El perfum del cedre

07 Maig, 2006 11:28
Publicat per aladern, de versos i rimes

El cedre és un arbre estretament lligat a la cultura mediterrània. Sempre verd, majestuós, el seu port cònic li dóna l’esveltesa dels nostres gegants; una piràmide monumental que s’arrela a les profunditats de la terra generosa que a tots ens acull i alça la seva testa orgullosa al cel. A l’orient del nostre mar, el Líban el té magnificat al seu estendard.
La majoria haureu llegit algun cop Kahlil Gibran, el poeta, filòsof i pintor libanès, aquell que tenia l’ànima amarada de la lírica més etèria i alhora més profunda. Us deixo un petit fragment de El Profeta.

Gran és la teva enyorança per la terra dels teus records, i pel lloc en el qual els teus desigs més grans tenen estada; i el nostre amor no vol lligar-te ni les nostres necessitats retenir-te.
Et demanem, però, que abans de deixar-nos ens parlis i en donis la teva veritat. I nosaltres la donarem als nostres fills, i ells a llurs fills, i així no es perdrà.
En la teva solitud has vetllat els nostres dies, i en el teu desvetllament has escoltat els plors i les rialles del nostre dormir. Descobreix-nos ara a nosaltres mateixos, i digue’ns tot el que t’ha estat ensenyat del que hi ha entre la naixença i la mort.
I el respongué:
Poble d’Orphalese, de què puc parlar-vos, sinó del que suara es mou dins les vostres ànimes?

Aleshores Almitra digué: Parla’ns de l’Amor.
Ell alçà el cap i esguardà la gent, i una gran calma caigué sobre tothom. I en veu molt alta digué:

Quan l’amor us cridi, seguiu-lo. Encara que els seus camina siguin durs i costeruts.
I quan les seves ales us embolcallin, agafeu-vos-hi. Encara que l’espasa, amagada entre les seves plomes, pugui ferir-vos.
I quan us parli, creieu en ell. Encara que la seva veu pugui destrossar els vostres somnis com el vent del nord deixa devastat e vostre jardí. Car per més que l’amor us corona, també us crucifica. I encara que us fa créixer i millorar, també us esporga.
Així com puja fins al vostre cimall i acarona les vostres branques més tendres que tremolen al sol, així davallarà a les vostres arrels i les trontollarà en llur arrapament a la terra.
Com si fóssiu garbes de blat us arreplega dins d’ell mateix.
Us bat com la trilladora per despullar-vos.
Us trenca, per deslliurar-vos de la vostra closca.
Us esmola per blanquejar-vos.
Us pasta perquè esdevingueu flexibles.
I després us transforma al seu foc sagrat perquè esdevingueu pa sagrat a la sagrada festa de Déu.
Totes aquestes coses, l’amor les fa en vosaltres perquè pugueu saber el secret del vostre propi cor i en aquest coneixement esdevenir un fragment del cor de la Vida.
Però si en el vostre temor cerqueu solament la pau de l’amor i el plaer de l’amor, aleshores us és millor que cobriu la vostra nuesa i que passeu de llarg pel llindar de l’amor. Cap al món sense estacions, on riure, però no amb totes les vostres rialles, i plorareu, però no amb totes les vostres llàgrimes.
L’amor no dóna res més que ell mateix, i tampoc no pren res més.
L’amor no posseeix, ni vol ser posseït. Car l’amor en té prou amb l’amor.
L’amor no coneix altre desig que el de realitzar-se.
Però si tu estimes, i el teu amor sent deler de desitjar, deixa que siguin aquests els teus desigs:
Fondre’t i ésser com la lliscant riera que canta a la nit la seva melodia.
Conèixer el dolor d’una tendresa massa gran.
Ésser ferit per la teva pròpia comprensió de l’amor, i sagnar voluntàriament i joiosa.
Despertar-te a l’albada amb un cor alat, i donar gràcies perquè tens un nou dia per a estimar.
Reposar al migdia i meditar sobre l’èxtasi de l’amor.
Retornar a la llar, amb agraïment, al capvespre.
I adormir-te després amb una pregària pel teu amor en el cor i una cançó de lloança en els llavis.

Aleshores Almitra parlà novament i digué:
I què ens dieu del matrimoni, mestre?
I ell respongué:

Heu nascut junts, i junts continuareu per sempre.
Estareu units quan les ales blanques de la mort escampin els vostres dies, i units continuareu en el silenciós record de Déu.
Però deixeu que quedin espais en la vostra unió, i permeteu que els vents dels ocells dansin sempre entre vosaltres.
Estimeu-vos l’un a l’altre, però no feu un nus del vostre amor. Ans bé deixeu que sigui un mar que es mou entre les platges de les vostres ànimes.
Ompliu cadascun la copa de l’altre, però no begueu de la mateixa copa.
Doneu-vos l’un a l’altre el vostre pa, però no mengeu de la mateixa llesca.
Estigueu joiosos i canteu i danseu junts, però permeteu que cadascun de vosaltres pugui quedar sol, com està sola cada una de les cordes del llaüt encara que la mateixa música les faci vibrar.
Doneu els vostres cors, però no perquè l’un retingui el de l’altre. Car només la mà de la Vida pot contenir els vostres cors.
I romaneu junts, però no massa prop l’un de l’altre. Com les columnes del temple estan separades, i ni el roure ni el xiprer no creixen l’un a l’ombra de l’altre.

D’aquesta manera m’agradaria a mi saber estimar.

26 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

Aix... snnif... que maco... ^^ És preciós!!!!! M'encanta!!!! Aix... :P Me'l deixes? ^^ Que me n'he enamorat!!! ^^

Publicat per Silenci 07 Mai 2006, 12:29

No havia llegit mai una descripció tan clara i objectiva sobre l'amor i el matrimoni. M'hi sento totalment identificada en aquestes paraules. Gràcies Ramon. Si sabéssim estimar així, el nostre món seria un altre! Només a través del nostre caminar podem arribar a aquestes conclusions del profeta. Magnífic i poètic alhora!!!!!

Publicat per Violant 07 Mai 2006, 12:43

Ei, Silenci, i aquell cellerenc que et feia tilín, vols dir que no et convindria més! ^^
Et deixo tot el tros que tu vulguis, i el llibre sencer. Però quan arribi el moment posa-ho en pràctica, pubilla del Ter!! ^^
Apa petons! XD

Publicat per Ramon 07 Mai 2006, 12:44

Violant, ja imagino que tu també ets dels que ens deixem atrapar de seguida per aquesta bellesa (serà perquè ens ressona a dins?). I aquests textos són mol adients per a aquella web que tu ja saps ;)
En quan a aprendre (després de "aprehendre")tot és començar a practicar, no trobes?

Publicat per Ramon 07 Mai 2006, 12:49

Practicar, sí, un dia rere l'altre...es pot aconseguir.

Publicat per Violant 07 Mai 2006, 13:10

Un text preciós i un autor que haig de llegir més, mercès per la tanscripció.

Publicat per júlia 07 Mai 2006, 13:30

perdó 'transcripció', avui no n'encerto una.

Publicat per júlia 07 Mai 2006, 13:31

Gibran és...! Podria dir que El Profeta és una de les meves "bíblies" que sempre tinc a propet. Tant de bo que el que diu Almustapha ho tinguem present a cada pas.
A reveure!

Publicat per marina 07 Mai 2006, 16:39

Júlia, Gibran és d'aquells autors que quan els descobreixes per primer cop, ja t'atrapen. I després, quan ja te l'has fet teu, sempre et plau tornar-hi una vegada i una altra. Són aquelles petites perles que no cansen, saps?

Publicat per Ramon 07 Mai 2006, 18:00

Marina, tant com "bíblia de capçalera" potser no, jo. Tinc un altre que sento encara més proper: Gitanjali, de Tagore. Ja en parlaré un altra dia.

Publicat per Ramon 07 Mai 2006, 18:04

1. No és un cellerenc, és un anglesenc.
2. Gràcies pel regal!!!! ^^
3. Crec que el Barça pot guanyar el que sigui! XDD
4. No et faig enveges... XDD Escric el que puc del que faig...
5. No tot el que camino ho escric, eh!!! :P
6. Sí que era hora de moure l'esquelet... ;)

Petons! ^^

Publicat per Silenci 07 Mai 2006, 18:14

Silenci, ara sí que m'has deixat de pedra!! :S
Així que no era un cellerenc. Que hi ha per aquí dalt un poble que es digui Anglés?? O estàs parlant d'un britànic gànguil, d'aquells esprimatxats i blancutxos com un got de llet!! :P
Va, dona, explica explica....

Publicat per Ramon 07 Mai 2006, 18:49

Sí, home! Amb lu poc que m'agrada l'anglès i aniré amb un mosso de Gran Bretanya! XDDD No, no... hi ha un poble que es diu Anglès.

Publicat per Silenci 07 Mai 2006, 18:51

Ais.. xiqueta, no saps el pes que m'acabes de treure de sobre. Ja m'havies espantat! :P
(ara entenc pq no tens ganes d'escriure) jjjj

Publicat per Ramon 07 Mai 2006, 18:54

Jijijiji...

Publicat per Silenci 07 Mai 2006, 18:58

Eps! T'acabo d'afegir als meus links (suposo) com que sóc molt dolenta amb la informàtica, ja vigilaré que els enviï a la pàgina principal i no a la coca de garrofes, he he he...
;)

P.D.- m'he deixat moltes coses al tinter (al teclat) sobre l'òpera, vull dir: com per exemple, que la soprano canta gairebé tota l'estona amb una perruca d'aquelles que la fan semblar "calva". I com que ja he dit que no era gaire "bona" en els seus moviments corporals (i havia de ser sensual) t'asseguro que amb la cara (imagina't, a més a més, sense cabells) ja n'hi havia prou. Aquí si que valia la pena estar a les primeres files (que és on jo era) perquè veure-li la cara i sentir-la al mateix temps era oblidar-se del món per convertir-se en un so puríssim que m'agradaria poder transmetre però no en sé més :(

petonets blaus!

Publicat per Arare_ 07 Mai 2006, 21:33

Eo,eo,eo, Eureka! Ho he aconseguit (a la primera) i no els envio ni a la coca de garrofes ni a la recepta de bacallà (que ho busquin) ;)
ara si, bona nit i bona hora :)*

Publicat per Arare_ 07 Mai 2006, 21:35

Ja he fet un tast, Arare. Un xarrup d'òpera, i unes quantes pinzellades que diuen molt del que tu vas sentir. La resta, no si pot fer més, ho posaré jo: una bona dosi d'imaginació.
gràcies!

Publicat per Ramon 07 Mai 2006, 22:26

fa quasi tres anys vaig escollir aquest fragment sobre el matrimoni per llegir-lo en un casament a NY. El vaig llegir en català i la persona que feia la traducció simultània es va quedar escoltant (bocabadada) sense dir res...
:)
(i la resta es van quedar amb les ganes d'entendre-ho)

jo vaig pensar: com m'agradaria que algú m'estimés d'aquesta manera
:(
***
vaig descobrir aquest autor per casualitat quan buscava el text per llegir i m'alegra haver-lo trobat

Publicat per montse 08 Mai 2006, 00:17

Menciones Tagore i m'ha vingut al cap com, fa molts anys, va ser popularíssim. Gairebé tothom sabia frases d'ell de memòria. Fins i tot a l'escola, recordo que una mestra jove ens en parlava i feia referència al fet que la dona de Juan Ramon JIménez, Zenobia Camprubí, catalana, n'havia estat una bona traductora.

Publicat per júlia 08 Mai 2006, 07:26

Caram, Montse, tu a NY i brodant el lirisme matrimonial... No m'ho havies explicat!
:)
(ja que Gibran va viure als USA i també escrivia en anglès, podies haver-lo llegit en l'original)
Bon dilluns!

Publicat per Ramon 08 Mai 2006, 08:09

Júlia, el que expliques de la Camprubí no ho sabia pas. De fet, pobres traductors (es) i correctors (es) que els tenim tan oblidats! (i ara penso en uns quants que corren pels blocs)
què farien les editorials sense ells i elles... veritat?
Els llibres que tinc de Tagore estan traduïts per Maria de Quadras.

Publicat per Ramon 08 Mai 2006, 08:16

A mi el cedre em fa pessigolles... :) treballo en una fusteria i sempre que manipulen fusta de cedre ho sé per les pessigolles que noto al nas ;)
Preciós el text Ramon, gràcies per compartir-lo i en el meu cas, per fer que el descobreixi. Un altre llibre per la llista de pendents ;)
Bon dia :*)

Publicat per elur 08 Mai 2006, 10:05

Bon dia, elur.
I aquests cedres que teniu a la fusteria, d'on vénen?
Ja és ben curiós això que dius de les pessigolles al nas! :))
I del llibre, ja fas com jo, que la llista sempre és més llarga que la butxaca o les hores disponibles.
:*)

Publicat per Ramon 08 Mai 2006, 10:42

uf... doncs no ho sé d'on ve el cedre, la veritat és que procuro no pensar-hi en que la fusta manipulada són arbres tallats. El dia que vaig veure el tronc d'un roure tallat a làmines quasi vaig plorar... l'amplada del tronc surerava el mig metre, tu saps quants anys triga un arbre per assolir aquesta amplada? uf... diuen que replanten, que es dediquen a això, però com sempre destruim més ràpid que no pas "arreglem". Darrerament quasi tota la fusta prové de l'Europa de l'est, menys el roure que o és francès o americà... i pel meu gust massa fusta tropical! Les modes són el pitjor que hi pugui haver...
I sí, una llista interminable, tu... aquest estiu m'hauré de posar les piles, de fet cada estiu llegeixo una barbaritat!
:*)

Publicat per elur 08 Mai 2006, 11:12

Un arbre preciós!!!

Publicat per jaka 08 Mai 2006, 13:20