18 Març, 2008 17:03
Publicat per clarisu,
política
Encara que han tingut que passar bastants anys, cada vegada son més les noticies com aquesta, però el 6 de març del 2002 jo mateixa vaig escriure en el Diari de Tgna. el que està al final d'aquest entrevista.
Sharon Stone no cree la versión de Bush acerca del 11 septiembre
En una entrevista a la revista egipcia Al-Hayat, la actriz estadounidense Sharon Stone (Oscar de la mejor actriz en 1996) declaró:
«Yo nunca creí la historia [oficial] que nos han contado acerca de la destrucción de la torres gemelas [del WTC] el 11 de septiembre (...) Tampoco creo que las guerras desencadenadas por los Estados Unidos en Afganistán e Irak lo sean con relación al ataque del 11 de septiembre»..
Son ya numerosas las personalidades de Hollywood que se han expresado en este sentido. Entre los más conocidos podemos citar: los actores Martín Sheen (6 Emmy Awards y 1 Golden Globe) y su hijo Charlie Sheen (2 Golden Globe), o recientemente la actriz francesa Marion Cotillard (1 Oscar), el escritor de escenarios Robert Baer, los realizadores Michel Moore (1 León de Oro), el músico rapp Mos Def (1 Emmy Award, 1 Golden Globe), etc
En una entrevista a la revista egipcia Al-Hayat, la actriz estadounidense Sharon Stone (Oscar de la mejor actriz en 1996) declaró:
«Yo nunca creí la historia [oficial] que nos han contado acerca de la destrucción de la torres gemelas [del WTC] el 11 de septiembre (...) Tampoco creo que las guerras desencadenadas por los Estados Unidos en Afganistán e Irak lo sean con relación al ataque del 11 de septiembre»..
Son ya numerosas las personalidades de Hollywood que se han expresado en este sentido. Entre los más conocidos podemos citar: los actores Martín Sheen (6 Emmy Awards y 1 Golden Globe) y su hijo Charlie Sheen (2 Golden Globe), o recientemente la actriz francesa Marion Cotillard (1 Oscar), el escritor de escenarios Robert Baer, los realizadores Michel Moore (1 León de Oro), el músico rapp Mos Def (1 Emmy Award, 1 Golden Globe), etc
11 de setembre, una altra visió Tal com deia en la meva columna Reprenen el fil, no tothom hem vist la situació de la manera en què ens l’han volgut fer veure, el temps està posant de mica en mica les coses en el seu lloc i ja hi ha alguns països que estant qüestionant el suport al govern del EUA perquè faci extensiva la guerra a altres països Si tornem enrera, podríem veure que ens podem fer moltes preguntes: el nomenament de Bush com a president dels EUA, un país amb recessió econòmica, l’augment dels moviments antiglobalització, etc., s’havia de fer alguna cosa.Quan hi ha recessió econòmica, entre altres, un dels principals motors de l’economia americana cau en picat i si ha de posar solució; normalment es busca un cap de turc (exemple: guerra contra l’Iraq, guerra als Balcans) i prou, però aquesta vegada hi havia un inconvenient: Bush no tenia el suficient suport popular com per poder dur endavant cap intervenció bèl·lica; s’havia de provocar aquest suport i quina millor manera que ferir alguna cosa emblemàtica del país –qui ho fes, Bin Laden o qualsevol altre, era igual-, després només calia deixar que els mitjans de comunicació, i sobre tot la televisió, moguessin els fils, així d’un sols tret es matava més d'un moix.Amb l’efecte patriòtic, Bush incrementava el suport, el parlament no qüestiona les despeses militar i amb l’excusa que és va a combatre el terrorisme aconsegueix el suport de la majoria dels països, la ONU es doblega als seus capricis –tot i que és el país que hi té el més gran deute econòmic -, ataca un país que els interessa i on no tenen cap mena de control, tot hi que van ser ells qui hi van col·locar els taliban; així, directe o indirectament ja controla aquella zona (petrol-gas), a la vegada que amb l’excusa de combatre el terrorisme deixen les mans lliures perquè Israel faci el que vulgui amb la població palestina, que es promogui lleis en què qualsevol que es manifesti en contra del que ells consideren que és políticament correcte pugui ser considerat terrorista i, per tant, empresonat amb el que tot això comporta (moviments antiglobalització, okupes, etc.). Lamentablement, però, serà el temps qui demostrarà la veritat del que realment va succeir; mentrestant, en nom dels que hi van deixar la vida s’està fent i es farà, en el món, una política cada vegada més repressiva.
Afegeix un comentari
