Metro amunt, metro avall
19 Febrer, 2006 09:23
Publicat per aladern,
entremesos
M’aixeco
a primera hora del matí,
o sigui, després de
dinar.
Després de fer vuit hores
de migdiada.
Surto esperitat per tal
d’agafar el metro,
baixo les escales de
quatre en quatre,
cent vint-i-vuit en
total.
Faig tard.
Sort que visc en una
planta baixa davant per davant
de l’estació groga,
aquella que té un gran rètol que diu:
“Estación a ninguna
parte”
Que bé que s’hi està
passejant sota la lluna
un dissabte per la tarda!
Una portera em diu: ¿on
vas, Marieta de l’ull viu?
M’agraden els carrers
buits.
Riu, i no et tallis gens
ni mica, Gat Perich.
M’agrada que em
despentini la velocitat compulsiva
del riu consumidor.
Entren i surten de les botigues amb la Visa
entre les dents i set o
vuit slaks blaus a cada mà,
almenys un per a cada dia
de la setmana,
parells i senars dispars,
per si de cas.
Dubto entre comprar un
ticket o fer un hop per damunt la tanca.
Tot plegat
qui és el guapo que
s’arrisca a fer un salt ridícul?
No seria millor posar un
revisor com en els antics trens de rodalies?
Per què no m’indiquen per
on es va a la farmàcia?
- Ets farmacèutic?
- No.
- Ah, com que vas
repartint caramels de menta...
Et convido a sopar.
Que ets vegetarià... cap
problema, ja matarem un bròquil,
com deia el mestre.
L’alcalde ha fet un ban que
diu que vol imposar la convivència.
L’alcaldessa li diu al
marit que vol una piscina de disseny.
El candidat alopècic
també vol sortir a la foto. Micció o enveja?
Els del llaç ara cacen
puces. D’altres, aturades amb accent nocturnes.
Qui no té feina el gat
pentina. Fins la tercera birra no camino dret.
Els municipals, per
variar, posen multes. Pateixo incontinència. Guàrdia,
no em multi si orino al
carrer! al w.c. se m’omplen els dits de coca.
Els quissos aviat no
sabran on anar a pixar, amb tanta competència.
El món és una quisca
bruta.
¿I si entre tots féssim
petar aquesta bombolla?
Torno de nit cap a casa,
tot seguit es pon el sol.
Em planto al costat d’un
fanal, miro enlaire, truco a la porta.
¿Com que no hi ha ningú,
si al primer pis veig llum?
No trobo la clau, no sé
pas si la trobaràs dins del teu got de rom.
Pam amunt, pam avall,
demà el quotidià, en un
titular, dirà que aviat faran el metro
i que un boig posarà de
nit les vies.
Xerrameques, com sempre.
Comentaris
Doncs sí... Xerrameques... XDD :)
Salut!!!
Publicat per Silenci 19 Feb 2006, 11:09
Doncs sí, Silenci... qui no té feina el gat pentina XDD
Salut, cellerenca!
Publicat per Ramon 19 Feb 2006, 11:21
Desde luegu... quina xerrameca !!!
M'agrada't aquest post!!
A banda, em podries aclarir que vol dir aixó que surt al teus escrits ?
Bon diumenge!!!
Publicat per jaka 19 Feb 2006, 13:06
Desde luegu que t'ho aclariré, si em dius què és el que t'haig d'aclarir xDD
Bon diumenge!
Publicat per Ramon 19 Feb 2006, 13:59
Més que fer un salt ridícul, pots trencar-te una cama si hi saltes, si no és que han canviat les tanques per portes correderes... :P Demà quan agafi el metro et buscaré per a què em donis un caramel de menta (si te´n queden) i continuarem xerrant mentres surt la lluna...
Publicat per Nica 19 Feb 2006, 19:58
Ai, Nica, que no saps que una cosa són els somnis i els deliris i una altra molt diferent la vida real
:(
(tu intenta-ho)
Publicat per Ramon 19 Feb 2006, 20:05
Ben boniques que son les xerrameques.
Publicat per JosepArnau 19 Feb 2006, 21:34
Gràcies, amic dublinès!
Salut! (i guinness) :)
Publicat per Ramon 19 Feb 2006, 22:28
Em tens una mica despistada, on vius? Tan aviat em sembla un lloc com un altre. La teva ubiqüitat em sorprèn.
Bona nit i feliços somnis, amb xerrameca o sense.
Publicat per Violant 19 Feb 2006, 23:30
No és ubiqüitat, Violant. És la dicotomia entre el real i l'irreal. No busquis certeses, que no existeixen.
Publicat per Ramon 19 Feb 2006, 23:59
La única certesa són els textos i les imatges que apareixen davant del meu ordinador...vinguin d'on vinguin.
Publicat per Violant 20 Feb 2006, 00:08
Ramon, és genial!!! Quin torrent d'imatges, idees i sensacions... Òstres, aquest post m'ha inundat i encara no m'he deslliurat de la impressió.
Publicat per bitxo 20 Feb 2006, 00:24
A vegades els deliris són més reals que la vida ;-)! O no?
Publicat per Nica 20 Feb 2006, 12:08
Tocat i enfonsat! Nica ;)
Publicat per Ramon 20 Feb 2006, 13:08
Bitxo, és que tu tens molta imaginació... :)))
però saps on comença i on acaba la meva, oi?
;)
Publicat per Ramon 20 Feb 2006, 13:10
Pujo l'escala del metro
de pressa, que se m'ha fet tard.
Ja fa mitja hora que tenia
una altra escala per pujar.
Em sobta i m'atura la vora
del buit, a l'esglaó darrer.
Marco el pla de cames que passen,
amb els ulls, com amb un nivell.
Cames que caminen pel vespre
com per un vague despoblat.
Què en saben, les còmplices càndides,
del gran joc que van entrellant?
Dones absortes consideren
que potser algú els ha mentit.
Les que van negres, ja serenes,
no saben a qui van mentir.
Els homes que baixen dels cotxes
coneixen els licords amargs.
Tres noies van juntes per riure
i saben només que han plegat.
Tothom sap pensar alguna cosa
d'algun diner, ínfim o gros.
Respiren tots. No tots recorden.
Jo sé on és el teu cos.
Gabriel Ferrater
Publicat per Poètiques 22 Feb 2006, 18:44
Gabriel Ferrater, el meu preferit.
Publicat per Ramon 23 Feb 2006, 16:51