzadora de Cunit, que assegurarà per sempre l’ús d’aigua de boca, la posada en funcionament de la planta mecanicobiòlogica a Botarell per reduir al mínim el percentatge de rebuig que va a la incineració o la renovació de l’enllumenat públic amb criteris eficients que impulsen els ajuntaments.
En la transició cap a un nou model econòmic més sostenible hi juga un paper clau l’energia: Cal assegurar en primer lloc l’abastament energètic però és convenient al mateix temps dur a terme una profunda acció de foment de l’estalvi i l’eficiència energètica, i l’impuls de les energies renovables, com indica el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015. El sector energètic, molt arrelat al Camp de Tarragona, on es produeix el 75% de l’energia que consumim els catalans, serà una de les palanques contra la recessió perquè el seu desenvolupament comporta la creació de milers de llocs de treball: els parcs eòlics, per exemple, en creen entre dos i cinc vegades més que les fonts energètiques convencionals, segons els experts.
Però no només els parcs eòlics generen ocupació , també projectes pioners com la planta de biomassa que impulsa l’Ajuntament de la Juncosa del Montmell o els centenars d’instal·lacions fotovoltaiques que cobreixen els sostres de naus industrials o equipaments públics creen llocs de treball. A això cal afegir les inversions en estalvi i eficiència que haurem de dur a terme a tots els sectors productius, fins i tot a nivell domèstic, i tot allò que ens vindrà en el futur dels centres d’investigació i recerca com l’Institut de Recerca en Energies Renovables, l’IREC amb seu a Tarragona. Des d’aquest centre que comença ara la seva activitat, en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili i les empreses del territori i altres de fora, s’investigarà en eòlica marina, biocombustibles i energies renovables, però també es desenvoluparan prototips d’investigació aplicada que sortiran al mercat.
Als components tradicionals del sistema productiu del Camp de Tarragona hi hem de sumar aquests nous que hem descrit. Perquè els canvis que hem de fer són molt profunds i els hem de fer entre tots. Perquè únicament l’acció dels Governs no solucionarà la crisi. Ha de ser el món socioeconòmic –empresaris i sindicats– que es cregui i aposti en aquesta direcció així com la universitat i tot el sector educatiu. Només així la nostra economia abastarà sectors de més valor afegit i major productivitat, assegurarà la internacionalització de les nostres empreses, i serà capaç de crear nous llocs de treball més estables i menys subjectes als sotracs de l’economia.
Sr. Pons:
La logÃstica existeix amb o sense centres logÃstics. Cada cop que comprem en una botiga és el punt final d’una à mplia cadena logÃstica que pot haver començat als horts del Baix Ebre, a fà briques de Catalunya, Alemanya o la Xina i passat per ports d’Holanda o el PaÃs Basc.
Els centres logÃstics com els CIMs el que pretenen es ajuntar aquestes activitats en indrets ben connectats amb les grans vies de comunicació per minimitzar al mà xim que els camions passin per nuclis urbans. Aixà el CIM el Camp té un accés directe amb l’autovia A-7 i amb la T-11 i està a 500 m de la sortida de l’autopista. Aquesta accessibilitat directa és la raó perquè estigui on està .
Els centres logÃstics són una infrastructura més com les carreteres o l’aigua o l’energia i, per tant, imprescindibles per la competitivitat de l’economia i generadors de molts llocs de treball.
Respecte el cas del LOGIS Penedès que vostè menciona, la raó del projecte i de la seva ubicació és la possibilitat d’interconnectar l’autopista, la futura autovia A-7 i el ferrocarril de mercaderies. El ferrocarril és un mode més sostenible de transportar mercaderies però per poder-ho fer cal disposar d’indrets especialment dissenyats perquè els trens es puguin carregar i descarregar.
En relació a si el CIM el Camp està buit o no, li he de dir que està venut prop del 80% del sòl ; algunes empreses ja estan instal.lades i altres en procés d’instal.lació. Les empreses disposen d’un termini de 3 anys per iniciar la seva instal.lació ; les dificultats per poder aconseguir finançament als bancs està fent que alguna empresa no hagi pogut acomplir les previsions inicials. Això és el mateix que ens podem trobar a quealsevol altre polÃgon industrial. Hi ha un perÃode de consolidació que en aquest cas ha coincidit, malauradament, amb una crisi econòmica important.
És cert que la Canonja no pot recaptar prà cticament impostsos del CIM perquè majorità riament està en terme de Reus en la primera fase.
Prenc nota de les seves consideracions sobre el pas de camions per l’interior del poble de la Canonja per comentar-ho amb els responsables del Servei Català del Trà nsit.
Publicat per fxsabate 14 Oct 2009, 06:40