Decisions importants d’Artur Mas
Publicat per fxsabate | 20 Abr, 2008
Aquests dies Artur Mas continua parlant de sucursalisme i no de solucions al problema de la sequera. I torna a dir, amb aquest somriure prefabricat que el caracteritza, que les decisions importants de l'actual Govern de la Generalitat s’adopten fora de Catalunya. Sap que la majoria de catalans no el creiem. Però quan els qui s’anomenen nacionalistes no troben arguments, acudeixen al remei universal. És el “remei aspirina” que, a falta d’altres medicaments més adequats serveix per calmar qualsevol dolor si no tenim res més a mà.
Al llarg de la història, quan ha governat el nacionalisme o catalanisme conservador ha donat mostres abundants que moltes decisions importants per Catalunya s’adopten a Madrid o, encara pitjor, en els despatxos de grans corporacions o de persones poderoses económicament. Va ser clar en el cas de la Lliga i de Cambó relacionats amb els industrials que van comprendre i donar suport a les dictadures de Primo de Rivera i a la sublevació de Franco.
De la mateixa manera, CiU no pot presumir tampoc d’independència de criteri. Els seus vuit anys de suport al PP són tan recents que resulten impossibles d’oblidar i d'amagar. Contrasta aquests dies la seva abstenció en el moment de votar Zapatero i recordar com van votar afirmativament Aznar en dues ocasions. Encara contrasta més la seva absència de solucions pel problema de la sequera més enllà de remetre’ns a un hipotètic i llunyà transvasament del Roine i com volen solucionar-hoa a Madrid perquè no troben el suport necessari a Catalunya. O el seu suport al transvasament de l’Ebre al sud d’Espanya. O com van renunciar a la reforma de l’Estatut perquè els ho va exigir el sr. Aznar. O fa uns mesos la presidència de la Generalitat fins i tot ¡¡¡
Per això les paraules d’Artur Mas són tan poc creïbles. Perquè ja no hi ha dubte que qui més practica el sucursalisme són els conservadors.
Per no parlar del pitjor sucursalisme o dependència – que és el de classe. És a dir, dependre dels interessos dels més poderosos, dels interessos de les grans corporacions financeres, mediàtiques, religioses, de grans empreses que dominen el mercat en forma de monopolis com energètiques, d’assegurances, farmacèutiques, etc.
I en això, els conservadors tenen el doctorat. Un dels casos més poc investigats de la nostra democràcia és la famosa “operació Roca” i la creació del seu “ Partido Reformista Democrático “ l’any 1986 que va ser qualificat com el “ major fracàs polític d’Occident”. Ni un diputat. Un fenomen poc investigat encara però tothom sap que no va sorgir del no-res sinó de la gran banca que volia impedir la reelecció de Felipe Gonzàlez. Ella va finançar els prop de 4.000 milions de les pessetes de llavors i va eixugar els crèdits que mai no es va tornar. L’expresident del Real Madrid Florentino Pérez en va ser el Secretari General i en formaven part Antonio Garrigues Walker i Rafael Arias Salgado entre altres.
La dependència ha estat sempre patrimoni del nacionalisme conservador, sigui de França o d’Espanya o dels poders més influents i decisius que avui dia es volen camuflar més que mai però que són molt evidents també més que mai. Es tan fàcil determinar qui mou els fils de CiU ¡¡
I qué faran o diran quan d’aquí a uns mesos demostrem que tanquem l’aixeta del Consorci d’Aigües de Tarragona i solucionem el problema d'abastament d'aigua de Catalunya sense tansvasaments ?
