PRIMER SABER EL QUÈ ES SER D’ESQUERRES
21 Gener, 2013 10:16
Publicat per clarisu,
General
El
passat divendres dia 19 vaig asistir al Centre de Lectura a un debat sobre una possible unió de les forces
de l'esquerra política catalana, organitzat per Reusdigital, en el qual van participa
Ernest Maragall (NECat), Oriol Amoròs (ERC), Xavier Sabaté (PSC), Josep
Vendrell (ICV-EUiA) i Xavier Angelergues (CUP).
Hi vaig
assistir amb la finalitat de que al torn de preguntes poder intervenir, ja que
ja sabia que no m’aportarien rés de nou, doncs tots menys la CUP han estat en algun
dels governs de Catalunya i ja sabem ha què saben fer, i efectivament cadascú
va anar a la seva bola amb una gran demagògia
La meva
pregunta a tots els membres de la taula va ser “què es per cadascú ser
d’esquerres”, també vaig lamentar que un dels contertulians digues que ningú
havia previst el que estava passant, ja que en el propi país hi havia moltes
persones que feien anys que ho anaven anunciant, afegint que segurament la
majoria dels membres de la taula havien col·laborat per que es votés “SI” al
tractat de Maastricht, havent pràcticament impedit de que el “NO” en
pugues fer-se eco. Entre altres coses del tractat de Maastrich era la privatització
de tots els serveis públics la qual cosa es el que està passant.
Bé, l’Oriol
Amoròs va ser el primer en contestar-me el que per ell era ser d’esquerres,
recordant la Revolució francesa amb el “Llibertat, Fraternitat, i igualtat” , Xavier
Sabaté i en Josep Vendrell, dit d’una altra manera van anar per la mateixa
línia, el que va ser una mica més èxplicit va ser en Xavier Angelergues, en
quan a l’Ernest Maragall no en va fer de cap esmena, ni del que es ser
d’esquerres per ell ni la resta dels comentaris al igual que tampoc ho varen
fer cap dels altres.
Això té una
explicació totes aquestes persones formen o han format part dels partits
politics dels Governs de la Generalitat que han fet el joc al capital, si han
fet alguna actuació que en podríem dir d’esquerres eren pegats per a justificar
que eren o son d’esquerres.
Recordant
també la revolució francesa, aquesta va ser la conseqüència del ofec de l’aristocràcia
i el clergat sobre la burgesia i lògicament sobre el poble ras, això va fer que
hi hagués un enfrontament i un trencament tornant el poder als pobles, la qual
cosa no han fet i ni tant sols ho tenen al pensament la majoria dels representants
que hi havia al debat ja que els hi està bé com estan funcionant les coses, per
tant hi ha una notable diferència amb el que jo penso de què es ser
d’esquerres, per a mi ser d’esquerres es trencar amb el sistema capitalista o
neoliberal, tornar a la veritable fraternitat, igualtat i llibertat, es cert
això es molt difícil doncs la societat no està preparada i a la majoria dels
que viuen de la política tampoc els hi interessa, es lamentable que al igual
que han dit que ningú havia previst el que estava passant també diguin que no
hi altra solució i com que son els que tenen els mitjans de comunicació es el que
desgraciadament arriba a la majoria de la població. Per avui ho dono per acabat, però podem continuar.
Acte del Front Cívic "Som majoria" a Cabra del Camp el 8 de desembre 2012
05 Gener, 2013 16:48
Publicat per clarisu,
General
novament L'EBRE
25 Abril, 2008 17:16
Publicat per clarisu,
política
Això acompanya un de tants escrits que van ser públicat en el seu moment a la columna que durant un temps vaig tenir al Diari de Tarragona, com és pot veure torna ha ser d'actualitat. Avui no és parla clarament de transvasament, avui de moment l'aigua no és per el Llevant, però una vegada feta la interconnexió cap a Barcelona, ja parlerem de'l que passerà, el que si és segur és que els polítics s'olvidaràn de les altres possibles solucions. Tenin en compte que la sequera no és cap novetat, que ja fa any que és veia venir, a què en fet uns i els altres A mi m’encanta anar carretera a munt passar pel Priorat amb aquella terra rogenca, el ressorgiment de la vinya, els presseguers... arribar després a la Ribera d’Ebre per la que transcorre l’Ebre, continuar cap a la Terra Alta. Des de la Ribera d’Ebre seguir el riu des de Mora fins a Tortosa o el Delta. Quan fas aquests trajectes te n'adones que és va ampliant la marca entre el cabal que hi havia d’anys enrera i l’actual cabal del riu, naturalment una de les causes d’aquesta diferència és el mini-transvasament. Si continues fins el final arribes a un paisatge idíl·lic a on el mar s’ajunta amb el riu això és el Delta, però aquest també nota la reducció d’aigua, li fan falta nous sediments, el mar està menjant el Delta, és produeix un increment de la salinització això suposa entre altres coses un descens de la producció d’arròs. Hem de permetre que es perdi la vida d’aquestes comarques, les terres d’arbres fruiters, els arrossers, la pesca. Al Delta hi ha una fauna autòctona a la vegada que serveis per lloc de descans a les aus de pas. Hem de tolerar que les poques tradicions acabin per desaparèixer: els llaüts de Flix, la barca de Miravet, les festes majors al riu. Si 55 hm3 estan causant problemes sobretot de salinització que no causarà el transvasament de 1050 hm3, en pocs anys l’Ebre quedarà completament sec, tot per “los cojones” d’un govern i naturalment no s’haurà resolt els problemes de manca d’aigua al reste de comunitatsL’EBRE
Avui que es parla tant del riu Ebre, jo vull donar la meva versió del perquè el NO al transvasament,.Reus, ciutat en la que visc al principi dels anys vuitanta va patir una escassetat d’aigua –tres hores cada dia si arribava- aleshores a l'igual que avui la solució més fàcil per resoldre el problema va ser el mini-transvament (55 hm3). Reus, altres poblacions, i les fabriques del polígon industrial de Tarragona per descomptat no tenen manca d’aigua. Realment no hi havia altra solució?
Quan era mort el combregaven
18 Març, 2008 17:03
Publicat per clarisu,
política
Encara que han tingut que passar bastants anys, cada vegada son més les noticies com aquesta, però el 6 de març del 2002 jo mateixa vaig escriure en el Diari de Tgna. el que està al final d'aquest entrevista.
Sharon Stone no cree la versión de Bush acerca del 11 septiembre
En una entrevista a la revista egipcia Al-Hayat, la actriz estadounidense Sharon Stone (Oscar de la mejor actriz en 1996) declaró:
«Yo nunca creí la historia [oficial] que nos han contado acerca de la destrucción de la torres gemelas [del WTC] el 11 de septiembre (...) Tampoco creo que las guerras desencadenadas por los Estados Unidos en Afganistán e Irak lo sean con relación al ataque del 11 de septiembre»..
Son ya numerosas las personalidades de Hollywood que se han expresado en este sentido. Entre los más conocidos podemos citar: los actores Martín Sheen (6 Emmy Awards y 1 Golden Globe) y su hijo Charlie Sheen (2 Golden Globe), o recientemente la actriz francesa Marion Cotillard (1 Oscar), el escritor de escenarios Robert Baer, los realizadores Michel Moore (1 León de Oro), el músico rapp Mos Def (1 Emmy Award, 1 Golden Globe), etc
En una entrevista a la revista egipcia Al-Hayat, la actriz estadounidense Sharon Stone (Oscar de la mejor actriz en 1996) declaró:
«Yo nunca creí la historia [oficial] que nos han contado acerca de la destrucción de la torres gemelas [del WTC] el 11 de septiembre (...) Tampoco creo que las guerras desencadenadas por los Estados Unidos en Afganistán e Irak lo sean con relación al ataque del 11 de septiembre»..
Son ya numerosas las personalidades de Hollywood que se han expresado en este sentido. Entre los más conocidos podemos citar: los actores Martín Sheen (6 Emmy Awards y 1 Golden Globe) y su hijo Charlie Sheen (2 Golden Globe), o recientemente la actriz francesa Marion Cotillard (1 Oscar), el escritor de escenarios Robert Baer, los realizadores Michel Moore (1 León de Oro), el músico rapp Mos Def (1 Emmy Award, 1 Golden Globe), etc
INSEGURITAT
06 Març, 2008 16:46
Publicat per clarisu,
General
Davant dels escrits alarmant que han anat apareixent en alguns mitjans de comunicació sobre la inseguretat en el Barri Niloga, jo preguntaria primer què és per cadascú de nosaltres la paraula inseguretat Inseguretat: paraula que s’està utilitzant des del meu punt vista molt a la lleugera ja que la mateixa incita que la gent tingui por de qualsevol cosa i que, també, posi qualsevol cosa en el mateix sac, des de la mala educació, incivisme, la brutícia, les pintades, el soroll, el fet de que nois i noies, però més aviat nois, és trobin diàriament en un lloc ja crea por, perquè trobar-se dona peu a beure, fumar i segons diu al “trapicheo”; i no diem si aquests grups son d’altres races o nacionalitats que la sensació de por augmenta, tot i que no hagin dit ni fet rés, solament perquè son diferent.Com és dona el cas en el Barri Niloga, que un grup de nois estant contínuament en un mateix lloc, que és en un lloc de pas per als veïns i, a més, hi ha una botiga, si a més aquest grup és posa a juga a pilota fan més soroll, també deixen les porqueries al terra, etc. També és cert que en alguns llocs del barri és poden trobar pintades, també que el barri està brut. Però tot això és inseguretat? Jo crec que no.Inseguretat fóra que cada dia hi haguessin atracaments o simplement intents, baralles, atropellaments, en definitiva que la nostra vida corregués un perill constant. Que passen coses al barri, naturalment, com en qualsevol altre barri, i en funció de a qui li passa i de com s’explica és més o menys gros. Per desgracia en aquest moment s’ha aconseguit que al barri hi hagi un permanent temor a tot i qualsevol cosa que passa se la vegi més grossa de la que és, això és el que s’ha aconseguit utilitzant la paraula inseguretat "sin ton ni son”.Vull recordar que la paraula inseguretat serveix a governs i/o oposicions per a controlar la població
A pesar del temps segueix vigent
20 Febrer, 2008 16:48
Publicat per clarisu,
política
Aquest article ja fa anys que va ser escrit i públicat , lamentablement encara segueix vigent
ESTIMAT PSUC
Aquest és el títol d’un llibre d’una psuquera, que va deixar el carnet del PSUC el dia que es va acabar la pantomima de congrés que va organitzar Iniciativa per Catalunya a l’any 97, amb la finalitat de congelat definitivament el partit i tot el que representava.L’històric PSUC tant en l'exili com a la clandestinitat va ser un espai de trobada per a tothom que lluités a favor de les llibertats, per militar en el PSUC no calia ser comunista, així va ser com hi van entrar tanta gent, ejemple en son l'avui ministre Piqué, l’Anna Birulés i altres.Una vegada recuperades les llibertats, per coherència uns van sortir-se'n , però d’altres s’hi van aposentar aconseguint a l'any 86, no és sap ben bé com ser secretaria general, quan de comunista no en tenia ni en té res (fill del secretari d’en Cambó, havent cursat estudis als Estats Units -quina casualitat els governs dels Estats Units odien els comunistes-, tant mateix, ja tenia la idea d’arraconar els comunistes (Avui 20/8/2000, per exemple). A l'any 87 proposa la creació d’IC amb la finalitat d’integrar altres cultures polítiques –NE, Verds, independents-, els psuqueros -innocents- no van tenir cap inconvenient, la gent del PSUC ja havia demostrat ser gent oberta, el que no esperàven és que els seus interessos no corresponien als del secretari general doncs el que ell volia era tenir-lo sumsumit o mort.Tenir-lo sumsumit li donava l’oportunitat de despertar-lo cada vegada que els seus interessos ho necessitessin.Després de molt de temps que les sigles del PSUC no apareixien, aquestes de mica en mica i quan és políticament correcte van sortint, això succeeix després de l’últim congrés que va fer que la gent del PSUC (els que militàvem abans de recuperar les llibertats, no els que hi entraren després quan no hi havia perill i més aviat vestia) encara quedàvem a IC ens en vam sortir i forméssim el PSUC viu. Des de les hores, IC li ha anat treien la pols, fent actes com l’homenatge en Solé Barberà, exposicions històriques i per últim celebrant el 65è aniversari de la seva fundació, invitant a assistir al sopar a històrics que ja fa anys que no figuren com afiliats a IC, un exemple en Gregorio Lòpez Raimundo, per descomptat no hi va assistir Tota aquesta pantomima sols té la finalitat de despistar a la gent que no fa un seguiment de les trames polítiques fent-los-hi creure que els comunistes encara segueixen estant amb ells, naturalment amb el suport de la majoria dels mitjans de comunicació (TV, ràdios, diaris)És cert que tenen la propietat de les sigles i els béns obtingut del treball de tots, però sobretot dels sacrifis dels que se’n van anar.A l'any 87 recuperàvem la nostra identitat sota el nom de PSUC viu, tot i els entrebancs que tenim per sortir a la llum pública, no ens avergonyim del que som i no tenim d’anar canviant o modificant el nom, en funció de el que es porta.Primaries a EUiA i IU
25 Octubre, 2007 12:34
Publicat per clarisu,
política
Fa vint anys, just desprès del referèndum que va consagrar la permanència d'Espanya a l'OTAN, diverses corrents de l’esquerra alternativa, que entenia les conseqüències del transit del PSOE vers el neoliberalisme tindrien per la ciutadania, pel que feia a la preservació dels seus drets, inclòs en primer lloc el dret a la Pau, varem iniciar un procés de reagrupament de tota l’esquerra transformadora per tal de fer front tant a l'enfortiment creixent de la dreta postfranquista com a la deriva, cada cop més acusada, del Partit Socialista cap al liberalisme econòmic i la submissió a l'imperialisme. D’aquesta iniciativa va sorgir Izquierda Unida, i a Catalunya, deu anys més tard, Esquerra Unida i Alternativa, una vegada el projecte d'Iniciativa per Catalunya va anar difuminant el seu perfil alternatiu i derivant vers un clàssic partit de quadres institucionals.
En la constitució d’EUiA és va voler bastir un projecte que representés una real ruptura amb la tendència general dels partits d’esquerra europeus, d’una banda, a assumir progressivament els valors socials propis del sistema capitalista i, d’altra banda, a mantenir una relació dirigista amb la seva base social. Per això varem voler instaurar un model d’organització pluralista i participatiu, en el qual els aparells estables rebessin l’empenta dinamitzadora dels moviments socials, convençuts com estàvem, d’altra banda, que al sí dels moviments és on acostumen a sorgir les resistències i forces alternatives al sistema social dominant.
Molt poc d’aquesta dinàmica inicial podem trobar avui dia ni a IU ni a EUiA, al menys a la política que emana de les seves respectives instàncies superiors. Hem de reconèixer amb consternació que aquella esquerra que es volia transformadora del sistema social imperant només ha aconseguit transformar-se ella mateixa en una organització política més dins del sistema capitalista, perfectament compatible amb ell.
En efecte, de les dues potes del projecte, voluntat de superació del capitalisme i nova relació, no dirigista, amb la base social potencialment interessada en aquesta superació, podríem dir que primer ens varem quedar coixos de la primera, no tant en els textos programàtics com en l’actuació política quotidiana. Un recent exemple flagrant d’això el podem trobar en la votació sobre la LOE del nostre grup parlamentari, en violació oberta d’un acord del Consell Polític Federal d’IU.
I com passa sempre que es vol dur a terme una política en contradicció amb el programa inicialment adoptat, s’ha acabat tallant també la segona pota: la relació oberta amb la base social i una democràcia interna realment participativa. Des de fa temps es considera que el debat sobre Pressupostos o sobre les lleis que aprova el Parlament és assumpte privat dels diputats que prescindeixen de tota consulta ja no dels seus electors, sinó de la seva pròpia organització. Exemple escandalós d’això darrer el tenim en els mètodes grollers amb els quals es vol assegurar, aquests mateixos dies, la perpetuació en les institucions, via eleccions generals al Parlament de l’Estat, dels actuals dirigents, tant d’IU com d’EUiA, saltant-se el Congres reglamentari de IU que tocava a la fi d’aquest any, escamotejant el debat a les bases, plantejant un plebiscit que pretén guanyar la direcció recolzant-se amb els mitjans de comunicació del sistema, sense programes que permetin jutjar les diferents candidatures, sense cap de les garanties pròpies de la democràcia participativa que suposadament es pretén impulsar en el conjunt del sistema polític i de la societat.
A Catalunya la situació es si cap més greu que a l’Estat en la mesura que es participa en un govern que, si bé ha desplaçat la dreta, és responsable de politiques molt allunyades dels interessos dels ciutadans. Podem trobar molts exemples, des de la privatització de l‘Institut Català de la Salut a benefici de les grans multinacionals sanitàries, a la decisió de fer passar l’AVE pel centre de Barcelona a benefici de les grans constructores que veuen multiplicar els costos de l’obra pública encarregada i pagada pels ciutadans respecte l’alternativa del litoral, mentre que els treballadors expulsats per l’especulació immobiliària del centre de la ciutat tenen que patir des de fa mesos l’efecte sobre Rodalies d’aquesta opció; l’acceptació del Túnel de Bracons, del traçat de la línia d’alta tensió (MAT) per al transport d’electricitat entre Algèria i França; el desastre de la privatització de les elèctriques, que s’ha saldat amb la apagada del darrer estiu, o la privatització de la telefonia, que està generant abusos milionaris reconeguts fins i tot per la Comissió Europea, la autorització de expedients que han suposat acomiadaments, tancaments i deslocalitzacions de empreses, el participar en la repressió dels moviments socials i en particular dels treballadors amb conflictes en les seves empreses, etc. El problema és que, en la mesura que es participa en el govern directament, es perd la capacitat de pressionar des de la base social i es fa girar EUiA com una organització que eviti la resistència social a aquestes mesures: just el contrari de l’objectiu pel què varem constituir-la.
Per a nosaltres cal un altre enfocament. No es tracta de permetre el retorn de la dreta: mai això serà possible per la nostra abstenció al Parlament; però es tracta de saber mantenir l’autonomia, de saber estar pressionant des de fora del govern amb els moviments socials si aquest no accepta un programa realment transformador.
El creure que, per ocupar minsos espais de poder, la societat catalana avança vers una societat més progressista es autoenganyar-se. A més, la frustració que genera entre un ampli sector de la ciutadania, que pensa que la seva voluntat ha estat escamotejada, empeny vers l’abstenció, que és precisament el que dóna en aquest país el poder a la dreta.
Cal invertir dràsticament aquesta tendència. Cal que l’esquerra, com diu Marga Sanz en la presentació de la seva candidatura a la Presidència del Govern per Izquierda Unida, sigui anti-capitalista per no deixar de ser esquerra. I ser anti-capitalista vol dir ser radicalment demòcrata. Perquè el capitalisme, per bé que a l'Occident es presenti com el campió de la democràcia, és en realitat el seu enterrador més eficaç, en substituir la voluntat popular per la voluntat d'uns quants grups econòmics multinacionals dedicats íntegrament a l’acumulació en les seves mans de la riquesa generada entre tots.
Democràcia radical que ha de manifestar-se amb la mateixa força cap en fora de les organitzacions d'esquerres que cap en dins, deixant de considerar els mètodes democràtics com un mer instrument prescindible quan no convé a qui en un moment donat ostenta la representació del col·lectiu.
Amb aquest esperit, solidàriament amb la candidatura a Presidenta de Govern que ha presentat a IU Marga Sanz, ens presentem a les primàries de EUiA per Barcelona i Girona, pretenent obrir un debat dins i fora d’EUiA sobre com hem d’articular l’activitat política l’esquerra alternativa i com els representants institucionals han de relacionar-se amb les organitzacions i amb la societat per mobilitzar i aconseguir la massa crítica suficient per a influir de manera determinant en les politiques que el sistema aplica.
Si tancar RCT de Veneçuela era il·legal això què és
13 Juny, 2007 10:10
Publicat per clarisu,
política
Rajoy i Zapatero
08 Juny, 2007 09:55
Publicat per clarisu,
política
Més de lo mateix, aviu passo a buscar els diaris com cada dia de camí a la feina, la primera noticia que veig és que en Rajoy li exigeix a Zapatero que no deixi als regidors d'ANB que entrin en possessió de la seva acta de regidors, espero que ni en Zapatero ni la justicia entrin en aquest joc, doncs des del meu punt de vista en Zapatero ja la pifiat masses vegades, no ha estat prou valen al davant de les exigències del PP esperant segurament amb ingenuitat que el PP canvies el seu discurs, lamentablement el PP no l'ha canviat ni el canviarà, ells no van païr perdre les passades general i fan tot el possible per tornar al govern amb l'ajuda de la gran majoria dels mitjants de comunicació.
S'ha de tenir en compte que la gent solament reté el que se li va maxacant i això és el que està passant a part de que costa menys creure una mentida repetida constantment que creure una veritat que solament s'explica una vegada.
resposta a SamSatan
03 Juny, 2007 20:25
Publicat per clarisu,
General
Hola SamSatan,
no crec que t'hagis llegit bé l'escrit, doncs jo no dic que la fa callar per decret, si no simplement que no li renova la concessió tal com passa aquí també, que aquesta ha fet sorollo no en dubto, però el sorollo ha estat per altre motiu, ja que tindran un mitjà menys per "linchar" en Chavez. En quan a la gestió populista és un problema del poble Veneçolà i no nostre.
Amb un sol comentari ja en tenia prou
RCT de Veneçuela
02 Juny, 2007 10:53
Publicat per clarisu,
política
Des d'aqui denuncia enèrgicament la campanya de desprestigi (una més) feta contra el govern de Veneçuela a ran de la decisió d'aquest de no renovar la llicencia a la cadena Radio Caracas Televisió.
Deixant de costat, per obscè, el fet que entre els crítics més cridaners figuren governs com el dels Estats Units, que han suprimit de facto l'estat de dret en el seu territori amb la Patriot Act, que mantenen camps de concentració fora de tota jurisdicció, com Guantánamo, que permet i alimenta els mals tractaments i les vexacions a presos a l’Iraq i que practica (amb la connivència d'altres crítics igualment farisaics, com el nostre propi govern) el segrest i trasllat il·legal de persones unilateralment acusades de terrorisme, volem deixar clar que l'actuació del govern de Veneçuela entra dins de les pràctiques comunes en aquesta matèria, segons les quals competeixen a l'administració pública concedir i renovar les llicencies d'emissió per radio i televisió. Així succeeix, por exemple, a Catalunya, on la Generalitat té amplia discrecionalitat en aquest àmbit (com han pogut comprovar reiteradament nombroses ràdios lliures que han vist denegat el seu accés a les ondes).
En quan a que la motivació en aquest cas sigui política tampoc ha d'escandalitzar a ningú, al menys en aquest país, on certes capceleres de la premsa basca han vist com se les il·legalitzaba de la nit al dia per suposada apologia del terrorisme. Si la línia informativa dels esmentats mitjans bascos ha estat considerada delictiva por alguns dels que ara critiquen la decisió veneçolana, ¿què s'hauria que dir d'una cadena de televisió que en el seu moment va encoratjar obertament el cop d'estat contra el president Chávez i que ha atizat descaradament l'enfrontament civil en el país?
Una vegada més s'evidencía l'aplicació de dos vares de medir diferents quan és tracta de jutjar les sancions, segons quin siguin els sancionats. En aquest cas, un mitjà de comunicació que ha donat proves de la seva connivència amb els intents de desestabilització del regim veneçolà, que la seva legitimitat ha estat repetidament ratificada en les urnes.
En el cas dels nostres mitjans de comunicació resulta sintomatic l’actitud partidista el fet que mai o casi mai és fan ressò dels arguments del govern de Veneçuela, mai o casi mai aludeixen al context social dels fets i sempre donen por bona sense fer més averiguaciones la versió de l'oposició.
Més valdria que qui ara es rasca les vestimentes per tan “abominable atentat contra la llibertat d'expressió” dediquessin part d'aquestes energies a reflexionar seriosament sobre les causes de la desmotivació política creixent de les nostres societats presuntamente democràtiques, tal com han evidenciat les últimes eleccions municipals i autonòmiques.
obrir un bloc
31 Maig, 2007 11:37
Publicat per clarisu,
General
els motius del perquè he obert un bloc son en primer lloc treure moltes vegades el que tinc en el pap, desprès tenir l'oportunitat de contrastar els meus pensaments i opinions amb altres si és possible, per tant espero que amb el temps pogui dir que la seva creació ha estat positiva, una salutació a tots els que hem visitint
Enhorabona!
31 Maig, 2007 10:21
Publicat per clarisu,
General
Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s'ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!