28 Gen, 2014

L'Esqueix: L'Escletxa, en record de Josep Iglésies i Fort.

Publicat per rafefe 09:57 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (0) | Trackback Retroenllaços (0) | General

Eren els anys 20 del passat segle XX. L'època era efervescent. Una crisi agrària i econòmica, i alhora una renaixença cultural, política i social. La muntanya feia temps patia un gran despoblament. Els joves Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna recorrien les Muntanyes de Prades tot recopilant els camins aleshores encara vius, tot i que ja se'n començaven a perdre bastants.

Josep Iglésies, fill de la Riba i enamorat de la vall del Riu Brugent, queda corprès d'una racó de la vall. L'inspirà un relat de caire romàntic ambientat en aquell indret de gran bellesa, L'Escletxa, dins el llibre "La terra d'en Gallarí. Narracions i paisatges de la muntanya tarragonina", editat per la Llibreria Nacional i Estrangera, a Reus, el 1932.

Avui, el camí roman abandonat. I el gorg encara inspira al visitant solitari que el visita, sobretot si baixa per aquesta antiga Escletxa.

Us deixo amb el relat de Josep Iglésies i Fort: 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 
Comparteix:

7 Nov, 2013

Mas de Mariner, a Vilaplana

Publicat per rafefe 22:34 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (1) | Trackback Retroenllaços (0) | General

El Mas de Mariner era un important finca de gran extensió, situada a Vilaplana i a la falda del vessant que cau dels cingles de la Mussara, a la dreta del barranquet que baixa de la Font del Roure. El Mas de Mariner ha estat un referent per vilaplanencs i mussarencs. Tanmateix fa temps que cau en l'oblit i l'abandonament, tant de l'edifici del mas, com els conreus i la seva boscúria.

  

A finals del s.XIX s'amplià l'edifici, quan es vivia una època d'esplendor, que aviat s'estroncaria amb la fil·loxera. La finca es replantà posteriorment amb avellaners. 

 

 

 

 

 A la planta baixa, en l'ample espai de l'entrada, dóna pas als corrals, magatzem, la cuina i una saleta d'estar modernament apariada. Pujant al primer pis, a mitja alçada es troba un magatzem o graner, amb un curiós accés.

 

 

 

 

A la paret de la cambra principal, en un pany lluït expressament, es comptabilitzen possiblement collites?

 

 

 

  

La Font del Mas de Mariner, on era molt típic per moltes generacions de vilaplanencs anar a menjar la mona 


 
Comparteix:
technorati tags:

21 Jul, 2013

La Font Voltada, de Siurana

Publicat per rafefe 10:24 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (5) | Trackback Retroenllaços (0) | General

A l'antic terme de Siurana es troba el que va ser la Font Voltada. I és així perquè fa temps que està perduda i no hi brolla l'aigua. De fet, és una font de molta anomenada, sobretot per la banda d'Arbolí, d'on és més propera.

La tradició popular posa l'orígen de la font en l'època en què els moros dominaven aquest territori, a recer del famós castell de Siurana.

Es troba a la part superior dels cingles de la partida de l'Obaga de Siurana, prop del portell per on discorre el Grau de la Font Voltada, i hi passen almenys quatre camins: el de la Solana, el de l'Obaga, el del Molí de Salvat i el de les Solcides.

Es troba sota un marge de pedra seca. Tanmateix, la pedra que envolta la font està treballada i escairada, mentre que la del marge és de pedra natural. El nom es pot deure a la seva situació, tot i queno sugui exactament una voltael que la cobreix. Tanmateix, les escriptures de la finca on es troba, la anomenen com a "Font Brollada", ja que l'aigua neixia del fons del pouet.

Ara la font resta perduda i oblidada sota la pista de les Solcides. L'aigua passa hi passa més fonda i ja no omple el bassiol redimentari que hi ha sota la font.

 


 
Comparteix:

23 Mai, 2013

La Punta de la Riera de Riudecanyes

Publicat per rafefe 15:18 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (2) | Trackback Retroenllaços (0) | General

Les desembocadures de les rieres del Camp acostumen a formar les Puntes, petits cons que entren al mar fruit dels sediments que arratren en les rierades. En aquestes puntes o codolars, les platges recobren una vida que pot recordar com era el litoral abans de la seva actual transformació. La Punta de la Riera de Riudecanyes n'és una de les que podem trobar. Aquesta primavera, fruit de les pluges que han regat al camp, fa que el sistema Siurana-Riudecanyes desbordi i una part de les aigües dreni pel curs natural de la riera.

A la desembocadura, la típica llacuna d'aigües superficials salobres és substituïda per l'aigua dolça sobrera i la part final de la riera ha agafat una nova fisionomia. Els canyissos acabats de brotar es mesclen amb els vells tanys florits de la temporada passada, les ginestes també floreixen com un homenatge a Espriu, l'herbassar és esponerós i arribat a mar, el vent serè bat la frau en acabat de creuar la pell de brau.


 
Comparteix:

30 Mar, 2013

El Barranc de les Tosques, a Vilaplana

Publicat per rafefe 17:41 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (0) | Trackback Retroenllaços (0) | General

El Barranc de les Tosques es forma de la unió de quatre barrancs que baixen dels vessants de l'antic terme municipal de la Mussara, per allà el Planet de les Tosques i la Font Freda. En aquest aiguabarreig hi destaca la formació de la tosca, que és la precipitació del carbonat càlcic que porta l'aigua. A sota d'aquest indret, el Barranc de les Tosques forma uns ressalts de gran bellesa.

 

 
 
 
 
 
 


 


 
Comparteix:
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 ... 23 24 25  Següent»