ÉS Dijous

rcomes 26 Gener, 2006 20:32 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)

Estem assegudes al banc
i somriem per paraules efímeres,
per mots que ens distreuen
del temps.
Som joves i volem el guany de l'amor.
Potser, d'entre nosaltres,
l'una anhela el bes salivós
que aviat trobarà;
l'altra cobeja el contacte rígid
del membre que, ara,
tan vulgarment i de tantes maneres,
mirem d'anomenar.
Però jo no puc esperar
i deixo penetrar-me pel tedi de la vida,
per la lascívia del suïcidi.
La gelosia fa niu a la meva vagina.


Comentaris

  1. em cal endevinar la tristesa el fàstic el cansament
    no m’és permès beure i agafar una bufa com voldria
    em cal mantenir una certa lucidesa
    qui sap què pot ocórrer

    vicent andrés estellés

    Publicat per Human Trash — 26 Gen 2006, 21:12


Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















La meitat de 12:



Powered by LifeType
© 2006 - Design by Omar Romero (all rights reserved)