Quan era petita vaig anar uns dies a Besalú, on hi tenia uns oncles, i vaig conèixer una nena que es deia Hortènsia i em va semblar el nom més bonic del món.

Publicat per júlia 14 Jun 2006, 12:54

Qui pogués ser hortènsia, ara mateix... ;)

Publicat per isnel 14 Jun 2006, 15:52

Poeta, escriptor, cronista, cuiner i ara jardiner! Tot el que toques es transforma en prodigi.

Publicat per Violant 14 Jun 2006, 19:03

Els noms de les flors són bonics, Júlia. Mira, una de les meves nétes es diu Heura, igual que la filla de la Maria-Mercè Marçal. Oi que també és maco?

Publicat per Ramon 14 Jun 2006, 19:23

Ara mateix, isnel...? I tot l'estiu! per començar, et regaria cada dia! ;)

Publicat per Ramon 14 Jun 2006, 19:24

Dona, Violant, tampoc no n'hi ha per tant!
Saps quin és, el secret de la vida? Viure plenament i intensa allò que fas, sigui el que sigui. Res més.

Publicat per Ramon 14 Jun 2006, 19:27

Quanta raó tens però això no ho saps fins que te'n passa una de grossa! Heura, molt bonic!!!

Publicat per Violant 14 Jun 2006, 20:19

Ostres, a la meva terrassa les hortènsies se'm moren, hi toca massa el sol, tchts,tchts... en canvi tinc una orquídia que està preciosa!!! I mira que m'agraden, les hortènsies! El nom de flor que m'agrada més per una noia és Violeta. Si alguna vegada tinc una néta ho suggeriré als seus pares :)

petonets

Publicat per Arare_ 14 Jun 2006, 23:42

Carai.... potser t'hauries de passar per casa, perquè a mi fins i tot se'm moren les plantes que no s'han de regar!!!! Sóc un desastre amb aquest tema!!!

Publicat per Jordi 14 Jun 2006, 23:49

Sí, Arare, les hortènsies volen ombra. A la meva només li toca el sol a primera hora del matí. I quan fa molta calor també s'han de regar força. I adobar-les, i posar-lis una mica de ferro perquè les fulles siguin ben verdes. A l'hivern no s'han de podar gaire curtes, perquè sinó només fan tiges i brots nous i no floreixen. En fi.. tot un art, això de les plantes.
També m'agrada molt, Violeta.
(Violetes del bosc, una gran "colla", per molts la millor) Ais, aquells temps...

Publicat per Ramon 15 Jun 2006, 00:02

Jordi, els hi has de parlar, home! les plantes també volen que les hi diguis coses.
Si no te'n surts amb cap, planta cactus, home, que també tenen el seu encant.

Publicat per Ramon 15 Jun 2006, 00:05

La de casa la mare també està així de preciosa, és més petitona, però. Ma mare no para de tirar-li flors :P
Fins ara se li morien totes, misteris que només la iaia pot explicar ;)

Preciosa l'hortènsia, precioses les paraules que l'acompanyen.

:*)

Publicat per elur 15 Jun 2006, 09:32

Ja ets iaio i tot? Quina il·lusió.

Publicat per júlia 15 Jun 2006, 10:03

I a tu, elur, que no t'agraden les flors? O és que donen massa feina? :P
Amb una cosa i l'altra fem el que podem, no cal que t'ho digui.
:*)

Publicat per Ramon 15 Jun 2006, 22:11

Ja ho veus, júlia, com ens hem de veure... Però sí, fa molta il·lusió, sobretot quan corren per aquí. Ho curen tot!

Publicat per Ramon 15 Jun 2006, 22:13

Quina preciositat d'hortènsia, Ramon... Què els dones, a les plantes? ;)

Publicat per bitxo 16 Jun 2006, 09:51

Molt de "carinyu", bitxo, ja ho saps! :))
Ah, i també les hi poso música (és broma)
Petons.

Publicat per Ramon 16 Jun 2006, 10:34

Ramon, me la quedo!!! Em "baixo" la imatge! No et sap greu, veritat? (també et demano permís per posar-me-la al bloc en algun post, si no se'm desconfigura, que "esa es otra")
:)
un petó!

Publicat per Arare_ 22 Jun 2006, 11:12