Les arts de pesca
17 Agost, 2007 09:39
Publicat per aladern,
general
Ell, que sempre havia estat un xicot de terra endins, un bon dia -fa anys i panys-, va afeccionar-se a la pesca amb xarxa, concretament a la dita “tresmall”, un art que vist des de fora sembla fàcil i en realitat no ho és tant. Va aprendre a “calar” i a “xorrar”. Va aprendre que no s’agafa el mateix peix si “cales” a la platja, que si ho fas davant d’un roquer. Va aprendre, ràpidament i directa, com punxent les maleïdes escórpores quan veus que no hi manera de desenredar-les del tresmall -i quina sopa més bona que fan, les reconsagrades!- Agafava peix de tota mena: orades, llísseres, pelaies, molls i fins i tot algun calamar. Tenia tres xarxes de vuit metres cadascuna que li havia regalat el seu amic Joan, un afable pescador jubilat de l’Ampolla que vivia a Salou no massa retirat de la seva mar. Ell li va ensenyar tot el necessari per, en una bona nit, agafar un bonic i excel·lent cabasset de peix, tal com es pot comprovar. Vist des d’avui, va resultar ser una afecció efímera, tot i que excitant i molt gratificant. Llavors a la platja de l’Almadrava hi anaven quatre gats, tret dels quatre diumenges de la canícula estival, els que van de Sant Jaume a la Marededéu d’agost. Amb el pas del temps la cosa va anar canviant, i a ell li va semblar que era una mica arriscat calar de nits a poca fondària, per por de no pescar algun banyador nocturn de tergal.
L’altra dia, quan parlava de “La filla del mar” i del Teatre a la fresca a la Cala, també volia dir que em va encuriosir trobar, al programa de mà de la representació, una acurada descripció dels “Arts de pesca”. Aprofitaven els actuants caleros l’escenari de la platja de l’Alguer per escenificar bona part de les arts de pesca a la costa catalana. Val a dir que, avui en dia, aquestes arts de pesca estan algunes desaparegudes o en desús per la competència d’altres de més modernes. Ens descriuen el “tresmall”, la “teranyina”, el “palangre”, el “bou” i moltes més. Formes de pescar antiquíssimes i alguns ormejos ben curiosos que molts dels qui no som gent de mar desconeixíem.
El tresmall. Un dels ormejos fixos destacats per la seva antiguitat, adaptabilitat i diversitat són les xarxes. De xarxes, n’hi ha de dos tipus. Aquelles on el peix queda emmallat, com les soltes, i aquelles on el peix queda embussat, com el tresmall. El tresmall consisteix en tres peces de xarxa sobreposades i encarades. Les dues malles exteriors són de malla ampla i de fils més gruixuts i la del mig, té la malla més petita. La llum de la malla varia segons les espècies que es pretenen capturar. Amb els trasmall es captura gran varietat de peix: moll, escórpora, serrans, llagostins o peix d’escata.
Els cadups. Són enginys antiquíssims, de tipus parany. És una mena de recipient de terrissa, que també s’utilitzava abans per pujar aigua a les nòries. Els polps s’hi endinsaven per utilitzar-lo com a cau. El calat és molt simple, ja que no precisa esquer. Són una sèrie de recipients units per una corda, per facilitar el calat i la posterior xorrada a bord.
La fitora. Està formada per un pal prim de fusta d’olivera o de pi, on a un cap hi ha tres afilades pues. Era llançada amb força sobre el peix, que quedava clavat. És molt semblant a la primitiva caça amb llança.
La nansa. És un ormeig de tipus “trampa”, fet amb junc i amb un cul amb forma d’embut, que es deia envàs. Permetia l’entrada del peix, atret per l’esquer, però n’impedia la sortida. Els peixos quedaven atrapats a dintre, vius.
Llençat de tonyina. L’Ametlla de Mar, “la Cala”, ha estat un poble de pesquera de tonyina roja. La tonyina es pescada de diverses formes. Una d’elles era l’almadrava, un conjunt de xarxes i cables que teixien una trampa fondejada a la platja que avui coneixem per aquest nom, platja de l’Almadrava. També es pescava a l’ham. En un extrem del fil, s’afegia un filferro lluent i dúctil amb l’ham. Aquest art es practicava des de les embarcacions, i es podia realitzar buscant els dofins i les tonyines que seguien a les barques de bou. Les tonyines aprofitaven el peix que mataven els dofins i no es menjaven. I, finalment, existia la bromejada, que podia ser amb les barques fondejades (a la fonda) o sense fondejar (a la ronsa).
La peça de la llum o teranyina. Aquest art el porta a bord la barca principal anomenada Cinta, i es pesca aprofitant la llum d’un bot auxiliar que durant la nit s’encén per atraure les moles de petits pelagies, normalment sardina i seitó. Quan el peix està amollat sota els fanals, la cinta efectua la cenyida, envolta el peix i tira amb rapidesa de la segula per tancar per baix.
L’art de platja o “artet”. La pesca amb l’art de platja havia estat un sistema de pesca popular i comunitari. Es calava amb bot de rems, a prop de la platja, i després amb cordes, es tirava dels caps de l’art. Calien moltes mans per xorrar l’art fins a la platja. Segons una antiga dita, “a l’art tothom hi té part”.
El palangre. És una pesca que es realitza pel sistema de fons. Està conformat per una línia de fil, anomenada mare, d’un gruix equivalent a la magnitud del peix que es pretén capturar. A la línia de fil s’hi enganxen braçolades o cordetes amb hams als seus extrems.
El tonaire. Era un altre sistema de pescar la tonyina. És un art d’emmallament, on les tonyines quedaven enganxades. La forma de pesca era des d’una embarcació que calava la fila d’aquest art, que anava per la superfície i era pescada de nit fosca i a la ronça, és a dir, la barca i l’art anaven a so de corrent marinera.
El bou. S’introdueix a Catalunya a finals del segle XVII, i amb diferents adaptacions és la pesquera més important avui. Antigament, l’art, anomenat ara d’arrossegament, es coneixia com a bou o la parella. Segurament per l’impacte de dos bous tirant un carro. Al començament del segle passat sorgiren les “portes” que juntament amb el motor d’explosió van permetre separar les bandes de l’art i ja no va ser necessari ser tirat per dos barques. A partir d’aquell moment, no se sap per què, la pesquera es va passar a anomenar “vaca”. L’art consisteix en una xarxa armada amb bandes on hi ha una gola tirada per una barca que arrossega els fons marins i captura el peix (dermesal) que troba al seu pas.
El rall. El rall és un sistema de pesca tan antic que és impossible saber-ne els orígens. És una petita xarxa circular envoltada de ploms que fan que un cop llançat sobre l’aigua s’enfonsi amb rapidesa i es pugui tancar per baix per la mà destra del pescador. Aquest art és molt difícil i es necessita una persona molt experta, tant en saber-lo tirar, com on s’ha de tirar. Aquest art avui està prohibit perquè les seves captures s’han de fer des de platja o des de les roques. Avui estan prohibits tots els arts de platja.
Comentaris
Molt interessant la teva explicació sobre la pesca i educatiu també. Quins records que et deu portar!
Per cert l'altra dia em vaig clavar un ham al dit mentre feia un castell de sorra amb la Violant, sort que només va ser una punxada i em va tocar a mi.
Publicat per Violant 17 Ago 2007, 11:12
Uf! quin mal que deu fer això de l'ham. I jo que em queixava de les punxades de les escórpores!
Ja tens posada la vacuna del tètanus? no val a badar, en aquestes coses.
Publicat per ramon 17 Ago 2007, 12:23
De molt petita anava a pescar amb el meu pare a l'Ametlla, a la punta del port. Arribàvem tot just havien entrat a port les barques de la sardina i allí mateix a la llotja compràvem un poal de sardines per a usar-les d'esquer. Tres horetes, cada dia durant un estiu meravellós que ha quedat en la memòria, i no simplement perquè un pop em trenquissi la canya.
Publicat per arsvirtualis 17 Ago 2007, 23:33
Si algú es decideix a tirar l'artet a la platja... m'apunto!!!!
Publicat per santi 18 Ago 2007, 00:36
Caram, Ars, si encara resultarà que ja ens coneixíem i no ho recordàvem! :)) Però més fàcil t'hagués estat conèixer al pere, perquè era el seu poble.
I és veritat que sovint recordem millor la infantesa que episodis de la nostra vida més propers.
Publicat per ramon 18 Ago 2007, 10:37
Depèn de quin sigui el lloc, Santi. ¿Que no has sentit que a la platja del Miracle de Tarragona aquests dies s'hi han vist taurons? Sí, és veritat, diuen que entre tres i cinc!
Uuuuuhh...!
Publicat per ramon 18 Ago 2007, 10:40
necessito poyas
Publicat per pepe 08 Jun 2017, 09:49
las de tu padre
Publicat per pepe 08 Jun 2017, 09:50