Pensaments festius (XXI)

13 Juny, 2019 06:42
Publicat per jjroca, Pensaments festius

La glòria ha de ser un punt concret.

No comprenc el cel sense un passadís llarguíssim.

El que et porta a la feina és la por de no fer res.

No demano als déus sinó entreteniment per als altres.

Només he pogut triar la manera de ser invisible.

Els altres em demanen servei i no fer nosa.

Si he de fugir no em poséssiu més cadenes.

Acabaré per menjar-me a mi mateix.

Sentir-se vell és preferir la cadira al camí.

Si, igualment he de morir, no em donéssiu pressa.

El pitjor que li passarà al ric és que acabarà sent pobre.

Prefereixo que m'enganyis discretament.

Compareu al metge amb un enginyer de camins desenfeinat.

El que menys li costa al savi és donar la raó.

Aprendre és empaitar sense tocar.

L'amor és l'horitzó mal dibuixat.

L'infern de la dona és la seva manifesta preocupació.

Suposo que morir és perdre tota la documentació.

El que agrada dels morts és que sempre saps on trobar-los.

Mai hauria sospitat que tanta gent volgués aprofitar-se de mi.

L'únic bo del lladre és que t'ajuda a renovar.

Suposo que els meus diners m'hauran oblidat.

Déu és l' únic ser al que no li cal viatjar.

L'avorriment és el descobriment del no res.

El més difícil de ser home és mantenir-se dret.

A l'home, li resulta massa difícil anar pel camí recte i pla.

Mai li he preguntat a la sabata el que pensa de mi.

El boig té més mons on li és permès entrar.

Podria sortir de la vida si sabés com he entrat.

El pitjor de ser déu és que et malparlen.

Amb cinc cadenes de sentits em van lligar a la terra.

Si ho doneu tot ja no teniu cap preu.

Li he demanat a Déu que posi als rics una bossa per als diners.

Sóc tan pobre que ni em volen matar.

Si el meu cos no es queixa qui ho farà.

El cor és el millor treballador que tinc.

El millor de morir-se és anar de franc.

Viure és només obrir i tancar portes.

El ruc sap que dóna tombs per treure aigua.

Ser útil és mantenir almenys una porta oberta.

A l'home, el perd ocupar més espai del que li pertoca.

Als homes, ens solen collir quan encara estem verds.

La intel·ligència a la dona no li serveix per a trobar company.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (XXI)

13 Juny, 2019 06:37
Publicat per jjroca, Poemes curts

He preparat deu mentides

per si vaig a festejar,

en tinc de totes les mides

per si haig d'ensarronar.


La mare em vol casar

amb una veïna dolça,

diu que viurem a la golfa

amb deu estris per cuinar,

no sé si és bona cosa.


Esperant la pluja,

a la plaça estant,

passegen i van

mentre el cel s'enutja,

prompte ploraran.


Estimada marieta:

Si jo fóra un pugó,

tancaria la finestra

del meu regne petitó,

és pensament que m'inquieta.


Al racó del mas,

diu la masovera

que l'aigua està freda

i ningú fa cas,

sembla que es fa vella.


Com et donaria,

reina del meu cor,

la meitat del dia,

un bocí de tot

quan s'acaba el dia.


Com les flors

del meu jardí,

ara, ploren

perquè si,

no hi estan totes.


En el regne del manar,

sempre hi ha qui mana massa,

el meló vol ser carbassa,

hauria de madurar.


Parlaré del vent

quan està per casa,

quan ni vol saber

qui viu a la plaça,

mai està content.


Al carrer de melangies,

els promesos ja no hi són,

van marxar sense alegries,

va fugir el seu amor,

els sobraven massa dies.


Per fer una estrofa,

per encetar un vers,

no cal saber solfa

ni cantar ni res,

amb el ritme sobra.


Al carrer dels menystinguts,

no hi ha força ni roselles,

només queden quatre muts

qui van fent les tombarelles

per si passa algun sabut.


Al bon Déu demano:

un sac de paciència,

és la noble ciència

que em regala l'amo

quan li plau i em deixa.


Si jo fóra mariner

d'aquella barca de vela,

eixiria amb l'estrella

per aplegar el primer

a alguna illa deserta.


El carrer d'enmig

mai demana pressa

ni el porta el desig

a trobar la terra,

és massa eixerit.


Amb les runes del castell,

hauré de fer-me la casa,

així sentiré com passa

el desig d'aplegar a vell,

mai vull deixar cap espasa.


Dies pesats, amb diners,

mai en tinc prou,

massa minso serà el sou

per aplegar al cap del mes,

qui m'ha donat aquest jou?


Aprenent de tot,

em posà a lladrar

per poder trobar

un retall de sol

dintre la ciutat.


Posa ombres

als meus ulls

que, d'esculls,

en tinc de sobres,

forts i eixuts


A la porta

del mai més

el tanoca

ja no hi és,

l'han fet fora.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (XXI)

13 Juny, 2019 06:26
Publicat per jjroca, Epigrames


Fulla de tardor
cerca el daltabaix,
pensa que l'amor
viu en altra llar.
 

Massa flors
en el jardí,
em demanen,
són per a mi.
 

Una jove mossa
cerca príncep blau,
trobarà un babau
i serà l'esposa.
 

Per a ser lliure,
viu a la muntanya,
cerca qui esbatana
i no els deixis viure.
 

La Verge demana
un Jesús poruc,
Ell vol tornar a casa,
deixar-nos l'ensurt.
 

Amb un drac ferotge,
farem una festa,
beurem vi i cervesa,
voltarem mig poble.
 

He demanat al bon Déu:
Cent anys de vida!,
després em tornaré ateu,
prendré fugida.
 

Escriure, diria
és un fet humà,
gràcia no en donà,
però et convida.
 

Una bruixa tinc
al racó de l'era,
per la nit espera,
llueix pel matí.
 

Mare, si vols,
puc ser a la lluna,
és tan poruga,
plora de cor.
 

A cops, el temps
va fent camí,
és un mesquí,
no vol remei.
 

Entre badalls,
guanya la son,
entre batalls,
venç el qui pot.
 

Mareta meva
com vaig perdut,
com vaig venut
sense cap treva.
 

Per la nit, quan l'esperit
sorrut, descansa,
veig com el cos em demana
una copeta d'anís.
 

El camí del formiguer
no té aturada,
mil formigues, amb deler,
van cap a casa.
 

Quan la tempesta
duu l'enrenou,
la por em mou
a portar pressa.
 

Cruspir mel,
sense aturar,
és lluitar
per ser al cel.
 

Per menjar,
vull estovalles,
cent contalles,
bona llar.
 

Posaré a les golfes:
la palla, la userda,
deu sacs de garrofes
i la porta oberta.
 

Llarga conversa
amb la somera
per corriols estrets,
amb lluna plena.
 

Per a ser estimat:
posar garlandes,
festes i danses,
somnis daurats.
 

Pare tinc por
de trobar la feina,
amaga les eines
al reclòs del pou.
 

A cal sabater,
no he trobat els claus
ni peces de cuir
ni res per a fer.
 

A poqueta nit
no hi haurà fantasmes
ni bruixes ni fades
ni contes al llit.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Puix monstre sóc i set poemes més

10 Juny, 2019 05:54
Publicat per jjroca, Poemes

Puix monstre sóc


En el passar,

com queden les promeses,

rauen esteses

per si, al demà,

sorgeixen meravelles.

Puix monstre sóc

i visc en terra estranya,

menjo, si es pot,

fins que s’escanya,

rabiós, el cos.

I, per sortir,

vull els carrers amples,

omplir, de passes,

les dolces nits.


Hauries de saber


Hauries de saber,

estimada fada,

com fila l’aranya

sense cap teler.

I va, a corre-cuita,

quan tremola el fil,

a fer curta lluita,

vèncer l’enemic.

Hauries de saber,

estimada fada,

on resta l’orgull.

Com l’haig a curull,

el deixo, a la sala,

per si el son el perd.


Com l’estimaria


Com l’estimaria

si m’ho demanés

i cerqués recer

quan acaba el dia.

Aniríem dos,

per cases i camps,

per trobar aviram

i menges de goig.

Com l’estimaria

en sortir el sol

per dalt de la serra.

Fóra tan planera,

llunyana del dol,

plena d’alegria.


Llarga atonia


Com demana, soledat,

llarga atonia,

puix vol viure sense esclat

un altre dia.

Les penses seran profanes,

les voluntats sorprenents,

la por vivint en les cases,

cap benestant vol penell.

Els petitons a l’escola

asseguts sense emmudir

i guaitant per la finestra.

Al seu davant, una mestra

que ha passat ben mala nit

perquè ensenyar no li prova.


Cavaller sense cavall


Cavaller sense cavall

i la dama s’ha fet vella,

voleu més gran devessall

lluny de pausa i de treva.

El camí ben ple de pedres,

lladregots al giravolt,

un xic enllà, tebi sol

em va omplint de tenebres.

Cavaller sense cavall

no haurà escut ni cuirassa

per si abelleix el combat.

El servent ha fet salat,

mira el cel i la nissaga

quan se’n va al capdavall.


Hi ha pausa


Per aprendre a no saber,

he bastit hores,

sóc captaire, mentider

i visc a soles.

Els llibres seran feixucs,

les classes ben isolades,

voldria, però no puc,

que mal se’m donen les dades.

Fa estona, mig fredolic,

vaig endreçant aquesta taula

amb viandes de tota mena.

Un xic enllà, la lluerna

va dient-me que, hi ha pausa,

abans d’entrar a l’embolic.


Mariner amb dolça mar


Mariner, amb dolça mar,

qui no somia amb primavera,

en el port, hi ha una princesa

qui l’espera si fa tard.

Com s’acaronen tots dos

els diumenges a la plaça,

diria que és festa grassa

la que aplega enmig l’amor.

Posaran cambra i un llit,

si pot ser, amb gran finestra

que els doni al carreró.

El desitjo guanyador,

amb una mà ben estesa,

per si aplega a ser marit.


Si m’estimes, et diré


Si m’estimes, et diré,

dolça poncella,

que recerco una estrella

per guarir-te al seu recer.

Dels sospirs, on ara vius,

en vull bastir les contrades,

posar flors, belles garlandes,

al carrer on dorms i rius.

Anirem a demanar:

manta joies i tresors

amb un xic de goig planer.

Cada dia, et pregaré

i decidirem tots dos

a quin regne haurem d’anar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (XX)

09 Juny, 2019 06:18
Publicat per jjroca, Pensaments divins

L'assignatura pendent dels apòstols va ser l'anglès.

Sant Josep tornarà d'Egipte sense consultar la ruta de Moisès.

Si Jesús era de la casa de David, hagués pogut ser pastor.

Jesús feia miracles, però no els va patentar.

Satanàs demana vedella cada divendres de Quaresma.

Jesús ha tret Jerusalem del llibre de visites.

Samsó ha amagat totes les tisores de casa.

Tres apòstols estan fent un curset de comprensió oral.

Jesús està preparant deu paràboles noves.

Jesús no va trobar editor per escriure les memòries.

No sé on he perdut el meu dimoni.

Necessito dimoni que es posi pesat en beure.

No aconsegueixo pecar sense fer un somrís.

Judes invertirà les trenta monedes en pagar el psiquiatra.

Si heu d'anar al cel, no us descuideu la carmanyola.

Per morir amb gràcia, cal aprendre art dramàtic.

La Verge està discutint amb el mestre de protocol.

Es demanen extres per assajar l'entrada de Jerusalem.

Déu és tan pobre que ni paga impostos.

Satanàs està empaitant el seu banquer de confiança.

Satanàs busca un cronista que sàpiga mentir.

Déu no em vol, puc viure molts anys.

Al cel han suspès misses, tenen pocs capellans.

Sant Pere porta un mes buscant les claus.

Déu estudia la possibilitat de fer-se invisible.

En acabar la creació, Déu va pensar com s'ho cobraria.

Satanàs talla claus, ha invertit en actius preferents.

Sant Pere declararà els banquers: Persones no grates!

Judes assoleix que la seva paga va ser vergonyosa.

La Verge prohibirà les revistes del cor.

Jesús participa en un curset d'informàtica.

Satanàs està provant mètodes nous de fer por.

Déu no té pressupost per encabir tots els justos de la fi del món.

Satanàs farà servir gent d'empenta per posar més pecadors per caldera.

Sant Pere està neguitós, aquest mes s'han donat d'alta dues religions noves.

Els qui van al cel: porta de la dreta amb la cartilla de vacunacions.

Déu és al cel, almenys, els dies feiners.

Si heu d'anar a l'infern, poseu-vos crema.

Era a punt de salvar-me quan em vaig penedir.

Porto una setmana buscant el meu dimoni.

Accepto anar a l'infern si deixen fumar.

Satanàs està enfadat: amb la crisi, ni pequen.

Caldera ecològica: aigua sense additius.

Déu i Satanàs: Fadrins per sempre!

La Verge busca jove de dos mil·lennis per al seu Fill.

Es demana gat de dos caps per a la porta del cel.

Judes vol canviar la traïció per una ensarronada.

Satanàs ha demanat a Déu que no apliqui retallades.

Isaac no riu, el seu pare vol anar d'excursió a la muntanya.

Al cel, sobren apartaments per a matrimonis.

Jesús ha estat nomenat: Fadrí d'or!

Els pobres van al cel, però segueixen patint.

Satanàs està indignat: un lladre li ha furtat tres calderes.

Jesús, cansat de passar fred, ha demanat el Nadal al juliol.

Jesús ha d'anar al desert, la Verge li diu que vagi a la tardor.

Déu necessita set galàxies per parar el llit.

Sant Pere no pesca, li ha caducat el permís.

Satanàs, en hores baixes, ha demanat ser fill predilecte.

Déu no entén les bones qualitats dels diners.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XX)

09 Juny, 2019 06:14
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Aprendre és pujar a una muntanya sense arbres.

Porto anys ensenyant i no he passat comptes.

Aprenen sense mestre i caminen sense camí.

Tots els dies són bons per a perdre's una mica.

No sé on és la saviesa, però mai demana ajut.

El llapis ens portarà a la més fosca de les mars.

Encetarem un concurs de crits i guanyaran ells.

Obriu un llibre i notareu la flaire del desconegut.

Estic cansat d'aprendre només jo.

Crec que saben llegir, no ha de ser un estat hipnòtic.

Un bon pedagog mai atén a més de deu alumnes.

L'inspector vol que millorin quan ja em guanyen tots els dies.

Estic amatent de la nova reforma.

Mai sabré perquè els diumenges són curts.

Obriu la finestra per si gosen volar.

El bonic de la classe és la caixa de sorpreses.

Per què l'ortografia ens porta a la tirania?

Sé que escolten, proveu de dir: Pati!

He fet equips de quatre per escriure: Silenci!

Saben que hi ha feina, però no els preocupa.

Classes de religió: Començarem pels Sants Innocents!

Estudiar història és qüestió de posar terra enmig.

Vull ser un banc suís, sense fronteres.

Aprenen a fer preguntes, després vindran les comes.

Porto vint anys intentant saber on van.

Necessiten els Reis a cada avaluació.

Hem d'augmentar el pressupost per comprar més corones.

A partir d'ara, cada alumne haurà de portar tovallola i crema.

Privatitzat l'ensenyament: totes les classes seran d'un alumne.

Es permetran classes d'educació sexual immaculades.

He demanat fer de guia espiritual i distant.

Agafeu paper i llapis i anem a trobar el caos.

Els resultats no estan malament, inclús poden discutir-se.

Millora el rendiment, he encabit sis llits per classe.

Desnonats els nombres romans, anem pels aràbics.

Retallades de xifres: passarem de deu a dues.

Reformes educatives: En fila de tres.

Les classes haurien de començar abans de sortir de l'aula.

Deu haver quelcom interessant fora de l'economia.

Mestre motivat s'ofereix a adobar caps.

Fins ahir, una hora eren seixanta minuts.

Els nens podran menjar a la classe, bé han d'aprofitar el temps.

No calen més hores de classe sinó menys d'esbarjo.

Cal ensenyar a aprendre i respirar de manera simultània.

El veritable problema és l'espai entre dubte i dubte.

Feu-los saber que els fantasmes surten de qualsevol tancat.

Els nens mai ofenen, només ataquen els punts dèbils.

Cansat de reformes, ingressà al reformatori.

El problema és que, al despatx, no hi ha nens.

Quan neix un nin, la terra tremola.

Si llegeixen, algun dia raonaran.

No els prenguéssiu els somnis, no tenen altre tresor.

He provat de ferir el temps, no vull que ens deixi

Els he dit que no m'agrada el vi.

He hagut de dir un seguit de mentides pietoses.

El proper trimestre, els posaran les preguntes del control.

Hem superat el control amb respostes imaginatives.

Déu ens ha donat milers d'anys per respondre.

Són intel·ligents, no volen ser a l'escola.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (XX)

06 Juny, 2019 06:39
Publicat per jjroca, Epitafis

Acabava de sortir de l'ou.

Us podeu emportar la pau.

No us oblideu de parlar de mi.

Encara em queden dues misses.

No penso dir-vos com em va.

Fi de la primera part.

He començat a perdre memòria.

Sóc enmig d'una reforma.

He arribat primer.

No suporto els comentaris.

Quasi no em queda esperança.

Estalvieu-vos els protocols.

No crec que pugui aprendre anglès.

Ja sóc a punt de veure el Senyor.

Animeu-vos, és de franc.

Em poso als peus de la senyora.

Sóc aquí perquè vull!

Noto una certa milloria.

Podria ser que no hi fóra.

Porto mesos en vaga de fam.

M'estic recuperant de l'ensurt.

Estic esperant un taüt nou.

Continuo disgustat.

Pràcticament, ni menteixo.

Abans, mai parlàvem de difunts.

No tinc pressa, però porta'm un pastís.

Puc canviar el testament?

Nínxol tancat per inventari.

Ofereixo corona de flors de segona mà.

Tenim obert fins a les deu.

Ofereixo nínxol assolellat per a caps de setmana.

Es busca difunta per a possible relació.

Fa un mes que no dormo.

En vint minuts, ens veiem.

Tenim descomptes fins al migdia.

Ara mateix, sóc al túnel.

Un altre dia sense esmorzar.

Gairebé faig cara de llumí.

Em vaig fent a la idea.

Hauria de fer esport.

No entenc com no arribes.

Tinc la dona viuda.

He sortit a prendre cafè.

Menjo com un ocellet.

Demà passaré per pagar.

Compte amb l'anorèxia.

A casa, també feia nosa.

Si us plau, feu servir el timbre.

Senyor jutge: No volia entrar.

Estic a la classe de relaxació.

Auxili, em volen fer fora!

Procureu no venir sol.

Necessito company poc xerraire.

Us comunico que presento al·lèrgia als clavells.

Necessito expert en jugar a les cartes.

Estic perdut!

Necessito notari per a canviar el testament.

Vulgues que no, tinc mandra.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XX)

06 Juny, 2019 06:36
Publicat per jjroca, Pensaments festius

He caigut a la llum sense saber veure.

Si sóc un ser material, com pot penetrar en mi un llibre gros?

El dimoni em tempta però no em porta la pecadora.

Sembla mentida però Déu té més paciència que jo.

El pitjor del pecat és l'ajut de la imaginació.

La saviesa no es troba bé dintre d'un cap.

De la informació a la deformació només hi ha un cop.

Puc tardar més si m'esperen.

Treballo per ensopegar amb estris inútils.

Envejo la pedra perquè no li cal enganyar ningú.

Puc anar a dormir però..., em deixarà entrar el son?

Pensar és suar, ho demostra l'estiu.

Una conversa intel·ligent no necessita les paraules.

La dona és més intel·ligent perquè sempre té la raó.

Si us burleu de mi perdeu un temps preciós.

En un racó del meu cap viu el jo que s'avergonyeix.

Sempre he volgut anar sense saber on.

Em planyo abans que algú em passi al davant.

Un lluita sense espasa en una guerra sense fi.

Ser home és un defecte que em preocupa.

Sempre estic disposat a no fer res.

La millor de les medecines és no sentir dolor.

El camí del dia és, suposadament, imparable.

L'amistat és símptoma de indefensió.

Sempre hi ha la possibilitat de equivocar-se.

Sense defectes, quin sentit tindria la vida?

Treballar és digne, però deforma.

No cal ni dir que la llengua em descobreix.

Sento estar encara entre vosaltres.

La vida és bonica, però neguiteja.

Sento dir que m'estimo a pesar meu.

Festejar és un passadís massa curt.

El millor del dolor és que allargassa el temps.

Tenir problemes és més fàcil que solucionar-los.

Mai penso abans de despertar-me.

Només tinc la possibilitat de creure.

El millor del moble és l'aparent tranquil·litat.

Sempre que viatjo he d'anar amb mi.

L'avorriment és el senyal de la inseguretat.

Manar és un esforç on no falten voluntaris.

Com conèixer la solitud si no para enlloc.

El més dolç de l'amor és l'enyorança.

Seria bo tenir diners que no s'haguessin de retenir.

Una porta sol separar mons inconeguts.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (XX)

06 Juny, 2019 06:29
Publicat per jjroca, Poemes curts

Si canta la sínia

quan es queixa el ruc,

lluito per ser mut

tot passant la vida,

odio cada ensurt.


No han de conquerir,

maleïdes feres,

aquelles figueres

on goso dormir

migdiades plenes.


Quan el sol arriba,

de nou, enfadat,

m'acosto a la riba

per sentir el combat

puix mai em convida.


Si fóra mariner,

d'una barca feinera,

aniria, sense treva,

no massa lluny del coster

per si el vent vol fer conversa.


Els camins del vi

porten la dissort

sense dir-me qui

em donarà or,

maleït amic.


Com demano,

per demà,

tenir amo

i treballar,

mai el guanyo.


I quan fuig la nit,

ens arriba el sol,

un sent l'esperit

qui viatja sol

a un país antic.


Les hores donades

a la fi del món

mai seran emprades

ni hauran raó,

són signes de fades.


Mireu si m'estimo

i miro per mi

que ni vull morir

sabent quant gotimo

quan em ve el desig.


Ple de dubtes,

gana i son,

el meu món

és massa abrupte,

massa tosc.


No vull els anys

sense dolcesa

ni faig paranys

per haver guerra,

sóc tan estrany.


A les portes de l'infern,

he posat una taverna,

bevem vi, bona cervesa

i mengem a tort i a dret,

no tenim queixa.


La pluja baixava

del núvol més vell,

feia mala cara,

era un passerell,

després es queixava.


Quan el sol somriu,

tot guaitant la plana,

el monstre reclama:

un xic de caliu,

ens estima encara?


Quan la Caputxeta

aplega en el bosc,

es troba amb un llop

enmig la desfeta,

sembla que és molt bo.


A la casa vella

no li falta clau

ni cambra ni cleda

ni un amo com cal,

és una desfeta.


En el riure de les flors,

la noia tendra,

va cercant els seus amors,

és vana empresa,

va fugir amb les olors.


Com m'agradaria

trobar, enmig l'herbei,

corona d'un rei,

almenys per un dia,

no en caldria més.


Dolces hores del matí

que, en aplegar la tempesta,

em volen donar gran festa,

no sé si parlen amb mi.


Al brocal del pou,

m'estic una estona

per si vol la mossa

un xic d'enrenou,

il·lusió pregona.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (XX)

06 Juny, 2019 06:14
Publicat per jjroca, Epigrames



 
Pujaré al cel
a mitja tarda,
dolç com la mel,
sense basarda.
 

Una noia mira 
del balcó estant,
somnis l'han deixat
amb carona trista.
 

Bruixes les d'abans,
viatjant amb escombra,
ara, van per l'ombra,
per si hi ha cristians.
 

M'agrada sentir
el murmuri suau,
quan baixa al catau,
aquell negre vi.
 

A la glorieta,
tinc l'estimada,
tota contenta,
mai enfadada.
 

Tinc massa diners
per posar-los nom,
quan era pobret,
parlava amb tots.
 

Sent conscient
de ma misèria,
la platxèria
és mon tresor.
 

A la tarda llarga,
quan el sol se'n va,
va deixant les ombres:
pobres, sense llar.
 

El vi m'enlaira
a  poc a poc,
quan ja acaba
em deixa tou.
 

Per a ser independent,
cal patir gana
i fer-ho saber
a aquell qui mana.
 

Una mossa demana
amb mi sortir,
sembla ser que, a sa casa,
la fan glatir.
 

Al racó de l'era
hi havia raons,
el pagès no mena,
fa volar coloms.
 

Si fóra ric, la fortuna
em vindria a demanar:
Posa'm palau i la lluna,
cent diamants a cada mà!
 

Com m'agradaria
obtenir la dot,
miracles faria
amb cent coves d'or.
 

	Els lletjos i la pobresa
solen venir,
però si els hi dónes pressa
ja són aquí.
 

A la porta vella
ni li plany la clau
ni mostra fermesa
ni aplega el sarau.
 

Poseu-me a les mans:
la festa planera,
el fruit de l'enveja,
el cullo de franc.
 

El gegant de melangies
no tindrà sort,
massa guerres amanides
quan aplega la tardor.
 

Mireu-la com gronxa,
fulla esblaimada,
el vent se l'emporta
ni fa mala cara.
 

La vida lluitava
en guerres perdudes,
la mort fa mil mudes
i sempre l'enganya.
 

Una estrofa sola
viu al camí de dalt
ni mena ni estova
ni vol massa sal.
 

La noia que estimo
no n'està per mi,
diu que només gotimo
i em perdo en neguits.
 

Quan el cel rogenc
ens arriba a casa,
es veu com el vent
ens mulla la cara.
 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2 3 ... 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 ... 173 174 175  Següent»