Un punt de vista

Tornem, un any més, a gaudir d’un espectacle d’alló més enriquidor: El Festival de Dixieland que Tarragona.

Potser és perquè m'agradaria saber tocar el saxo o la trompeta tal com veig que ho fan aquesta gent, però de debó que em te enamorat aquest festival.

Recordo, no fa gaires anys, que la senyora Regidora de Cultura de l’Ajuntament (Carme Crespo) no va voler apostar pel festival, que ja duia uns anys de recorregut, sota l’excusa de la crisis. Llavors, van ser els restauradors de la ciutat els que van decidir tirar-lo endavant aportant els diners necessaris. 

Avui, l’Ajuntament és qui es posa les medalles al respecte, però crec que es de justícia el reconèixer el merit que tenen els qui sí van decidir tirar-lo endavant per no trencar amb la continuitat d’un acte que podriem dir que marca l’inici de la primavera a les contrades de Tarraco.

Aquest matí, un any més, he estat gaudint de The Feos Experience, que actuaven sota el mecenatge de Santos i Lluís, al Bar Cortijo. L’acte es promociona com a Dixie & Callos, i consisteix en tallar el carrer, omplir-lo de taules i cadires, i esmorzar un plat de callos o, un plat de Lacon en el meu cas, mentre uns quants músics amenitzen l’àpat en una de les voreres del carrer.

Es comparteixen les taules i l’ambient és d’allò més amè. Concretament, avui m'he assegut amb l'antic propietari de Ca la Queveda, un dels bars més antics de Tarragona i que va tancar fa un temps.

És un acte que te molt de seguiment, possiblement perquè el Cortijo és un dels darrers llocs que queden per esmorzar de forquilla i tenen un munt de clients i amics incondicionals. I com de tant en tant munten esdeveniments xocants, la gent hi va. Recordo fa un parell de mesos, la van liar amb els tres entrepans de 3 metres que van fer. Espectaculars !! 

Però avui tocava música; i avui hi havia actuant, a banda dels habituals components del quartet " The Feos Experience", un xicot que posava la veu amb micròfon més un amplificador que li donava una tonalitat de ràdio antiga, i en Emili Cabello, clarinetista de renom i director de les bandes de l’Hospitalet de l’Infant i de l’Ametlla de Mar.

I creieu-me que veure aquests músics tocant, amb una improvisació permanent però com si assagessin cada dia plegats, és tot un regal per a l’oïda. Particularment, a mi em cau la baba en veure’ls tocar. Els “solos” de clarinet d’en Emili, o del saxo tenor d’en Moluco, o del percussionista em posen la pell de gallina. Potser m’ha faltat per sentir un “solo” del banjo, però… 

El repertori, amb una breu aturada per "repostar", dura al voltant de dues horetes, i més d'un cop arrenquen els aplaudiments del públic. Un detall: Suposo que com a bons músics, els xupitos de Xartreuse i les cigarretes formen part de l'esdeveniment.

A banda de l’espectacle que és veure tocar en directe aquesta gent, resulta que aquest tipus de música és molt divertida i alegre. De la que aixeca l’ànim. 

Aquesta vesprada, aniré a gaudir d’un parell de concertets més, a la Plaça de la Font, o a la Plaça del Fòrum, o a qualsevol dels indrets que es poden localitzar fàcilment ja que de lluny es pot sentir la música, i un nombrosa massa de públic envolta als artistes. Dura pocs dies i cal aprofitar-ho !!

És tot un regal després d’una setmana d’exàmens dura de veritat.