El net del poeta que seia a terra
Publicat per fxsabate | 22 Oct, 2007
Em demanen quelcom de la meva relació personal i no política amb Pasqual Maragall i la primera imatge que recordo d’ell és la d’un jove amb barba que seia a terra amb texans potser als caputxins de Sarrià. Devia ser 1.977 i me’l van presentar com el net del poeta Maragall.
He viscut amb Pasqual moments d`entesa i de feeling extraordinaris seguits o precedits de desencontres tempestuosos com quan el tercer dia dels Jocs Olímpics del 92 va voler sopar amb el President del Port de Barcelona i amb mi per agrair-nos com estaven sortint de bé les coses amb tants creuers i milers de persones que hostatjàvem. Aquella nit va estar molt carinyós però durant els dos anys anteriors ens barallàvem sovint perquè no es creia que ho preparéssim bé. O quan el 13 de maig de l`any passat em nomenà Conseller del seu darrer Govern. En canvi mai no oblidaré les dues vegades que ens vàrem penjar el telèfon – la primera ell, la segona jo – quan el setembre de 1999 em va demanar – i al final hi vaig accedir - que no encapçalés la candidatura al Parlament de Catalunya quan ja ho havíem acordat i fet públic.
Tossuts tots dos, sabia que, si discrepàvem, li costaria de convencér-me. Però en canvi estic segur que preferia aquesta actitud a la de les persones que sempre diuen amen davant el qui dirigeix.
Encara és massa recent tot el que de forma contradictòria ha succeït darrerament. Ell no ha estat mai un home de partit ni ha sabut treballar en equip. Però ni tothom hem de ser iguals ni a la història es troben gaires personatges com ell intel.ligents, clarividents i determinats a treballar tota la vida per la comunitat.
publicat al Diari de Tarragona el diumenge 21 d`octubre de 2007
