L'Àliga de Reus
27 Setembre, 2007 19:54
Publicat per aladern,
general
L’Àliga com a símbol
L'àliga festiva reusenca presenta la particularitat d'haver esdevingut un símbol polític a partir de la guerra de Successió, en la qual els partidaris de l'Arxiduc Carles d'Àustria foren coneguts com a aligots, front als botiflers, partidaris de Felip V de Borbó. L'any 1712, en plena guerra, Reus va rebre el títol de ciutat i entre els privilegis de què podia gaudir hi havia el de poder afegir una àliga al seu escut. Aquest privilegi, però, només va ser vigent fins al 1714.
L'àliga com a motiu esdevingué un símbol de la resistència antiborbònica. Al llarg del segle XVIII, moltes cases de la ciutat poblaren els balcons amb àligues de ferro forjat, algunes de les quals han arribat fins als nostres dies. I a la memòria popular restà la creença errònia que l'àliga festiva havia estat feta el 1712 per commemorar la concessió del títol de ciutat.
L'àliga a la festa
L'àliga de Reus era daurada i, al cap, duia corona reial. Portava un colomí viu al bec i un bastó de comandament sota l'ala. Portada per un sol ballador, que en algun moment hauria estat un mestre de dansa, el seu ball era solemne i s'emprava per saludar les autoritats i els personatges notables. L'acompanyament musical de l'època anava a càrrec de les cobles de ministrils que pagava el municipi.
A l'igual que en el passat, l'àliga participa actualment a la processó de Corpus, en els seguicis i cercaviles de la festa major de Sant Pere i en la baixada dels grups festius al santuari de Misericòrdia el 25 de setembre. En aquesta diada entra a l'interior de l'església i balla davant l'altar, portant un pom de flors a la boca. En l'actualitat, l'àliga reusenca compta amb dos balls, el curt i el llarg, de tonada semblant, que s'interpreten en moments determinats de la festa a tall de salutació o com a dansa de lluïment.
L'àliga actual és obra de Manel Llauradó i és una nova creació –no es conserva cap iconografia de l'àliga desapareguda al segle XVIII– que segueix l'estil de les àligues tradicionals catalanes. Les tonades de la seva dansa –de la qual n'hi ha una versió curta, per saludar, i una de llarga, per ballar al mig de la plaça– i l'adaptació de toc de processó són de Jesús Ventura. La música és interpretada per una formació de cobla.
Text: Ezequiel Gort i Salvador Palomar
L’Àliga de Reus a la Viquipèdia
L’àliga en el bestiari tradicional
Comentaris
Sembla ser que en algunes ciutats catalanes l'àliga ha pos un ou i d'ell ha nascut l'aligot i és clar que també balla. Les festes i la modernitat.
Publicat per arsvirtualis 01 Oct 2007, 10:03
Ars, cada dia recuperem bestiari o sinó ens l'inventem. Tot sigui per la festa. Al poble ja l'hi està bé, i als que manen encara millor.
Publicat per ramon 04 Oct 2007, 19:32
Ui, Ramon, aquesta àliga s'assembla molt a la de la Patum de Berga, que és la que jo conec i que, igual que els dracs, treu foc per la boca i balla amb la típica música de la Patum pel Corpus. De fet, les tradicions es repeteixen a pertot, tot i que m'agraden més les flors que el foc. Bon post, amic!
Publicat per Arare 12 Oct 2007, 10:47