Barcavella

04 Setembre, 2007 17:22
Publicat per aladern, de versos i rimes

Un raig et resplendia per sobre la quilla llevada,

en aquella terra estranya on te m’havies perdut.

Era un raig de llum tènue i la veu era blana,

de la barca que s’enyorava d’un vell pescador.

Una veu cantava, dins l’altar de la murada,

els misteris del mar que solquen tantes naus.

Records de les tardes que hi havia alegria

quan el patró t’ancorava en un port dolç.

Solemnement, el plor d’un nen s’alçava,

sabia que a la mar no havies mai de tornar.

 

4 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

Un homenatge molt bell a una barca en aigües estranyes. Em fa pensar en persones que han anat a parar a llocs on no els pertoca. No sé, ha estat una idea...

Publicat per isnel 04 Set 2007, 21:47

és hora d'avarar la barca i tornar a navegar, oi, isnel?
;)
Una abraçada!

Publicat per ramon 05 Set 2007, 09:16

Ramón que sí! que si torna! tu mateix m'ho has escrit (El Bec del Lloro, ha tornat)
Una abraçada ben gran

Publicat per namaga 06 Set 2007, 18:19

Arribar a port per a ser oblidada no és cap destí desitjat.

Publicat per arsvirtualis 09 Set 2007, 17:53

Afegeix un comentari
















La segona lletra de cotxe: