In memoriam

13 Març, 2008 10:14
Publicat per aladern, de versos i rimes

A la riba de l’eternitat
res no pot esvanir-se;
cap vel ni cap llàgrima
no poden tapar el seu rostre.
La teva barca és petita
i allò que n’ha sortit
no pot ésser recuperat.
Només pots oferir
tota la dolça verema
dels teus dies, tots
els afanys i espigolaments
de la teva ocupada vida.
Hauràs tornat a casa
fundat pel cerimonial
de les veles que has hissat,
dels estels que han escoltat
la creació vibrant del teu cor.
Des de l’ombra sentiré
com cantes als teus fills,
per tal que naveguin.
No estem fets per al repòs,
sinó per a la llibertat difícil
que ens ensenya el camí.

4 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

Ho dius molt bé, Ramon:
"No estem fets per al repòs, sino per a la llibertat difícil que ens ensenya el camí".
Aquesta, segurament, deu ser una de les lliçons que ens ha ensenyat Cassià Mª Just.
Tan de bo que el seu exemple caigués com una pluja suau i benigne sobre les nostres vides.

Publicat per Dolors 13 Mar 2008, 12:13

Un poeme molt encertat, que només pot sortir d'un esperit que veu la llum.

Pero no em queda clara l'autoría, ¿es de Cassià?

Namasthé.

Publicat per Francesc Rioman 20 Mar 2008, 12:50

que sigui una cançó que ressoni sempre dins nostre.

Publicat per marina 10 Abr 2008, 23:21

I com deia en Kavafis... que el camí sigui llarg ple d´aventures extraordinàries!

Publicat per Nica 05 Jul 2008, 12:48

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: