Txus Garcia


Cita Obligada: Avui a la Vaqueria, 22h: POLIPOESIA!!!

FLAIXOS — Publicat per katalitz @ 14:34

- I Festival de Polipoesia de Tarragona, no us perdeu l'Enzo Minarelli, l'Enric Casasses i l'actuació del grup Metaphöra (sàvies elektroparaules!)

- I demà, 23 d'abril: La Rosa que roda, Sant Jordi Literari - Rambla Nova, Khaima dels escriptors del Camp de Tarragona http://www.tarragonalletres.org

- 10'30 i 17h: Delirópolis: revista surrealista i caricatures: http://deliropolis.tuweb.net

- 11-12'30: graffitis de La Pell del Llavi, tram del balcó, Rambla Nova.

- 12h: Petonada Popular: http://www.inoutproduccions.org

- 18h: La Pell del Llavi, acció de presentació de la nova revista cultural "Papers del Llavi": http://www.lapelldelllavi.org

l

II República i Cultura...

FLAIXOS — Publicat per katalitz @ 09:43

- "La cultura és la base del progrés i la grandesa dels pobles" (Lluís Prunés, 12-6-1932)

- "...la cultura és l'únic mitjà que tenim perquè siguin respectats els nostres drets i la garantia que Catalunya i Espanya seguirà amb ritme accelerat el camí de la pau, del progrés i de la prosperitat" (Joan Selves i Carner, 13-8-1932)

- "La vitalitat intel·lectual d'un poble es manifesta en dues formes: en una visió avançada del futur i a l'ensems en un culte respectuós pels valors del passat" (Mariano de la Cámara, president del comitè del centenari de la mort de Goethe. Manresa, 4-4-1932)

- "(cal) fer un lleuger esforç per inclinar als infants que han d'ésser els homes de l'avenir, a que llegeixin i llegeixin bé, per tal que puguin assaborir el saber que entranya un bon llibre... " (Antoni Muset, 13-6-1932)

- "...(cal) lluitar sempre per un ideal. L'utilitarisme mor. L'idealisme no mor mai" (Jaume Serra i Húnter, 17-11-1933)

- "És la cultura el que acabarà amb la desigualtat de classes i d'estaments, i esfondrà tota concepció de violència i d'imperialisme" (Joan Selves i Carner, 1-10-1932)


Dia Mundial de la poesia (UNESCO) - Gràcies, poetes!

FLAIXOS — Publicat per katalitz @ 12:13

  • Con fe de carbonero, creo en la poesía
  • La poesía es la única prueba concreta de la existencia del hombre.
  • La poesía no tiene sexo, el sexo es la poesía.
  • En donde no hay milagro no hay poesía.
  • La poesía no quiere ser.

Luis Cardoza y Aragón

  • El Juicio Final será ante la poesía

Nicolás Espiro

  • El poema tiene una vida independiente del poeta y del sexo del poeta
  • Todo poema se cumple a expensas del poeta.
  • El poema trasciende el lenguaje.
  • La poesía es dar en el ser.

Octavio Paz

  • Qué será el poema sino un espejo de feria.
  • Por qué cantáis la rosa, ¡oh poetas! Hacedla florecer en el poema.
  • El gran peligro del poema es lo poético.
  • El poeta es un pequeño Dios.
  • Haced un poema como la naturaleza hace un árbol.

Vicente Huidobro

  • La poesía es la religión original de la humanidad.

Novalis

________________________________________

(Cal que compreu Delirópolis, la revista total: http://deliropolis.tuweb.net/ a La Capona, Tarracomics o Lo Raconet - Gràcies per tot Miquel, sé que no et farà res que et manllevi aquesta il·lustració un instant!)


Pallasso, Clown, artista, creador... Art Total!

FLAIXOS — Publicat per katalitz @ 23:39

"Estoy seguro de que casi todos habrán oído contar la historia del hombre que, desesperadamente enfermo, va a un psicoanalísta y le explica que ha perdido el deseo de vivir y que piensa seriamente en el suicidio. El doctor escucha su relato melancólico y luego dice al paciente que lo que necesita es poder reírse a gusto. Aconseja al infeliz que vaya aquella noche al circo y que pase le velada riéndose con Grock, el payaso más divertido del mundo. El doctor resume:
- Después de que haya visto a Grock, estoy seguro de que se sentirá mucho más feliz.
El paciente se pone en pie, mira tristemente al doctor, da media vuelta y se tambalea hacia la puerta. Cuando empieza a abrirla, el doctor dice:
- A propósito, cómo se llama usted?
El hombre se vuelve y mira al psicoanalista con ojos apesadumbrados:
- Soy Grock"
Groucho Marx

La poesia es una arma cargada de futuro (falta poc per Novembre)

FLAIXOS — Publicat per katalitz @ 19:06

Nosotros queríamos cambiar el mundo y desde luego

no lo conseguimos...

  • CREAR UN TEATRO LIBRE, INDEPENDIENTE Y GRATUITO
  • CREAR UN TEATRO AL MARGEN DE AYUDAS PÚBLICAS O PRIVADAS
  • NO ACTUAR EN LOCALES CERRADOS QUE TENGAN LIMITACIÓN O CONTROL
  • PROHIBIDA LA UTILIZACIÓN DE CUALQUIER SISTEMA O METODOLOGIA INTERPRETATIVA
  • TERRORISMO BLANCO: IR A BUSCAR EL PÚBLICO ALLÁ DONDE SE ENCONTRARA
  • PROHIBIDA LA ENTRADA A CUALQUIER PERSONA QUE HAYA MANTENIDO CONTACTOS CON CINE O TV
  • CREAR NUEVO Y PROPIO REPERTORIO QUEDANDO EXPRESAMENTE PROHIBIDAS LA ADAPTACIÓN DE TEXTOS AJENOS
  • NO TRAICIONAR EL MANIFIESTO BAJO NINGÚN CONCEPTO

...Ahora lo que intento es que el mundo

no me cambie a mi...


HOMENATGE A MM MARÇAL

FLAIXOS — Publicat per katalitz @ 16:11

per l’amarga mort de maria mercè marçal

per la molt amarga mort de maria mercè marçal

per maria mercè marçal

quina ràbia quina impotència quina tristor

tanta lluita vessant-se en tendres epitafis

no puc entendre res

i em sento desabraçada

et recordo el conjur per si ens tornessis

sal aigua ventre mirall barca lluna sexe

amazona mare germana amant mestra

digues

ara a qui m’he d’escoltar

qui m’explicarà el pa i la sal

on el referent on la literatura

on el secret on la passió segons

on s'esbalça la barca i s’estalona el foc

desamor paraula

aquestes coses

més endavant moltes dones com jo et pensaran

diran jo t’hauria estimat renée

també corbs femenins i ocellots de mala ploma

faran elegies anàlisis deconstruccions crítiques

et canviaran l’essència per la fal·làcia

et recordo el conjur per si ens tornessis

sal aigua ventre mirall barca lluna sexe

i aquesta bruixa sagitària et prendrà el poema

sovint m’hauré de veure enamorada perduda

aleshores borratxa de desig li diré a una dona

que perquè l’estimo estimo les seves cicatrius

perquè sí perquè el cos m’ho demana

desampar poètic

llegeixo

estem soles

la divisa [i jo]


T'estimo, amor meu! (Be my Valentine, sugar!)

FLAIXOS — Publicat per katalitz @ 00:30

Te amaré hasta mi muerte.

Voy a tratar de no morir demasiado pronto.

Eso es todo, todo lo que tengo que hacer...

Marguerite Duras


UNA TOMBA PLENA DE GENT!

FLAIXOS — Publicat per katalitz @ 22:44

Sexe!!! - O Gènesi...

FLAIXOS — Publicat per katalitz @ 12:13

Sèrie Documental. El Gènesi

La tradició catòlica ens ha fet creure, de sempre, un Gènesi manipulat i dogmàtic. Adam i Eva saltironant nuets a un anunci de Fa i passant-se els dies en èxtasi. Fins que un dia, la remaleïda varona va i s'escolta la serpota, li fot mossegada a la poma i perverteix al seu bon home. El Senyor va i s'enfada i els expulsa del Jardí de l'Edèn embolicats amb abrics de pell. Ens han enganyat. Recuperem la veritat des dels apòcrifs de la tradició rabínica:

Iavè, després de fer el planeta i tot allò que l'omple, havia creat un androgin hermafrodita a imatge i semblança seva. Però aquest personatge, portat per l'avorriment que representava fer-s'ho tot sol, va anar a queixar-se al seu Creador. I Déu, que en aquell moment estava escrivint les seves memòries i no estava per ningú, va llançar un llamp que va separar en dues meitats la seva criatura. I d'aquell socarrim en va sortir Adam. I Lílith, la primera dona. Quan l'home va veure aquella morenassa d'ulls verds se li van despertar les carns, però Lílith, que tenia ganes de veure món, se'n va desempallegar i el va deixar sol. Adam, que es va tornar a enfadar amb Iavè, el va amenaçar de matar a pedrades a tots els animals del Paradís si no li donava una companya decent. Aleshores, el Gran Reciclador, va prendre-li una costella i va formar Eva. Adam, que encara estava sota els efectes de l'anestèsia, es va prometre que aquella dona no se li escaparia perquè realment era "os dels seus ossos i carn de la seva carn". Tota seva.

Al començament, la feliç parella es passava els dies fent-se collarets de flors i coneixent-se, però un dia, Adam va retrobar Lílith. S'havia tallat els cabells però estava més guapa que mai. Així va ser que l'home va deixar de banda Eva per seduir Lílith. Ella li va fer promeses d'amor a canvi de que ell millorés l'aspecte, perquè Adam desconeixia l'activitat i arrossegava una panxa considerable. I fotia un catipén a bèstia de l'Edèn que tombava d'esquena. Mentre l'home es preparava per conèixer aquella dona, Lílith va prometre-li que entretindria Eva per que no sospités que ells dos tenien relacions. Quan la dona va veure Lílith, de seguida va caure-li bé. En poc temps es van fer amigues i no paraven de riure. Adam, que estava tot el dia fent senderisme per aprimar-se, se les començava a mirar amb certa desconfiança. " Per un cantó, -pensava ell-, Eva no sospita res i tampoc se sent abandonada, però, per l'altre, Lílith encara ni m'ha mirat a la cara i, sempre que pot, m'evita". I quan anava a veure què feien, elles callaven fins que marxava. Les dues dones havien descobert que estaven més a gust soles, i aquell pobre desgraciat cada vegada se sentia més desplaçat. Fins i tot anava a explicar-li a Déu, que encara estava embolicat amb l'autobiografia i no li feia gaire cas, "ja els hi passarà, home, és normal", deia.

Però la còlera d'Adam va esclatar un dia que es va saltar el règim. Va entrar a agafar unes galetes del rebost i, en mirar cap a l'habitació, li va caure el pot a terra: entremig les cuixes obertes d'una Eva morta de plaer, es movia, hàbil, Lílith. Adam no s'ho podia creure. Fins i tot va passar per alt la traïció de la seva pretesa amant. La "seva" dona, després de tant de temps junts, l'estava enganyant amb aquell dimoni terrible! Que potser ell ja no la satisfeia? I se'n va anar a veure el Creador, i tant li va plorar, que va agafar Lílith i li va etzibar una maledicció que la va convertir en serp. Eva es passava els dies plorant, però l'home, que era un bandarra i no li havia dit perquè Lílith se n'havia anat sense avisar-la, la consolava dolçament.

Així va ser com Adam va convèncer Eva per oblidar-ho tot i casar-s'hi. Ell la protegiria i no permetria que res els separés. Adam estava orgullós, feia sacrificis i accions de gràcies i, fins i tot, el Senyor li havia donat feina. Però ella, que al cap d'un any encara es moria de pena, se'n va anar a buscar Lílith. I, caminant prop dels límits, es va trobar la pomera de Iavè. I en una branca de la pomera s'estava una criatura d'ulls verds que li recordava Lilith. Va plorar llargament perquè l'havia trobada. Eva va agafar la serpota i, acaronant-la, escoltà les seves paraules: "Estimada, el teu home ens ha volgut separar, però ens venjarem d'ell. Mira, aquesta és la pomera que vigila Adam per ordre de Déu, crema-la i així aixecaràs la seva ira i el destruirà". I la dona, entristida perquè mai més podria estar amb Lílith, va obeir-la. Adam, que havia sentit la pudor de cremat, es va plantar davant de la seva dona i volia matar-la. Iavè, que passava per allí i va veure totes aquestes coses, va parlar: "Atura't, criatura, no aixequis la mà contra aquesta dona i la seva serp, perquè tu ets la causa de tot el mal. Vas voler enganyar Eva amb Lílith i ella et va enganyar a tu. Després vas amagar-li que m'havies demanat de castigar Lílith, ella ho ha descobert i ha cremat la meva pomera. La supèrbia, l'enveja i el teu orgull d'home t'han fet conèixer la diferència entre el Bé i el Mal, i ara jo et faré viure eternament segons les seves lleis. Sortiràs del Paradís i treballaràs, i patiràs humiliacions perquè voldràs sotmetre la dona. Eva, filla meva, per no haver estat sincera amb el teu company i per haver destruït enlloc de buscar solucions, dono el teu cor a l'home que et sotmetrà, i d'ell pariràs fills i només a ell buscaràs. I a tu, serp, dimoni neuròtic, et condemno a ser l'enemiga eterna de la dona; la perseguiràs i quan et vegi s'espantarà i els homes t'aixafaran el cap". I després de dir totes aquestes coses, Iavè se'n va anar cap el seu tron. Estava a mig camí quan, cansat com estava de tot, s'ho repensà i feu esclatar el món creat. Va reduir els éssers vius a simples criatures unicel·lulars i els va abandonar a la seva sort per sempre.

El proper dia, contestarem a la pregunta: "Perquè Déu va fer posar un parell de serps a l'Arca, quan tenia la possibilitat de desempallegar-se'n per sempre?" (TVF)


ENTREVISTA A UN HETEROSEXUAL

FLAIXOS — Publicat per katalitz @ 11:47

Pregunta: ¿Cuándo descubriste que eras heterosexual?

Heterosexual: Bueno, eso es algo de lo que te vas dando cuenta poco a poco. A los 12 ó 13 años, en el colegio, notaba que me fijaba en las chicas, incluso tenía una maestra que me parecía muy guapa, pero por supuesto no me atrevía a comentarlo con mis compañeros. Luego, en el instituto, cada vez estaba más claro que deseaba a las mujeres, eso me hizo sentirme fatal, en casa, en el colegio y en la parroquia nos habían dicho siempre que la heterosexualidad era algo horrible, que era pecado, cosa de anormales, así que yo lo vivía entonces como una monstruosidad.

P: ¿Y cómo tuviste tus primeras relaciones heterosexuales?

H: Fue bastante complicado, porque yo no estaba seguro de que hubiera también chicas heterosexuales, no había visto nunca ninguna. El caso es que unas vacaciones fui a veranear a Sitges, y paseando por la playa al anochecer vi que había bastantes chicas y chicos solitarios mirándose, e incluso en parejas. Una chica me dio conversación y a las pocas horas estábamos haciendo el amor en la arena. Ella fue quien me introdujo en el ambiente heterosexual.

P: ¿Qué opinas de los bares de ambiente heterosexual?

H: No sé que decirte. Por una parte están bien, porque son bares donde puedes ligar con una chica sin que la gente se ría de ti, y donde sabes que las chicas también son como tú. Pero por otra parte creo que generan una especie de gueto, ahí puedes ligar con chicas, pero fuera, en la vida cotidiana, nada cambia, te sigues reprimiento y ocultando tu heterosexualidad.

P: ¿Te costó aceptar tu heterosexualidad?

H: Sí, mucho. Al principio te echas la culpa a ti mismo, piensas que eres una especie de anormal o enfermo, porque oyes siempre a tus amigos y a todo el mundo reírse de los heterosexuales, y te han educado para que no concibas que un hombre y una mujer puedan quererse. Luego ves que hay mucha gente como tú, y conoces que en otras culturas o en otras épocas la heterosexualidad es una conducta como cualquier otra. Entonces empiezas a preguntarte cómo se ha generado tanto odio contra algo tan hermoso como el amor entre hombres y mujeres, y no lo puedes entender. Además, la gente a menudo tiene miedo de ti cuando se entera, piensa que quieres violar a las chicas o algo así. La verdad es que me cuesta comprenderlo, pienso que es una cuestión cultural, supongo que cada sociedad tiene conductas racistas o de segregación, y ésta es una de ellas. Es curioso cómo te enseñan a vigilar tu propia conducta, a percibir tus sentimientos como algo específico, como algo raro.

P: ¿Qué opinas de que los heterosexuales lleguéis a tener los mismos derechos que los demás ciudadanos?

H: Creo que debe ser una conquista fundamental, con el tiempo supongo que la sociedad se dará cuenta de que no es justo que simplemente por ser heterosexual no puedas tener derechos básicos que tienen otras parejas como casarse, tener pensión de viudedad, ventajas en alquileres, Hacienda o para compra de vivienda, derechos de herencia, etc, o simplemente para trabajar; es como si tu vida de pareja no fuera verdadera, como si fuera de segunda clase. Hay empresarios que cuando descubren que eres heterosexual te despiden, o no te contratan. En realidad me gustaría que la orientación sexual no fuera pertinente para el Estado ni para las leyes, ni siquiera creo demasiado en esas categorías de homosexuales y heterosexuales. Conozco homosexuales que desearían tener relaciones con chicas y no se atreven por miedo, lo viven en la clandestinidad. Yo creo que la sexualidad, sea lo que sea eso, es algo mucho más diverso y complejo que lo que nos enseñan. Cada uno es un mundo, no somos binarios como los ordenadores.

P: ¿Qué opinas de las declaraciones del papa condenando la heterosexualidad como pecado?

H: Bueno, eso es una barbaridad. El Papa pertenece a una especie cavernícola que espero que se extinga con los años. El catolicismo oficial siempre ha sido muy duro contra la heterosexualidad (bueno, no siempre según Boswell), pero es increíble que en el siglo XXI el Papa siga atacando esta conducta sexual. Creo que está haciendo mucho daño, porque esas opiniones tienen influencia sobre un sector de la sociedad.

P: Tú eres maestro de profesión; ¿te plantea problemas tu heterosexualidad en tu vida laboral?

H: Sí, en la medida en que tengo que ocultarlo a toda costa. Incluso si a veces tengo ademanes masculinos o viriles, se me escapa la voz grave, etc, en seguida empiezas a ser sospechoso. Muchos padres de alumnos piensan que los varones heterosexuales nos dedicamos a corromper a las niñas (o niños si es una mujer), piensan que somos un peligro para la socialización de sus hijos, o algo así (no me extraña que lo piensen dada la imagen con que se nos presenta en las películas: psicópatas, drogadictos, etc). Creo que si se educara a los niños desde pequeños en la diversidad, sin patrones cerrados de sexualidad, su vida posterior sería mucho mejor. Me hacen gracia ver a amigos presuntamente progres y revolucionarios que, sin embargo, no dejan de hacer comentarios agresivos contra los heterosexuales, y usan las típicas expresiones insultantes como "machote", "torero", "tío", "ése tiene cojones", "los tiene bien puestos", "pecho lobo", etc, cuando ven a uno con pinta de heterosexual.

P: Como heterosexual, ¿tienes miedo a contagiarte del sida?

H: Esa es una pregunta perfectamente estúpida. El sida se transmite por vía sexual, sea cual sea la orientación sexual de la persona. Este enfoque sensacionalista de la prensa y las películas de que el sida afecta más a los heterosexuales es falso, y la sociedad debería saberlo. La categoría de grupos de riesgo es absurda, lo que hay son prácticas de riesgo. He visto seis películas sobre el sida este año, y en todas ellas el protagonista, enfermo de sida, era heterosexual. ¿Qué te parece?

P: ¿Saben tus amigos que eres heterosexual?

H: Digamos que en eso tengo la suerte de tener unos amigos estupendos, con pocos prejuicios sobre el tema. Por eso no les he ocultado nada, incluso conocen a mi novia y no perciben esto como algo extraordinario. Es más, con el tiempo algunos de ellos me dijeron que también eran heterosexuales. Pero aparte de los amigos, a menudo es duro no poder ir por la calle de la mano de mi mujer, ni besarla, ni mirarla como se mira a alguien cuando le quieres. Esa vigilancia de uno mismo, quieras que no, te duele, te sientes controlándote, pensando siempre en la mirada de los demás.

Un article d'en Javier Sáez: http://www.hartza.com/QUEER.html

LeS PAretS TENEN ORElleS...

FLAIXOS — Publicat per katalitz @ 22:17

PERO LES NOSTRES ORELLES TENEN PARETS!!!


CONSUMIDOR... COME MIERDA:

FLAIXOS — Publicat per katalitz @ 22:14

¡CIEN MIL MILLONES DE MOSCAS NO SE PUEDEN EQUIVOCAR!


Cafè, memòria i avís municipal...

FLAIXOS — Publicat per katalitz @ 17:25

He recordat que fa 10 anys creia en la literatura com a "lifestyle". Era jove (amb dret a carnet jove, no com ara, que ja ni arribo al +25); volia escriure, recitar, fer teatre, beure amb els amics/gues, ballar, cridar, fer emprenyar a ma mare; no deixava que la vida, que les experiències, em tornessin una eixuta burgeseta amb ínfules d'escriptora local. No volia ser un poll revisculat de la literatura, un personatge d'obligada presència a tertúlies, actes, inauguracions, saraos i "cotarros" selectes de selectes ments pensants...

Per això vaig deixar d'escriure: me'n vaig adonar que, per ser escoltada, llegida i publicada a Tarragona, calia renunciar a la transgressió i somriure moltíssim, sense ganes. Que per ser "èlit" havia d'anar a moltes conferències, trobades, sopars de duro, homenatges, festes... I jo no tenia temps, ni ganes, ni padrines, ni contactes... Només tenia ganes de provocar, de ser anònima, de poder dir que tal escriptora o tal professor eren uns torracollons sense por a perdre les "amistats perilloses" que em podien "introduir en aquest món"...

Al departament de filologia catalana, quan jo estudiava, a banda de parets brutes i rònegues, hi havia professors rònecs i bruts. Però molt importants "per la vida cultural de Tarragona", això si. Totèms, déus, semi-déus, escriptors de tirada local amb càtedra, escalfa-despatxos, pops, alcohòlics de festa universitària, "asaltacunas", amants del xantatge i, sobretot, funcionaris amargats.

Al departament de filologia catalana, quan jo estudiava, a banda d'accions poètiques i tallers literaris, de gent jove amb idees i de revoltes personals, hi havia persones molt sàvies, discretes, cultes, tendres, pacients; professors i professores de l'esperit, de la lletra, de la poesia, de l'art, de l'antropologia.

Vaig deixar d'escriure, i ara hi torno, en un bloc, per recordar aquella sensació de desfogament que dóna el "mi querido diario" i per avisar, si em llegeix algú, que pareu compte, que potser jo també sóc una brossa humana, i que no us cregueu res, i que és temps d'escriure, de recitar, de fer teatre, de beure amb els amics/gues, de ballar, de cridar i de fer emprenyar a les mares i, sobretot, de prendre a la força la vida cultural i escandalitzar a l'èlit, als totèms, als déus i semi-déus, als escriptors de tirada local amb càtedra, als escalfa-despatxos, als pops, als alcohòlics de festa universitària, als "asaltacunas", als amants del xantatge i als funcionaris amargats...


Perquè haig d'escriure res, si ells/elles en saben més?

FLAIXOS — Publicat per katalitz @ 18:12

“Me niego a vivir en el mundo ordinario como una mujer ordinaria. A establecer relaciones ordinarias. Necesito el éxtasis. Soy una neurótica, en el sentido de que vivo en mi mundo. No me adaptaré al mundo. Me adapto a mí misma.”

“La introspección es un monstruo. Hay que alimentarlo con materia en abundancia, con muchas experiencias, muchas gentes, lugares, amores; sólo así deja de devorarte.”

Anaïs Nin

“Hasta los perros sienten la necesidad de aullar a la luna llena y eso no es poesía.”

A. Reyes

“- (...) Soy un hombre de negocios.

- (...) Soy una mujer de palabras.”

Nicole Brossard

“Res del que és humà m’és estrany.”

Mercè Rodoreda

«Anterior   1 2 3

Powered by LifeType