Contrapuntar
13 Agost, 2007 18:24
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Fingits profetes
parlaran per mi,
raucs inútils
d’un fals dolor,
negats al plor,
al plany, al crit
d’uns esclaus
que arrosseguen
segles de covardia.
Accepteu-me
el final victoriós
de la meva contesa:
d’aquesta llavor
creix, per l’arrel
del pensament,
sacsejat l’arbre
de la meva mort,
la vostra vida lliure.
Comentaris
Bonic poema, fa per en Xirinacs
Publicat per wink 13 Ago 2007, 19:06
Publicat per ramon 13 Ago 2007, 19:16
Últimament no miro la tele, ni escolto la ràdio i quan vaig agafar el diari diumenge al matí em vaig quedar... amb la sensació de que els bons sempre es moren i els malparits no.
El poema preciós, la flauta una delícia. La seva lluita, esperem que no sigui inútil.
Petons, poeta :*****
Publicat per elur 14 Ago 2007, 09:03
Rectifico,
la seva lluita, hem de fer que no sigui inútil.
Publicat per elur 14 Ago 2007, 09:04
Publicat per Friks Vaporup 14 Ago 2007, 12:27
"hem de fer que no sigui inútil" completament d'acord!
(aquests dies, escoltant les opinions i llegint els "foros" de per allà la meseta, te n'adones de quant ens "estimen". Salvant alguna excepció)
Publicat per ramon 14 Ago 2007, 16:10
Gràcies a tu, Friks Vaporup, per donar la teva opinió.
Publicat per ramon 14 Ago 2007, 16:11
Publicat per Violant 14 Ago 2007, 22:58
Si no tenim un guia, seguirem els poetes:
Malvisc en un país
que no és lliure,
cansadíssim, cruel,
corromput, molt covard.
Em toca de malviure
en un país indigne,
però la resta del món
no és pas millor.
I puc alçar només
unes fràgils paraules
contra el desdeny
dels senyors del poder.
S. Espriu
Publicat per ramon 15 Ago 2007, 11:21
"I puc alçar només
unes fràgils paraules
contra el desdeny
dels senyors del poder"
Així és com sovint em sento, amb més impotència que una altra cosa. Que desesperançador és que els versos de l'Espriu tinguin encara tanta vigència. I molt em temo que serà per molt temps.
Publicat per dolors 16 Ago 2007, 10:29
Dolors, jo mantinc l'esperança que "no sigui per molt temps" (i no sé fins a quin punt és una esperança vana). Nosaltres venim d'una generació (o de moltes) acomplexada i acovardida, de perdedors (entre altres coses, d'una guerra que no només va ser "civil" sinó també contra Catalunya. O sigui, doblement perdedors). Tinc l'esperança que les noves generacions no arrosseguin aquest llast i puguin tenir la llibertat a les seves mans. Encara que veient l'allau que ens ve a sobre...
Publicat per ramon 16 Ago 2007, 10:52