1 Feb, 2013

El Mas de Noguers, de Rojals

Publicat per rafefe 21:57 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (1) | Trackback Retroenllaços (0) | General

En un dels racons més recòndits i despoblats de les Muntanyes de Prades s'hi troben les restes del que fou el Mas de Noguers, o de Nogués. Està situat a la falda del Serret dels Avencs (de Rojals; en trobem bastants de serrets amb aquest nom), a la vall del Barranc del Pouet, anomenat més avall el Maltorrent, que desemboca al Brugent vora el Molí del Jan. A ponent de la vall, s'estén el Pla de la Garriga, o les Garrigues, que fent jústícia al seu nom i ben castigada pel foc, està ben coberta d'una densa garriga.

El mas està ben enrunat. Mirant les restes veiem que es tractava d'una masada important. L'edifici principal disposa de diversos anexos amb qi sap quina funció devien cumplir en la seua època. A part, hi ha un edifici aïllat que també forma part del conjunt. Hi tenien ramats de cabres.

Sota l'edifici hi ha la bassa, ara plena de vegetació i a la seua vora, la font del mas, que encara somica aigua omplint alguns tollets al terra, fent de lloc d'esbarjo pels porcs senglars.

Comunicat únicament per sendes, cap a Rojals i el Pinetell. El camí de les Garrigues encara s'intueix i del de Vilaverd no en queda cap rastre. Un altre rastre porta barranc avall cap el Maltorrent i la Serra del Llamp; era la Carrerada, que pujava fins a Rojals i també feia de drecera per anar a la Riba.

 

 
 
 
L'esplanada de davant el mas, amb la cinglera de sota el Pla d'en Burguera, al fons.
 
El Mas de Noguers, sota el Serret dels Avencs, emb la trencadissa tectònica a la vista.
 
La bassa
 
Un toll de la font.
 
Un edificació propera al mas

 

 


 
Comparteix:

27 Gen, 2013

L'Estany de Montcortès

Publicat per rafefe 23:15 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (1) | Trackback Retroenllaços (0) | General

Entre Senterada i Gerri de la Sal s'estenen unes muntanyes de relleus arrodonits, gastats i amb paisatge en mosaic, ple de vives pastures, rouredes de port baix i escadusseres pinedes. Un seguit de pobles hi rauen, des de Peramea, Bretui, Montcortès, fins a Cabestany i Mentui.

Hi destaca l'Estany de Montcortès, estany que s'abasteix de surgències d'origen càrstic i que drena cap el Riu de Ruixou, que desemboca al Flamisell, a la Pobleta de Bellvei. Diu la llegenda, que sota les seues aigües hi ha submergida una ciutat maleïda.

Al fons, les neus de la Pica de Cervi i la Serra des Tres Pessons.

 

 

 

 

 

 

 

 


 
Comparteix:

6 Gen, 2013

El Mas del Puço del Cingle i el Portell del Marrà, a la Mussara

Publicat per rafefe 14:04 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (0) | Trackback Retroenllaços (0) | General

A l'extrem ponentí de l'antic terme de la Mussara, ja ben bé sobre Alforja, i en la cingla, això és el lleu replà existent entre el cingle roig i la primera paret calcària, es troba aquest mas. En concret, es troba a l'extrem meridional de la Mola, que és un dels sortints dels majestuosos cingles d'Arbolí i de la Mussara, que miren cap al Camp.

El lloc on està situat el mas té un microclima que l'ha afavorit en èpoques passades més fredes: resta a recer del vent de serè, fora de l'abast de la Peluda, la boira mussaranenca que s'ajeu a dalt de la serra, i està orientat cap el sud. Tanmateix,el terreny és migrat i la font important més propera, la Font de la Pedrola, cau a certa distància del mas.

L'accés al mas pot ser per camí de la cingla, que es tracta d'un camí ben tapat per la vegetació. Un altre accés és des de l'altiplà de la Mola pel Portell del Marrà. Com diu Ramon Amigó en el llibre Els topònims del terme municipal i poble de la Mussara (1963): "En cap altra ocasió no hem vist portell més estret i més llarg alhora. És com una fissura profunda i estreta al capdamunt del cingle; el seu fons és inclinat amb l'extrem més baix mirant al mas esmentat i amb l'altre a nivell del Pla de la Mola. La seva amplada és només suficient per al pas d'un home expedit. Actualment és molt poc freqüentat, però segueix tenint molta anomenada."

Personalment, crec que Ramon Amigó exagera a l'inici, però cal conèixer aquest pas, un racó de món per no oblidar.

Finalment, com diu el mestre Amigó, i va escriure el seu mestre Iglésies, cal escriure "Puço" amb "Ç": el nom ve de la masculinització de Puça, un renom de la Mussara. La toponímia de l'ICGC ho transcriu com a "Pusso".

 

 
 
 
 
 
Una pedra de molí?
 
 
La balconada de davant el mas, que guaita al Camp.
 
 

 

La punta que assenyala el Portell del Marrà, que queda a la seva dreta segons la imatge.

El Portell del Marrà, des de l'extrem del Pla de la Mola.

El Portell del Marrà des de l'extrem inclinat, vora del Mas del Pusso del Cingle.

El Mas del Pusso del Cingle, amb Alforja al fons, des del capdamunt del Pla de la Mola.


 
Comparteix:

5 Gen, 2013

El Mas d'en Ribelles de Dalt i el Corral del Macià Bodro, a Siurana

Publicat per rafefe 18:49 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (2) | Trackback Retroenllaços (0) | General

En l'antic terme de Siurana, l'alta vall del Riu de Siurana està dominada per les parets de gresos rogencs i de calcàries que fan una fantàstica muralla i que protegeixen els masos que es troben en l'altiplà, on les magres argiles eren conreades. A banda i banda de riu, els masos poblen aquests altiplans. A baix, al riu, les úniques edificacions que hi romanen són els molins, a l'empara de l'aigua del riu. No és fins el Mas d'en Candi que hi trobem una edificació a sota cingles.

El Mas d'en Ribelles era una important hisenda; ubicat a la cota 698, als mapes se'l anomena "Mas d'en Ribelles de Dalt", per distingir-lo del "Mas de Ribelles de Baix", situat a la vora sota el cingle que presideix el mas de dalt. El de baix sembla que no era tant imporant i fou el primer en ser abandonat.

Del Mas d'en Ribelles de Dalt, en surt una drecera vers els Quatre Molins que es troba molt bruta, però que s'hi passa. Potser és el Grau de Ribelles topografiat en algun mapa. No és ben bé un grau i per això en dic drecera. Sols hi he transitat fins el camí que passa per sota el cingle del mas. El camí fins els Quatre Molins hi és, perdut i emboscat.

 

 
 
 
 
 
La sortida de la letrina, que es trobava al primer pis
 
 
I la fossa sèptica a darrera l'edifici
 
 
   
Presidint un altre sobresortint de la cinglera i en el seu caire, hi destaca el Corral del Bodro o del Macià. Aquest gran corral que temps enrera fou abandonat va pertanyer a Macià Bodro, que dóna nom al corral, al grau i a la cinglera, sota la qual hi destaca la Cova Tosca, així com la Cova de Porta-Lloret, en la qual els dos estudiosos trobaren restes d'antigues civilitzacions.
 
 
 
Al fons, la Moleta o Mola del Mas d'en Porrera
 
 
El camí d'accés al corral i una curiosa pedra pulimentada.
 
 
 
 
El mur del costat de ponent del edifici descansa sobre l'esquerda de la roca amb un curiós fonament.
 
 
Sota el corral, el Molí de l'Esquirola i el Riuet del Carcaix
 
 
Des del Corral del Bodro o del Macià, es veu el Mas d'en Ribelles.
 
 

 


 
Comparteix:

18 Des, 2012

Les Olles de l'Asmà

Publicat per rafefe 13:30 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (0) | Trackback Retroenllaços (0) | General

A cavall del Priorat i la Ribera d'Ebre, entre els Guiamets i Darmós es troben les Olles de l'Asmà. De fet, es troben en la Riera de l'Ull de l'Asmà, que desemboca al Riu de Siurana, ja ben aprop del seu aiguabarreig amb l'Ebre a Garcia.

Aigües amunt, aquesta riera es coneix com la Riera de Marçà i, més avall, de Capçanes. Entre Capçanes i els Guiaments es troba l'embassament dels Guiamets.

Diuen que en aquestes olles era el lloc de bany de la gent dels pobles dels Guiaments i Darmós. Ara resten ombrívoles i molsoses, amb un cert encant, tant pel lloc com pel regust àrab del seu topònim.

 

 
 

 

 

 
 
 
 
 
 
 

 


 
Comparteix:
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 ... 23 24 25  Següent»