Postals noruegues (IV)

09 Agost, 2007 15:36
Publicat per aladern, postals

Bergen, amb els seus dos-cents cinquanta mil habitants, és la capital del comptat de Hordaland, a la costa sud-oest de Noruega. Va ser fundada l'any 1070 pel rei Olav Kyrre i cap a finals del segle XIII es va convertir en una de les ciutats més importants de la Lliga Hanseàtica. Bergen es promociona com la porta d’entrada als fiords noruecs. També és reconeguda per les seves abundants pluges (per aquesta raó se la coneix com La Ciutat de la Pluja), arribant a acumular més de 2250 mm anuals de mitjana de precipitació. Un acudit corrent és aquell que un turista li pregunta a un nen si mai no deixa de ploure, i el nen li respon: “No ho sé, solament tinc dotze anys”. Fins al 18 de gener d’aquest any va haver-hi un període de 80 dies consecutius de pluja. Bergen és una de les ciutats més temperades del país, gràcies a la Corrent del Golf. 10ºC de temperatura i pluja són condicions meteorològiques que es poden produir tan al mes de gener com al mes de juliol. Es tracta d’una de les ciutats més boniques de Noruega i conserva com una icona el famós barri de Bryggen, el barri dels comerciants de la Lliga Hanseàtica que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1979.


Després del recorregut amb el Flåmsbana, a l’arribada a Flåm tornem per carretera a la vall de Voss (a través d’un llarguíssim túnel, naturalment!) per anar baixant direcció a Bergen. A l’arribada a la ciutat entrem per la seva zona portuària. El de Bergen és el segon port més important del país, per la seva flota mercant, per les comunicacions marítimes i pels nombrosos creuers que hi fan escala.


Abans d’anar a dinar ens espera una degustació al Mercat del peix. Ens expliquen la diferència entre el salmó salvatge i el criat en piscifactoria; tastem també la carn de balena i el bacallà noruec. Servei i amabilitat en vistes d’atraure possibles clients. Nosaltres no estem per tornar carregats amb lliures de peix fumat, que ja en trobem tots els dies en els menús dels hotels. Demà tindrem tot el matí per conèixer la ciutat; quan tornarem al Mercat del peix trobarem una parella de gironins que treballen allí. Ell fa una estada d’Erasmus i li ha buscat feina els tres mesos d’estiu per la xicota. Els catalans també som internacionals!


El Mercat del peix també acull paradetes de marxants, tal com podem veure. Aquí tenim tota la varietat de trolls i una de les icones de la ciutat: les inconfusibles cases hanseàtiques.





A la tarda fem una visita guiada per la ciutat. Resulta interessant agafar el funicular que puja el mont Fløyen, des d’allí les vistes panoràmiques de gran part de la ciutat són immillorables.




Una bocí del centre comercial de la ciutat. Algunes zones van ser reconstruïdes després de la Segona Guerra Mundial, refent els desperfectes causats pels bombardejos aliats (recordem que Noruega, tot i declarar-se neutral, va ser ocupat pels alemanys per tal controlar els seus importants jaciments de minerals, especialment el ferro).




Abans de sopar visitem pel nostre compte, no gaire lluny del centre, un barri antic de la ciutat molt diferent als nostres barris vells, però que igualment conserva una pàtina de bellesa i nostàlgia.


Smalungeren és un parc situat al mateix centre de la ciutat que té un llac i una gran explanada per fer-hi actuacions musicals. L’hotel on ens allotjàvem està situat en el punt on es veu la silueta de la grua. Estaven reformant la façana de l’edifici i tota la nit vam sentir la pluja com repicava amb força contra la bastida.




L’endemà, aprofitant que ara plovia i ara no plovia (els berguenses o bergans o com es diguin, deien que allò no era pluja), vam tenir temps d’amarar-nos de ciutat.




Una visita obligada era tornar amb més calma a Bryggen, que ja havíem conegut en la visita guiada del dia anterior. Els edificis, construits de dalt a baix amb fusta, al llarg de la història han sofert múltiples incendis. Actualment només una quarta part daten de després de l’incendi de 1702; la resta encara són més recents.


Multitud de iots de totes mides i estils fondegen al port de Bergen. En un país on l’aigua és un element habitual, no és d’estranyar que els noruecs viatgin gairebé tant per mar com per terra.


Després de dinar sortim per la ruta atlàntica cap la ciutat d’Stavanger. Travessem illes i aigua en ferri a través dels fiords de Björna i Bokna, i per carretera (E-39) els túnels submarins  del Rennfast (els més profunds del món. Un de vuit quilòmetres de llargada el passem a 223 m per sota el nivell del mar). Ara ens dirigim a la capital del comptat de Rogaland.

 

7 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

"L’endemà, aprofitant que ara plovia i ara no plovia (els berguenses o bergans o com es diguin, deien que allò no era pluja)"
Deu fer com els de l'Empordà, que del meu vent en diuen airet ;)
La veritat és que és molt maco, però hi ha dues coses que no m'acaben de fer pel pes per traslladar-m'hi, una que hi ha massa gent, on vas a parar 250mil habitants!
i l'altra és un incongruència, que se'm fa molt difícil d'entendre, tant que respecten el medi, la natura i mengen balena???? pobretes... Si mai hi vaig dubto que sigui capaç de provar-la, per més bona que diguin que és...
Sembla mentida que hi puguin haver incendis amb tanta aigua...

Un petonàs assoleiat :*

Publicat per elur 10 Ago 2007, 08:55

dos-cents cinquanta mil habitants que es noten menys que al meu poble, enlloc veus aglomeracions. I és que allí els sobra terreny, dona! Una superfície gairebé tan gran com la nostra península per quatre milions i mig d'habitants, on vas a parar! si cadascú pot fer la casa allà on vol. I no t'estranyi que aquelles cases es cremessin sovint, si tenim en compte que al 1700 no devien cuinar pas amb gas butà. jjjj I ells maten les balenes per menjar-se-les (que tampoc ho trobo bé) i nosaltres matem el toros per divertir-nos. Què deuen pensar, de nosaltres?

Publicat per ramon 10 Ago 2007, 10:22

Ep!!!! nosaltres?? Ramon, Ramon, no em fotis dins el mateix sac, no t'hi fotis a tu... sóc anti-taurina total, eh? ho trobo una aberració. Indignant, repugnant. S'ha d'estar malalt per disfrutar veient com fan patir una pobre bèstia, s'ha d'estar malalt per fer-la patir d'aquella manera. I callo, que si em poso a escriure tot el que penso dels toreros i les cornades que reben (à mig i encara poc), malament rai jejejeje.

El norueg és difícil? ;)

un petonàs!!!

Publicat per elur 10 Ago 2007, 21:19

si ja ens costa diferenciar-nos aquí, imagina't fora. T'asseguro que a tants quilòmetres de casa costa marcar distàncies, els catalans som invisibles, allí tots passem per "spanish"

Publicat per ramon 11 Ago 2007, 10:28

Aquest és quasi el meu pare nostre de cada dia.
Si Catalunya no existeix, com volen veure en nosaltres catalans i a més gosar dir que som el que som??? Plutó queda més a prop...

Publicat per arsvirtualis 12 Ago 2007, 01:09

De vegades jo també m'he preguntat com deu ser la vida de l'emigrant, les seves emocions, amb una pàtria llunyana que no és plena, amb totes les contradiccions...

Publicat per ramon 12 Ago 2007, 13:32

Quin gran viatge! Algun dia l'he de fer, espero que més aviat que tard!
Totalment d'acord amb vosaltres respecte als toros, i quina llàstima que hagi d'acceptar que em diguin Spanish...
Però respecte a la carn de balena... a no no em sembla pitjor que menjar altres animalons que mengem... penso que hem d'acceptar que els noruecs mengin balena... Una altra cosa és que jo prefereixo fer dieta vegetariana habitualment, per motius diversos, tot i que també menjo carn i peix de tant en tant...

Publicat per Xavi 11 Mar 2010, 21:16

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: