Els biberons i l'F-18
Publicat per fxsabate | 25 Jul, 2009
Els de la lleva del biberó - pràcticament només organitzats a Catalunya - , s'han trobat avui de nou a Gandesa en un ambient poc festiu degut a la mort de 5 bombers a Horta de Sant Joan aquesta setmana.
Nascuts al 1920 i 1919 - els biberons són de les quintes del 40 i del 41 -, no només van viure i partcipar directament en la Guerra Civil sinò que després van ser mobilitzats encara durant més de tres anys fent el servei militar. Són gent admirable que van arribar a pensar que viurien sempre vestits de caqui. El 1983 es van agrupar en una Agrupació que ara coordina el tarragoní Pere Godall, a qui el Govern de la Generalitat va concedir la medalla Macià el 2005, avui, abans de dinar, als afores del restaurant Piqué de Gandesa i gràcies a les gestions del pilot comercial flixanco Antonio Calvo, han rebut la salutació d'un F 18 de l'exèrcit que ha sobrevolat l'indret a uns 400 metres. Ha fet un 360 i en marxar unes acrobàcies saludant la concurrència.
Pere Godall i, en segon terme, Antonio Calvo, avui 25 de juliol de 2009 a Gandesa
Ha estat un gest institucional que han agrait. A mi m'ha semblat que era el mateix reconeixement que al 1981, quan va morir el regidor del PSC de l'Ajuntament de Tarragona Carles Pujol, antic miitant del POUM i que havia patit guerra i presó molts anys, li va retre la Guàrdia Urbana tarragonina vestida de gala i que em va emocionar com avui. Perquè els nostres herois - aquests ho són sense cap mena de dubte - requereixen una salutació adequada i representativa de tot el poble.
Mai no seran suficients els agraiments a aquesta generació d'homes privats de joventut. A Nicaragua també diuen que la revolució sandinista de 1979 va ser " la revolución de los adolescentes ". Vaig veure fa poques setmanes a Managua tombes de joves homenatjats pels seus pares i amics que tampoc volen oblidar-los. I és que la petja dels qui ja se n'han anat i dels qui encara ens queden, ens marca també a nosaltres que. vulguem o no - i molts volem - conforma la nostra manera de ser i de veure el món.
Quan veuen aquests gestos pensen que no va ser en va el seu sacrifici. Així que vagi per ells el nostre homenatge fins i tot des d'aquest humil bloc
Quins testimonisels dels nostres pares, eh Isidre ? Tan impressionants que no mereixen restar en l'oblit per respecte a la seva memòria i perquè el seu exemle ens és imprescindible per construir un paÃs millor, Moltes grà cies per escriure ¡¡
Publicat per fxsabate 07 Ago 2009, 02:03