Posta de sol

10 Setembre, 2007 19:48
Publicat per aladern, de versos i rimes


Cambra de tardor

La llum, que era color de mel, ara se’ns ha tornat

del color d’una magrana. S’enfila, la tarda encesa,

i dolçament ressegueix la carena d’aquesta pell

mig de sol, mig de lluna. Invisible, lliscaré fràgil

pel camí de la sal oberta, dúctil gust de la terra.

Encauat dins el recer de la teva ombra espessa,

voldria que totes les nostres pors fossin vanes,

que no trigui a descobrir com el desig et llampega

i que mai no t’esberli el cor una paraula meva.

Ens ho creiem i tenim a les mans la nit entreoberta.

Aquest és el nostre món, el que ara estimem,

les partions inabastables de la nostra terra.

 

16 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

La posta de sol sempre em commou molt més que la sortida. Sembla que duri més i et permet assaborir els colors de mel i de magrana molta estona.I si per endavant tens una nit entreoberta, què més pots desitjar, oi?

Publicat per isnel 10 Set 2007, 21:32

El traspàs del dia a la nit sempre l'he considerat màgic. Sempre he pensat que en aquest instant tot podria ser possible. Poc després arribar la foscor.

Publicat per arsvirtualis 10 Set 2007, 22:01

I si tens "carenes" per resseguir, ja no et dic res. Moments màgics, oi, Isnel?

Publicat per ramon 11 Set 2007, 09:52

Completament d'acord, ars. De totes maneres, les postes són belles perquè també sabem que arribaran les albades. Veritat?

Ja has vist que l'antispam de vegades fa la guitza, a mi també, però no hi puc fer res. Mecatxis la tècnica...!

Publicat per ramon 11 Set 2007, 09:57

Un passeig per la carena al moment de la posta, es una d'aquelles coses que mes ens poden acostar a la felicitat.
Ei, Ramon, aquesta vegada t'has superat a tu mateix! Aquesta foto es de categoria! De debo que la trobo molt bona. Esta clar que disposes d'uns colors molt bonics a la teva paleta: el color de mel, de magrana, pero tambe el de la subtilesa, el de la tendresa...
Si us plau, artista, no deixis de pintar: amb paraules, amb fotografies, amb el que vulguis...

Publicat per dolors 11 Set 2007, 16:27

Magnífic poema, i imatge, Ramon. I jo -no riguis, que deu ser cosa de la diada- em permeto llegir-lo també en clau patriòtica...

Publicat per pere 11 Set 2007, 18:13

què dir davant tans elogis, Dolors? I és ben bé veritat, disposem de tots els colors que som capaços d'abastar. Gràcies per les teves paraules.

Publicat per ramon 11 Set 2007, 18:43

llibertat total, pere. Pots llegir-lo sota l'òpica que més plagui la teva flama. Però també saps, amic meu, que sempre m'he negat en rodó a fer cap explicitació d'allò que escric, sobretot tractant-se d'una línia de vers.
Bona Diada i bon retorn a la "normalitat"!

Publicat per ramon 11 Set 2007, 18:51

Ramon, el poeta blocaire per excel•lència !!! xulisim, el poema, la foto, toooooot !!!
Moltes abraçades
=;)

Publicat per jaka 11 Set 2007, 20:50

"Ens ho creiem i tenim a les mans la nit entreoberta.

Aquest és el nostre món, el que ara estimem,

les partions inabastables de la nostra terra."

I que sigui així per molts anys poeta!!!

Petons garrotxins :***

Publicat per elur 11 Set 2007, 21:58

Jaka, maca! jo no escric gaire, però tu també et fas pregar. Encara que sé que tens motius. Espero que tot vagi bé.
Bona Diada pel barri marítim del meu poble!! :))

Publicat per ramon 11 Set 2007, 22:29

Esperem-ho, Elur. Aquest tren s'ha d'agafar quan passa.
Bona Diada, garrotxina eixerida!!

Publicat per ramon 11 Set 2007, 22:32

preciós :*

Publicat per su* 15 Set 2007, 23:34

gràcies, su! :*)

Publicat per ramon 16 Set 2007, 09:35

Aquesta és la millor posta de sol, al costat de la persona que estimes.

Publicat per Jesús M. Tibau 16 Set 2007, 23:40

Ten tota la raó, Jesús.
Salut, company!

Publicat per ramon 18 Set 2007, 17:10

Afegeix un comentari
















A quin mes es celebra nadal: