12 Mai, 2019

La Cova del Miró, a Montsant

Publicat per rafefe 12:37 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (0) | Trackback Retroenllaços (0) | General

La Cova del Miró es localitza a la vora dels 1000 m d'altitud, sota la Serra Major. Antigament, el barranc on es localitza la cova era lloc de pas i de feineig. Actualment el camí del fons del comellar fa de mal passar, bandejat pels nous usos dels camins de la muntanya. Així, aquest fons s'ha fet ferèstec i hi abunda el senglar.

La cova té un degotall, característic d'altres coves de Montsant. Els bacis que recollien l'aigua s'han degradat per aquests nous estadants, els porcs senglars, que han fet seva la cova i s'hi revolquen amb fruició.

Tanmateix, el més curiós de la cova és el cirer que hi ha a l'entrada. Un cirer gran, encara que no majestuós, dóna un toc de verd tendre al vol de les capçades. És inevitable pensar en el proper Clot del Cirer. Allà hi va desaparèixer. En el seu lloc, hi han uns formosos noguers. Diuen que uns romàntics van plantar uns cirers en el Clot, però que no van prosperar, potser a causa de no ésser terra de cirers.

Puc afirmar doncs, que el cirer viu a Montsant, als 1000 m d'alçada, i en dóna fe aquest cirer de la Cova del Miró. Al Clot del Cirer, que es troba a la mateixa altitud que aquesta cova, si no van prosperar els novells cirers plantats, fora per alguna altra raó.

Caldrà seguir la maduració de les seves cireres i conservar aquesta varietat de cirer d'alçada de Montsant, d'aquesta soferta Cova del Miró.

comellar 

entrada 

 

cirer 

 

cireres 

 

cova 

 

degotall 

 

dins

 

dalt 

 


 
Comparteix:

27 Ago, 2018

La Cova Fosca, a Capafonts

Publicat per rafefe 11:39 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (0) | Trackback Retroenllaços (0) | General

El racó de la Cova Fosca passa desaparcebut, adès molt cultivat i explotat. Hi vaig arribar per casualitat, com sovint passa, seguint un rastre de camí que denotava certa solera. El racó està envoltat per cingles, potser no massa espectaculars però que l'emmarquen perfectament. Encara es pot transitar pels camins que menaven dels masos als horts del fondo. La seva solitud va ser perfecta com per servir d'amagatall a diferents famílies relacionades amb el Mas de Fortet, que s'entaforaren a les coves els dies de l'arribada de l'exèrcit sublevat de la darrera guerra civil.

Ha costat una mica, però, visitar el racó. La primera cova, ben fosca sota l'espessa vegetació, feia suposar que allò "era tot". Era reconegut un gran teix vora la cova i, ai làs, el teix que no s'hi trobava. Noves recerques, de camins i de teixos, no van resultar positives en quant al teix. Mentrestant, el camí conegut que hi passa més proper ha començat a degradar-se pel pas de motocicletes, ja que l'utilitzen per baixar al riu. Amb aquest nivell de civisme, ha calgut deixar-ho tot tranquil, "brut" i emboscat per poder mantenir aquest patrimoni dignament.

Després d'un temps, tot segueix com era d'esperar: les motos campen a l'ample i el camí es va degradant. Aquest raconet de món però, m'atrau i m'atanso a visitar-lo de tant en tant. En la darrera visita contemplativa, un arbre extrany, com escapçat, em crida l'atenció. El brancatge és típic de teix. Intento arribar-hi sota el bosc, i allà apareix una gran soca de teix, monumental. L'arbre és vell, molt vell, més que mil·lenari. El tronc subsiteix amb poc fullatge, alguns rebrotims s'apareixen per les branques. Les branques més gruixudes i baixes van ser tallades. El seu aspecte és com d'un gegant ferit, cansat. Darrera seu, la Cova Fosca, l'autèntica, petita balma allargassada amb una curiosa protecció i la pàrt habitable socavada en el seu interior. Esfereeix imaginar-se unes famílies passant-hi la nit.

 

 

 

 

 


 
Comparteix:

30 Set, 2016

La Roca Pintada, a Farena

Publicat per rafefe 08:11 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (0) | Trackback Retroenllaços (0) | General

A la vall del Brugent, damunt de la vila de Farena destaca la Mola de Roquerola, conformada pels clàssics cingles roig i blanc. La Mola s'assenta sobre els gresos i pissarres del Carbonífer, afectats pel metamorfisme de contacte, que conformen els costers que davallen cap el Riu Sec i el Brugent.

El concorregut camí que comunica Farena amb la Mola passa pel anomenat Coll del Coster de la Roca Pintada, que francament, mai havia vist. La Roca Pintada fa referència a un pany de cingle roig que presenta diferents matissos de colors. Diu en Eugeni Perea que s’estudià la possibilitat d’extreure’n coure piritós i carbonatat, i que no reeixí. Tanmateix el racó és bonic de veres.

A la base del cingle i orientada a migjorn hi ha la Cova del Pallisé, habitatge adosat a la paret. La vegetació dificulta moltíssim recòrrer la base de la Roca Pintada. Un extrem de la construcció és visible i em fa l'efecte que pot ser més extens del que aparents. La vegetació s'hi ha fet ufanosa. De fet, aquest racó era cultivat pel Pallisé i diu que va ser habitada fins als anys cinquanta. Tenia horta i fruiters, i, a causa d'aquest arrecerament, en ple hivern s’hi collien productes que la gent de Farena apreciava molt.

 

 


 
Comparteix:

9 Ago, 2016

La Cova de la Tuïs, a Siurana

Publicat per rafefe 18:38 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (0) | Trackback Retroenllaços (0) | General

La Cova de la Tuïs, també coneguda com la Cova del Cup, és una cova obrada a mode de caseta, en l'interior de la qual hi ha un gran cup. El fet de tenir els cups per a l'obtenció del most vora les vinyes que antigament ocupaven bona part de la muntanya era ben normal.

Aquesta cova és un bonic exemple. Tots els vessants del Riu de Siurana, en el cas que ens ocupa, en el terme de Siurana, foren ocupats per vinya. En altres indrets inhòspits hi trobem cups: a la Caseta del Sord, a les Obagues, a la Caseta del Llauner, a les Socarrades.

La caseta de la cova es troba en bon estat, així com el mateix cup, que se'n poden observar molts detalls:

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 
Comparteix:

16 Ago, 2015

La Cova del Pere Moliner, a Siurana

Publicat per rafefe 12:24 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (0) | Trackback Retroenllaços (0) | General

Es tracta d'un habitatge que aprofita l'espai que queda sota d'un gran bloc de cingle caigut al vessant, entre els cingles de Siurana i el Riu de Siurana.

L'habitatge es troba envoltat d'antigues parades d'olivers, alguns dels quals encara subsisteixen.

Tot i que es troba proper al Grau de les Marrades, la seva desconeixença ha fet que es conservi en molt bon estat, tot i els anys i panys d'abandó.

Es recordava a Siurana el personatge del Pere Moliner que, després de passar la vespra a la taberna del poble, tornava pel Grau de les Marrades una miqueta alegre, tot i el perill del camí.

 

 

 

 

 

 

 


 
Comparteix:
1 2 3 ... 24 25 26  Següent»