L'atzar Ja Té Llibre

rcomes 01 Desembre, 2007 20:18 Tres: Atzar Enllaç permanent Retroenllaços (0)

[Disseny del targetó: Xavier Argente]

Avui em toca fer-me promoció... :-)

I és que estic molt contenta, perquè Arola Editors m'ha publicat el meu primer llibre de poemes, molts dels quals he anat afegint en aquest bloc. Ha estat un procés divertit, meravellós, perquè m'ha permès recuperar l'escriptura, però, sobretot, m'ha permès recuperar una amistat molt intensa, la del Xavier. Les seves fotografies i els meus poemes han encaixat en una inquietud comuna: la voluntat de definir l'atzar. Espero que no paris mai de prendre imatges del present.

El proper dia 14 de desembre, a les 20.30 h, a La Vaqueria (Tarragona), farem la FESTA DE PRESENTACIÓ DE 3: ATZAR. Abusant de la bona fe d'alguns amics, celebrarem la publicació del llibre amb vi negre i fruits secs de terres exòtiques. Hi esteu tots convidats. Us hi espero!

I, encara que sigui una mica nyonyo, aprofito el post per fer una sèrie d'agraïments personals a amics que s'han relacionat amb la publicació d'aquests poemes: a l'Albert, que és el més preciós que m'ha brindat l'atzar; als meus pares, per haver-se llegit tots els meus poemes des de joveneta, per existir; a la Txus i a la Laura, perquè l'amistat amb elles no ha estat fruit de l'atzar, sinó que ha estat dictada pel destí; a la Tàsia, que sap treure, com jo, partit de la infelicitat i amb qui he passat les nits més divertides de la meva vida (com t'enyoro); a la Cecília, per totes les estones que ha estat amb el Xavier i amb mi i per ajudar-nos en la tria; a la Mariona, que ha aguantat els meus recitals un munt de vegades; al Josep M., que m'ha fet passar estones inoblidables durant molts anys; a l'Adam, al Bartomeu, al Jordi, al Xavi Callau i al Poyatos, per ser tan creatius i pel seu interès a llegir-se els textos; al Magí i al Xulio, pels consells literaris; al Carles Hac Mor i a l'Ester Xargay, per la seva confiança; al Xavi Roca i al Nani, pels seus gestos i les seves paraules.


Què és 3: atzar

3: Atzar és una proposta que forma part d'un projecte més ampli iniciat per Xavier Argente i Rosa Comes l'any 2006, amb l'objectiu de reflexionar, com tota obra artística, al voltant dels eixos que determinen les vides dels éssers humans.

El llibre està format per 21 poemes i 21 fotografies que s'interrelacionen més a partir del fons que no pas de la forma. El lligam entre imatges i textos parteix, en aquest volum, d'una qüestió conceptual, d'una sensibilitat comuna entre els dos creadors, d'una mateixa manera de comprendre la realitat i el fet creatiu. No es tracta, doncs, de buscar-hi similituds de superfície, sinó més aviat d'entendre les dues propostes com a sorgides d'un punt de vista comú.

Els símbols numèrics i els elements lingüístics tenen, en aquesta proposta, una importància especial i una simbologia concreta. El nombre total d'obres que s'hi inclouen (21 en cada cas) és el resultat de multiplicar set vegades el número tres i, per tant, doncs, el resultat de jugar amb aquests dos imparells. En els poemes de Rosa Comes, la representació numèrica s'imbrica amb la vida i amb les coses: l'1 és la representació simbòlica i palpable de l'atzar (un bidó estrafet), ja que el fet atzarós és en essència aquell que no es repeteix mai i que, així doncs, no es pot provocar; en aquest sentit, és igualment un punt final; però l'atzar també es representa, d'una banda, en el 5 (la paraula es compon de cinc lletres) i sobretot en el 7, ja que es pot intentar definir a partir del conceptes d'orgasme i de present, mots que contenen set lletres. L'orgasme és l'únic moment en què s'aconsegueix la consciència del present, i el present és, essencialment, el moment deslligat i únic.

La reflexió sobre l'atzar, el fet d'intentar entendre què és, porta implícit, com es pot veure, l'intent de definició del concepte a partir del llenguatge i de la lletra. La constatació que aquesta definició de l'atzar (fugisser i descontrolat) no és possible i que la paraula no té la capacitat d'explicar-lo fa que es busquin, des del punt de vista poètic, altres maneres d'apropar-s'hi. La paraula es manifesta com una xarxa, com un plànol de rectes racional que intenta posar ordre a la realitat sense èxit; de la mateixa manera, la vida, entesa com una successió asmàtica de moments atzarosos que la determinen profundament, simplement té un sentit a partir de la narrativa en què intentem emmarcar-la per tal de no perdre'ns.

Els poemes de Rosa Comes, doncs, reflexionen sobre la impossibilitat de definir l'atzar a partir del material de què ells mateixos estan fets (la paraula) i malden per acostar-s'hi amb la deconstrucció del mot (la grafia) i l'alteració de l'ordre, així com amb el desig de fer que vers i carn siguin una única realitat, de convertir la lletra en una cosa. Els poemes es tornen conscients de la pròpia força i de la pròpia limitació: el poder de perfer la realitat amb la paraula (de crear-la i fer que s'esdevingui), però alhora l'aparició de l'engany que això suposa. El cos, la pell, la carn, són aquelles superfícies esfèriques que s'escapen de la raó i que ens permeten assolir la consciència del present i de l'atzar; les sensacions del cos són també inexplicables.

Pel que fa a les imatges de Xavier Argente, en les obres que ens hi inclou es pot distingir un doble marc, dos límits diferenciats: el marc que s'imposa físicament i el que es projecta cap a la perifèria, el que es defineix en allò que és present i el que ho fa en allò que és absent. A partir de la geometria, del desdibuixament de la mirada del fotògraf o del moviment que mostren els elements que s'enquadren, sempre ens remet fora del marc físic de la fotografia, de manera que la consciència de tota la realitat que queda en la perifèria del marc estricte de la imatge ens fa entendre les regles del joc: ens increpa perquè desconfiem del límit físic. El fotògraf obre, així, un dubte en el marc subjectiu (el que ell ha creat) com a instaurador de veritat i, per tant, obre un dubte en la mirada mateixa, és a dir, en el mitjà que ens permet articular el món: el llenguatge.

D'altra banda, el procés creador de Xavier Argente es basa en certa manera en l'atzar: el fotògraf treballa prenent les imatges sense estructurar el pla prèviament. El seu procés de treball és similar al de la construcció poètica; ell creu que hi ha coses que només passen dins i per a la càmera i, més proper a la manera d'entendre de Plossu que a la de Cartier-Bresson, es planta al mig del carrer, amb el filtre a l'ull, esperant, pacient, que se li aparegui no pas el fet decisiu, sinó el fet atzarós, la relació casual entre objectes, convençut que l'enquadrament (no un enquadrament determinat i perfecte) és, com el llenguatge, un constructe constitutiu de la realitat.

La seva tècnica, doncs, és l'antibodegó, l'antidisposició, perquè els fets, per atzar, ja li ofereixen les respostes. La seva mirada no modifica la realitat per acoblar-la a la seva reflexió, sinó que crea el seu món veritable a partir d'una lectura de la imatge que se li ofereix, de la relació dels objectes que concideixen dins del marc. Com en el cas dels poemes, tant la seva tècnica com la reflexió de fons que proposa, és deutora de l'atzar.

Comentaris

  1. FELICITATS! allí estarem, i mentrestant anirem avisant a la gent pel bloc! :D

    Publicat per Jacme — 01 Des 2007, 23:10

  2. Per ser tan creativa i tan vital i tan alegre... Els he llegit tots de cop, no els he pogut deixar. Ara, els teus poemes, els tornaré a llegir amb calma...
    Sóc feliç perquè sou feliços.
    Un petó,

    Publicat per M. Teresa — 02 Des 2007, 00:23

  3. M. Teresa,

    Estic molt contenta que t'hagin agradat, em fa molt feliç. És un goig haver-te conegut i espero que puguem ser amigues molt de temps.

    Un petó.

    rcomes Publicat per rcomes — 02 Des 2007, 13:56

  4. Hola, Jaume!

    Fantàstic que puguis venir. Gràcies per la teva ajuda.

    Una abraçada!

    rcomes Publicat per rcomes — 02 Des 2007, 13:57

  5. Estic desitjant comprar i llegir el teu llibre, tinc ganes de veura com heu compaginat els poemes i les fotos, les dues coses que m'apasionen. Segur que m'agradarà. ojalà pugui venir a la Vaqueria!
    una abraçada.
    parides/pallissa

    Publicat per pallissa — 02 Des 2007, 20:43

  6. Ets l'atzar mes preciós de la meva vida !!!

    Publicat per jaka — 02 Des 2007, 21:07

  7. Hola, Pallissa,

    Estaria molt bé que poguessis venir a la Vaqueria; gràcies pels teus comentaris!

    Una abraçada.

    rcomes Publicat per rcomes — 02 Des 2007, 23:57

  8. del vostre atzar, un atzar que també m'ha estat favorable des del moment que m'ha permès compartir la vida amb uns pares com vosaltres. Un petonet molt fort.

    Publicat per rcomes — 02 Des 2007, 23:59

  9. del vostre atzar, un atzar que també m'ha estat favorable des del moment que m'ha permès compartir la vida amb uns pares com vosaltres. Un petonet molt fort.

    Publicat per rcomes — 02 Des 2007, 23:59

  10. com a les cases bones un bon llibre per compartir passions!!

    moltes felicitats i espero fins 14!

    una abraçada!!!

    Toni

    Publicat per toni — 04 Des 2007, 10:21

  11. L'atzar també va voler que llegissis el meu nom i em convidessis a entrar en aquest món del que ja no puc sortir. Moltes gràcies! I enhorabona per la publicació. Òscar

    Publicat per trapezista — 04 Des 2007, 15:55

  12. Gràcies, Toni! I tant, espero que ens vegem el 14. Estàs recuperat ja?

    A veure si tu també recuperes aquella passió per escriure que tenies...

    Un petó.

    rcomes Publicat per rcomes — 04 Des 2007, 19:11

  13. Trapezista, gràcies a tu! L'agraïment és mutu, ja ho saps. Però conèixer el teu nom no va ser l'atzar... La teva creativitat es va imposar.

    Una abraçada.

    rcomes Publicat per rcomes — 04 Des 2007, 19:12

  14. Enhorabona, Rosa; m'alegra molt que no hagis deixat mai de ser tan creativa i que a la fi hagis pogut publicar un llibre amb la teva poesia.

    Molts records!

    Publicat per Eugènia — 07 Des 2007, 21:43

  15. Hola, Eugènia!

    Gràcies per passar per aquí. Espero que tot et vagi molt bé. M'alegro de saludar-te després de tant de temps.

    Una abraçada.

    Publicat per Poètiques — 09 Des 2007, 18:28

  16. si et passes pel bloc hi trobaràs una coseta que potser te fa gràcia... :D

    Publicat per Jacme — 12 Des 2007, 09:30

  17. Rosa,

    Encara que no hi serem avui a la festa, pensarem en tots vosaltres.

    Desitjem que la presentació vagi molt bé i que hi vinguin molts amics!!!

    Una abraçada,

    M. Teresa

    Publicat per M. Teresa — 14 Des 2007, 15:32

  18. em vasig despistar (i això que ahir vaig estar amb el Jaume i l'Emili que em van dir que anaven a una presentació). Felicitats!

    Publicat per Josep Maria — 16 Des 2007, 03:02

  19. Gràcies, Josep M., de tota manera, per felicitar-me i per passar per aquí. Això ja és molt!

    Una abraçada.

    rcomes Publicat per rcomes — 16 Des 2007, 19:33

  20. Visita'ns! ;)

    Publicat per Tarragona a-kulta — 24 Des 2007, 13:06


Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos i dos fan cinc?:



Powered by LifeType
© 2006 - Design by Omar Romero (all rights reserved)