Els químics, descendents dels alquimistes de l’edat mitjana que volien trobar la pedra filosofal que convertís tot el que toqués en or, finalment ja han trobat la fórmula per convertir el coure en aquest metall tan preuat... no fan falta gaires coses, en realitat... i els resultats són espectaculars!!

Per fer-ho abans que res ens cal tenir a mà el que nosaltres tinguem de coure que vulguem transformar. Monedes? Tubs de coure? Fils?... el més difícil és trobar un recipient adequat on poder posar segons què... per tant, no sigueu massa agosarats, una canyeria de coure seria difícil transformar-la en or, eh? És doncs aconsellable fer-ho amb monedes de coure, les de 1 cèntim, 2 cèntims, 5 cèntims... veureu que transformant-les primer en “plata” i després en “or” us sortiran amics per tot arreu...

· Primer, si les monedes no estan prou netes o no són prou noves (com més noves siguin millor), proveu de netejar-les amb algun producte que tingueu per casa... normalment fregar-les amb bicarbonat pot anar bé, també hi ha alguns productes de neteja que ho aconsegueixen (una dilució de salfumant... o menys perillós potser el Cillit Bang, per exemple, que precisament fa la demostració de la seva eficàcia amb una moneda de coure. Jo no ho he comprovat), però alguns cops fins i tot amb una goma d’esborrar pot anar bé. Si no ho feu tampoc passa res, l’únic que el resultat final potser no serà tan brillant.

Atenció: ara call treballar amb guants i ulleres de seguretat. Convertir alguna cosa en or no podia ser tan fàcil!

· Pel segon pas, per transformar el coure en “plata”, posarem en un recipient (al laboratori normalment un vas de precipitats), una dissolució concentrada d’aigua i sosa (NaOH 2M pot anar bé). Hi hem d’afegir també un polsim de Zinc en pols (uns 0.5g)(algunes maquinetes de fer punxa als llapisos són fetes de Zn!). Ho posarem a escalfar i posarem les monedes dins, durant uns minuts. Observarem estupefactes com les nostres moneda de coure ara són “autèntiques moneda de plata”. També ho podem fer sense escalfar, però llavors el procés serà més lent. Si les traiem amb cura del recipient amb unes pinces, guants i ulleres (recordeu que el vas conté hidròxid sòdic concentrat, i a més ara és calent!) i les refredem dins un vas en aigua, podeu conservar-les platejades durant un parell o tres de dies (sempre que no les toqueu massa).

· El tercer i definitiu pas per transformar el coure en “or”, consisteix ara en agafar una de les monedes “platejades” i, també amb l’ajuda d’unes pinces, posar-la directament sobre la placa calefactora que utilitzavem per escalfar la dissolució anterior durant uns trenta segons. Observeu amb atenció què és el que va passant... la “plata” es torna “or”!!. Un cop fet ja podeu apagar la placa, deixeu refredar les monedes... per ajudar-vos i aconseguir el millor resultat, si traieu la moneda de sobre la placa i la passeu per un got amb aigua a temperatura ambient, observareu també amb sorpresa que la vostra moneda sembla realment haver tocat la pedra filosofal. Aquestes monedes es conservaran així durant molt més temps que si fossin de “plata”!

Bé... què és el que ha passat en realitat?

· En primer lloc, al netejar les monedes, hem tret tot allò que eren impureses de la superfície de la moneda (brutícia, òxid...)

· Un cop hem posat les monedes en la dissolució calenta de NaOH i Zn pols el que realment ha passat és que hem recobert les monedes de coure amb una capa de zinc, que és del mateix color que la plata (Ag). Com que es tracta només d’una capa, als pocs dies s’haurà gastat i tornarem a tenir una vella moneda de coure... Com més cops repetim aquest procediment (deixant refredar adequadament la moneda i recomençant el procés), més capes de Zinc tindrà i per tant més ens durarà.

· Finalment, passar aquesta moneda de “plata” a “or” ho aconseguirem fent un aliatge. Els aliatges són formacions de nous de metalls amb propietats diferents que les que tenien els dos metalls inicials per separat. Els aliatges són pròpiament elements químics sinó una fusió íntima entre dos o més elements. En el nostre cas, el que aconseguim és fer un aliatge de llautó, una combinació de Cu-Zn que, sotmesa a l’escalfor directa de la placa, produeix l’aliatge en qüestió que resulta ser del mateix color que l’or.

Si ho proveu de fer... ja ho sabeu, preneu les mesures adequades... i si teniu públic davant... mireu que no se us vegi el llautó!

Anotacions:

Aliatges: http://ca.wikipedia.org/wiki/Aliatge

Llautó: http://ca.wikipedia.org/wiki/Llaut%C3%B3

Recursos escrits: apunts del curs-seminari d’introducció de seqüències didàctiques per la Física i la Química (demostracions dels alumnes-professors assistents al curs).