Mas de Mariner, a Vilaplana

7 Nov 2013

El Mas de Mariner era un important finca de gran extensió, situada a Vilaplana i a la falda del vessant que cau dels cingles de la Mussara, a la dreta del barranquet que baixa de la Font del Roure. El Mas de Mariner ha estat un referent per vilaplanencs i mussarencs. Tanmateix fa temps que cau en l'oblit i l'abandonament, tant de l'edifici del mas, com els conreus i la seva boscúria.

  

A finals del s.XIX s'amplià l'edifici, quan es vivia una època d'esplendor, que aviat s'estroncaria amb la fil·loxera. La finca es replantà posteriorment amb avellaners. 

 

 

 

 

 A la planta baixa, en l'ample espai de l'entrada, dóna pas als corrals, magatzem, la cuina i una saleta d'estar modernament apariada. Pujant al primer pis, a mitja alçada es troba un magatzem o graner, amb un curiós accés.

 

 

 

 

A la paret de la cambra principal, en un pany lluït expressament, es comptabilitzen possiblement collites?

 

 

 

  

La Font del Mas de Mariner, on era molt típic per moltes generacions de vilaplanencs anar a menjar la mona 

Publicat per rafefe ( General ) :: Comentaris (1) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
 
Comparteix:
technorati tags:

 

La Font Voltada, de Siurana

21 Jul 2013

A l'antic terme de Siurana es troba el que va ser la Font Voltada. I és així perquè fa temps que està perduda i no hi brolla l'aigua. De fet, és una font de molta anomenada, sobretot per la banda d'Arbolí, d'on és més propera.

La tradició popular posa l'orígen de la font en l'època en què els moros dominaven aquest territori, a recer del famós castell de Siurana.

Es troba a la part superior dels cingles de la partida de l'Obaga de Siurana, prop del portell per on discorre el Grau de la Font Voltada, i hi passen almenys quatre camins: el de la Solana, el de l'Obaga, el del Molí de Salvat i el de les Solcides.

Es troba sota un marge de pedra seca. Tanmateix, la pedra que envolta la font està treballada i escairada, mentre que la del marge és de pedra natural. El nom es pot deure a la seva situació, tot i queno sugui exactament una voltael que la cobreix. Tanmateix, les escriptures de la finca on es troba, la anomenen com a "Font Brollada", ja que l'aigua neixia del fons del pouet.

Ara la font resta perduda i oblidada sota la pista de les Solcides. L'aigua passa hi passa més fonda i ja no omple el bassiol redimentari que hi ha sota la font.

 

Publicat per rafefe ( General ) :: Comentaris (5) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
 
Comparteix:

 

La Punta de la Riera de Riudecanyes

23 Mai 2013

Les desembocadures de les rieres del Camp acostumen a formar les Puntes, petits cons que entren al mar fruit dels sediments que arratren en les rierades. En aquestes puntes o codolars, les platges recobren una vida que pot recordar com era el litoral abans de la seva actual transformació. La Punta de la Riera de Riudecanyes n'és una de les que podem trobar. Aquesta primavera, fruit de les pluges que han regat al camp, fa que el sistema Siurana-Riudecanyes desbordi i una part de les aigües dreni pel curs natural de la riera.

A la desembocadura, la típica llacuna d'aigües superficials salobres és substituïda per l'aigua dolça sobrera i la part final de la riera ha agafat una nova fisionomia. Els canyissos acabats de brotar es mesclen amb els vells tanys florits de la temporada passada, les ginestes també floreixen com un homenatge a Espriu, l'herbassar és esponerós i arribat a mar, el vent serè bat la frau en acabat de creuar la pell de brau.

Publicat per rafefe ( General ) :: Comentaris (2) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
 
Comparteix:

 

El Barranc de les Tosques, a Vilaplana

30 Mar 2013

El Barranc de les Tosques es forma de la unió de quatre barrancs que baixen dels vessants de l'antic terme municipal de la Mussara, per allà el Planet de les Tosques i la Font Freda. En aquest aiguabarreig hi destaca la formació de la tosca, que és la precipitació del carbonat càlcic que porta l'aigua. A sota d'aquest indret, el Barranc de les Tosques forma uns ressalts de gran bellesa.

 

 
 
 
 
 
 


 

Publicat per rafefe ( General ) :: Comentaris (0) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
 
Comparteix:

 

El Mas de Noguers, de Rojals

1 Feb 2013

En un dels racons més recòndits i despoblats de les Muntanyes de Prades s'hi troben les restes del que fou el Mas de Noguers, o de Nogués. Està situat a la falda del Serret dels Avencs (de Rojals; en trobem bastants de serrets amb aquest nom), a la vall del Barranc del Pouet, anomenat més avall el Maltorrent, que desemboca al Brugent vora el Molí del Jan. A ponent de la vall, s'estén el Pla de la Garriga, o les Garrigues, que fent jústícia al seu nom i ben castigada pel foc, està ben coberta d'una densa garriga.

El mas està ben enrunat. Mirant les restes veiem que es tractava d'una masada important. L'edifici principal disposa de diversos anexos amb qi sap quina funció devien cumplir en la seua època. A part, hi ha un edifici aïllat que també forma part del conjunt. Hi tenien ramats de cabres.

Sota l'edifici hi ha la bassa, ara plena de vegetació i a la seua vora, la font del mas, que encara somica aigua omplint alguns tollets al terra, fent de lloc d'esbarjo pels porcs senglars.

Comunicat únicament per sendes, cap a Rojals i el Pinetell. El camí de les Garrigues encara s'intueix i del de Vilaverd no en queda cap rastre. Un altre rastre porta barranc avall cap el Maltorrent i la Serra del Llamp; era la Carrerada, que pujava fins a Rojals i també feia de drecera per anar a la Riba.

 

 
 
 
L'esplanada de davant el mas, amb la cinglera de sota el Pla d'en Burguera, al fons.
 
El Mas de Noguers, sota el Serret dels Avencs, emb la trencadissa tectònica a la vista.
 
La bassa
 
Un toll de la font.
 
Un edificació propera al mas

 

 

Publicat per rafefe ( General ) :: Comentaris (1) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
 
Comparteix:

 
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 ... 23 24 25  Següent»