Temps d'espera

15 Juny, 2007 10:13
Publicat per aladern, e-mocions

“Les parets pàl·lidament adormides de l’hospital on vetllo l’amor, són com les pàgines en blanc del meu pensament”

Les primeres paraules van ser teves, me les vas ensenyar tu. Hem tornat on érem i sento que se m’encomana la pau del teu adéu.

6 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

Espero que tots els adeus siguin tan plàcids com les teves paraules... just l'alè que ens manca en un mon de desconsol..
fa temps que et segueixo i em sembla que ets una persona molt especial,..algu et debia ajudar a aconseguir-ho...
Helena

Publicat per Helena 17 Jun 2007, 18:46

quins records et porta la nit de Sant Joan ?

Publicat per Té la mà Maria 24 Jun 2007, 19:29

Els adéus sempre són dolorosos però sembla que finalment trobaràs la pau i me n'alegro molt. Una abraçada!

Publicat per Violant 25 Jun 2007, 00:39

Com ja t'han comentat els adeus a vegades fan mal. Espero que aquest, al ser especial, fos tant sols un a reveure.

Publicat per JosepArnau 29 Jun 2007, 11:17

No es pot aprendre a dir adéu sense dolor -jo no ho he acoseguit-. Si els vius, aquests són el tacet que acompanya el camí que vas fent, un silenci que se sent.

Publicat per arsvirtualis 30 Jun 2007, 23:38

una abraçada ben forta, forta i un piló de petons, poeta...

...i companyia desde la Garrotxa...

Publicat per elur 02 Jul 2007, 22:27

Afegeix un comentari
















Despres de dijous ve: