A trenc d'alba
09 Febrer, 2006 08:24
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Al rompent de l’alba, quan el món es somnia, és quan hi veig clar. Entre la matinada i el ranvespre -fanalets de segles sobre el fil sòlid del temps- abraceu el meu pobre dia amb un parpelleig d’estels llunyans, focs multiseculars que brilleu allà dalt, fulgents o pàl·lids. El primer llostre occeix la nit que ahir va parterejar un mal crepuscle al tombant del camí. He llegit als teus llavis tota la nit missatges que vénen d’algun lloc, i amb l’esguard fit en la negror pregona, buida, sense principi ni sense fi, prego perquè no te’n vagis mai. Entre dos llustres transcorre una vida que no desespera i res no em dol del que ha estat. La llum immoderada penetra totes les fondàries i et dibuixa rínxols de nou salvatges. Només per veure’t ha valgut la pena tant d’insomni desemparat. Aquesta és la imatge repetitiva que entrelluco tots els dies des de la meva immòbil torre de vigilància. A les mans de l’alba renuncio sense resistència com qui torna una cosa que li ha estat prestada. Els espais de la nit semblen aleshores un país anihilat, on ja res no existeix. Només l’albada és un lloc capaç de vida i en l’immens univers, tan sols dues ànimes vivents es desvetllen abraçades.
Comentaris
Ramón, comparteixo amb tu aquesta espècie de "clarividència" que experimento durant l´alba, en la qual, així com al capvespre, els límits del món real i dels somnis no estan del tot clars... per cert, preciosa la foto!!! Jo molt dies la veig en viu i en directe quan vaig en tren cap a la feina i es fa de dia...
Publicat per Nica 09 Feb 2006, 10:10
Aqueta foto és des de casa meva (he fet una mica de trampa: és de fa uns dies. Avui el cel no era tan preciós). Normalment, a l'horitzó es veu el mar. Sempre m'han emocionat els crepuscles, tan a l'alba com al capvespre.
Publicat per Ramon 09 Feb 2006, 10:31
m'has fet recordar les postes que veig a vegades quan torno a casa des de la finestra del tren.. haig de deixar el llibre i embadalir-me amb l'espectacle. I tot és diferent, des de llavors, tot pren un altre caliu i una altra perspectiva. M'hipnotitzen. I aquest teu és fantàstic
Publicat per aina 09 Feb 2006, 12:53
Caram Ramon! Quin cel! Preciós de debò... Quina enveja.
Publicat per Petjada 09 Feb 2006, 13:09
Ais, Aina, quans trens que corren per les nostres vides... ;) Llàstima que el meu no arriba. L'única estació que conec s'assembla més a la de dos posts anteriors. Sort en tinc d'aquestes finestres (les meves i les vostres...)
Publicat per Ramon 09 Feb 2006, 13:15
Petjada, ara mateix no sabria dir-te si és una sort veure TOTES les albades d'un any (365) des del mateix lloc. I van...
Publicat per Ramon 09 Feb 2006, 13:18
... és quan dormo que hi veig clar.
Quant a l'alba, quina meravella!!
quina sensació més enlluernadora i tranquil·litzant alhora.
Fa temps, però, que no en veig una de debò ni la gaudisc. Gràcies per la foto
Publicat per Berta 09 Feb 2006, 13:45
Veure-les i gaudir-les, Berta.
J.V. Foix en sabia molt, oi?
:)
Publicat per Ramon 09 Feb 2006, 15:17
Les sensacions que produeixen aquestes visions privil.legiades són les que aporten els nutrients poètics.
Despullen l'interior i fan emergir la bellesa i la creativitat. Senzillament espectacular!
Parlant de J.V. Foix, no em voldries pas donar un cop de mà?
Publicat per Violant 10 Feb 2006, 00:00
Ais, Violant, és que jo sóc de "ciències", saps...? hehehe, és broma. La veritat és que el mestre Foix em cau una mica lluny. Però vaja, ja m'hi entretindré.
Publicat per Ramon 10 Feb 2006, 00:10
No cal comptar-les, cal gaudir-les!
Publicat per Petjada 10 Feb 2006, 19:39
Sí, Petjada, en el sentit que dius tu, tens tota la raó. Però el meu "365" té un altre significat...
Publicat per Ramon 10 Feb 2006, 20:14