El meu avi
21 Agost, 2007 09:06
Publicat per aladern,
general
El meu avi no va anar a Cuba, però bé que l’hi haguessin pogut enviar, si tenim en compte que el conflicte per la independència cubana es va allargar fins a l’any 1898. El meu avi va estar mobilitzat des de l’any 1890, en que va ser allistat, fins l’any 1902 en que li van concedir la llicència absoluta. Ho llegeixo en el vell pergamí que tinc a les mans, i que entre altres coses diu: : El Capitán General de Cataluña... Concedo Licencia Absoluta, por haber permanecido doce años en el servicio militar desde la fecha de su ingreso en Caja, según lo dispuesto... Fué alistado en el reemplazo de 1890 y clasificado como Soldado Sorteable, habiendo prestado los servicios que se expresan al dorso. Y por haber cumplido su compromiso con el Ejército, expido la presente en Tarragona á 31 de Agosto de 1902.
No van ser dotze anys ininterromputs de servei, segons consta a “Situaciones, Servicios y Vicisitudes”, sinó diverses mobilitzacions que es van allargar durant més d’una dècada. Potser això no justifica del tot que el meu avi no pogués formar una família fins ben avançada la seva trentena d’anys, també caldria tenir present com estaven formats els nuclis familiars a la ruralia a finals del dinou o principis del segle vint, i a quina edat podien els pagesos emancipar-se (amb terres i herències pel mig). Molt pitjor va ser al cas del meu pare, que va estar nou anys seguits fora de casa seva. I va passar unes vicissituds prou dures: tres anys de servei militar, tres anys de guerra civil (a l’Ebre) i tres anys en camps de concentració als Pirineus construint carreteres a pic i pala, tot d’una tacada. D’aquesta manera podem deduir que, entre una cosa i una altra, els canvis generacionals al tombant dels dos segles s’allarguessin molt i molt.
Comentaris
L'avi de la mare sí que hi va anar a la guerra de Cuba... i a saber què va fer que va acabar a la presó, li hauré de dir a la mare que m'ho expliqui bé, però potser ni ho sap.
I podria molt ben ser que ton pare i mon avi(patern) compartíssin, tristament, la batalla a l'Ebre i les "vacances" a França.
I pensar que hi ha gent que... en fi... No calen paraules.
Una abraçada ben forta!
Publicat per elur 21 Ago 2007, 11:09
Ostres, ara estic fet pols, elur. Tinc l'edat dels teus pares!! hahahah... (és broma. Jo sóc moooolt més jove!)
I sí, no calen paraules, per comentar el món actual. Però a mi m'hagués agradat saber més coses de manera "directa", no dels llibres d'història, que ja sabem que la història sempre l'escriuen els que guanyen les guerres. Ara ja no tinc l'oportunitat de preguntar :(
Publicat per ramon 21 Ago 2007, 12:45
És una llàstima que hagis perdut l'oportunitat, però te'n brindo una, si tens prou paciència per escoltar un avi de 90 anys, només has de pujar a la Garrotxa i l'avi segur que t'explica la seva vida encantat. Abans no en podia parlar, ni tan sols pensar-hi, ara sembla que té ganes de compartir-ho, de fet està escrivint tot el que li ve a la memòria...
Segur que li encantarien les teves preguntes :)
Petons!!
Publicat per elur 21 Ago 2007, 15:17
elur, recorda que ja en sé alguna cosa, de la seva història. ;)
grácies per l'oferiment!
Publicat per ramon 21 Ago 2007, 17:26
Publicat per Albert 25 Set 2007, 16:31
nen... que ets tontuuu..!
Publicat per aladern 27 Set 2007, 19:52