Flaixos de biaix

04 Abril, 2007 08:46
Publicat per aladern, tal com surt

La Rodoreda em va descobrir la canal plujana, l’olor fada i moltes coses més. Simplicitats aparents: en el fons, coses importants. Ella emfatitzava que escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials, puntualitzava. Pel mestre Foix vaig saber que quan dormo hi puc veure clar. En Vinyoli em va dir que els mots, en veritat, no són sols per entendre’ns, pel que signifiquen, sinó per descobrir el que, transparents, oculten. De l’homenàs de Sinera que duia la suprema categoria humana de la fidelitat –que ell representava amb el gest, amb la paraula, amb la severitat de l’expressió- vaig aprendre que el meu poble no cedeix, que es nega a admetre que ha estat condemnat a mort. De l’homenot empordanès fincat a Llofriu, vaig rebre el cinisme dels vells escèptics, i alhora vaig saber que sota les burles, els exabruptes i la gesticulació també s’hi amaga un poble mesell, un poble panxacontenta d’aquells de “menjar poc i pair bé”. En fi, he après de tants com n’han passat per davant dels meus ulls; el primer de tots, el meu admirat conciutadà, aquell gran cínic faldiller que el setanta-dos va dir que ja en tenia prou i marxà abruptament sense respectar cap norma, i era a Sant Cugat quan va se’n va anar. I com les havia de respectar, ell, les normes, si la gramàtica li era una eina de transformació total! Si una paraula no existia calia inventar-la, i el verb i el mode li eren joguina a les mans. Em va deixar les dones i els dies i un desassossec a cada línia del vers. Per ell he sabut que també puc gosar poder escriure, encara que sigui per no dir res. Memòria: que no vulguin dir res. No guardis les imatges que saps pensar i descriure i un dia de feblesa pots partir-te amb els altres. Tanco el llibre i et miro com si et veiés per primer cop. Te m’has girat i t’he vist en una escata de llum al pic dels ulls, que tot el que he dit fins ara no val res si em manca aquella guspira ardent que tot ho encén. L’essencial m’ho has ensenyat tu.

8 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

El millor post que t'he llegit mai, Ramon. Et felicito per aquest rampell d'inspiració i per la felicitat que et fa escriure cada cop millor.

Publicat per Toni 04 Abr 2007, 10:40

Els rampells ja les tenen aquestes coses, Toni. Clar que, sempre costa trobar el punt just de sal. Gràcies!

Publicat per ramon 04 Abr 2007, 10:59

Magnífic, Ramon! La literatura i la realitat enllaçades bellament.

Publicat per pere 04 Abr 2007, 11:23

La literatura sempre intenta emmirallar-se en la realitat, però aquesta la supera en escreix!!! Una carta amorosa molt intensa.

Publicat per Violant 04 Abr 2007, 21:09

L'observació que fas de l'enllaç m'agrada, pere, i agraeixo de veritat el comentari. Més encara venint de tu.

Publicat per ramon 04 Abr 2007, 21:15

La veritat, Violant, és que va ser un rampell (tal com diu el Toni), i va començar a l'inrevés, amb les tres últimes ratlles. Ja veus com tot pot començar! gairebé sense voler.

Publicat per ramon 04 Abr 2007, 21:17

Literatura de l'instint. Preciós, Ramon

Publicat per bitxo 08 Abr 2007, 15:44

Gràcies, bitxo. Venint de tu...

Publicat per ramon 09 Abr 2007, 22:28

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: