Amistat

15 Març, 2006 17:18
Publicat per aladern, tal com surt

Amistat és una enorme paraula que serveix per definir alguns succedanis de l’amor” llegeixo. Després em quedo pensant en el valor d’aquesta paraula, sense arribar a discernir si ben cultivada és el valor suprem, no vull perdre’m en el laberint d’aquest Minotaure. No triem la família i l’amor sempre és un regal immerescut –continuo-, però sí que triem els amics. El més important dels amics no és que hi siguin a tota hora sinó saber que hi seran si els necessitem. Un port segur si un dia naufraguem. De vegades els que es diuen amics ens fan servir de cubell d’escombraries per buidar el seu jo, d’altres ens bufetegen amb mots feridors o maldients. A mi m’agrada tenir amics que puguem anar ben lluny sense recança si un dia ens hem de demanar perdó i que l’amistat llueixi ben fort si de cas s’ha fet fosc. Comprensió total. Aquesta tarda deixarem que els cossos ens caminin, sense rumb, passeig avall fins a tocar del mar. Anirem lents, sense dir res, junts, i prop de l’estació ens asseurem a prendre un cafè. Intueixo que estarem molt de temps, minuts o anys, en silenci. Després jo diré quelcom, preguntaré alguna cosa, i tu no contestaràs. Si alces els ulls veuré aquell rastre d’humitat que parla sense moure els llavis. Comprensió total. Una amanida. Avui t’oferiré una amanida optimista que no tingui paraules cansades. Restituïda la fluència verbal, les paraules suaus acompanyaran el fru-fru de l’enciam i el tomàquet que ens ficarem a la boca. De reüll seguirem el rastre dels núvols de tempesta que s’allunyen. Foragitem la resignació. El garbí primaveral comença a arrissar el mar i ens torna a casa. Caminem amb una ànsia deliciosa. Tenim gana.


22 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

Ja tens prou raó quan dius que s'utilitza la paraula amistat sense criteri quan s'hauria d'utilitzar en comptades ocasions i és que una amistat de debó és molt difícil de trobar tot i que no impossible i és en els moments més difícils on apareix o desapareix de l'escena. Però això ja ho sabem tots oi? Hi ha tanta falsedat que fa mal i tot.

Publicat per Violant 15 Mar 2006, 18:50

Com de costum un text genial.
Malauradament la paraula amistat, amic, la fem servir massa i massa inadequadament. Estic segur que els teus d'amics tenen un bon port i bot salvavides en cas de naufragi.

Publicat per JosepArnau 15 Mar 2006, 20:07

amistat no, avui no em farà bé parlar-ne...

i és que hi ha massa gent que no veu que de vegades els que es diuen amics ens fan servir de cubell d’escombraries per buidar el seu jo, d’altres ens bufetegen amb mots feridors o maldients

i ni se n'adonen

i quan els hi fas veure s'agreuja

i ja n'estic tipa

(ho sento, avui -tampoc- no és un bon dia)

Publicat per aina 15 Mar 2006, 21:28

Sí, Violant, de vegades s'utilitza la paraula amistat sense criteri i diem tot sovint que tenim molts amics, quan hauríem de dir coneguts. Per sort, també tenim amics de veritat.

Publicat per Ramon 15 Mar 2006, 23:14

Ser amic dels teus amics, oi Josep Arnau? I no fallar-los quan et necessiten, aquesta és la qüestió. Ara em ve al cap una història amb un “conegut” de fa molts anys. Davant una disjuntiva que no cal explicar, vaig sentir unes paraules que em van deixar garratibat i que mai no oblidaré. Va dir-me textualment: Tinc molt clar que per una amistat mai no posaré en perill el meu futur (professional, es referia)perquè sé el que vull aconseguir. Vaig separar-me d’ell i mai més l’he tornat a veure. De vegades, si hi penso, em pregunto com deu ser la seva vida (sé per tercers que va “escalar” molt). Jo m’he l’imagino molt desgraciat.

Publicat per Ramon 15 Mar 2006, 23:26

Aina, ara podria dir-te moltes coses, però un silenci també fa, oi? M'agradaria poder dir "comprensió total". O "t'ofereixo un menú optimista sense paraules cansades" per exemple...

Publicat per Ramon 15 Mar 2006, 23:30

les teves paraules sempre bressolen ramon... ara, no faré un lleig al menú... gràcies

Publicat per aina 16 Mar 2006, 00:37

Genial, Ramon. No es podria haver explicat millor... Afortunats som els que tenim amics de veritat.

Publicat per bitxo 16 Mar 2006, 00:37

Bonica reflexió.... però un xic massa d'altre temps. Enten-me: jo també crec en l'amistat tipus cavallers de la taula rodona. Però actualment, tinc la sensació que els amics no "s'escullen" et toquen a la feina, on sigui i només mentre dura un altre tpus de ralació.
Et desitjo que no hagis de tastar el que es confiar en un amic, anar-lo a cercar en un moment dolent i... trobar-te que ja ha "canviat" d'història.

Publicat per domaform 16 Mar 2006, 11:54

afortunats, bitxo, perquè no és gaire corrent.

Publicat per Ramon 16 Mar 2006, 12:53

entenc el que vols dir, domaformigues, però discrepo bastant de la teva apreciació. El que dius tu no crec pas que siguin amics, sinó més aviat companys o coneguts, que és molt diferent. L'altra classe és més rara de trobar, però existeix, te'n puc donar fe.

Publicat per Ramon 16 Mar 2006, 12:56

Trobo molt encertat això que dius de què hi ha persones que es consideren "amics" que en realitat no ho són i ens usen per eliminar les seves neures i trobar en nosaltres el que no tenen... crec que a vegades els amics et trien a tu, i que al llarg de la vida, veus realment que, els bons amics es compten amb els dits de la mà i que encara en sobren...

Publicat per Nica 16 Mar 2006, 13:23

De ben segur Ramon que deu ser un desgraciat.Xd

Publicat per JosepArnau 16 Mar 2006, 13:34

Això crec que també va molt lligat a la manera de ser de cadascú, Nica. Si tu ets una persona que saps donar el valor que correspon a l'amistat, el més probable és que et vegis correspost. Deu ser una manera que la sinceritat atrau sinceritat, dic jo.
Estic segur que tu tens molts amics de veritat ;)

Publicat per Ramon 16 Mar 2006, 14:22

Ramon, m’agrada’t molt aquest escrit sobre l’amistat...espero que aquesta trobada entre el teu bloc i el meu sigui “el principi d’una bona amistat” :-)))

Publicat per jaka 16 Mar 2006, 23:00

El principi, Jaka, de moment estem al principi, en la fase de "coneguts" que ja és el primer pas.
:))))

Publicat per Ramon 16 Mar 2006, 23:10

M'ha encantat aquest post!

"Avui t’oferiré una amanida optimista que no tingui paraules cansades."

genial!

Salut i molta primavera!!

Publicat per moon 26 Mar 2006, 20:59

gràcies, moon.
Doncs sí, gaudir de la primavera és el millor que podem fer ara. Retrobar els amics i deixar que les cames ens passegin.

Publicat per Ramon 27 Mar 2006, 08:37

Hi ha una fase prèvia a "conegut" (persona de qui en saps el nom) que és la de "saludat" (no en saps el nom, però s'apunta que poden passar coses).

A mi els amics sempre m'han semblat un petit miracle. Tinc la sensació que no me'ls mereixo i que sóc un impostor. Per això procuro mirar i escoltar molt, parlar poc.

Publicat per Eduard 03 Abr 2006, 23:39

Escoltar molt i parlar poc, molt bon mètode, Eduard.

Publicat per Rmon 04 Abr 2006, 16:54

Us heu parat mai a pensar en el procés de gestació i maduració d'una amistat? Amistat de la que es parla en aquest post s'entén. Potser hi haurà amistats afortunades amb un camí planer, sense entrebancs... Malentesos, el m'han dit, opinions discordants, paraules buides, nosa... superar tot això i enllaçar amb un moment qualsevol, com el que descriu el post que encapçala aquesta ristra de missatges, és ser-ne conscient de l'amistat. Jo sóc conscient de tenir un bon amic quan amb un silenci, una mirada, sento un sentiment càlid de complicitat.
Però voldria afegir en aquest post una altra vessant de l'amistat: l'amistat malentesa, més concretament: ¿Us ha passat algun cop, que la cerca de l'amistat, amb una persona del sexe contrari, s'hagi interpretat com la intenció d'endegar una relació amorosa?
L'etern debat, amb fonament o sense, ¿poden ser amics, AMICS, els homes i les dones?

Publicat per Toni 04 Abr 2006, 20:26

Jo crec que sí, que poden ser "només" amics, Toni. Esclar que de vegades no és gens fàcil. Tenim massa "condicionants" apresos o inculcats per l'entorn social. Per saber si existeix una amistat plena, s'ha de poder parlar de tot, a banda de tot l'altre que ja s'ha dit. Inclús de sexe, de qualsevol tema. Jo tinc alguna amiga així (tampoc no gaires).

Publicat per Ramon 04 Abr 2006, 22:47