Xavier Sabaté

EL PUNT. Diumenge 7 de gener de 2006

El dirigent socialista afronta el segon cicle en el càrrec amb una aposta continuista per la recerca i la innovació tecnològica, però ara considera que la seva tasca serà més agraïda perquè recull els fruits de la planificació, dels quals fa responsable el primer tripartit

-Vostè ha valorat la primera legislatura del govern d'esquerres com la de la planificació. Ara és hora d'executar aquestes polítiques, no?

-«Encara hi ha alguna cosa que no hem pogut solucionar aquests tres anys. Ho hem planificat gairebé tot, però al Camp de Tarragona ens falta el pla territorial i espero que en el 2007 el podrem tancar. La resta, l'hem previst i ara l'hem d'executar: per això deia que ens deixessin jugar la segona part, perquè és la més agraïda. Si avui algun ciutadà se'n va a l'estranger i torna d'aquí a quatre anys, es trobarà una altra història: hi haurà un hospital nou de trinca i un centre per a joves amb problemes a Reus, una presó al Catllar, la nova ciutat judicial i la reforma de l'hospital Joan XXIII de Tarragona... I l'AVE està fent que la gent tingui una altra concepció dels desplaçaments i canviarà la dimensió del turisme o les possibilitats de desenvolupament de l'Alt Camp i la Conca, gràcies també a les noves autovies.»

-Però l'impacte econòmic del TAV s'hauria multiplicat amb una línia d'alta velocitat de mercaderies. I no hi és.

-«Quan el govern del PP va projectar l'AVE, se'ns va dir que les mercaderies podrien circular per la mateixa via ferroviària i després ens hem assabentat que això no és possible. Potser ho serà des de Barcelona a la frontera francesa, però un port que creix com el de Tarragona, si no té garantida la sortida amb ample de via europeu, estarà en inferioritat de condicions respecte a València o Barcelona. Haurem de córrer, tot i que serà molt complicat.»

-També hi ha hagut experts que han dit que l'estació del Camp no està ben comunicada o que hi ha un risc d'expansió urbanística insostenible per culpa d'una planificació deficient i sense visió territorial. Què en pensa?

-«L'any 1978, el president Tarradellas va posar fil a l'agulla i es van constituir els 21 municipis, però l'any 1980 Jordi Pujol va tenir por. Durant 23 anys no hi va haver planificació i es van anar escampant assentaments urbans. Els polítics de CiU no han cregut mai en la planificació. Sobre l'estació del Camp, tenim el que tenim: quan es va plantejar que l'AVE entre Barcelona i Lleida passés per Tarragona, el ministre Borrell ens va dir que l'alta velocitat no podia fer aquestes corbes. Finalment, per motius socials, ho vam aconseguir, i ara no podem qüestionar l'estació de la Secuita.»

-El turisme és el sector del Camp amb més bones perspectives a curt i mitjà termini?

- «No podem caure en la temptació de dedicar-nos bàsicament a un sol àmbit. El turisme l'hem de potenciar, i ho farem, per guanyar qualitat; i amb noves apostes com la de la ruta del Cister o el turisme d'interior. Però és convenient tenir indústria i hem demostrat que és net tenir indústria. Per això vam arribar a acords importants quant a l'impacte ambiental, que ara s'han de desenvolupar, i la indústria està fent un esforç. Hem de demostrar al món que poden conviure el turisme, la indústria, l'agricultura i els serveis. A més, els impactes mediambientals no els crea exclusivament la indústria. El transport és el causant d'un 40% de les emissions a l'atmosfera i aquí ens hi hem de posar tots i reduir l'ús del vehicle privat en favor del transport públic o, per què no, de la bicicleta.»

-Però els lobbies econòmics, les cambres de comerç, el que demanen és que es desdoblin les carreteres.

-«Tothom haurà de prendre consciència d'un problema molt greu. Hem de complir els acords de Kioto perquè hi ha informes que ens haurien de fer posar els pèls de punta. I això hauria de sortir a les pàgines locals dels diaris, no només a les de societat, i veure què fa cada ajuntament, associació o ciutadà per estalviar energia.»

-La construcció haurà de deixar de ser un dels principals motors econòmics del territori. Per quan?

-«Si continuem depenent de la construcció, anirem malament. I en algunes comarques encara més. Per exemple, al Baix Penedès. Per això a la gent que s'oposa a les 150 hectàrees de Logis Penedès [centre de mercaderies], els dic que Catalunya i Tarragona necessiten centres logístics perquè pugui tirar endavant l'economia. L'exemple de Saragossa és un bon referent, amb 1.000 hectàrees de zona logística, i els aragonesos, contents i amb una mitjana de renda superior a la de la Unió Europea.»

-Quin és el seu principal repte per als propers quatre anys?

-«La recerca i la innovació tecnològica. Se'n parla per primera vegada en la història més enllà de Barcelona i hem d'impulsar el parc tecnològic de Reus i Tarragona i aconseguir que la URV faci recerca en energia.»

-Però el centre d'energies renovables no vindrà tot a Tarragona, com s'havia previst inicialment.

-«El que hem de tractar és de portar una bona línia d'investigació a les nostres comarques. Durant els propers mesos una de les meves batalles principals serà establir col·laboracions entre la recerca tecnològica i les empreses. Sense això, un territori està perdut.»

-Quina ha estat la disjuntiva personal: quedar-se al Parlament o tornar a esdevenir delegat? Què ha retardat el seu retorn?

-«Hi ha hagut dos motius per tornar: les converses amb el president Montilla i el seu oferiment final el 22 de desembre, després d'una conversa interessant, de les que escriuré en les meves memòries, i el desig de molts companys d'aquí, que pensaven que podia contribuir a aquesta nova etapa. També hi ha la meva voluntat de gaudir de la transformació d'aquest territori durant una etapa històrica. Hi ha hagut altres èpoques de transformació i creixement, però és que ara ho farem d'una manera ordenada i tenint molt en compte les polítiques socials. Començant per la llei estatal de dependència, que ha de tenir un impacte important en algunes comarques d'aquest territori.»

-Com defineix aquest patriotisme social del govern d'entesa?

-«Catalunya només tindrà futur si tenim uns serveis de qualitat. CiU parla de la desnacionalització. Algú creu que Catalunya deixarà de ser una nació així com així? El que compta és el sentiment de pertinença, la voluntat de ser, i la millor manera d'aconseguir que la llengua catalana arribi a més gent és fer molta política social.»

-Les noves figures de director territorial d'Interior, de Governació i de Política Territorial redimensionen el seu paper com a delegat?

-«S'haurà d'incrementar el paper de coordinació del delegat. Que hi hagi més gent amb dedicació específica, té els seus avantatges.»

-Quin plus li atorga el seu pas per la conselleria de Governació?

-«Ha estat un doctorat de la política en sis mesos. L'inconvenient és que vas revolucionat tot el dia. L'avantatge és que a la nit pots desconnectar el telèfon, cosa que no pots fer quan ets delegat.»

Ã’. MESEGUER